Presentació llibre al Call de Girona

Història de la Catalunya jueva, de Sílvia Planas i Manuel Forcano

1 de març 2010

(Veure reportatge)----

Hora: 2/4 de vuit del vespre
Lloc: Museu d’Història dels Jueus. Accés pel carreró de Sant Llorenç, s/n

La presentació anirà a càrrec de l’Honorable Sr. Joaquim Nadal Farreras, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Sobre el llibre

El llibre és un recorregut per la història de les comunitats jueves de Catalunya d’ençà que tenim notícia de llur presència fins a l’expulsió de 1492. Es tracta d’una presència rica i fecunda en fets i en obres de gairebé deu segles, una història que Manuel Forcano i Sílvia Planas despleguen a partir de documents originals i d’estudis sobre el judaisme català. Aquestes pàgines presenten una història que forma part indissociable de la nostra pròpia gènesi nacional i cultural, i demostren que les comunitats jueves catalanes protagonitzaren una intensa vida intel·lectual que es traduí en un dels llegats literaris i de pensament més rics de tota l’Edat Mitjana.

Sobre els autors

Sílvia Planas (Camprodon 1965) és Llicenciada en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i Maître en Histoire Médieval per la Université de Toulouse Le-Mirail. Dirigeix el Museu d’Història dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides, al Call de Girona.

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és Doctor en Filología Hebrea per la Universitat de Barcelona, poeta i traductor. És vicepresident del CoNCA, Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya.

Article sobre el llibre

Ço perdut i ço que perdura dels jueus
La historiadora Sílvia Planas i el semitista Manuel Forcano escriuen "Història de la Catalunya jueva"

Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya Medieval, de la historiadora Sílvia Planas i el semitista Manuel Forcano, és la primera gran obra de divulgació de la vida quotidiana del poble d'Israel al Principat. Amb fotografia de Josep Maria Oliveras, és un llibre en dues parts: l'herència de la presència jueva i allò que, un cop expulsats, s'ha perdut. Sílvia Planas remarca que va ser temps de coexistència, més que de convivència. I Manel Forcano, que Catalunya no és Sefarad, per la qual cosa invoca l'insigne hebraista català Eudard Feliu (Sant Feliu de Llobregat, 1938 – Barcelona, 2009), a qui està dedicat el llibre, com es destaca en el colofó.

Manuel Forcano recorda que els personatges d'aquesta història cultural són rabins, pensadors, savis i escriptors, que pertanyien a territoris lligats de forma lingüística, econòmica, política i, sobretot, cultural a Catalunya. Principalment del Principat, però també de la Provença, les Balears i els territoris valencians. En la introducció a la seva part, invoca Eudard Feliu i Mabres: "A l'àmbit dels jueus catalanooccitans no pot associar-se la denominació actual de Sefarad, ja que els nostres autors es referien als sefardites exclusivament quan parlaven o citaven autors jueus de l'Àndalus, ço és, dels dominis musulmans de la península Ibèrica mentre aquests van perdurar fins al 1492."

Forcano ressalta que el nostre passat no s'escriu només en català: de fet, tal com recorda Planas, els documents sobre els jueus són en hebreu, llatí i català. Hebreu, segons Forcano, "per marcar diferència amb el llatí, la llengua literària per excel·lència de l'Església i de l'elit intel·lectual cristiana, que tothora els empaitava".

Planas desmitifica la idea de la convivència: "Van ser temps difícils, sobretot per a aquella població jueva que vivia sota domini cristià, i que va veure, com amb els anys, la seva pròpia essència quedava amenaçada, fins que s'hagué d'enfrontar al dilema: o la conversió al cristianisme o l'exili."

Tanmateix, la medievalista fa una precisió: "La magnífica cultura jueva catalana es va forjar, precisament, durant el temps d'esplendor de la cultura catalana medieval. Una i altra són indissociables; el nostre present és fruit d'un passat que era ric perquè era divers i perquè es va bastir i es va enriquir en aquella diversitat."

El record material guardat de la presència jueva no és "ni rica ni abundant ni notòria". Es concreta en les trames urbanes dels calls, en poquíssims espais, en restes arqueològiques escadusseres, en pocs elements litúrgics i domèstics... Tanmateix, Sílvia Planas destaca que els arxius catalans estan farcits de documentació molt valuosa sobre la vida jueva medieval, fet que permet recuperar aquella història i «integrar-la a la Història». "El nostre passat no és només nostre..."

Un llibre imprescindible per entendre el paper que va tenir la cultura jueva.

Dues parts de set capítols

La portada del llibre "Història de la Catalunya jueva", de Sílvia Planas i Manuel Forcano.1 «Convé que al savi no haja ànsia de ço que ha perdut mas que guard ço que li és romast», de Jafudà Bonsenyor, del segle III, és el lema que marca les dues parts d'aquest llibre.

La historiadora Sílvia Planas, directora del Centre d'Estudis Moixé ben Nahman de Girona, n'escriu la primera, titulada i dedicada a "ço que ha perdut". Manuel Forcano, semitista, escriptor, poeta –dels Imparables–, i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), escriu la segona part: "Ço que li és romast." I cada part té set capítols. Fixeu-vos-hi: és un ordre cabalístic! Al lector li interessarà la cronologia per a la història de la Catalunya jueva, entre el segle V, amb la primera menció documental, i el 31 de març del 1492, data del decret d'expulsió dels Reis Catòlics.

L'obra ha estat editada conjuntament per Àmbit i l'Ajuntament de Girona. Té 233 planes i un preu de 39 euros.

---

Salvador Garcia-Arbós. Publica a Punt Diari, el 22/02/2010