Articles i reportatges publicats a la premsa sobre el Festival de Cinema de Girona 2010 |
 |
|
|
Carles Cases guanya el premi Xavier Cugat al Festival de Cinema de Girona
La trajectòria del compositor, que recollirà avui el guardó, està molt lligada a Ventura Pons.
El compositor Carles Cases ha guanyat el premi Xavier Cugat del 22è Festival de Cinema de Girona, en la primera convocatòria d'aquest nou guardó. Cases està estretament vinculat a la filmografia de Ventura Pons i ha compost la banda sonora de més de 50 pel·lícules també d'altres directors com Jaime Chávarri, Jaume Balagueró o Gonzalo Suárez. El compositor rebrà avui el guardó en l'acte d'entrega dels premis del Festival.
El premi Xavier Cugat és una de les novetats del 22è Festival de Cinema de Girona. El certamen gironí distingeix cada any alguna personalitat per les seves aportacions al cinema. En aquesta edició, el festival vol recordar la figura del polifacètic artista Xavier Cugat, just quan es compleixen 110 anys del seu naixement. La figura de Xavier Cugat centrarà l'homenatge que es farà avui a la nit a la Casa de Cultura en l'acte de lliurament dels premis del festival. A més, s'entregarà a partir d'aquesta edició un guardó amb el seu nom.
El director del Festival de Cinema de Girona, Lluís Valentí, ha destacat que el premi "vol reconèixer les bandes sonores del cinema i, per aquest motiu, cada any es premiarà un compositor per les seves aportacions al cinema". Aquest guardó el decidirà i el lliurarà cada any la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema de Catalunya.
Cases, del jazz al cinema
En aquesta primera edició, el guardó ha recaigut en la figura del compositor Carles Cases (Sallent, 1958). Músic de formació clàssica i jazzística, ha dirigit i format part de formacions de jazz, música de cambra o big bands i ha compost per a músics tan reputats com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Georges Moustaki.
L'any 1989 va iniciar la seva carrera com a compositor de música cinematogràfica i àudiovisual, i des de llavors ha compost la banda sonora de més de 50 pel·lícules. Estretament vinculat a la filmografia de Ventura Pons, ha treballat en pel·lícules com Aquesta nit o mai, El perquè de tot plegat, Forasters, Carícies, Amic/Amat, Amor Idiota Actrius.
També ha treballat per a altres directors com Jaume Balagueró (Els sense nom, Darkness), Antoni Verdaguer (Havanera, Dones i Homes), Jaime Chávarri (Besos para todos, Camarón, El año del Diluvio) o Gonzalo Suárez (Un genio tranquilo, Oviedo Express).
Junt al premi Xavier Cugat, aquesta nit es lliuraran els guardons de la secció oficial, on competeixen curts de la demarcació amb una selecció de curts d'arreu del món. Separats en dos apartats (ficció i documental), s'escollirà la millor pel·lícula; i en ficció, també es distingiran interpretacions, direcció, guió i fotografia, a més dels accèssits que el jurat consideri.
Publicat al Diari de Girona, 05/12/2010
Article original
|
|
|
Xavier Cugat, dibuixant la seva autocaricatura davant Lina Romay i les Goldwyn Girls a "Escuela de sirenas". Punt diari, MGM/Arxiu R. Seriñá.
|
Cugat, homenatjat
El Festival de Cinema de Girona, que tindrà lloc aquest cap de setmana, celebrarà el 110 aniversari del músic gironí.
Com cada any, el Festival de Cinema de Girona, que aquest any celebra la 22a edició, homenatjarà una destacada figura representativa del setè art, generalment lligada a les comarques gironines. En aquesta ocasió, tal honor li correspondrà a Xavier Cugat, músic gironí nascut l'1 de gener de l'any 1900, del qual es projectarà un documental, que està en procés d'edició i que recollirà, a més de declaracions de gent que el va conèixer, fragments de la seva participació en pel·lícules de Hollywood (moltes protagonitzades per Esther Williams, com ara Escola de sirenes i La filla de Neptú).
El festival, que tindrà lloc del 3 al 5 de desembre a la Casa de Cultura, tindrà les seccions habituals: la secció de curts a competició, en què es presentaran alguns dels millors treballs de la demarcació gironina i una selecció de curts internacionals; la del cinema jueu -que ja porta catorze anys celebrant-se-, en la qual hi haurà un programa de films d'Izzy Abrahami, i una mostra de cinema gai i lèsbic. També el certamen es completarà amb la projecció en primícia dels curtmetratges que opten al premi Gaudí.
Inauguració animada
Un dels actes més destacats d'aquesta edició serà precisament la inauguració del festival. En la inauguració, especialment dedicada als més menuts, es presentarà el proper treball dels dibuixos de Knister (Ludger Jockmann), Tina Superbruixa, que la factoria Disney ja ha portat a les pantalles. L'autor, que viu temporalment en una segona residència a Roses, s'adreçarà als nens i nenes per explicar el procés creatiu dels seus contes.
Jordi Camps i Linnell. Publicat al Punt diari, 30/11/2010
|
|
|
Xavier Cugat, amb l'actriu Lina Romay, en un dels films en què apareixia. Diari de Girona.
|
Xavier Cugat serà homenatjat en la 22a edició del Festival de Cinema de Girona
El certamen, que tindrà lloc el cap de setmana vinent a la Casa de Cultura, celebrarà el 110 aniversari del músic gironí.
Si en altres edicions els homenatjats van ser Salvador Dalí, Tomàs Mallol, Jaume Peracaula i Lluís Hereu, en la 22a edició del Festival de Cinema de Girona, serà el torn del músic gironí Xavier Cugat (Girona, 1900 - Barcelona, 1990). El certamen, que se celebrarà del 3 al 5 de desembre a la Casa de Cultura, comptarà també amb les habituals seccions de competició i de cinema jueu, amb una de films de temàtica gay i lèsbica i una que presentarà curts qe opten al Premi Gaudí. A més, el Festival oferirà la presentació de les novetats de Kister, creador de Tina Superbruixa.
L'objectiu del Festival de Girona és fer públic el talent emergent a les nostres pantalles. Començarà divendres a la Casa de Cultura de Girona, antiga seu de la Filmoteca de Catalunya, amb la presentació del proper treball dels dibuixos de Knister, Tina Superbruixa, que la factoria Disney ja ha portat a les pantalles. Knister s'adreçarà als nens i els explicarà el procés creatiu dels seus contes. El nou públic del festival, els nens, gaudiran així d'una secció per a ells.
En la secció competició es podran veure els millors curts de la nostra demarcació, amb una selecció de curts realitzats arreu del món. Es presentarà en dos grans apartats, que optaran al premi Millor Documental i a cada categoria artística de la secció Ficció: millor interpretació, millor director, millor guió, millor fotografia i els accèssits que el jurat consideri oportuns.
Altres seccions
El Festival de Girona fa catorze anys que organitzant també la secció de cinema jueu, i enguany el programa oferirà pel·lícules d'Izzy Abrahami, un dels autors més fidels al Festival de Girona i que serà present a la ciutat. Els seus films busquen la part humana entre els pobles jueu i palestí, els seus vincles d'amistat, familiaritat i companyonia.
D'altra banda, i com que el festivalsempre ha parat especial atenció a la temàtica gai lèsbica, des de fa cinc anys que el certamen compta amb una secció específica LGTIB, programada des del seu festival de Barcelona, on el seu director Xavier-Daniel presentarà els millors curts del 2010 i un llargmetratge seleccionat al seu criteri.
Finalment, el Festival de Cinema de Girona presentarà en primícia a la secció Gaudinables els curtmetratges que opten als guardons del cinema català, els Premis Gaudí, que enguany arriben a la seva tercera edició.
Publicat a Diari de Girona, 28/11/2010
Article original
|
|
|
El cinema fet per gironins, en eclosió
Isaki Lacuesta, Edmon Roch i Albert Serra en són els principals exponents, mentre que a Girona el cine està orfe d'indústria
Garbo, l'espia, d'Edmon Roch, ha estat finalista de l'IDFA, el festival internacional de film documental més important del món, a Amsterdam. Aquest és l'últim símptoma d'un procés d'eclosió del cinema fet per gironins que té en el mateix Roch, Isaki Lacuesta, Albert Serra, Pere Vilà i Òscar Pérez, els seus màxims exponents. El per què d'aquest procés, analitzat en conjunt, no té explicació, més enllà de la circumstancialitat. Caldria analitzar, cas per cas, quins han estat els factors que han fet possible la puixança, perquè el "cinema gironí", com a tal, no existeix, malgrat que disposa de l'ERAM i l'escola de Relacions Públiques en l'apartat de formació; l'Arpagi en l'associatiu, i el Festival de Cinema i el Truffaut en l'exhibició. De talent, però, és evident que n'hi ha.
Les trajectòries dels cineastes gironins que despunten en aquest moment, curiosament tots de principis o mitjan dècada dels 70, és tan diferent, té tants pocs punts en comú, que res no fa pensar que es pugui parlar de cinema gironí, que, de fet, és una simple etiqueta. Es pot parlar de cinema fet per gironins, i d'un procés d'eclosió de diversos realitzadors d'aquí, que han coincidit en un període de temps concret. Isaki Lacuesta (Girona, 1975) amb Cravan vs Cravan (2002), Albert Serra (Banyoles, 1975) amb Honor de cavalleria (2006) i Òscar Pérez (Girona, 1973), amb Xavó-Xaví (2002), i sobretot El sastre (2006), van ser els iniciadors d'aquest cert auge que es viu actualment, al qual se'ls han afegit Pere Vilà (Girona, 1976) amb el seu primer llargmetratge, Pas a nivell (2007) i Edmon Roch (Girona, 1970), amb Garbo, aquest any. Lacuesta va continuar la seva ja notable trajectòria amb La leyenda del tiempo (2006) i Los condenados, acabada d'estrenar, mentre que Serra, que va poder presentar Honor de cavalleria a Canes, també hi ha portat El cant dels ocells (2008), està preparant una obra de teatre que està anunciat que s'estrenarà al Teatre Lliure i treballa en un projecte sobre la figura de Dràcula. Lacuesta i Serra tenen en comú incursions en llenguatges artístics diferents del cinema o no estrictament cinematogràfics, però vinculats, com ara la videocreació per a exposicions, però també la dansa i el moviment o el teatre. Per la seva banda, Lacuesta ha iniciat el rodatge d'un film, a Mali, Los pasos dobles, en què barreja documental i ficció i en què els eixos són l'artista mallorquí Miquel Barceló i l'escriptor i també artista francès François Augiéras. Óscar Pérez prepara el seu primer llargmetratge, titulat La pérdida, sobre els cineastes que van anar a Hollywood quan començava el cinema sonor. Aquests realitzadors, però, juguen la majoria en una altra divisió i aquesta concentració de talent no té una explicació global.
Sinergies gironines
Maurici Jiménez, president de l'Associació de Realitzadors i Productors Audiovisuals de Girona (Arpagi), és el parer que a les comarques hi ha molt de "franctirador" en l'àmbit audiovisual: "Hi ha creació –diu Jiménez–, tot i que s'ha de diferenciar entre els free lance que es dediquen a escriure guions, a la direcció, la realització, etcètera, i els que han muntat una productora, que són els que creen producte." Jiménez afirma que a Girona, en els últims 5 o 6 anys, hi ha un grup de realitzadors que fan "coses de qualitat, tot i que els mitjans no són els més òptims", ja que la indústria, els serveis en l'àmbit cinematogràfic, estan centralitzats a Barcelona. Jiménez explica que actualment existeixen a les comarques una mena de sinergies entre productores, "que s'ajuden" a l'hora de tirar endavant projectes. Un exemple clar d'això, que abunden, és la realització del llargmetratge de Pere Vilà, en què hi van intervenir les gironines DDM Visual i Imago Produccions, aquesta encapçalada pel veterà realitzador Jep Porras. En els últims cinc anys ha estat un factor importantíssim, per tal que els joves realitzadors gironins tinguin alguna oportunitat de dur endavant els seus projectes, el Fons de Creació Audiovisual, un concurs convocat per l'Arpagi, en què els premis són ajuts a la producció de curtmetratges. Els qui opten a aquests premis són, habitualment, joves realitzadors, estudiants o graduats de l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM), realitzadors sorgits de l'Escola Superior de Relacions Públiques, tots dos centres vinculats a la UdG, o els "franctiradors" als quals feia referència Jiménez, de poblacions com ara Figueres, Olot, Banyoles o Amer. A nivell d'exhibició, el cicle Pantalla Oberta –ara mateix en un compàs d'espera–, al cinema Truffaut, és una de les moltes possibilitats de mostrar l'obra, tenint en compte el gran nombre de festivals de curtmetratges que se celebren a les comarques, com ara el Festival de Cinema de Girona, dirigit per Lluís Valentí, i que aquest any arriba a la 21a edició, o mostres com ara les de Vidreres, Figueres, Cassà de la Selva, Blanes, Celrà o Gualta.
Queda molta feina encara per fer, i els símptomes no són bons, ja que l'Arpagi està al límit de la desaparició.
Dani Chicano. Publicat al Punt diari, 30/11/2009
Article original
|
 -  - 
 - 
(Imatges de l'article)
|