La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El mes més fred del segle XX

"Ja no fa la fred que feia". Això és una frase que, la gent d'una certa edat, sol emprar per referir-se a les temperatures hivernals, sobretot en els dies que cal abrigar-se bé, com indicant que "abans, la fred sí que era de debó". I si ho comparem amb les temperatures del febrer de 1956, efectivament, ja no fa la fred que feia.

Ampliar

Gràfica de les temperatures mínimes enregistrades a Girona durant el mes de febrer de 1956. Elaborat a partir de les dades de l'Estació Meteorològica de Girona, situada a l'Institut Vell, publicades a "1956, l'any de la fred" (2) - (Ampliar)

L’onada de fred que va afectar Catalunya aquest mes, per a moltes comarques va representar el mes més fred de tot el segle XX, va afectar amb intensitat la ciutat de Girona; només al febrer hi hagué 24 dies de glaçada. A les comarques gironines es coneix com l'any que la fred va matar les oliveres. Aquella onada de fred polar va provocar que la vida al camp, especialment a l'Empordà, fes un tomb significatiu. La durada i la persistència de les glaçades i els seus efectes sobre els camps van motivar que molta gent marxés del poble i abandonés els conreus per dedicar-se a altres oficis, sobretot als referents al sector dels serveis.

El febrer del 1956 hi va haver sobre la ciutat tres onades d'aire fred procedent del nord d'Europa: del dia 2 al 5, amb temperatures mitjanes de 0º a -4ºC, de l'11 al 13, amb mitjanes de -1 a -4ºC, i del 15 al 17, amb una mitjana de -1ºC. El febrer del 1956 segueix essent el mes mes fred del segle a Girona (1).

Ampliar - Ampliar

Esquerra: Estació del tren de França, 1956 - (Ampliar) - Dreta: Reflex del campanar de Sant Feliu a l'Onyar glaçat, 1956 - (Ampliar) - Fotografies de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals.

La fred en el record

Agustí Casanovas i Masferrer, en un article publicat al Diari de Girona del 29 de juliol de 2009 titulat "1956, l´any del gran fred" descriu els seus records d'aquell esdeveniment meteorològic: Caramells de gel, estalactites lliscant de les canaleres de les cases i dels conductes d'aigua per regar els camps. Fins l'aigua del mar que porta sal es gelà, i pengolls de glaç regalimaven de les roques, un fet mai vist pels més ancians de la costa. Els vidres interiors dels domicils particulars quedaren glaçats i les fonts deixaren de rajar perque s'hi havia fet un tap de gel a la boca; molta gent va romandre sense aigua corrent perquè les canonades rebentaren per culpa de l'augment de gruix de l'aigua en solidificar-se. Les relliscades pels carrers eren freqüents. Totes les basses eren pistes de gel i els nens ens divertíem tirant grans pedres per fer-hi forats.

Ampliar - Ampliar

Esquerra: Estació del tren de França, 1956 - (Ampliar) - Dreta: Girona, des de Les Pedreres, 1956 - (Ampliar) - Fotografies de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals.

Els més atrevits caminaven per la superfície gelada. Fins en alguna gorga de la riera d'aigua quieta s'hi va fer una capa espessa de gel i resultava molt bonic veure com penjaven els caramells dels arbres del costat. No es van suspendre les classes, excepte per als nens i nenes de pagès. No obstant dins els col·legis no ens moviem del costat de l'estufa que alimentavem amb fusta i carbó sense parar. Anàvem amb passamuntanyes. El mot passamuntanyes s'ha perdut, i molts joves ignoren que el passamunytanyes és una roba de tela gruixuda que tapa les orelles, el nas i la boca i té una petita finestreta al davant dels ulls; abans tothom la feia servir per defensar-se del fred. Portàvem tres jerseis i recordo que ens vestíem sense sortir del llit, damunt la samarreta ens posàvem la camisa; les bosses d'aigua calenta eren un mitjà efímer per escalfar els llits, ja que quan es refredaven millor no tocar-les amb els peus abrigats amb els peücs de llana que ens feia l'àvia.

Els nens si ens queixàvem ens deien "qui no té seny, no té fred", "si tens fred, embolica't amb la paret", "en temps de fred val més una capa que un barret" o "el que guarda del fred, guarda de la calor". Durant aquell període la gent exclamava "aquest fred farà molt de mal, ho rostirà tot i si neva més haurem de desenterrar el campanar amb un rampí".


Notes

(1) - Dades d'"El clima de Girona i l'onada de fred", article d'Agusti Xercavins Comas, publicat a la Revista de Girona nº 110.
Tornar al text

(2) - "1956, l'any de la fred. L'observatori meteorològic de Girona". Diversos autors. Publicat amb motiu de l'exposició del mateix títol. Consell Comarcal de l'Alt Emnpordà.
Tornar al text


Back-Index

Ampliar

Antiga estació de tren de França, 1956. Fotografia de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals - (Ampliar)

Ampliar

Les cases del riu sobre l'Onyar glaçat, 1956. Fotografia de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals - (Ampliar)

Ampliar

Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 7 de febrer de 1956 - (Ampliar)

Ampliar

Antiga estació de tren de França, 1956. Fotografia de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés