Tot i que l’Ajuntament de Palamós va reclamar aquestes peces com a pròpies, l’Estat espanyol només en va cedir tres, que ara es poden veure al passeig del Mar i al carrer del Canó (2).
L’ajuntament de Girona havia reclamat tambés el seu dret a posseir algun dels canons, argumentant el paper de Girona en la guerra contra les tropes de Napoleó. Així doncs, l’any 1970 van arribar els dos canons de Palamós a la ciutat de Girona. El 1982 es van intal·lar definitivament als jardins de Pedret, prop on abans s’aixecava una part de les muralles de la ciutat.
Les autoritats de marina van anar repartint la resta de canons. És el cas dels dos que va rebre la vila de Blanes, com a regal de cortesia l’any 1981, amb motiu de la celebració del "Dia de la Fuerzas Armadas". Palamós tan sols es va poder quedar amb tres dels tretze canons trobats en les seves aigües. Dos estan situats als miradors del passeig del Mar i el més famós, conegut com el Canó de Palamós (1), és el de les escales del carrer del Canó.

(Ampliar) - Els canons dels jardins de Pedret.

(Ampliar) - Els dos canons de Blanes. Fotografia: Xavier Piqueras Costa, gentilesa de l'autor

---

Notes

(1) - El vaixell, inicialent batejat com "San José, i intercanviagt amb el regne de Nà:pols el 1776 per la fragata "Santa Teresa", disposava de 26 canons de 24 lliures, 28 canons de 12, 14 canons de 8, i 4 "pedrers" de 3. Amb 429 homes a bord, mesurava 50,70 metres d'eslora, 14 de mànega, 7 de puntal i tenia un calat màxim de 6,80.
(Tornar al text)

(2) - El del carrer del Canó de Palamós, ubicat al seu lloc el 1963 i restaurat el 2015, té 3,10 metres de llarg, 55 centímetres de diàmetre a la culata i pesa prop de dues tones. És del tipus "de 24", segons les marques estampades i que avui ja no es llegeixen, això vol dir que llançava boles de ferro de 24 lliures de pes. Va ser immortalitzat amb la famosa havanera "El canó de Palamós" del mestre José Luis Ortega Monasterio.
(Tornar al text)

---