La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Eduard Fiol i Marquès (Begur, 1903 - Biarritz 1976), fou un artista que, fins al 1939, visqué i treballà a Girona, on la seva família s'havia instal·lat quan tenia 6 anys. Perduda la fàbrica de taps que tenia el pare d'Eduard Fiol a Reims (1), anaren a viure a Girona, comptant només amb els estalvis i els ingressos de donar classes de francès. Aquestes circumstàncies varen potenciar, al cap de poc temps, la vocació pictòrica d'un joveníssim Eduard, qui enlluernat pels nous corrents artístics, i només amb setze anys decidia abandonar els estudis de batxillerat que cursava a l'Institut de Girona per dedicar-se a la pintura i, sobretot, al dibuix.
Físicament, era un home prim i alt. Tenia un toc de distinció, i, sobretot, era molt presumit. Vestía amb cura, fumava cigarretes fetes a casa, portava llaç en lloc de corbata i, el més característic, botins a les sabates. Malgrat tot, no portava mai barret.

Paper moneda dibuixat per Eduard Fiol. Bitllet d'un ral que va circular a Girona entre 1937 i 1939
(Ampliar) - Paper moneda dibuixat per Eduard Fiol. Bitllet d'un ral que va circular a Girona entre 1937 i 1939. Col·lecció particular.
Paper moneda dibuixat per Eduard Fiol. Bitllet d'un ral que va circular a Girona entre 1937 i 1939
(Ampliar) - Paper moneda dibuixat per Eduard Fiol. Bitllet d'un ral que va circular a Girona entre 1937 i 1939. Col·lecció particular.

La seva participació en la premsa satírica i humorística s'encetà a començaments dels anys vint, col·laborant en dues publicacions editades a Barcelona: "L'Estevet" i "La Mainada". La intervenció militar del general Primo de Rivera, el setembre de 1923, va provocar la suspensió d'ambdues revistes i, en conseqüència, va representar l'acabament de l'interessant experiència periodística barcelonina d'Eduard Fiol.
Els mesos immediatament anteriors al cop d'Estat militar, Fiol conjuminava la seva participació en les revistes barcelonines amb un projecte gironí que havia sorgit el mes d'abril de 1923: el quinzenal de joventut i humor "Aigua-Cuit". El projecte s'inscrivia plenament en una voluntat de recuperar l'esperit humorístic i satíric que havia dominat la ciutat de Girona, anys enrera, amb les revistes "Aigua-Forts" i "Clair i Net. Aigua-Cuit". Només es publicà al llarg de tres mesos, però el 8 de novembre de 1924 en prenia el relleu una altra revista, "El Senyor Narcís", obra molt personal d'Eduard Fiol.
El gener de 1926 desapareixia "El Senyor Narcís". Fiol es quedava sense cap revista on poder-hi publicar els seus dibuixos i caricatures, per bé que continuà treballant en el camp del dibuix i del disseny: fou l'autor de cartells, programes de fires, publicitat, etc. Tot plegat, però, no li permetia assolir una certa estabilitat econòmica, fins que l'any 1928 aconseguí ocupar una plaça de funcionari a la Diputació de Girona, on es dedicà, preferentment, a tasques delineant a la secció d'Obres Públiques a les ordres de l'enginyer Izquierdo Carnero, i l'ajudant de cognom també Izquierdo. L'abril de 1930 reaparegué l'emblemàtica revista "Clarinet" (en la primera època "Clar i Net") i Eduard Fiol hi col·laborà.
En temps de la Guerra Civil va conjuminar la seva tasca a la Diputació amb encàrrecs professionals molt concrets, com ara l'elaboració dels bitllets de curs legal editats per l'Ajuntament de Girona l'any 1937 (2), o bé amb la seva activitat com a membre de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de la Generalitat de Catalunya (3). L'entrada de les tropes franquistes a Girona significà l'inici del seu exili a França, on moriria, a Biarritz, l'any 1976.

(Agraïments al Dr. Xavier Sierra Valentí per les seves aportacions que han permès escriure i il·lustrar aquest article)

Paper moneda dibuixat per Josep Aguilera. Bitllet d'una pesseta que va circular a Girona entre 1937 i 1939
(Ampliar) - Paper moneda dibuixat per Josep Aguilera. Bitllet d'una pesseta que va circular a Girona entre 1937 i 1939. Col·lecció particular.
Paper moneda dibuixat per Josep Aguilera. Bitllet d'una pesseta que va circular a Girona entre 1937 i 1939
(Ampliar) - Paper moneda dibuixat per Josep Aguilera. Bitllet d'una pesseta que va circular a Girona entre 1937 i 1939. Col·lecció particular.
Obres d'art emmagatzemades al dipòsit que es va habilitar a la Catedral de Girona per protegir el patrimoni durant l'inici de la Guerra Civil
(Ampliar) - Obres d'art emmagatzemades al dipòsit que es va habilitar a la Catedral de Girona per protegir el patrimoni durant l'inici de la Guerra Civil. IEC- Fons Joan Subias. Publicada pel diari El Punt - Avui el 6 març 2015.
Sobre que va enviar Eduard Fiol a la seva promesa des del camp de concentració de Gurs

(Ampliar) - Sobre que va enviar Eduard Fiol a la seva promesa des del camp de concentració de Gurs (Aquitània). Segell de censura del camp de Gurs i a la dreta, la "censura gubernativa española" que devia tornar a tancar un sobre que evidentment, va ser obert. Observi's l'avís "Écrit en espagnol", necessari per ser comprès pels censors. La resta del sobre, amb una silueta de la torre Eiffel executat a mà amb una delicada tècnica puntillista. Col·lecció particular.

Sobre que va enviar Eduard Fiol a la seva promesa des del camp de concentració de Gurs

(Ampliar) - Sobre que va enviar Eduard Fiol a la seva promesa des del camp de concentració de Gurs (Aquitània). Col·lecció particular.


Notes

(1) - El pare d'Eduard Fiol tenia un negoci de fabricació de taps de suro, un dels més rendibles al final de segle XIX. L'establiment principal el tenia a França, a Reims, a la regió de la Xampanya, i va ser un negoci pròsper fins que un incendi destruí la fabrica. No va ser possible redreçar-lo per les dificultats que sorgiren a l'hora de cobrar l'assegurança. Per altra banda, la fabricació de taps començà a declinar cap al 1900, fins a esdevenir ruinosa per al petit empresari. Ja era massa tard per al pare de l'Eduard Fiol, que tampoc pogué reeixir des de Begur en el mateix negoci. Ja tan sols hi guanyaven diners les grans empreses i les multinacionals. (Extret de "Eduard Fiol i Marquès, un artista d'abans de la guerra"). - [Tornar al text]

(2) - La capital del Gironès creà, per acord municipal del dia 29 d'abril de 1937, una emissió de paper moneda amb el sol valor d'1 pesseta per un import de cinc-centes mil pessetes (aquest import, però, va ser reduït a quatre-centres cinquanta-cinc mil pessetes). Impresos per la casa Grafos Col·lectivitzada de Barcelona, aquests bitllets van ser dibuixats per l'artista gironí Josep Aguilera, i estan presidits a l'anvers per l'escut de la ciutat. També hi figura una dona nua amb el puny enlaire i cofada amb una gorra frigia, simbolitzant la victòria i guiant uns combatents de l'exèrcit popular. Al revers, hi és presentada la típica vista gironina de la pujada o escalinata de Sant Martí amb l'arcada del palau del Vescomtat a l'esquerra i l'església de Sant Martí Sacosta al fons. Aquests bitllets començaren a circular a la darreria de maig. [...] Per acord del dia 25 de juny de 1937, es creà una nova emissió de paper moneda, aquesta vegada amb valors de 50 i de 25 cèntims per un import total de cent cinquanta mil pessetes. L'anvers d'aquests bitllets, dibuixats per l'artista Eduard Fiol del Sindicat de Dibuixants de Girona, està presidit per l'escut de la ciutat dintre un marc de complicades orles i s'hi veu l'edifici d'un grup escolar amb una mare que acompanya el seu nen que surt de l'escola. Al revers, s'hi veu el mateix dibuix del grup escolar de l'anvers i una vista de l'interior dels Banys Àrabs. En sessió del dia 29 d'octubre de 1937, s'acordà apliar l'emissió dels bitllets de 25 cèntims amb un nou tiratge d'un import de trenta mil pessetes de presentació idèntica als anteriors. En la reunió de l'Ajuntament del dia 16 de desembre de 1937, s'acordà anul·lar quaranta-cinc mil bitllets d'1 pesseta dels ja emesos, però encara no posats en circulació, i crear una altra edició d'ampliació dels bitllets de 25 cèntims de presentació idèntica als anteriors, pel mateix import de les quaranta-cinc mil pessetes anul·lades. En ser retirats de la circulació, tots els bitllets foren invalidats amb dues perforacions rodones de cinc mil·límetres de diàmetre. Girona fou ocupada pels franquistes el dia 4 de febrer de 1939. (Extret de "Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939)"). - [Tornar al text]

(3) - El 1936 arribaren les convulsions socials i els terribles esdeveniments que esclataren des del principi feren que la Generalitat establís, a algunes poblacions, uns organismes anomenats "Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic", a fi d'evitar la pèrdua d'obres d'art que, pel seu caràcter religiós, eren sistemàticament "requisades" i a continuació destruïdes pels milicians dels comités anarquistes locals, especialment durant el període de juliol de 1936 al maig de 1937.
La missió de la Comissió era de salvar-les o recuperar-les, per poder-les inventariar i incorporar als denominats "Museus del Poble"». Aquelles comissions del patrimoni artístic es nodriren de l'escassa població amb suficient formació cultural que quedava, després de l'esbandida de tots els que tenien ideologia dretana o practicaven la religió. A Girona, d'intel·lectuals d'esquerra no religiosos, aptes per nomenar-los membres d'aquella Comissió de la Generalitat, no n'hi havia gaires. L'Eduard Fiol n'era, sens dubte, un d'ells, i fou nomenat des del primer moment.
La Comissió intervingué en la salvació de nombrosos objectes de valor tant per intervenció directa com a requeriment de persones. L'esdeveniment més conegut tingué lloc entorn del sepulcre de Sant Narcís: corria el rumor que dins del sepulcre hi havia un tresor amagat des dels temps de Napoleó; els membres de la Comissió havien precintar el sepulcre amb segells de la Generalitat, que els milicians respectaven, pero demanaven amb insistència que s'obrís el sepulcre. La Comissió s'hi negà en tot moment fins que hagué d'accedir a obrir-lo en rebre un ofici amb l'ordre expressa de la Generalitat. Es procedí a l'obertura del sarcòfag per membres de la Comissió, en presència de milicians armats; s'aixecà acta de tot el que s'hi trobà i finalment, els milicians ordenaren als membres de la Comissió que marxessin, sense que poguessin fer-hi res més des d'aquell moment. Pocs dies després, fou exposat un taüt amb les restes trobades dins del sepulcre als locals de la biblioteca municipal de la Rambla; hi estigueren alguns dies fins que algú se les endugué sense que s'hagi pogur saber on anaren a parar ni qui les va agafar. (Extret de "Eduard Fiol i Marquès, un artista d'abans de la guerra"). - [Tornar al text]


Bibliografia

- "Eduard Fiol i Marquès, un artista d'abans de la guerra". Joaquim Valentí i Fiol. Revista de Girona núm. 165, 1994.
- "Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). I. Andorra, Illes Balears i Catalunya. (Generalitat i locals)". Antoni Turró i Martínez. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2007. ISBN 978-84-7283-908-3.
- "Crònica d'una casa, un carrer i la família Reitg (Girona, 1338-1948)", Teresa Reitg i Nonó. Girona, 2012. ISBN 978-84-92789-23-8.



[Més obres] -----Back-Index

Retrat d'Eduard Fiol a la sanguina d'artista
desconegut

(Ampliar) - Retrat d'Eduard Fiol a la sanguina d'artista desconegut (signatura il·legible). Col·lecció particular.

Retrat d'Eduard Fiol, per Josep Aguilera, 1927

(Ampliar) - Retrat d'Eduard Fiol, per Josep Aguilera, 1927. Dedicat a la part superior esquerra: "Al simpàtic artista gironí en Eduard Fiol. Un amic. Aguilera 927". Col·lecció particular.

Retrat d'Eduard Fiol el 1925. Fotografia Unal

(Ampliar) - Retrat d'Eduard Fiol el 1925. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de la mare. Oli sobre taula, 25,5 x 30 cm. (1937 circa)

(Ampliar) - "Retrat de la mare". Oli sobre taula, 25,5 x 30 cm. (1937 circa). Maria Marquès Forgas retratada en una postura molt característica: llegint el diari "L'Autonomista", cosa que feia quotidianament. Col·lecció particular.

Paisatge, 1937. Oli sobre cartró, 20 x 25 cm

(Ampliar) - Paisatge, 1937. Oli sobre cartró, 20 x 25 cm. A baix, a l'esquerra es pot veure la seva signatura habitual: fiol m. A la dreta, quasi imperceptible, una petita data: V - 37.
Al maig de 1937, Girona patia bombardejos quasi a diari. La població civil es protegia als refugis. Eduard Fiol i les seves germanes, també. Una nit que va passar al refugi, es va emportar els pinzells i les pintures, per passar-se la por i matar l'avorriment. Aquest quadre es va pintar en una sola nit, mentre queien bombes sobre Girona. Col·lecció particular.

Natura morta. 1937. Oli sobre fusta, 30 x 38 cm

(Ampliar) - Natura morta. 1937. Oli sobre fusta, 30 x 38 cm. Signat: fiol m. Datat a dalt a l'esquerra: XI - 37. Col·lecció particular.

Anna Reitg

(Ampliar) - Anna Reitg. Fotografia familiar publicada a "Crònica d'una casa, un carrer i la família Reitg (Girona, 1338-1948)".

Autocaricatura de Fiol amb el senyor Narcís

(Ampliar) - Autocaricatura de Fiol amb "el senyor Narcís". Publicada a "Eduard Fiol i Marquès, un artista d'abans de la guerra".

Anunci d'un Mapa de la Província de Girona, dissenyat per Eduard Fiol

(Ampliar) - Anunci d'un Mapa de la "Província" de Girona, dissenyat per Eduard Fiol. Publicat a "La Rambla de Girona" l'11 de juny de 1932. SGDAP - Ajuntament de Girona.

  • Cartell de Fires de 1929. Portada d'Eduard Fiol. Article i reportatge fotogràfic de diversos teballs d'Eduard Fiol, procedents de col·leccions particulars.

  • Obra d'Eduard Fiol. Olis, dibuixos, caricatures i publicacions humorístiques d'Eduard Fiol, procedents de col·leccions particulars.

  • Olis, dibuixos, aquarel·les i material divers. Fotografies, obres i materials, procedents de col·leccions particulars.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés