La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

9. Capella de Sant Narcís, abans de Sant Andreu

Capella situada a l'espai que correspondria a les naus laterals del presbiteri. Construïda entre els anys 1313 i 1331, es va dedicar als sants Andreu i Restitut. Conté un esplèndid retaule dedicat a Sant Narcís, obra de Pau Costa, realitzada entre 1718 i 1724, que es complementa amb pintures d'Antoni Viladomat, de 1727.

Escut policromat de la familia Font al basament del retaule.

El promotor de l'erecció del retaule va ser el canonge Narcís de Font, l'escut del qual es pot contemplar als dos extrems del basament del retaule, i a la làpida situada al sòl de la capella.

En allò que es refereix a la descripció de l'escut que apareix a la làpida, Lluís Domènech i Montaner, a "Armorial Històrich de Catalunya" el descriu com: De Girona. De... una fuente de tres secciones, de las que sale agua de..., acompañada de cuatro bezantes a cada lado de... Lauda sepulcral del canónigo Narcís de Font i Llobregat +1747 y miembros de su familia. Capilla de Sant Narcís (antes de Sant Andreu). Catedral de Girona. S. XVIII. El que apareix a la base del retaule el descriu com: Cuartelado: 1º y 4º, de gules una fuente de oro de las que sale agua también de oro, acompañada de cuatro bezantes a cada lado de oro; 2º y 3º, partido: I. De oro, un perro o lobo de sable; II. De azur, un árbol de oro, sobre una terraza de lo mismo.

Escut de la familia Font, a la làpida del sòl de la capella.

Al registre central del retaule de talla sobredaurada apareix, al centre, la imatge de Sant Narcís, que presideix el conjunt vestit de bisbe amb mitra i bàcul, flanquejat per dos àngels.

Per damunt d'aquesta imatge, al coronament del retaule, una altra imatge representa Sant Andreu, en record de l'antiga advocació de la capella. En els laterals del retaule, quatre pintures de Viladomat representen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, Santa Teresa de Jesús, Santa Maria de Cervelló, Sant Llorenç i Sant Feliu.

En els laterals de la capella, dues pintures més, de gran format, obra també de Viladomat, representen, la de l'esquerra, el martiri de Sant Narcís, i la de la dreta, el famós "miracle de les mosques". Amb la mateixa temàtica s'exhibeix a l'església de Sant Feliu un altre oli, amb algunes coincidències conceptuals i de composició.

"El miracle de les mosques", pintura a l'església de Sant Feliu (Wikipèdia).

Aquest miracle de les mosques fa referència a la salvació de la ciutat de Girona del setge que havia establert Felip III de França, dit l'Ardit, del 26 de juny al 7 de setembre de 1285, setge que l'exèrcit francès va haver d'aixecar i retirar-se sobtadament a causa d'una epidèmia de la que, sembla, va morir el mateix rei francès, a Perpinyà. Aquesta malura va ser atribuïda a la interseció de Sant Narcís, patró de la ciutat, que va fer sortir del seu sepulcre una munió de mosques que, amb les seves picades selectives, varen delmar les tropes franceses.

Detall de la part central del retaule, els àngels que flanquegen la imatge de Sant Narcís.

A propòsit d'aquest treball de Pau Costa, Joaquim Nadal (op. cit.) esmenta que La retaulística del Barroc decoratiu va fer servir tota mena de recursos per mostrar el triomfalisme de l'església posttridentina: columnes torxades o salomòniques, pilastre, entaulaments, frontons trencats, volutes, tot plegat sobredaurat, conformen un univers ornamental enlluernador en aquest exemple del retaule de Sant Narcís [...].

Versió acolorida d'una xilografia antiga. Làmina publicada per Lliberia Pla Dalmau, 1977.

Els autors: l'escultor Pau Costa

L'escultor Pau Costa també és autor del retaule de la capella de l'Assumpció i del de la capella dels Dolors. És un dels autors dels retaules més rellevants de Catalunya al segle XVIII. Nascut a Vic el 1672 i mort probablement a Cadaqués el 1727, format al taller de l'escultor Pau Sunyer, amb tant sols 16 anys ja va fer el retaule de Sant Libori a Vic, població per a la que també va realitzar el retaule major del monestir de Santa Teresa finalitzat el 1707 i el de Sant Benet per a la seva catedral.

La seva obra, sempre religiosa, es va estendre per tot Catalunya, a Olot li encarregaren el retaule del Roser per a l'església de Sant Esteve i per a l'església de Santa Maria de Cadaqués en va realitzar un altre el 1725. Algunes de les seves obres foren cremades durant la guerra civil espanyola del 1936, como els altars de l'església de Sant Martí a Cassà de la Selva, del que només es varen salvar quatre columnes salomòniques. La seva gran obra va ser el retaule major per a l'església parroquial de Santa Maria a Arenys de Mar (1706-1710).

El fill de Pau Costa, Pere Costa i Cases -Vic 1693-Berga 1761- va ser un altre dels arquitectes i escultors més importants del període barroc català. Es va formar professionalment a la ciutat de Barcelona on va tenir un taller, i va ser el primer escultor català que va ingressar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid d'on va ser nomenat membre l'any 1754.

Va treballar en nombrosos retaules de tot Catalunya, com el de la capella de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Ramon del Portell. Aquest va ser el tracista de la façana de la Catedral de Girona el 1730, executant les imatges que envolten la rosassa, els símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.

L'any 1741 va començar l'execució del retaule de l'altar major del monestir de Sant Ramon del Portell a la comarca de La Segarra, el qual va ser destruït durant la guerra civil espanyola de 1936. Una de les seves escultures més conegudes és la del grup de La Caritat col·locada al portal barroc de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus últims anys de vida es va instal·lar a la ciutat de Berga, on va realitzar el retaule major per a la seva església.

Els autors: el pintor Viladomat

El pintor Antoni Viladomat i Manalt, fill del daurador Salvador Viladomat i de Francesca Manalt, va néixer a Barcelona l'abril de 1678 i morí a la mateixa ciutat el 22 de gener de 1755, essent un dels pintors més famosos del segle XVIII.

L'any 1693 s'incorporà al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui treballà fins a obtenir, als vint-i-quatre anys, el mestratge. El 1698 decorà l'església dels jesuïtes de Tarragona i el 1703 va pintar la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescència de Barcelona. També és autor, entre moltes altres obres, de la Capella dels Dolors, a la basílica de Santa Maria, a Mataró.

Monument al pintor Antoni Viladomat i Manalt, situada davant del Parc de la Ciutadella, a Barcelona (Wikipèdia).


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Index

  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

    Part central del retaule de Sant Narcís.

    Detall de la figura de Sant Narcís.

    Sant Llorenç. Pintura de Viladomat.

    Sant Feliu. Pintura de Viladomat.

    Martiri de Sant Narcís. Pintura de Viladomat.

    El miracle de les mosques. Pintura de Viladomat.

    Detall del "Martiri de Sant Narcís". Pintura de Viladomat.

    Escut de la familia Font, al primer registre del retaule.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés