La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

3. Les bases de les columnes

Si bé és notable la decoració dels capitells del claustre de la Catedral, no és menys imaginativa la ornamentació de les bases d'algunes columnes. Les mateixes referències procedents d'algunes bíblies catalanes, com les de Ripoll i la de Sant Pere de Rodes, i amb contactes suficientment contrastats amb Mòdena i Ravenna ("La catedral de Girona", Joaquim Nadal i altres), que s'apliquen als capitells, també cal fer-ho extensiu a la iconografia aplicada en la ornamentació de les bases de les columnes.

Algunes columnes presenten decorades les bases només a les quatre cantonades, als àngles damunt el plint, mentre que d'altres desenvolupen una decoració a base de figures zoomòrfiques complexes, tot respectant la funcionalitat de l'element arquitectònic.

Dibuix de la base d'una columna de l'església col·legial de Poissy, a França, de finals del segle XII. "Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle", vol. 6, d'Eugène Viollet-le-Duc. Dibuix de Guillaumot. (Wikipèdia)

és possible que quan Plini (Història Natural, XXVI, 42) parla dels llangardaixos i granotes esculpits a les bases (spirae) de les columnes dels temples de Júpiter i Juno al pòrtic d'Octavi, es referís a aquest tipus de decoració. L'exemple conegut més antic és al palau de l'emperador Dioclecià a Split.

A les mostres fotografiades s'exposen diversos tipus dornamentació, des de la senzilla de caps de felí a cada cantonada damunt el plint, a d'altres molt més elaborades constituïnt un conjunt escultòric de notable complexitat, fins i tot en algun cas, reprodudeix la temàtica utilitzada en alguns frisos i capitells del cap de quadrúpede invertit, de la boca del qual sorgeixen les cintes perlades que formen les estructures geomètriques decoratives.

Alguna base presenta una decoració ben inquietant: un cap humà, sense el cos, invertit, mossegat per dues serps, el símbol medieval per antonomàsia del pecat i del dimoni.

Les bases constitueixen el complement iconogràfic que compensa o complementa, de forma reduïda, la ornamentació superior, la del capitell i en alguns casos, la de l'àbac.

Detall del fris del Pilar P10 que representa un constructor del claustre de la Catedral de Girona.

Dibuix del sistema constructiu d'arcs d'un claustre al segle XII. "Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle", d'Eugène Viollet-le-Duc. Dibuix de Guillaumot. (Wikipèdia)

Racó sud-oest del claustre, on es mostra l'absència de decoració a la majoria de les bases dels pilars, i la seva presència en les columnes.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8


  • Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

















    Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés