La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
Portada de la Constitución de Cádiz de 1812

(Ampliar) - Portada de la Constitución de Cádiz de 1812. Viquipèdia.

Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827

(Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 219.

Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827

(Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 221.

Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827

(Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 221.

Ferran VII i la seva quarta esposa María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. 1832

(Ampliar) - Ferran VII i la seva quarta esposa María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. 1832. Oli de Luis de la Cruz. Viquipèdia.

Certificació de la capitulació de Girona durant la GUerra del Francès

(Ampliar) - Certificació de la capitulació de Girona durant la GUerra del Francès. 9 d'octubre de 1833. Possiblement s'utilitzés per a una de les múltiples reclamacions pels incompliment de la corona espanyola. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1099.

El General Rafael del Riego y Flórez (1785-1823)

(Ampliar) - El General Rafael del Riego y Flórez (1785-1823). Viquipèdia.

Llibre del cadastre de Girona. 1831

(Ampliar) - Llibre del cadastre de Girona. 1831. Fons Ajuntament de Girona.

Milícia Nacional de 1823. Milicià

(Ampliar) - Milícia Nacional de 1823. Milicià. Dibuix de Francesc Riart.

Acords municipals pels oficis per la mort de Ferran VII, a Girona

(Ampliar) - Acords municipals pels oficis per la mort de Ferran VII, a Girona. 6 d'octubre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1099.

Funerals celebrats a Girona per la mort de Ferran VII

(Ampliar) - Funerals celebrats a Girona per la mort de Ferran VII. 22 d'octubre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1137.

Isabel II i la seva mare, la reina regent María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Ca. 1835

(Ampliar) - Isabel II i la seva mare, la reina regent María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Ca. 1835. Oli de Joaquín Manuel Fernández Cruzado. Viquipèdia.

Acord municipal per a la proclamació d'Isabel II a Girona

(Ampliar) - Acord municipal per a la proclamació d'Isabel II a Girona. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1187.

Cerimonial de proclamació d'Isabel II a Girona

(Ampliar) - Cerimonial de proclamació d'Isabel II a Girona. 9 de novembre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1501.

Louis-Antoine de France, duc d'Angulema. Va encapçalar els Cent Mil Fills de Sant Lluís. 1825

(Ampliar) - Louis-Antoine de France, duc d'Angulema. Va encapçalar els Cent Mil Fills de Sant Lluís. 1825. Oli de Thomas Lawrence. Viquipèdia.

Establiment de rogatives per lliurar la ciutat del còlera morbo. 1833

(Ampliar) - Establiment de rogatives per lliurar la ciutat del còlera morbo, epidèmia que va afectar tota la penísula ibèrica i va causar 300.000 morts en el període de 1833-1834. 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1017.


La Girona del segle XIX (II).

Girona, entre Ferran VII i Isabel II (1814-1833)

1. La situació de Girona després de l'ocupació francesa.

El final de l'administració francesa va suposar per molts gironins l'inici d'una època d'esperança, alimentada per les promeses de recompensa a la seva "fidelidad y heroismo", fetes per Ferran VII. La destrucció de la ciutat havia estat catastròfica, la devallada demogràfica irrecuperable immediatament, i la vida econòmica estava a nivell de supervivència. Malgrat els esforços de les administracions i els ciutadans per millorar la situació, va costar molt encarrilar-ho a una normalització.
Les promeses de recompensar l'heroïcitat dels gironins, no varen materialitzar-se mai; la ciutat va desvetllar quan, malgrat la promesa d'exempció d'impostos durant deu anys, varen veure que els eren reclamats, sovint amb coerció. No serviren de res les reclamacions ni les protestes. El governador de la plaça, Juan José García de Velasco, va tractar la població i les mateixes autoritats amb una duresa inesperada, fins el punt que hagué de ser amonestat per excés de rigor pel Capità General Francisco Javier Castaños.

La plaça dels Lledoners, després dels setges de 1808-09 a Girona. La casa de la part central quedaria integrada a l'edifici del convent de les Filles de Sant Josep (Butinyanes) que s'instal·laren a l'indret el 1876. Destaca l'absència de la font feta construir pel bisbe Bernat de Pau a mitjan segle XV, posteriorment reconstruïda. 1824

(Ampliar) - La plaça dels Lledoners, després dels setges de 1808-09 a Girona. La casa de la part central quedaria integrada a l'edifici del convent de les Filles de Sant Josep (Butinyanes) que s'instal·laren a l'indret el 1876. Destaca l'absència de la font feta construir pel bisbe Bernat de Pau a mitjan segle XV, posteriorment reconstruïda. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona.

2. La Constitució de 1812 a Girona.

Allunyats de Girona els napoleònics, el 19 de març de 1814 es va proclamar a Girona la Constitución de Cádiz, que com totes les disposicions emanandes d'aquelles corts tendia a la liquidació de la monarquia absolutista i dels estaments socials en què es fonamentava l'Antic Règim, i construir una nació espanyola moderna sota la monarquia. L'endemà, 20 de març, es va jurar a les parròquies. La proclamació a la plaça del Vi va ser feta per un ajuntament provisional triat a dit i, d'acord amb el que aquella establia, se celebraren eleccions municipals que donaren el càrrec d'alcalde constitucional de Girona a Narcís de Foixà, noble (1).
El procés havia de substituir l'Antic Règim, però es va veure frenat quan Ferran VII anul·là l'ordre de les Cortes de Cádiz i restaurà l'absolutisme. El rei conspirava des del primer dia del seu retorn per recuperar tots els poders que la Constitució li prenia. Declarava que "aquella constitucién y aquellos decretos son nulos y de ningún valor ni efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubiesen pasado jamás tales actos, y se quitasen de enmedio del tiempo".
Girona va esdevenir un indret poc propici per a les transformacions socials i el progrés econòmic: el 1815, tenia uns 5.000 habitants, no es podia aixecar de la ruïna econòmica, i les forces de l'Antic Règim hi prodminaven. Ja no es podia parlar més que de supervivèència. Tornaren les institucions anteriors a 1808, pas que no costà gens atesa la voluntad majoritària de refer el vell Règim per part dels gironins.

Retrat de grup dels supervivents del setge de 1809 assistents a l'aniversari celebrat el 1867. S'identifica a Josep Vidal, Llorenç Norat, Narcís Simón, Francesc Comalada, Jaume Altafulla, Joan Noguer, Llorenç Seisdedos, Manel Vila, Joan Petit, Francesc Bassols, Josep Barrau, Miquel Castellà, Jisleno Tornavells i Esteve Taltabert. 5 de novembre de 1867

(Ampliar) - Retrat de grup dels supervivents del setge de 1809 assistents a l'aniversari celebrat el 1867. S'identifica a Josep Vidal, Llorenç Norat, Narcís Simón, Francesc Comalada, Jaume Altafulla, Joan Noguer, Llorenç Seisdedos, Manel Vila, Joan Petit, Francesc Bassols, Josep Barrau, Miquel Castellà, Jisleno Tornavells i Esteve Taltabert. 5 de novembre de 1867. Tomàs Unal Alá. Ajuntament de Girona.

3. El triomf liberal de 1820.

El 1820 encara no s'havien recuperat les xifres de població anterior a la Guerra del Francès, i la ciutat estava abocada a una grisor desesperant que es perllongaria fins a la dècada de 1840. La pèrdua demogràfica es recuperava, en part, per una incipient industrialització i pels al·licients que la ciutat oferia als pobles del voltant. Gràcies a aquesta immigració, Girona passava a tenir 7.334 habitants el 1822 i 14.615 el 1857.
L'1 de gener de 1820 es va produir l'aixecament de Riego a Cabezas de San Juan pel retorn de la Constitució; era l'anomenat "Pronunciamiento de Riego". Més tard es produïren alçaments en cadena a La Corunya, Saragossa, Pamplona i Barcelona, a aquesta última el 10 de març de 1820, i Girona ho feia dos dies més tard, en un acte precedit d'un avalot popular, que ja al matí aplegava gent davant l'Ajuntament, promogut pels oficials de la guarnició i els empleats de l'administració, atès que el governador García de Velasco es resistia a proclamar-la.

Les Corts reunides durant el Trienni liberal

(Ampliar) - Les Corts reunides durant el Trienni liberal. Viquipèdia.

Entre els manifestants hi havia gent tan poc sospitosa com Narcís Burgués, noble, acompanyat d'Antonio Llamas, Narcís Grau, Surís, i Joaquim Pi; finalment, la cinquantena de notables gironins aplegats en assemblea varen decidir publicar la Constitució. Al cap de dos dies de l'alçament, el bisbe, abats, rectors, nobles, militars i la resta d'autoritats varen prestar jurament a la Constitucié, a la Catedral, davant Guillem Minali, governador interí, i es cantà un tedeum.
A la pràctica, les reformes sorgides de la Constitució es traduïren en unes mesures liberals, com la supressió del Tribunal de la Inquisició, la creació d'una Milícia Nacional, llibertat de reunió i d'impremta, reorganització administrativa, supressió d'ordres monàstiques, i un llarg etcètera; però, per altra banda, el pagesos quedaven més gravats pel sistema impositiu nou (2). A Girona, l'aplicació de la supressió d'ordres religioses va fer que de les nou que hi existien, només podien seguir-hi els dominics, franciscans i carmelitans calçats.
El mateix setembre de 1820 es va crear a Girona la Milícia Nacional, que obligava al servei militar, si bé a Girona "son infinitos los que con pretextos frívolos y especiosos se han exonerado de la Milícia Local". L'abril de 1821 només hi havia 89 homes allistats.

Revocació de la Constitució de 1812 per Ferran VII al palau de Cervelló, el 4 de maig de 1814

(Ampliar) - Revocació de la Constitució de 1812 per Ferran VII al palau de Cervelló, el 4 de maig de 1814. Gravat de T. Blanch. Viquipèdia.

4. El Trienni Liberal (1820-1823).

El 1822 va ser creada la Tertúlia Patriòtica, una de les dues institucions organitzades, conjuntament amb la Milícia Nacional, per trencar la cuirassa de la vella mentalitat i per difondre les idees liberals, freqüentada per funcionaris, militars, alguns individus de professions liberals, per italians expatriats del Piemont, i també per alguns menestrals, simples treballadors i alguns capellans i rectors, entre d'altres, del Mercadal, Sant Feliu i Sant Pere de Galigants (3).
Aquesta Tertúlia era alimentada pel diari "El Centinela de los Pirineos Orientales", que a la capçalera portava la divisa "Constitución o muerte", que, a més d'informació internacional, en publicava d'oficial i també la opinió de les autoritats liberals, en front del periòdic reialista "Diario de Gerona", que tendia a l'absolutisme i demanava la intervenció internacional.
La composició dels nous ajuntaments demostrà que l'aplicació del nou sistema no es traduïa en un canvi de noms: els Delàs, Burgués, Manresa, Pastors, Ferrer, Batlle, ja els trobem en períodes absolutistes; erent gent que s'adaptava bé als diversos entorns i circumstàncies per no perdre el poder. Durant el període 1820-1821, va ser alcalde de Girona Francesc de Delàs i Taurinyà; del 1821-1822, Francesc de Camps i Font; del 1822-1823, Josep Antoni de Ferrer, i del 1822-1836, Valentí Comas.
A Girona, a diferància d'altres indrets, la nova situació no va inquietar a ningú; dominaven els moderats, no hi hagué desordres públics i es va mantenir limitada la inicitiva política del període, mirant sempre el que passava a Barcelona.
Els pagesos dels voltant, però, veien com baixaven molt els preus agrícoles i els augmentaven els impostos; això va fer que molts s'acostessin a la oposició al règim constitucional, no solsament per una tendència pronunciada a la tradició i l'absolutisme, sinó per un tema eminentment econòmic.

El monestir de Sant Pere de Galligants i el portal de Sant Daniel, amb el tambor. S'observa la torre octogonal del campanar amb els merlets malmenats possiblement a causa dels atacs produïts als setges de la Guerra del Francès a la ciutat. 1824

(Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i el portal de Sant Daniel, amb el tambor. S'observa la torre octogonal del campanar amb els merlets malmenats possiblement a causa dels atacs produïts als setges de la Guerra del Francès a la ciutat. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona.

5. Atac reialista a Girona el 1821.

Ben aviat s'evidencià el descontent dels absolutistes envers en nou règim constitucional. Molts acceptaran el canvi de forma pragmà:tica, però sense un convenciment especial, i alguns acataren el nou ordre a contracor i conspiraren des del primer dia per tornar a l'absolutisme. Aquests sectors s'organitzaren en partides reialistes, que varen tenir un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. A Girona, se'ls havia deixat fora de la llei. Entre aquests hi havia detinguts i condemnats a mort dos destacats reialistes, Llorenç Reixach i Francesc Oriol,
La nit del 13 al 14 de desembre de 1821, una partida reialista d'uns sis-cents individus, reclutada per un tal "Misses", guerriller escapat feia poc de la presó de Girona, i Salvador Malavila (4) als pobles rurals de l'encontorn, i amb la col·laboració dels convents i d'algun militar, assaltà la ciutat amb la intenció d'alliberar aquells presoners. La meitat de la força aconseguí entrar a la ciutat i van anar a la presó, on dispararen contra la guàrdia, tot provant d'emportar-se els seis dirigents, el que no varen aconseguir.
La reacció dels milicians comandats pel capità de voluntaris Ramon de Camps, va ser tocar a generala i aparegueren nombrosos escamots que van atacar als sublevats i els varen haver de fugir davant la resposta dels constitucionalistes. Hi hagué dos morts i tres presoners dins la ciutat, i fora muralla cinc morts més, alguns ferits i sis presoners.
La tropa constitucionalista els perseguí durant dies sobretot pels pobles de la banda esquerra del Ter, on es confiscaren armes i es multaren els pobles que havien ajudat el moviment. Cent quaranta-set individus es varen presentar per acollir-se a un indult. La majoria eren pagesos que tenien abandonats els camps i que, després de l'indult, tornaren a treballar a pagès. De fet, era una rebel·lia de caràcter popular, tot i que políticament coincident amb l'absolutisme.
Dels tres presoners fets a la ciutat, un consell de guerra condemnà un noi a deu anys, perquè era menor, i els altres dos a pena de mort per afusellament, amb execució immediata, el 17 de desembre; era necessari imposar l'ordre i castigar de forma exemplar els dissidents.

Repressió de liberals a la ciutadella de Barcelona, custodiats per Mossos d'Esquadra sota la supervisió de Charles d'Espagnac, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya, governador de Barcelona, a la fí del Trienni Liberal

(Ampliar) - Repressió de liberals a la ciutadella de Barcelona, custodiats per Mossos d'Esquadra sota la supervisió de Charles d'Espagnac, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya, governador de Barcelona, a la fí del Trienni Liberal. Dibuix de Bonaventura Planella, publicat a "La Esplanada de Barcelona" (detall). Biblioteca Nacional de Catalunya.

6. La segona restauració absolutista.

El 1823 s'ensorrava el règim constitucional, amb la intervenció definitiva estrangera enviada per la Santa Aliança, els anomenats Cent-mil Fills de Sant Lluís, que traspassaren la fronera el mes d'abril.
El 2 de maig de 1823 entraven aquestes tropes, sota el comandament del mariscal Moncey, a Girona, i varen ser rebudes de forma festiva, sense cap obstacle, malgrat les crides a la resistència i que els militars de la plaça havien enviat al Congrés dels Diputats un manifest de fidelitat rotund: "No queremos más que Constitución o muerte, nuestra felicidad se cifra en ella, sin ella no tenemos patria, ni nos es dado existir".
Les autoritats de la ciutat, el bisbe i el clergat els lliuraren les claus de la ciutat, i els reberen com alliberadors (5). El retorn a l'absolutisme estava consumat. Entre d'altres batalles, n'hi hagué una a Llers, en la que les forces conservadores eren comanades pel baró de Damas, que s'instal·là a Girona.
Els més compromesos amb el règim de 1812 varen fugir a Barcelona o a altres indrets. Es coneix un llistat de 130 persones que marxaren de la ciutat: entre altres, 42 empleats, 40 artesans, 14 militars, 11 professionals liberals, 4 estudiants, 2 clergues i 10 de diversos oficis, molts d'ells habituals de la Tertúlia Patriòtica.
El 18 de maig es va crear la Junta Provisional reialista, que començà la recuperació de les institucions i lleis absolutistes i retornà els béns esclesiàstics desamortitzats pels liberals.

Tirania. La superstició asseguda al tron, entre un monjo i el diable

(Ampliar) - Tirania. La superstició asseguda al tron, entre un monjo i el diable. Caricatura publicada a "El Iris" el 1826.Viquipèdia.

7. La Dècada Ominosa (1823-1833).

Cada vegada els sectors extrems se sentien més valents i la pressió reialista era fortíssima. Així començava el període anomenat la "dècada ominosa", durant la qual es formà el batalló de Voluntaris reialistes (6), comandat per l'hidensat Ramon de Manresa, membre de l'ajuntament constitucional del 1822, i varen practicar depuracions. L'abril de 1826, els Voluntaris reialistes de Girona eren 300. El mateix fra Manuel Cúndaro, destacat durant la Guerra del Francès, va ser un destacat i violent predicador del nou règim.

Moneda espanyola de 1823 en la que a Ferran VII se l'anomena rei 'por la Gracia de Dios y la Constitución'

(Ampliar) - Moneda espanyola de 1823 en la que a Ferran VII se l'anomena rei 'por la Gracia de Dios y la Constitución'. Viquipèdia.

8. El setge dels Malcontents (1827).

La restauració de l'absolutisme de Ferran VII, però, no solucionà cap dels greus problemes que atravessava el país; el malestar al camp i la davallada de l'antic sistema manufacturer va alimentar les partides de reialistes "agraviats" o Malcontents, que el 1827 varen intentar prendre Girona.
Aquests, cada cop més desconfiats del rei, havien posat les seves esperances en el seu germà Carles Maria Isidre, qui atiava el malestar conspirant contra Ferran VII, que fins aleshores no tenia descendència-
Entre el 10 de setembre i el 10 d'octubre de 1827, la ciutat va ser assetjada pels rebels, bàsicament camperols i artesans, comandats per Narcís Abrés, carnisser de Cassà de la Selva (que signava com a segon comandant de l'avantguarda de l'Exèrcit Reial de Catalunya), qui, a més d'amenaçar les autoritats, disparaven contra la plaça i no deixaven circular l'aigua de la sèquia Monar, que movia els molins, impedien que entressin les diligències i cremaven tots els pallers.
El bisbe de Girona, Dionisio Castaño, per restar efectius a la rebel·lió, va donar una circular on afirmava que "todo el que conspira contra el Rey nuestro Señor, contra la autoridad de los que gobiernan en su nombre, o contra la actual forma de gobierno es un traidor, que merece el odio i la execración de todos sus conciudadanos", i també que els reialistes no feien més que "ser unos instrumentos ciegos de la Democrácia y de la impiedad para conseguir por su medio la destrucción del Trono y el Altar" (esmentat per J. Clara, op.cit.).
Narcís Abrés va respondre les paraules del bisbe amb revelacions ben comprometedores: "Alguno de esos mismos prelados saben bien que a los que ahora llaman cabecillas desnaturalizados nos hicieron saber que el rey se había hecho sectario, y que si no queríamos ver la religión destruida, debía elevarse al trono al infante don Carlos. [...] Después que se vió el espíritu del pueblo, prohibieron los primeros vivas, para realizarlos cuando ya estaba formada la fuerza. Ya estamos hoy con ella y ¿qué es lo que han hecho? Dejarnos en la estacada sin salir a nuestra ayuda los que estaban conformes, porque ven el peligro y no quieren exponerse a perder sus pingües beneficios prebendas y destinos".

Medalla gironina commemorativa de la proclamació d'Isabel II. 1833

(Ampliar) - Medalla gironina commemorativa de la proclamació d'Isabel II. 1833.

A Girona començaren les rogatives a Sant Narcís i a Sant Dalmai per la tranquil·litat de la provincia. El bloqueig no va ser sistemàtic; els reialistes havien de compaginar-ho amb altres accions, i era quan els gironins aprofitaven per fer entrar queviures, llenya i carbó, i també per recuperar l'aigua de la sèquia Monar. El dia 19 de setembre tornaven a disparar sobre Girona; la guarnició va sortir amb força i causà 27 baixes mortals als assetjants, a més de molts ferits.
El dia 24 es va saber que Ferran VII era lliure, i que viatjava cap a Catalunya; a Girona, la notícia es va celebrar amb il·luminació de tota la ciutat, però el assetjadors no abandonaven. El 25 tirotejaven la ciutat, i el foc va continuar el 26, 27 i 28, dia en el que es va publicar el Manifest del rei a Tarragona, on afirmava la seva autoritat i legitimitat. L'efecte va ser immediat; la majoria de les partides de Catalunya es varen dispersar voluntàriament, però, en canvi, a Girona, els assetjant varen fer més intens el bloqueig. Suposaven que si guanyaven Girona, el moviment revifaria.
Es va organitzar un grup de voluntaris civils per a la defensa de la ciutat, es varen crear vuit divisions, disposats a lluitar. Començava el mes d'octubre i escassejaven els queviures, els preus es disparaven i mancaven productes bàsics. Finalment, però, el dia 10, els revoltats varen desistir i Girona va superar el setge,
Durant el període 1827-1831, Girona va ser escenari de cinc execucions capitals, entre les que cal destacar la del cèlebre Martí Plademunt (a) Becaina, que va ser esquarterat. Durant molts anys es va utilitzar l'expressió "fer la fí d'en Becaina" per indicar que anava per mal camí i s'acabaria malament.

Vista del riu Onyar, amb el pont medieval de Sant Francesc i amb la passera del portal de l'Àngel en primer terme. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. A la dreta, el de Sant Feliu, la Catedral, el baluard de l'Areny i la torre de Sant Francesc. 1824

(Ampliar) - Vista del riu Onyar, amb el pont medieval de Sant Francesc i amb la passera del portal de l'Àngel en primer terme. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. A la dreta, el de Sant Feliu, la Catedral, el baluard de l'Areny i la torre de Sant Francesc. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona.

9. La persistència de l'Antic Règim.

La fi del segle XVIII i el primer terç del segle XIX hauria d'haver correspost a un període creixement demogràfic, econòmic i tecnològic, que hauria demanat transformacions socials que haurien acostat Girona cap a una ciutat burgesa i industrial. La ciutat trigà molt en evolucionar cap a la industrialització i el liberalisme. Les guerres presents a cada moment (1793-1795, 1808-1814, 1820-1823.1827, 1833), ho varen impedir.
Girona, des de 1823 a 1833 es limità a seguir el que passava a Barcelona. Durant tota la dècada Girona va patir una sobrepressió tributària; les contribucions ordinàries afegides a les extraordinàries per allotjaments de tropes, Voluntaris Reialistes, etc., desfeien qualsevol intent de superar les crisis i les dificultats de recuperació econòmica. A partir de 1826, es fa present a la ciutat una orientació carlista: "el corregiment de Girona és el punt on es noten més símptomes de perturbacions. Se sap, efectivament, que s'hi ha sentit crits de 'Visca Carles cinquè' les nits del 5 i 6 d'agost" (Fontana).
Les autoritats gironines, però, es mantenien fidels a Ferran VII i el seu govern, acorralat per liberals i reaccionaris. La crisi augmentà quan Ferran VII tingué descendència, dues noies, la gran de les quals seria Isabel II. El 1830 el rei va abolir la Llei Sàlica, la Pragmàtica Sanció, que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, i per tant, Carles es quedava sense cap esperança de successió, el que provocà un pacte entre liberals moderats i monàrquics anticarlins. A Girona, aquesta aliança funcionà, els partidaris de Déu, Pàtria, Rei i Furs varen rebre el suport d'una bona part del clergat i nombrosos adeptes al camp.
El reialisme, esdevingut carlisme, marcaria profundament la vida a les comarques fins el 1840. A la mort de Ferran VII el 1833, la ciutat es va mantindre fidel a Isabel II, esdevinguda reina d'Espanya quan encara no tenia ni tres anys, es va celebrar la seva proclamació amb l'encunyament de medalles commemoratives i acatà la regència de la seva mare, Maria Cristina, decantant-se així pel bàndol del reformisme absolutista.


Notes

(1) - També varen ser elegit Josep Matas, advocat, Francesc de Camps, noble, Ramon de Manresa, noble, Salvador Solà, botiguer, Francesc Baltà, hisendat, Joan Piserra i Josep Mercader, comerciants, Francesc Vilaret, blanquer, Francesc Borgas, platerer, Ramon Carreras, apotecari i Carles Prat, Escrivà. Publicat a "Girona, guerra i absolutisme", de Lluís Maria de Puig. Tornar al text

(2) - La defensa de les idees liberals i de la nova política va ser canalitzada pel periòdic "El Centinela de los Pirineos Orientales", que afirmava ben explícit: "Constitución del año 12 o muerte". Esmentat per Josep Clara "Introducció a la història de Girona". Tornar al text

(3) - Els seus components en una ocasió anaren a veure el bisbe per denunciar els clergues que "inculcan sagazmente y con mano encubierta doctrinas funestas al estado y a nuestra felicidad", i li demanaven que els rectors expliquessin, a missa, la Constitució. El bisbe Pérez González manifestà el seu acord, i demostrà voluntat de col·laboració amb les autoritats constitucionals. (Josep Clara). Tornar al text

(4) - El dirigent Salvador Malavila explicà en un escrit, que ell mateix havia conspirat a Girona, al convent de Sant Francesc, amb clergues i militars, per fer-se amb la ciutat. Deia que hi havia més de 1.800 homes compromesos dels pobles de la comarca, i que si la partida de l'atac hagués aguantat més, la ciutat hagués quedat a les seves mans, atès que en els pobles "habian tocado ya a somatén o arrebato, llenándose de gente todas las carreteras para obrar contra Gerona". (Lluís Maria de Puig). Tornar al text

(5) - La cohabitació entre la gent la ciutat i la tropa francesa va ser correcta i fins i tot cordial, especialment travada per una conjugació d'interessos dinàstics com els que expressava una cançó que es cantava pels carrers de Girona el dia de Sant Lluís, el 25 d'agost d'aquell any: "Pour défendre sa couronne / Nos bras sont prêts à l'instant / Et pour soutenir son Thrône / Nous verserions notre sang; / Nous jurons, nous jurons / De mourir pour les Bourbons". (Transcrit per Carles Rahola i esmentat per Lluís Maria de Puig). Tornar al text

(6) - El 29 d'octubre de 1824 es va passar revista al batalló que havia de d'actuar per "combatir los revolucionarios y los conspiradores y exterminar la revolución y las conspiraciones de cualquier naturaleza y clase que sean". (Lluís Maria de Puig). Tornar al text


Bibliografia

  • "Girona, guerra i absolutisme". Lluís Maria de Puig. 2007. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-045-4.
  • "Ferran VII a Girona". Carles Rahola. 1933. Gràfiques Darius Rahola.
  • "El setge de Girona en la Guerra dels Malcontents" 1980, Josep Clara, Revista de Girona, núm.91.
  • "La situació de la manufactura a Girona del 1790 al 1840". Joaquim Nadal i Farreras. 1976. Treballs d'Història. Girona. Patronat Eiximenis.
  • "L'oligarquia gironina durant el trienni constitucional". Josep Quer i Carbonell. 1987. Revista de Girona. Núm. 122.
  • "La fi de l’Antic Règim i la industrialització 1797-1868". Josep Fontana. 1988. A "Història de Catalunya" dirigida per Pierre Vilar. Barcelona, Edicions 62


    Back-Index-Next

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés