La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

5. La construcció del claustre

Degut a què inicialment els canonges vivien en comunitat al mateix recinte catedralici, a l'anomenada canonica, la catedral de Girona, com moltes altres, va adoptar una estructura semblant a la dels monestirs: l'existència d'un pati que connectava les diverses dependències comunals entre si i amb l'església.
Malgrat això, els claustres canònics no tingueren el mateix protagonisme que els monacals, degut a què els canonges varen acabar habitant altres cases, per tota l'àrea entorn de la Catedral, sense fer a penes vida comunitària.

Galeria oest del claustre, amb volta de quart de canó.

Segons Sureda (op. cit. a la bibliografia), malgrat que des del segle X es documenta l'existència de cases particulars de canonges, el claustre agrupava al seu entorn les estances comunitàries; al sud, la sala capitular, que, ja existent el 1058, va desaparèixer el segle XV durant l'ampliació de la catedral gòtica, i només en queda la façana.
A l'est, el dormitori, més tard sagristia i actualment capella conventual; a l'oest, un celler, des del 1065, i el refetor, actual capella de l'Esperança des del 1532, i, al nord, al pis alt, l'estança del segle XII, que des del 1395 va esdevenir biblioteca de la catedral.

Dibuix del sistema constructiu d'una volta de mig punt per a un claustre, al segle XII. "Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle", d'Eugène Viollet-le-Duc. Dibuix de Guillaumot. (Wikipèdia).

Abans de la construcció del claustre, al segle XI, aquestes dependències deurien estar comunicades per un pati a cel obert. A les darreries del segle XII es va iniciar la construcció de les galeries. La bastida es va iniciar per la galeria sud, seguint per la galeria oest, la est i finalment la nord.
L'any 1197 ja deuria estar suficientement acabat com per a acollir una documentada reunió de bisbes. Al segle XIV es varen alterar els espais de les galeries, quan es va organitzar damunt la muralla l'arxiu capitular.



La galeria nord, que havia de suportar una estança superior, està coberta amb volta de canó, mentre que les tres restants, la est, oest i sud, amb volta de mig canó. La galeria oest és la que té el mur dels fons més modificat, amb arcosolis funeraris del segle XIX, i diverses làpides i tombes encastades, com la del bisbe Gastó de Montcada, mort el 1334, que va ser clergue de la casa del papa Joan XXII.

Procediment constructiu d'una volta de mig punt, al segle XII. "Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle", volum 9, d'Eugène Viollet-le-Duc. Dibuix de Guillaumot. (Wikipèdia).


Bibliografia:

- La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X. - Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

Web de la Catedral


Back-Index-Next



Plànol de situació del claustre



Galeria nord amb volta de canó











Galeria oest del claustre. Al sòl, les làpides sepulcrals

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés