2. Capella de Sant Pau, Sant Honorat o del Bisbe

Aquesta és la primera de les capelles situades a la filera del mur nord de la catedral, i va ser construïda entre els anys 1455 i 1458, a la que l'any 1939 s'hi va afegir una figura de Sant Honorat, vestit de bisbe, i un vitrall amb el sant i Sant Martí, en la seva representació tradicional, compartint la capa amb un pobre.

L'element més detacable de la capella és la important tomba monumental gòtica, situada a la banda esquerra, la més rellevant de la catedral i una de les més importants de Catalunya, la de Bernat de Pau que va ser bisbe de Girona entre els anys 1436 i 1457, i va ser el promotor de la capella.

El monument, construït amb alabastre i pedra de Girona, ha estat molt de temps atribuït a l'escultor francès Mercadante de Bretanya, qui va treballar molt a Sevilla, atribució que va essent descartada i substituïda per una autoria desconeguda, però bona coneixedora de l'art del nord d'Europa del segle XV, art que presenta les característiques bàsiques aplicades al monument.

Al primer ordre, la base de la tomba, quatre àngels, emmarcats per motllures, sostenen dos escuts, timbrats amb la mitra, del bisbe, i al centre dos àngels més sostenen un llibre obert amb una inscripció funerària.

Detall de la tomba monumental del bisbe Bernat de Pau.

Al registre superior, una sèrie de personatges exempts i, damunt d'ells i sostingut per àngels i altres personatges, l'estàtua jacent del bisbe, revestit de pontifical amb casulla, mitra i bàcul. Joaquim Nadal (op. cit.) esmenta que [...] corprèn pels realisme quasi macabre del rostre, probablement extret per a l'ocasió d'una màscara del difunt. En el següent ordre, una altra sèrie de figures, de les que, algunes, s'exhibeixen al Tresor capitular. Aquestes constitueixen el seguici fúnebre vestits amb tocats generosos, mostra del coneixement per l'artista de la moda flamenca de finals del segle xv. A la part superior de l'estructura, una composició quadrada mostra l'ànima del bisbe enduta al cel per uns àngels.

Tot el sepulcre està emmarcat per dues pilastres coronades amb pinacles i decorades amb motllures, dues figures sota dosserets i dos escuts més del bisbe. Les pilastres sostenen un gran dosser en forma d'arc cornucopial, amb un important i elaborat calat de cercles que incorporen figures humanes.

Tomba monumental a la catedral de Narbona. En els laterals, no mostrats al dibuix, dos àngels d'enduen l'ànima del difunt, un bisbe, cap al cel. Extret de "Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle", volum 8, d'Eugène Viollet-le-Duc. Dibuix de Junot. (Wikipèdia).

Aquesta capella conserva l'única reixa d'autor conegut, una de les poques mostres gòtiques perviscudes. El 1461 es va contractar el ferrer de Girona Pere Cervià i la seva forja per la capella del senyor bisbe de Girona, amb dues portes coronades amb arcs conopials i elements gòtics d'arcs trilobats, acabaments de carxofa i elements vegetals. Aquestes reixes protegien de furts i robatoris el mobiliari del presbiteri i de les capelles laterals, així com també els objectes i vestuari per a la litúrgia que hi guardaven els canonges i beneficiats; cal tenir en compte que de vegades fidels i pelegrins passaven la nit dins el temple.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.



    Imatge del segle XX de Sant Honorat.

    Detall de l'escut, timbrat amb la mitra, del bisbe Bernat de Pau.


    Index