La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'Àngel de la Catedral

L'actual imatge que corona el campanar de la Catedral, realment un penell, hi va ser instal·lat el 6 de juny de 1968, en substitució d'una imatge anterior de bronze. Aquesta havia estat realitzada pel calderer Ramon Salvatella el 1746, i en el moment de la seva substitució presentava un estat força deteriorat, i sense cap, figura que es troba actualment a les dependències del Museu d'Història de Girona.
Malgrat que tradicionalment s'ha atribuït a aquesta imatge una figura angèlica, realment simbolitza la Fe, també alada, i apareixia amb els ulls embenats. Durant la Guerra del Francès va perdre el cap; una tradició afirma que va ser volat d'una canonada. L'actual figura, obra de l'escultor Ramon Maria Carrera Savall, i del repujador Pere Mulleres Gudayol, té una alçada de 1'85 m i descansa sobre la planta octogonal del campanar que va ser concebut per Joan Balcells al final del segle XVI, i finalitzat el segle XVIII.
Per poder comtemplar amb detall l'àngel, sense haver d'enfilar-nos a la torre, ho podem fer al jardí del promotor de la rèplica actual, el fonedor Francesc Xavier Alberch, donador del motlle de ferro, qui, al seu domicili del carrer de la Font del Rei, hi va instal·lar una còpia de dimensions naturals. Aquest àngel pot ser observat des del pont de Lorenzana. Algunes de les imatges que il·lustren l'article "El secreto del Ángel sin cabeza", del programa de Fires de 1959, hi han estat preses.

Retaule de Sant Joan Baptista. Detall on s'observa el primer àngel coronant el campanar de la Catedral. 1536

(Ampliar) - Retaule de Sant Joan Baptista. Detall on s'observa el primer àngel coronant el campanar de la Catedral. 1536. Actualment al Museu d'Art de Girona.

El primer àngel.

El primer àngel que va presidir el campanar de la Catedral va ser construït el 1383 per a una torre que acaba de bastir-se a la façana de la seu romànica damunt de la Capella del Sant Sepulcre, que es trobava sobre el vestíbul de la porta d'entrada, la Galilea. La construcció d'aquest nou campanar va ser originada per la utilització de l'anomenada torre de Carlemany, incorporant-la a l'edificació gòtica com a contrafort, de manera que al seu cos inferior s'hi va habilitar la capella de la Puríssima Concepció. Una cara del cos central va ser recoberta de carreus de l'obra gòtica, i la part superior va ser esmotxada perque no excedís l'obra nova. El campanar de la Galilea era d'estil gòtic, i deuria ser senzill i funcional, atès que havia de desaparèixer quan s'acabés la catedral gòtica.
L'estàtua del primer àngel va ser construïda entre juny i agost de 1383, era de bronze, i girava sobre un pern vertical de ferro per servir, com l'actual, de penell, i indicar la direcció del vent.
Les obres de la Catedral gòtica varen ser dirigides pel mestre major Pere Sa Coma, qui també dirigia el campanar de Sant Feliu. També treballava a les obres el mestre Guillem Morell, qui va dirigir la construcció i la fundició de l'àngel; amb aquest motiu, consta als comptes del 27 de juny de 1383, que un traginer anomenat Serra va portar una porció de bona argila pel motlle del cap de la figura. El coure pel cos, falda, braç i mà, va ser fos, subministrat i soldat per un calderer de Girona anomenat Guillem, segons una nota del 25 d'agost.
El 8 d'agost consta que l'àngel ja estava col·locat i girava sobre un pern que pesava dos quintars, i que havia estat portat d'una forja de Vilafranca per un traginer de Mollet anomenat Mesgarós. El pern el va fixar el ferrer de Girona Joan Tornay, qui el va llimar, endurir i va construir el revestiment per un preu de cinc florins. La creu de ferro que l'àngel aguantava amb la mà va ser forjada pel ferrer gironí Pere Vidal, qui, segons nota del 22 d'agost, també va col·locar un espigot a l'eix amb la finalitat que l'àngel no pogués sortir del pern. Per assegurar-ne la durada, les ales varen ser reforçades amb bronze. Tan l'estàtua com el pedestal de pedra varen ser pintats amb vermelló, ocre, oli de llinosa, vernís i altres matèries comprades a l'especier Blanc de Girona, pel mestre Guillem Morell.
El 25 de gener de 1621 el calderer gironí Magí Reynés va haver de soldar el braç de l'àngel i posar-li setze lliures de coure a la bola del peu, perquè l'anterior era de fusta i estava corcada. Més tard, el 4 de febrer de 1744 el serraller Antoni Salvatella el va arranjar afegint-hi més coure i estany, i 14 de febrer del mateix any el pintor Miquel Comas el va pintar.
El 1754, acabat el campanar actual, es va provar de col·locar-hi l'antic àngel, però es va veure que el material estava malmès pel temps i el capítol va resoldre, segons acord de 17 d'agost d'aquest any, fer-lo de nou.

El segon àngel.

La construcció del nou àngel va ser encarregada al mestre calderer Ramon Salvatella, qui ja l'havia arranjat el 1744. Aquest artesà es va equivocar en el preu que havia establert, i va haver de suplicar un augment de la retribució convinguda.
L'eix de l'àngel i una barra que li reforçava les ales varen ser construïts amb ferro subministrat pel daguer gironí Narcís Calmellas, i va ser col·locat pel serraller Antoni Busquets, qui també va aportar una part del ferro.
Per augmentar-ne la durada i l'esplendor, el capítol va acordar daurar la figura; aquest treball el va encarregar al daurador gironí Ambrosi Colobrán, qui va percebre pel material i el treball la quantitat de 42 lliures i 5 sous. L'empresari de l'obra del campanar va ser el mestre Salvi Lliura. No consta la data exacta de la col·locació d'aquest segon àngel, però sí se sap que el 6 d'octubre de 1764, data en la que es va acordar daurar-lo, ja estava instal·lat.

Acte oficial amb motiu de la col·locació de l'àngel nou al campanar de la Catedral. Entre els assistents a l'acte Mn. Taberner, l'alcalde Josep Bonet, el governador civil Víctor Hellín Sol, el bisbe Narcís Jubany i l'artista Ramon Carrera. 1968

(Ampliar) - Acte oficial amb motiu de la col·locació de l'àngel nou al campanar de la Catedral. Entre els assistents a l'acte Mn. Taberner, l'alcalde Josep Bonet, el governador civil Víctor Hellín Sol, el bisbe Narcís Jubany i l'artista Ramon Carrera. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona

El tercer àngel.

El 1959 va ser acabada la façana principal de la Catedral, i es va nomenar una comisió per dotar d'estàtues les fornícules buides fins aleshores, comisió que també va considerar la reparació de l'àngel, decapitat i força malmès, el que va aconsellar construir-ne un de nou.
Per endegar l'obra, l'obrer de la Catedral el Dr. Josep Calzada, va dur a terme una campanya entre els escolars i estudiants de Girona amb l'objectiu que aportessin una contribució econòmica de caràcter popular per pagar l'estàtua. El 1960 es començaren els treballs al taller de Mulleras, i finalitzaren el 18 de març de 1968. A l'acte de benedicció, presidit pel bisbe Josep Cartanyà, va convocar el governador civil Víctor Hellín Sol, l'alcalde Josep Bonet Cufí, el general governador militar, entre altres autoritats i assistents. Es va imposar al nou àngel el nom de Miquel (1). L'any 2003 va ser restaurat per l'artesà Joan Ensesa.

[Article principal]


Notes

(1) - Segons esmenta J. Marquès, aquest nom es va posar en homenatge a Sant Miquel Arcàngel, molt vinculat a la ciutat i a l'Ajuntament de Girona. El 1493 es va construir a l'Ajuntament una capella dedicada a Sant Miquel. Des de 1756 estava adornada amb un retaule, fins que el 1859 la volta de la capella es va ensorrar i va ser suprimida. El campanar en el que ara hi han instal·lades les campanes del rellotge de l'Ajuntament és un record d'aquella capella, campanar en el que hi havia una campana anomenada Miquela, que el 1813 es va trencar mentre repicava per Napoleó. Renovada el 1816 sota el regnat de Ferran VII, el 1832 es va tornar a trencar i va ser substituïda per les dues campanes de rellotge actuals.

Tornar al text


Bibliografia:
- "El tercer àngel de la catedral". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 23/09/2012.
- "50 anys de l'àngel de la catedral". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 03/06/2018.
- "El Ángel de la Catedral". Jaume Marquès, 1968. Article publicat a Revista de Girona núm. 44.


Back

Moment de col·locació de l'eix, el 1968. (Fotografia de Narcís Sans, publicada a la Revista de Girona).

L'Àngel amb l'escultor Ramon Carrera, el calderer Pere Mulleras i el fonedor Francesc Xavier Alberch. 1968

(Ampliar) - L'Àngel amb l'escultor Ramon Carrera, el calderer Pere Mulleras i el fonedor Francesc Xavier Alberch. 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice Revisat i ampliat: 25/01/2023