Síntesi:
"El gran temps dels jardins era la tardor, quan tot novembrejava. [...] Llavors la terra de les avingudes era un fresseig de fulles mortes, i els arbres, en el moment d'iniciar la nuesa hivernal, eren com una immensa brasa freda, tocada d'una resplendor de vinagre, flotant en un tel de boirina mandrosa de color absenta pàl·lida. Descongestionats d'espessor botànica, els jardins semblaven esbatanar-se; al fons de les avingudes, més enllà dels limits arboris, es descobria la finor primitiva d'uns guarets i d'uns sembrats, nacres de tardor, gèlids, perlejats. Per les clarianes dels plàtans es veia la metamorfosi dels núvols i l'encatament del cel baix -o del cel tendre, moll, lleugerament blau". Josep Pla.