Pilar nº 7 (P7), Tercer fris

Pilar sud-oriental. En aquest pilar s'hi representen diverses escenes de la història d'Isaac i Jacob, en diversos frisos i capitells, alternats aquests darrers amb d'altres de temàtica vegetal i decoració zoomòrfica d'ocells picotejant fruits.

Tercer fris, segona i tercera escenes. Lluita de Jacob amb l'àngel (esquerra) i unció de l'altar (dreta): Jacob es llevà de bon matí, prengué la pedra que havia fet servir de capçal, la dreçà com una estela i hi vessà oli al damunt. I donà el nom de Bet-El a aquell lloc. Però abans, el nom de la població era Luz. Després Jacob féu aquest vot: «Si Déu és amb mi i em guarda en aquest viatge que vaig fent, si em procura pa per a menjar i roba per a vestir, si em fa tornar en pau a casa del meu pare, Jahvè serà el meu Déu, i aquesta pedra que he dreçat com una estela serà casa de Déu, i de tot allò que em donareu, us pagaré el delme». (Gènesi, 28:18-22)

Tercer fris, primera escena. El somni de Jacob:

Jacob deixà Beer-Sabé i se n'anà a Haran. Arribà en un cert indret i va fer-hi nit, perquè el sol ja s'havia post. Prengué una de les pedres del lloc, la féu servir de capçal i dormí en aquell lloc.

Va tenir un somni: hi havia una escala apuntalada a terra i la punta tocava al cel; àngels de Déu hi pujaven i baixaven. Jahvè es trobava dret davant seu, i li deia: «Jo sóc Jahvè, el Déu del teu pare Abraham i d'Isaac. La terra on jeus, te la donaré a tu i a la teva posteritat. La teva posteritat serà com la pols de la terra. T'expandiràs cap a occident i cap a orient, cap al nord i cap al migdia. Tots els pobles del món es beneiran per tu i per la teva descendència. Jo sóc amb tu, jo et guardaré pertot arreu on vagis i et tornaré en aquest país; no t'abandonaré que no hagi acomplert tot el que t'he dit».

Jacob es desvetllà del seu somni i digué: «De debò, Jahvè és en aquest lloc, i jo no ho sabia».

I, ple de por, continuà: «Que n'és de venerable, aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel». (Gènesi, 28:10-17)

Tercer fris, quarta escena. Jacob abeurant els ramats de Laban: Jacob es posà en camí i se n'anà al país dels orientals. Va veure un pou al mig del camp i prop d'ell tres ramats d'ovelles ajaçats, ja que els ramats s'abeuraven en aquell pou; però una gran pedra tancava la boca del pou. Quan tots els ramats s'hi havien aplegat, giraven la pedra de damunt la boca del pou, abeuraven els ramats i tornaven la pedra al seu lloc, damunt la boca del pou. Jacob els preguntà: «¿D'on sou, germans?» Li respongueren: «Som d'Haran». Els preguntà: «¿Que potser coneixeu Laban, el fill de Nahor?» Contestaren: «Prou que el coneixem». Els demanà: «Està bo?» Respongueren: «Sí. I justament la seva filla Raquel ve amb el ramat». I els digué: «Encara és molt de dia. Encara no és hora d'aplegar el bestiar. Abeureu els ramats, i torneu a pasturar». Contestaren: «No podem fer-ho fins que s'hagin aplegat tots els ramats i hagin girat la pedra de damunt la boca del pou; aleshores abeurarem els ramats». (Gènesi, 29:1-8)

Tercer fris, cinquena escena. Trobament de Jacob i Raquel:

Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, i el seu ramat, s'atansà, girà la pedra de damunt la boca del pou i abeurà el ramat del seu oncle Laban.

Després Jacob va besar Raquel i esclatà en sanglots. Féu saber a Raquel que era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va córrer a anunciar-ho al seu pare.

Així que Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, el va abraçar, el va omplir de petons i el dugué a casa seva.

I Jacob li contà totes aquestes coses. Laban li digué: «Cert, ets dels meus ossos i de la meva carn». Jacob es va quedar un mes amb ell. (Gènesi, 29:10-14)