La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

6. Premis i distincions.

El general Álvarez va disposar que es fes esment al Diario de Gerona del 25 de setembre de 1809 de Teresa Balaguer, vídua de Francesc Balaguer, correu que va ser de la Junta, mort en combat; d'Isabel Pi, soltera; d'Esperança Llorens i de Maria Plajas, cap d'elles pertanyent a la Companyia de Santa Bàrbara, pel seu comportament el dia 19 de setembre de 1809.

Distincions a la valentia i sacrifici de la Companyia de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Distincions a la valentia i sacrifici de la Companyia de Santa Bàrbara. Dibuix de Jordi Pericot.

Pel Reial Decret de 3 de gener de 1910, els defensors de Girona gaudiren de la noblesa personal, honor que també va ser concedit a les heroïnes de la Companyia, i pel Reial Decret de 14 de setembre del mateix any se les va atorgar l'ús de la Creu dels Setges, de la mida i figura de la de Malta. En atenció als mèrits de Magdalena Bivern, per R. D. de 24 de setembre de 1814 li va ser concedida una pensió anual de 200 ducats i l'ús de la Creu creada pels defensors de la ciutat.
Antònia Gelabert, Antònia Costa, Gertrudis Camps i Roger, Francesca Cullel, Maria Vidal, Francesca Barnés i Francesca Artigas, de la Companyia, varen ser distingides amb l'ús de l'esmentada Creu. A Margarida Sunyer se li va expedir un diploma per l'ús de la Creu. Francesca Artigas va ser premiada amb una pensió de sis reals diaris i l'ús del distintiu de sergent. Per R.O. de 24 de juny de 1816 va ser premiada Maria Àngela Bivern i Puig amb una pensió anual de 250 ducats i la utilització de la Creu dels Setges.

Creu atorgada als defensors de Girona

(Ampliar) - Creu atorgada als defensors de Girona. Anvers i revers. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

7. Personatges de la Companyía.

Llúcia Jonama de Fitz-Gerald. Era natural de La Bisbal d'Empordà, filla del comerciant gironí Josep Joanama. Emili Grahit i Papell explica a "Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809" que quan era jove va sentir explicar amb molt d'entusiasme a un veterà de la guerra que, passant Llúcia Joanama per un dels llocs en els que diversos soldats francesos, durant la suspensió del foc concertada per tractar la capitulació de Girona, oferien queviures als afamats soldats gironins, va renyar els que acceptaven l'oferiment, i que, havent-se acostat a ella un oficial francès amb una cistella de menges, la va rebutjar, dient que no volia res dels enemics, ni tan sols menjar.

Maria Àngela Bivern i Puig. Nascuda a Palol d’Onyar, era filla de Magdalena Puig i Salvi Bivern, qui va servir com a voluntari en la Quarta Companyia de la Croada Gironina, amb el grau de caporal. De la seva fortuna personal va pagar l'allistament d'un soldat que va servir a la Croada Gironina, atès que ella no podia pertànyer al cos armat, com hagués estat el seu desig. Amb 22 anys va ser elegida Comandanta de l’Esquadra de Santa Dorotea, que es reunia a la plaça del Vi.
Acaba la Guerra, va ser rebuda pel rei Ferran VII quan aquest va estar a Girona el 24 de març de 1814, en la seva qualitat d'ex-comandanta de la Companyia de Santa Bàrbara i, diuen els testimonis, que la va besar quatre vegades a la mà, dues al carrer de Ballesteries i altres dues durant la recepció celebrada als salons de Casa Carles. L'any 1816 va ser condecorada amb la Creu del Setge de Girona. El 6 d'octubre de l'any 1820 es va casar i va tenir tres fills.

Vista de la capella de Sant Narcís amb el monument a les Heroïnes de Santa Bàrbara

(Ampliar) - Vista de la capella de Sant Narcís amb el monument a les Heroïnes de Santa Bàrbara.

8. El túmul.

Acabada la guerra, es va creure convenient enaltir la victòria que s’havia obtingut contra els invasors napoleònics. En un país destrossat per les anades i vingudes dels exèrcits enfrontats, Girona procurava tancar les ferides i honorar els conciutadans morts durant els fets bèl·lics, commemorant-los amb un perfum heroic.
Quan es va dictar la Reial Ordre de 28 de juliol de 1817 que manava celebrar en endavant un solemne aniversari a l'església de Sant Feliu en memòria dels que havien mort durant la defensa de Girona, els comissionats varen fer construir un túmul, establint que a cadascuna de les quatre cares s'hi col·loquessin trofeus i atributs corresponents a la classe que hi havia de figurar: la primera pels eclesiàstics, la segona pels militars, la tercera pels paisans, i la quarta per a les "heroïnes generoses".
La de la Companyia de Santa Bàrbara presentava una Fama amb una bandera on s'indicava "Zelo y Patriotismo", i una làpida amb la següent octava:

Las cenizas de un sexo delicado,
Que al rigor de la guerra ofreció el pecho
Con zelo y patriotismo acrisolado
A eternizarse tienen gran derecho.
Sea por todo el orbe publicado
Su brio, intrepidez y su despecho;
Pues si por su patria muertas fueron,
Toda gloria y honor se merecieron".

Article principal: [El mausoleu de la Companyia de Santa Bàrbara]

9. El monument funerari.

Les dames gironines, quan es va commemorar el primer centenari dels setges de 1808 i 1809, varen constituir una Junta que, el 5 de desembre de 1909 va celebrar una reunió a l'Ajuntament, en la que es va acordar elegir la Junta de Dames encarregades de verificar els treballs de bastir un monument funerari que guardés les restes d'algunes heroïnes, Junta que el 14 del mateix mes va quedar constituïda:
Presidenta honoraria, Infanta Isabel; Presidenta efectiva, Dolors de Puig de Foxà; Vicepresidentes: Consol Pagès de Batlle, Cruz Posada de Bivern i Adela de Pastors de Llobet; Tresorera, Pilar de Pastors, vídua de Rigau; Vice-tresorera: Pilar de Foxà de Llobet; Secretària: Dolors Armet, vídua de Capellà; Vice-secretària: Paulina Valentí.
Per recaptar fons per a la construcció del monument, es va recórrer, com era costum en aquests casos, a la celebració de funcions, concerts i a obrir una suscripció popular. El 24 d'abril de 1910 es va organitzar la primera funció, que va tenir lloc al Teatre Principal, avui Teatre Municipal. El 24 de maig següent, el Trio Barcelona format pels artistes Perelló, Vives i Raventós, va celebrar un concert al Coliseo Imperial, del que es va destinar el 50 per cent de la recaptació a la suscripció del monument. L'11 de desembre, també al Coliseo Imperial, es va celebrar un altre concert, en aquesta ocasió per la música del Regiment d'Infanteria d'Àsia, de guarnició a la ciutat, i un altre el 6 de gener de 1922.
El 13 de maig de 1916, la Junta de Dames va publicar un "Homenaje a la Compañía de Santa Bárbara" i va obrir un concurs per dur a terme la construcció del monument a la capella de Sant Narcís de l'església parroquial de Sant Feliu. Segons les bases havia de tenir la doble consideració de ser un element commemoratiu i també dipòsit de les cendres de les homenatjades. L'import del monument no podia depassar les 5.000 pessetes. El jurat va estar format per Joan Llimona, Francesc X. Montsalvatje, Manuel Almeda, Fèlix Azúa i Rafel Masó i Valentí. L'anunci del concurs era de data 30 d'abril, signant per la Junta Dolors de Foxà, presidenta, i Dolors Armet vídua de Capellà, secretària, i el termini de presentació finalitzava el 30 de juny de 1916.
Varen presentar-ne maquetes diversos artistes, entre ells l’escultor gironí Fidel Aguilar (1894-1917), però el veredicte es va decantar pels escultors barcelonins els germans Llucià i Miquel Oslé i Sáenz de Medrano.
El 5 de novembre de 1920, acabada la funció cívico-religiosa anual en honor dels defensors de Girona, va tenir lloc la col·locació de la primera pedra del monument funerari a l'indret que havia d'ocupar, davant el del general Álvarez. Va ser beneïda pel vicari general Dr. Josep Matas i se'n va aixecar acta signada per les autoritats i la Junta de Dames. El 17 de novembre, dotze dies més tard, la Junta va encarregar la construcció als germans Oslé, autors del projecte escollit.
El 15 de març de 1924, el governador civil i militar rebia la notícia telegràfica de que l'Estat concedia la subvenció de 15.000 pessetes per a la construcció del monument. Dos dies més tard l'Ajuntament acordava agraïr la subvenció. El 30 de març la Diputació Provincial de Girona va donar 500 pessetes a la suscripció que s'havia obert.
El 13 de febrer de 1925 en la sessió celebrada per l'Ajuntament es va acordar realitzar les obres de fonamentació per a l'emplaçament del monument. El 24 de març del mateix any, la Junta de Dames va adreçar una circular a les mestres de la província pregant que despertessin l'admiració dels escolars envers les heroïnes, i les convidava a aportar donacions per al monument.
El 4 de juny de 1925 amb tota solemnitat va tenir lloc la inauguració del monument sepulcral, monument format per tres cossos: el bassament on hi ha la creu simbolitzant el cristianisme i als dos costats fulles de roure i llor, formant corones. Al mig, l'estàtua que representa Girona. A l'extrem del segon cos, els símbols de l'abnegació i de la fe. Al centre dels pilars serveix de motiu ornamental la palma del martiri. El tercer cos està format per un sumptuós sepulcre, en cadascun dels angles del qual apareixen la Puríssima Concepció, Sant Narcís, Santa Bàrbara i Santa Eulàlia, és a dir, els noms de les quatre esquadristes que ostentaren el comandament de la Companyia. També hi ha la figura jacent d'una de les comandantes amortallada amb la bandera.
En el mausoleu apareixen gravades amb lletres daurades les següents inscripcions: "En el año de gracia de 1925 SS. MM. los reyes D. Alfonso y Dª Victoria Eugenia depositaron en este mausoleo las cenizas de aquellas heroicas mujeres que formando la Compañía de Santa Bárbara en el glorioso Sitio en 1809 ayudaron a tejer para Gerona la corona de la inmortalidad". "La Junta de Damas presidida por Dª Dolores de Puig de Foxà con la fe y voluntad que caraterizan a la mujer de nuestra raza llevó a cabo la erección de este monumento para admiración y ejemplo de las generaciones venideras". La primera làpida va ser col·locada abans de l'arribada del rei.
El tren reial va arribar a Girona a les onze i deu minuts amb el rei Alfons XIII, acompanyat pel president interí del Directori Militar, marquès de Magaz, el capità general de la regió, Barrera, els ajudants d'ambdós, José Ferrer, Manuel Rosell, Cayetano de Reyna i Rafael Fernández, el del rei Juan Vigori, el duc de Miranda, el secretari del rei marquès de Torres Mendoza, el cavaller major, marquès de Torneros, l'inspector dels reials palaus, Azúa, el marquès de Foronda, el comte d'Urgell, el cap d'Estat Major, Luis Guzmán de Villoria, el rector de la Universitat de Barcelona, Martínez Vargas, i altres personalitats. L'Alcalde va donar la benvinguda al rei en nom de la ciutat al vestíbul de l’Ajuntament, que estava adientment guarnit.
El rei, junt amb l'alcalde Frederic Bassols i Costa, va ocupar un landó que els va portar a l'església de Sant Feliu a inaugurar el monument. El rei va entrar sota tàlem als compassos de la marxa reial executada amb orgue.
Alfons XIII va visitar el cos incorrupte de Sant Narcís, davant del qual va resar, i després va destapar el vel que cobria el mausoleu. Dins la urna el rector de Sant Feliu, Jaume Mundet, va col·locar les restes d'una heroïna. El rei va signar l'acta que es va aixecar de l'esdeveniment.
La Junta de Dames va regalar al rei una arqueta construïda per l'artesà gironí Adolf Fargnoli, que contenía dos llibres: un era un diari dels setges de Girona de 1808 i 1809, i l'altre de les notícies històriques de Sant Narcís, patró de la ciutat.
A la plaça del Vi es va aixecar un arc de triomf amb la inscripció: "La Igualdad Familiar Gerundense a S.M. el Rey" i a l'extrem del carrer Nou un altre que deia "Los asilados a S.M.". A l'estació, a més de totes les autoritats i persones convidades, hi havia el general Berenguer al front dels Sometents.
El tren reial va arribar a les onze i deu minuts. L'Alcalde va donar la benvinguda al rei en nom de la ciutat al vestíbul que estava adornat. Acabada la inauguració del mausoleu, el rei acompanyat del seu seguici va sortir en cotxe a dos quarts d'una cap a Palafrugell per inaugurar les noves escoles de la població empordanesa. A la tarda va passar el tren que conduïa el rei i acompanyants; a Girona baixaren les autoritats provincials i locals.
L'11 de juliol la Comissió Municipal permanent va acordar abonar 2.000 pessetes a la Junta de Dames per saldar les despeses produïdes amb motiu de la bastida i inauguració del monument a les heroïnes.


BIBLIOGRAFIA
Llibres.
"Reseña histórica de los Sitios de Gerona en 1808 y 1809". Emilio Grahit y Papéll, Imprenta y libreria de Paciano Torres, Gerona. 1894.
"La Compañia de Santa Bárbara de Gerona", Josep Grahit i Grau. 1959. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1959, Vol. 13, p. 155-180.
“Journal des opérations de l'armée de Catalogne, en 1808 et 1809”. Gouvion de Saint-Cyr, 1836. Reeditat per Forgotten Books. 2018. ISBN 978-0266628637.
“Mujeres sitiadas. La compañía de Santa Bárbara de Girona”. Elena Fernández García. 2011. Dossiers feministes, ISSN 1139-1219, n. 15, p. 63-75.
“Gerona histórica”. Joaquim Pla Cargol. Imp. Dalmau Carles Pla, 1940.
“Gerona popular”. Joaquim Pla Cargol. Imp. Dalmau Carles Pla, 1940, p. 231-236.
“La guerra de la independencia en Gerona y sus comarcas“. Joaquim Pla Cargol. Imp. Dalmau Carles Pla, 1962.
“Intrepid Women: Cantinières and Vivandières of the French Army”. Thomas Cardoza. 2010. Indiana University Press. ISBN 025335451X.
Articles.
“Àngela Bivern Puig”. Carme Vinyoles. El Punt Avui. 22 d’octubre de 2009.
“La companyia militar de dones que va desafiar Napoleó”. Maria Garcia. Ara. 6 de gener de 2022.
“La Compañía de Mujeres de Santa Bárbara. Una mirada a la posguerra”. Miguel Enrique Espigares Jiménez. L’Aigle: Revista de Historia Napoleónica, Especial I, 2022.ISSN: 2697-2506, p. 55-70.


Back-Index

Retrat de Maria Àngela Bivern, comandanta de
la 3a. Esquadra de Santa Dorotea

(Ampliar) - Retrat de Maria Àngela Bivern, comandanta de la 3a. Esquadra de Santa Dorotea (Detall). Museu d'Història de Girona. Fons d'Art Diputació de Girona.

Projecte per al monument a les Heroïnes de Santa Bà:rbara. Fidel Aguilar (1894-1917)

(Ampliar) - Projecte per al monument a les Heroïnes de Santa Bà:rbara. Fidel Aguilar (1894-1917). Terra crua modelada. Museu d'Història de Girona.

Proyecto del monumento que ha de levantarse a la memoria de las heroínas de la inmortal ciudad, original de los hermanos Miguel y Luciano Oslé. 1916

(Ampliar) - Proyecto del monumento que ha de levantarse a la memoria de las heroínas de la inmortal ciudad, original de los hermanos Miguel y Luciano Oslé. 1916. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mausoleu del general Álvarez de Castro, a l'església de Sant Feliu, situat davant del de les Heroïnes de Santa Bàrbara.



El rei Alfons XIII. Ca. 1914.
Library of Congress. (Viquipèdia)

Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Jordi Juncosa i Conesa. 2022

(Ampliar) - Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Jordi Juncosa i Conesa. 2022.

Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Carles Vivó

(Ampliar) - Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Dibuix còmic de Carles Vivó. Publicat a "Història apòcrifa del xuixo de Girona".

Les Heroïnes de Santa Bàrbara. David Vivó

(Ampliar) - Les Heroïnes de Santa Bàrbara. Dibuix de David Vivó pel cartell de la XIV Festa "Reviu els setges napoleònics" 2022..

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés