Index

Xavier Cugat fotografiat per William P. Gottlieb

Xavier Cugat fotografiat per William P. Gottlieb. (Wikipèdia)



Rita Montaner, primera esposa de Cugat. Ca. 1920-1930. (Wikipèdia)



Cartell de "Escuela de sirenas", de 1944. (Wikipèdia)



Cartell de "En una isla contigo", de 1948. (Wikipèdia)



Cartell de "La hija de Neptuno", de 1949. (Wikipèdia)



L'hotel Waldorf Astoria a la seva situació original, Ca. 1904-1908. Dibuix de Joseph Pennell. (Wikipèdia)

Biografia

De nom complet Francesc d'Assís Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, va néixer a Girona l'1 de gener de 1900. L'any 1905 la seva família va emigrar a Cuba, on va estudiar violí clàssic, i als dotze anys va tocar amb una orquestra al Teatre Nacional de l'Havana.

Entre 1915 i 1918 va interpretar tangos a Nova York, on havia arribat amb la seva familia el 6 de juliol de 1915, a bord del SS Havana. Posteriorment també es va dedicar a dibuixar tires còmiques pel diari "Los Angeles Times".

L'afició pel dibuix suraria més tard en forma de dibuixos i pintures, treballs caricaturescs, que mostraven la seva ironia a l'entorn plàstic.

Abans dels vint anys, com violinista prodigi, i amb el nom de Francis Cugat, va acompanyar Enrico Caruso en les seves gires; aquest va ser l'inici de la seva estada als Estats Units, on va conèixer Agustín Boryuno, que tocava el piano. Els dos varen crear un grup clàssic i es traslladaren a Los Ángeles, on Cugat es va casar amb la seva primera esposa, Rita Montaner. Durant el seu tour per Europa, la parella es va separar.

A principi dels anys 20, Cugat va abandonar la música clàssica i va començar a treballar la música popular, amb ritmes llatins. Va crear una banda, anomenada “Los Gigolos”, el mateix que va posar a la seva segona banda que va tenir més èxit; amb aquesta formació va inaugurar el prestigiós night club Coconut Grove a Los Ángeles el 1928 i va començar a aparèixer en films a partir de la pel·lícula “Mexicana” el 1929.

Així, va participar a la banda sonora de les primeres pel·lícules amb so, a la dècada dels 20, i va aparèixer en diversos films de Hollywood a la dels 30, sempre en el paper de director de música rítmica, on podia mostrar les seves extraordinaries facultats de músic.

A la dècada dels 30, Cugat va portar la seva orquestra a Nova York, per a l'inauguració del nou Waldorf Astoria, d'on va esdevenir l'orquestra resident.

Durant els següents quinze anys va pivotar entre Nova York i Los Angeles, alternant les actuacions a l'hotel i les emisores de ràdio, amb intervencions en múltiples films, com Week-end at the Waldorf Astoria, de 1945, interpretat per Ginger Rogers, Lana Turner, Walter Pidgeon i Van Johnson.

El 1940 va gravar la cançó Perfidia amb el cantant Miguelito Valdés, que va esdevenir gran èxit i, amb el temps, un clàssic d'una determinada època.

Va difondre segons quan estaven de moda els ritmes de la conga, el mambo, el chachachà, i el twist.

En total, Cugat va contreure matrimonio en cinc ocasions. La primera esposa va ser Rita Montaner; la segona, Carmen Castilla, matrimoni que va durar de 1929 a 1946. La tercera esposa va ser Lorraine Allen, de 1947 al 28 d'abril de 1952. Una de les seves esposes més famosa va ser la cantant Abbe Lane, amb qui va contreure núpcies el 1952, amb qui va actuar fins el seu divorci el 1963. El 7 d'agost de 1966 es va casar amb la ballarina de salsa Charo Baeza que es va convertir en la seva cinquena esposa; la parella va ser la primera en casar-se al casino Caesar's Palace de Las Vegas.

El 1957, va tenir el seu propi programa de televisió, però el 1978 Cugat, a conseqüència d'un problema de salut, es va jubilar de la música; la seva banda va ser dirigida per Tito Puente, i, més tard, per la ballarina, música i cantant Ada Cavallo. Després de la seva separació de Charo, el mateix 1978, es va traslladar Barcelona. De tornada a Catalunya, Xavier Cugat va morir, el 27 d'octubre de 1990, als 90 anys d'edat, a Barcelona.

A la seva mort, ens va legar desenes de films i gravacions musicals, algunes de les quals encara són incloses amb treballs filmogràfics actuals, i la seva obra pictòrica amb la que va realitzar una exposició a Barcelona el 1972 i una altra a Madrid el 1981.

L’Associació “Amics dels Gegants de Girona “ li va retre homenatge, el 1993, convertint-lo en gegant, al que li va ser concedida l'Ordre de l'Oli, nom de la plaça gironina en la que havia nascut, creada especialment per a aquesta ocasió.

Imatge: Diari de Girona

Filmografia

Xavier Cugat va participar en diverses pel·lícules de la Metro Goldwyn Mayer, moltes d'elles protagonitzades per Esther Williams, com "En una isla contigo" (On an Island with You), amb Ricardo Montalbán i Jimmy Durant; "Escuela de sirenas" (Bathing Beauty), amb Red Skelton i Carlos Ramírez, i "La hija de Neptuno" (Neptune's Daughter), també amb Ricardo Montalbán i Red Skelton. Una altra pel·lícula de la Metro Goldwyn Mayer en què va participar amb la seva orquestra va ser "Festival en México" (Holiday in Mexico), aquesta vegada al costat de Jane Powell, Walter Pidgeon i el pianista José Iturbi.

Sovint, per ser pel·lícules molt acolorides i de comèdia musical romàntica, Cugat apareixia pintant o dibuixant davant la seva orquestra mentres interpretava una vigorosa rumba.

La música de Cugat

El 1940 va gravar la cançó Perfídia amb el cantant Miguelito Valdés, que va esdevenir un gran èxit. La seva música seguia les modes del moment, i va gravar cançons de tot tipus de gèneres: conga, mambo i samba, entre d'altres. El seu exemple va ser molt aviat seguit per altres orquestres, com la de Pérez Prado. La seva orquestra va ser una pedrera d'on van sorgir destacats intèrprets de la cançó tropical com Tito Rodríguez i Vitína Avilés.

Xavier Cugat va complir extenses etapes de gravació de discs amb segells com Columbia i RCA Victor. Amb el primer va gravar els cèlebres Mambo at the Waldorf, Merengue! by Cugat!, Cugat Favorite Rhumba, i altres, tots amb dotze temes, i amb el segell Victor va gravar el disc Cugat in Spain entre d'altres.

Malgrat que Xavier Cugat tocava el violí, també li agradaven molt els diversos instruments de l'orquestra, especialment la marimba, que no faltava en cap de les seves interpretacions i enregistraments, el que mostra la seva gran afinitat per aquest instrument musical.

Precisament és notable l'ús que fa de la marimba a l'àlbum Merengue! by Cugat!. Aquest disc va ser editat el 1955 amb motiu de la celebració a Santo Domingo de la Fira de la pau i confraternitat del món lliure que va celebrar el dictador Rafael Leonidas Trujillo aquest any.

Era molt conegut per portar en braços un chihuahua mentre dirigia l'orquestra. A la pel·lícula Días de radio de Woody Allen, el director d'orquestra subjecta un gos, donant a entendre que es tracta del mateix Cugat. La seva música és habitual a les pel·lícules del director novaiorquès.


Index