(Ampliar) - Portada de la Constitución de Cádiz de 1812. Viquipèdia. (Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 219. (Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 221. (Ampliar) - Uniformes dels voluntaris reialistes. 1827. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1827. Pàgina 221. (Ampliar) - Ferran VII i la seva quarta esposa María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. 1832. Oli de Luis de la Cruz. Viquipèdia. (Ampliar) - Certificació de la capitulació de Girona durant la GUerra del Francès. 9 d'octubre de 1833. Possiblement s'utilitzés per a una de les múltiples reclamacions pels incompliment de la corona espanyola. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1099. (Ampliar) - El General Rafael del Riego y Flórez (1785-1823). Viquipèdia. (Ampliar) - Llibre del cadastre de Girona. 1831. Fons Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Milícia Nacional de 1823. Milicià. Dibuix de Francesc Riart. (Ampliar) - Acords municipals pels oficis per la mort de Ferran VII, a Girona. 6 d'octubre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1099. (Ampliar) - Funerals celebrats a Girona per la mort de Ferran VII. 22 d'octubre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1137. (Ampliar) - Isabel II i la seva mare, la reina regent María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Ca. 1835. Oli de Joaquín Manuel Fernández Cruzado. Viquipèdia. (Ampliar) - Acord municipal per a la proclamació d'Isabel II a Girona. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1187. (Ampliar) - Cerimonial de proclamació d'Isabel II a Girona. 9 de novembre de 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1501. (Ampliar) - Louis-Antoine de France, duc d'Angulema. Va encapçalar els Cent Mil Fills de Sant Lluís. 1825. Oli de Thomas Lawrence. Viquipèdia. (Ampliar) - Establiment de rogatives per lliurar la ciutat del còlera morbo, epidèmia que va afectar tota la penísula ibèrica i va causar 300.000 morts en el període de 1833-1834. 1833. Manual d'Acord de l'Ajuntament de Girona, 1833. Pàgina 1017. |
La Girona del segle XIX (II).Girona, entre Ferran VII i Isabel II (1814-1833) 1. La situació de Girona després de l'ocupació francesa.
El final de l'administració francesa va suposar per molts gironins l'inici d'una època d'esperança, alimentada per les promeses de recompensa a la seva "fidelidad y heroismo", fetes per Ferran VII. La destrucció de la ciutat havia estat catastròfica, la devallada demogràfica irrecuperable immediatament, i la vida econòmica estava a nivell de supervivència. Malgrat els esforços de les administracions i els ciutadans per millorar la situació, va costar molt encarrilar-ho a una normalització. (Ampliar) - La plaça dels Lledoners, després dels setges de 1808-09 a Girona. La casa de la part central quedaria integrada a l'edifici del convent de les Filles de Sant Josep (Butinyanes) que s'instal·laren a l'indret el 1876. Destaca l'absència de la font feta construir pel bisbe Bernat de Pau a mitjan segle XV, posteriorment reconstruïda. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona. 2. La Constitució de 1812 a Girona.
Allunyats de Girona els napoleònics, el 19 de març de 1814 es va proclamar a Girona la Constitución de Cádiz, que com totes les disposicions emanandes d'aquelles corts tendia a la liquidació de la monarquia absolutista i dels estaments socials en què es fonamentava l'Antic Règim, i construir una nació espanyola moderna sota la monarquia. L'endemà, 20 de març, es va jurar a les parròquies. La proclamació a la plaça del Vi va ser feta per un ajuntament provisional triat a dit i, d'acord amb el que aquella establia, se celebraren eleccions municipals que donaren el càrrec d'alcalde constitucional de Girona a Narcís de Foixà, noble (1). (Ampliar) - Retrat de grup dels supervivents del setge de 1809 assistents a l'aniversari celebrat el 1867. S'identifica a Josep Vidal, Llorenç Norat, Narcís Simón, Francesc Comalada, Jaume Altafulla, Joan Noguer, Llorenç Seisdedos, Manel Vila, Joan Petit, Francesc Bassols, Josep Barrau, Miquel Castellà, Jisleno Tornavells i Esteve Taltabert. 5 de novembre de 1867. Tomàs Unal Alá. Ajuntament de Girona. 3. El triomf liberal de 1820.
El 1820 encara no s'havien recuperat les xifres de població anterior a la Guerra del Francès, i la ciutat estava abocada a una grisor desesperant que es perllongaria fins a la dècada de 1840. La pèrdua demogràfica es recuperava, en part, per una incipient industrialització i pels al·licients que la ciutat oferia als pobles del voltant. Gràcies a aquesta immigració, Girona passava a tenir 7.334 habitants el 1822 i 14.615 el 1857. (Ampliar) - Les Corts reunides durant el Trienni liberal. Viquipèdia.
Entre els manifestants hi havia gent tan poc sospitosa com Narcís Burgués, noble, acompanyat d'Antonio Llamas, Narcís Grau, Surís, i Joaquim Pi; finalment, la cinquantena de notables gironins aplegats en assemblea varen decidir publicar la Constitució. Al cap de dos dies de l'alçament, el bisbe, abats, rectors, nobles, militars i la resta d'autoritats varen prestar jurament a la Constitucié, a la Catedral, davant Guillem Minali, governador interí, i es cantà un tedeum. (Ampliar) - Revocació de la Constitució de 1812 per Ferran VII al palau de Cervelló, el 4 de maig de 1814. Gravat de T. Blanch. Viquipèdia. 4. El Trienni Liberal (1820-1823).
El 1822 va ser creada la Tertúlia Patriòtica, una de les dues institucions organitzades, conjuntament amb la Milícia Nacional, per trencar la cuirassa de la vella mentalitat i per difondre les idees liberals, freqüentada per funcionaris, militars, alguns individus de professions liberals, per italians expatriats del Piemont, i també per alguns menestrals, simples treballadors i alguns capellans i rectors, entre d'altres, del Mercadal, Sant Feliu i Sant Pere de Galigants (3). (Ampliar) - El monestir de Sant Pere de Galligants i el portal de Sant Daniel, amb el tambor. S'observa la torre octogonal del campanar amb els merlets malmenats possiblement a causa dels atacs produïts als setges de la Guerra del Francès a la ciutat. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona. 5. Atac reialista a Girona el 1821.
Ben aviat s'evidencià el descontent dels absolutistes envers en nou règim constitucional. Molts acceptaran el canvi de forma pragmàtica, però sense un convenciment especial, i alguns acataren el nou ordre a contracor i conspiraren des del primer dia per tornar a l'absolutisme. Aquests sectors s'organitzaren en partides reialistes, que varen tenir un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. A Girona, se'ls havia deixat fora de la llei. Entre aquests hi havia detinguts i condemnats a mort dos destacats reialistes, Llorenç Reixach i Francesc Oriol, (Ampliar) - Repressió de liberals a la ciutadella de Barcelona, custodiats per Mossos d'Esquadra sota la supervisió de Charles d'Espagnac, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya, governador de Barcelona, a la fí del Trienni Liberal. Dibuix de Bonaventura Planella, publicat a "La Esplanada de Barcelona" (detall). Biblioteca Nacional de Catalunya. 6. La segona restauració absolutista.
El 1823 s'ensorrava el règim constitucional, amb la intervenció definitiva estrangera enviada per la Santa Aliança, els anomenats Cent-mil Fills de Sant Lluís, que traspassaren la fronera el mes d'abril. (Ampliar) - Tirania. La superstició asseguda al tron, entre un monjo i el diable. Caricatura publicada a "El Iris" el 1826.Viquipèdia. 7. La Dècada Ominosa (1823-1833). Cada vegada els sectors extrems se sentien més valents i la pressió reialista era fortíssima. Així començava el període anomenat la "dècada ominosa", durant la qual es formà el batalló de Voluntaris reialistes (6), comandat per l'hidensat Ramon de Manresa, membre de l'ajuntament constitucional del 1822, i varen practicar depuracions. L'abril de 1826, els Voluntaris reialistes de Girona eren 300. El mateix fra Manuel Cúndaro, destacat durant la Guerra del Francès, va ser un destacat i violent predicador del nou règim. (Ampliar) - Moneda espanyola de 1823 en la que a Ferran VII se l'anomena rei 'por la Gracia de Dios y la Constitución'. Viquipèdia. 8. El setge dels Malcontents (1827).
La restauració de l'absolutisme de Ferran VII, però, no solucionà cap dels greus problemes que atravessava el país; el malestar al camp i la davallada de l'antic sistema manufacturer va alimentar les partides de reialistes "agraviats" o Malcontents, que el 1827 varen intentar prendre Girona. (Ampliar) - Medalla gironina commemorativa de la proclamació d'Isabel II. 1833.
A Girona començaren les rogatives a Sant Narcís i a Sant Dalmai per la tranquil·litat de la provincia. El bloqueig no va ser sistemàtic; els reialistes havien de compaginar-ho amb altres accions, i era quan els gironins aprofitaven per fer entrar queviures, llenya i carbó, i també per recuperar l'aigua de la sèquia Monar. El dia 19 de setembre tornaven a disparar sobre Girona; la guarnició va sortir amb força i causà 27 baixes mortals als assetjants, a més de molts ferits. (Ampliar) - Vista del riu Onyar, amb el pont medieval de Sant Francesc i amb la passera del portal de l'Àngel en primer terme. A l'esquerra del riu, el campanar de les Bernardes i el de Santa Clara. A la dreta, el de Sant Feliu, la Catedral, el baluard de l'Areny i la torre de Sant Francesc. 1824. Louis Albert Ghislain Bacler d'Albe. Ajuntament de Girona. 9. La persistència de l'Antic Règim.
La fi del segle XVIII i el primer terç del segle XIX hauria d'haver correspost a un període creixement demogràfic, econòmic i tecnològic, que hauria demanat transformacions socials que haurien acostat Girona cap a una ciutat burgesa i industrial. La ciutat trigà molt en evolucionar cap a la industrialització i el liberalisme. Les guerres presents a cada moment (1793-1795, 1808-1814, 1820-1823.1827, 1833), ho varen impedir. Notes (1) - També varen ser elegit Josep Matas, advocat, Francesc de Camps, noble, Ramon de Manresa, noble, Salvador Solà, botiguer, Francesc Baltà, hisendat, Joan Piserra i Josep Mercader, comerciants, Francesc Vilaret, blanquer, Francesc Borgas, platerer, Ramon Carreras, apotecari i Carles Prat, Escrivà. Publicat a "Girona, guerra i absolutisme", de Lluís Maria de Puig. Tornar al text(2) - La defensa de les idees liberals i de la nova política va ser canalitzada pel periòdic "El Centinela de los Pirineos Orientales", que afirmava ben explícit: "Constitución del año 12 o muerte". Esmentat per Josep Clara "Introducció a la història de Girona". Tornar al text(3) - Els seus components en una ocasió anaren a veure el bisbe per denunciar els clergues que "inculcan sagazmente y con mano encubierta doctrinas funestas al estado y a nuestra felicidad", i li demanaven que els rectors expliquessin, a missa, la Constitució. El bisbe Pérez González manifestà el seu acord, i demostrà voluntat de col·laboració amb les autoritats constitucionals. (Josep Clara). Tornar al text(4) - El dirigent Salvador Malavila explicà en un escrit, que ell mateix havia conspirat a Girona, al convent de Sant Francesc, amb clergues i militars, per fer-se amb la ciutat. Deia que hi havia més de 1.800 homes compromesos dels pobles de la comarca, i que si la partida de l'atac hagués aguantat més, la ciutat hagués quedat a les seves mans, atès que en els pobles "habian tocado ya a somatén o arrebato, llenándose de gente todas las carreteras para obrar contra Gerona". (Lluís Maria de Puig). Tornar al text(5) - La cohabitació entre la gent la ciutat i la tropa francesa va ser correcta i fins i tot cordial, especialment travada per una conjugació d'interessos dinàstics com els que expressava una cançó que es cantava pels carrers de Girona el dia de Sant Lluís, el 25 d'agost d'aquell any: "Pour défendre sa couronne / Nos bras sont prêts à l'instant / Et pour soutenir son Thrône / Nous verserions notre sang; / Nous jurons, nous jurons / De mourir pour les Bourbons". (Transcrit per Carles Rahola i esmentat per Lluís Maria de Puig). Tornar al text(6) - El 29 d'octubre de 1824 es va passar revista al batalló que havia de d'actuar per "combatir los revolucionarios y los conspiradores y exterminar la revolución y las conspiraciones de cualquier naturaleza y clase que sean". (Lluís Maria de Puig). Tornar al textBibliografia |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |