La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
Almanac espiritista. 1873

(Ampliar) - Almanac espiritista. 1873. Biblioteca de Catalunya.

Allan Kardec (pseudònim d'Hippolyte Léon Denizard Rivail, 1804-1869), sistematitzador de l'espiritisme

(Ampliar) - Allan Kardec (pseudònim d'Hippolyte Léon Denizard Rivail, 1804-1869), sistematitzador de l'espiritisme. Viquipèdia.

Periòdic quinzenal espiritista 'La Solución', fundat a Girona a finals de 1882 per Víctor Ozcáriz y Lasaga, Francisco Loperena, Emili Turbau, Francesc Malaret i Joaquim Vidal. Es va publicar fins el 1885

(Ampliar) - Periòdic quinzenal espiritista 'La Solución', fundat a Girona a finals de 1882 per Víctor Ozcáriz y Lasaga, Francisco Loperena, Emili Turbau, Francesc Malaret i Joaquim Vidal. Es va publicar fins el 1885.

'El Universo Esperitista' (1875), publicat pel professor Ozcáriz, abans de venir a Girona

(Ampliar) - 'El Universo Esperitista' (1875), publicat pel professor Ozcáriz, abans de venir a Girona. Publicat per J. Clara, op. cit.

El bisbe de Girona Tomàs Sivilla i Gener (1817-1906)

(Ampliar) - El bisbe de Girona Tomàs Sivilla i Gener (1817-1906), qui condemnà "La Solución" com si fos una obra de Satanàs. En el quadre es veu encara el tret que li van disparar durant la Guerra Civil.

Article 'La verdadera ciencia' publicat al periòdic 'El Demócrata' de l'1 d'octubre de 1882

(Ampliar) - Article 'La verdadera ciencia' publicat al periòdic 'El Demócrata' de l'1 d'octubre de 1882.

Article publicat al 'Diari de Gerona de AVisos y Notícias' del 14/7/1892

(Ampliar) - Article publicat al 'Diari de Gerona de AVisos y Notícias' del 14/7/1892.

Publicació del diari gironí 'La Lucha' del 8/10/1905

(Ampliar) - Publicació del diari gironí 'La Lucha' del 8/10/1905.

Article publicat al diari 'Los Sitios' del 26/10/1958

(Ampliar) - Article publicat al diari 'Los Sitios' del 26/10/1958.

L'espiritisme a Girona.

EL MOVIMENT ESPIRITISTA. A mitjan segle XIX les creences i pràctiques esperitistes antigues es sistematitzaren sota un moviment, una forma actualitzada de la pràctica de l'evocació dels morts. L'espiritisme, que va conviure amb els moviments anarquistes del segle XIX, com a doctrina i moviment, va néixer el 1848 a la casa de la família Fox, metodista, a Hydesville (Nova York) (1) i es va difondre, en pocs anys, pels Estats Units, Alemanya, Anglaterra, França, on destacà la figura d'Allan Kardech, gran sístematitzador i teòric doctrinal del moviment, i que arriba també a l'Estat espanyol durant el sexenni democràtic 1808-1874. Era un moment històric en el que la gent s’organitzava en sindicats, ateneus i organitzacions alternatives a les oficials, el corrent confluïa en la lluita feminista, contra la pena de mort, l'alfabetització obrera, la creació de clíniques, la defensa del naturisme, del nudisme i de la hipnosi i del vegetarianisme i l'homeopatia.

Sessió d'espiritisme. Disposició normal del cercle. Ca. 1875

(Ampliar) - Sessió d'espiritisme. Disposició normal del cercle. Ca. 1875.

La doctrina es fonamenta en la creença en l'existència i manifestació dels esperits, que es comuniquen a través d'un mèdium. Considera que l'home està constituït per l'ànima immaterial i immortal, el cos físic i el perisperit, element intermediari entre el món material i l’immaterial, amb el qual s'uneix l'ànima després de la mort. Els espiritistes insisteixen en la història de la revelació: la del Pare a l'Antic Testament, la del Fill en el Nou Testament i la de l'Esperit Sant amb l'adveniment de l'espiritisme. Afirmen la fe en la immortalitat de l'ànima no amb dogmes, com fa l'Església catòlica, sino amb fets experimentals.
A Catalunya, el moviment espiritista es difongué especialment a Barcelona, i existiren d'altres agrupaments importants a Lleida, Tarragona i Girona. Tots aquests centres editaren revistes, opuscles i llibres per divulgar-lo en el medi respectiu, com les revistes "El Buen Sentido" de Lleida, "La Revista Espiritista" de Barcelona, "La Solución" a Girona, i altres.
Entre els seguidors de la nova doctrina “kardeciana” destacà especialment un nom femení: Amàlia Domingo Soler (1835-1909), escriptora, editora i mèdium. Mentre vivia a Madrid i després de tenir diverses visions de la seva mare morta, s’interessà per l’espiritisme i les diverses revistes que es publicaven sobre el tema. Un cop ja instal·lada al barri de Gràcia de Barcelona, el 1879, se li aparegué el seu guia espiritual, el Padre Germán, els missatges del qual recollí en un llibre.
El mateix any fundà i dirigí "La Luz del porvenir", capçalera de referència, no només per als espiritistes, sinó també pel seu contingut a favor del laïcisme, del racionalisme científic i especialment de la igualtat de drets i educació per a les dones. Amb Teresa Claramunt i Àngels López de Ayala, impulsà la "Sociedad Autónoma de Mujeres", la primera organització feminista a Catalunya.

Amàlia Domingo Soler (1835-1909), escriptora, editora i mèdium, fundadora de 'La Luz del Porvenir'

(Ampliar) - Amàlia Domingo Soler (1835-1909), escriptora, editora i mèdium, fundadora de 'La Luz del Porvenir'. Biblioteca de Catalunya.

El 1913 reaparegué a Barcelona "La Luz del porvenir", que des de 1928 seria l’òrgan de la "Federación Espiritista Española", que havia publicat el seu propi butlletí entre el 1923 i el 1927. L'octubre de 1936 es va deixar de publicar definitivament.
El cop d'estat de Miguel Primo de Rivera va suspendre l'acció pública de l'espiritisme del 1923 al 1930. A partir de l'entrada de la Segona República, van tornar els congressos espiritistes. "L'Autonomista" del 4 de setembre del 1934 informava que "varis individus del Congrés Espiritista que en aquest dies se celebrava a Barcelona han visitat, aquest matí, el Palau de la Generalitat". Han estat rebuts per l'alt personal que els ha ensenyat totes les dependències i després el president del Congrés, senyor Taperes, ha pronunciat un discurs. El president Lluís Companys ha contestat en un breu parlament les paraules del senyor Taperes. Companys els va contestar que el Govern i la Generalitat de Catalunya respectaran i faran respectar les creences i idees, perquè es puguin desenvolupar en llibertat a la nostra terra".
Durant el franquisme, l'espiritisme va tornar a ser prohibit. Era una pràctica contrària a la fe catòlica i a més havia estat seguida per molts anarquistes, una espècie de resposta a l'ànsia d'un més enllà sense necessitat d'una religió. No obstant, la pràctica de l'espiritisme va continuar en privat. A partir del 1977, van tornar a haver-hi actes públics, i van aparèixer als quioscs revistes dedicades als fenòmens paranormals.

Sessió d'esperitisme

Sessió d'esperitisme. Gravat publicat a "L'Ilustration", París 1853.

ESPIRITISTES A GIRONA. L'existència d'espiritistes a Girona es documenta, almenys, de l'octubre del 1882, quan "un espiritista", publicava l'article titulat "La verdadera ciencia" a les pàgines de "El Demócrata" de l'1 d'octubre, en resposta a un escrit de "El Eco de la Província", que titllava la doctrina espiritista de "moneda falsa del progreso" i suposava que "quien más la toma y en los ánimos que más prende es en aquellos a quienes la necedad o escasa instrucción religiosa y filosófica obcecan el entendimiento" (2).
Un dels elements més destacats de l'espiritisme gironí va ser Víctor Ozcáriz y Lazaga (3), professor de l'Institut d'Ensenyament Mitjà, qui sintonitzava bé amb els republicans que edítaven "El Demócrata",publicació de la que era també col·laborador. Ozcáriz, d'origen segurament navarrés, era llicenciat en jurisprudencia, batxiller en la facultat de Filosofía i Lletres, tenia els graus de perit mercantil, llicenciat en administració, doctor en dret civil i canónic, i pertanyia a la "Sociedad Espiritista Española". Havia estat catedràtic de Retòrica i Poètica a l'Institut de Santander, on el 1875 havia fet imprimir una obra titulada "El Universo Espiritista".
Ozcáriz, de fet, no va ser l'introductor de la doctrina a Girona; quan ell va arribar el 1883, ja funcionava la Societat Científico-Espiritista “Amor”, i es publicava una revista, "La Solución", subtitolada "Periódico filosófico y doctrinal", fundada per Francesc Loperena, Emili Turbau, Francesc Malaret i Joaquim Vidal. Era impresa a la casa d'Albert Nugué, a la plaça Bell-lloc 4, en quart major i tenia vuit pàgines. El primer número aparegué el 29 d'octubre de 1882 i la col·lecció era formada de 79 números, el darrer dels quals va ser el del 15 de novembre de 1885.

Les germanes Fox: Kate (1837-1892), Margaret (1833-1893) i Leah (1814-1890), impulsores de l'espiritisme a mitjan segle XIX

(Ampliar) - Les germanes Fox: Kate (1837-1892), Margaret (1833-1893) i Leah (1814-1890), impulsores de l'espiritisme a mitjan segle XIX. Viquipèdia.

"La Solución" va ser reprovada i condemnada el 1884 com erroni, impiu, herètic, superstici&ocute;s, immoral, depressiu de la dignitat de l'home, fautor del protestantisme i antisocial, segons un edicte pastoral que signà el bisbe de Girona, Tomàs Sivilla, i que va ser llegit a totes les parroquies del bisbat (J. Clara, op. cit).
El bisbe presentava el periòdic com si fos una obra de Satanàs, i afegia: "Encubriendo su impiedad y osadía con insidiosos consejos disfrazados de amor y caridad, ataca con imprudencia los más sagrados dogmas de nuestra sacrosanta Religión; niega la divinidad de Jesucristo y de su Iglesia santa, deprime la dignidad del hombre destruyendo su libertad; rebaja y desnaturaliza la misión del clero; calumnia y se ensaña contra las Instituciones religiosas más veneradas, al propio tiempo que prodiga entusiastas elogios a los apóstatas de la religión, a esos hombres miserables, a quienes el abandono de la fe ha precipitado al cinismo de sus repugnantes pasiones". S'ordenà també als rectors que inutilitzessin tots els exemplars que els fossin lliurats per diocesans penedits.
A la Girona de 1910 va tenir molta influència Margarita Calafell, una reconeguda espiritista seguidora d’Allan Kardec, una pionera que treballava a l’ombra i que obtingué resultats impressionants, que va transmetre a la seva mà dreta, Kate Jones. Assistia a sessions d’espiritisme i prenia notes del que hi passava; lamentablement els seus estudis es van perdre, i el poc que se’n sap s’ha transmès per via oral. A Margarita Calafell també se li atribuïen poders de mèdium. L’activitat de Calafell durà uns 10 anys. Katie King era una altra mèdium que ajudava Margarita Calafell en les sessions espiritistes a Girona i l'Empordà.

Sessió d'esperitisme

Sessió d'esperitisme. Finals del segle XIX. Autor desconegut.

L'ENTERRAMENT D'UN ESPIRITISTA: LES PERCEPCIONS DE L'ESPIRITISME A GIRONA.
El novembre de 1885, l'enterrament civil d'un espiritista, suscità la natural curiositat entre els gironins i, segons la orientació Política del diari que en donava la notícia, es comentava d'una o altra forma. "El Demócrata", periòdic d'ideologia republicana, a la seva edició del 29 de novembre de 1885 deia: "El viernes por la tarde tuvo lugar el entierro civil del que en vida fue nuestro particular amigo D. Pedro Costa (4). Aparte la seriedad que presidió el acto de conducción del cadáver a la última morada, por parte de los señores del cortejo, sentimos deber consignar que jamás vimos en ciertas clases del pueblo de Gerona mayores muestras de estultez y faltas más garrafales de consideración y respeto".
"La Lucha", el diari del partit liberal de la província, deia que: "Ayer tuvo lugar en esta ciudad el entierro civil de D. Pedro Costa y Galià. Según la esquela de invitación que se repartió expresaba, el finado pertenecía al libre pensamiento y, añadía, dejó su envoltura corporal en la tarde del dieacute;a anterior. La figura podrá ser retórica pero es del género nuevo. Escusamos decir que la novedad de un entierro civil atrajo un numeroso gentío a la Rambla de la Libertad que convertía, en parte, en obgeto (sic) de chacota un acto tan trascendental como el entierro de un cadáver. El acto no revistió más ceremonias, que colocar el ataúd sobre el coche fúnebre; en cojer (sic) cada una de las cintas un hermano en creencias del difunto y en que el duelo se compusiera de individuos de la familia y hasta el número de once acompañantes entre espiritistas e individuos de otras escuelas. Y nada más".

Capçaleres dels tres diaris gironins

(Ampliar) - Capçaleres dels tres diaris gironins.

"El Constitucional", la publicació del partit liberal dinàstic, publicava la notícia en els següents termes: "Anteayer verificóse en esta ciudad el entierro civil de D. Pedro Costa y Galià, lo que atrajo una muchedumbre inmensa en la Rambla ávidos de presenciar un espectáculo joco-serio. La cosa no fue nada, diez o doce amigos que acompañaban la envoltura corporal de un espíritu amigo, que con su preispíritu se alejó a los espacios invisibles. Los comentarios por parte de la concurrencia eran numerosos, cada uno hablaba del asunto según su espíritu guardián le inspiraba; si burlón, mal de ellos, si formal, bien de los mismos. Como fue nuevo el espectáculo, llamó la atención del público".
Aquestes consideracions de "La Lucha" i "El Constitucional", fetes en to burlesc, varen provocar una resposta per part del periòdíc republicà, el qual, sense declarar-se espiritista, posava en relleu la intolerància d'algun sector ciutada alhora que criticava la manera d'informar deis seus col·legues: "Ayer se publicó el número correspondiente a la última quincena del periódico local 'La Solución', órgano de los partidarios de las doctrinas popularizadas por Allan Kardech. Como en dicho número se habla extensamente del entierro civil del difunto D. Pedro Costa, renunciamos a decir sobre él lo que habíamos pensado, a raíz de la penosísima impresión que nos produjo el espectáculo presentado el día de aquel entierro por una parte del vecindario de esta ciudad, cuyos grados de ilustración pudieron aquilatarse por la irrespetuosidad de que por muchos se hizo torpe alarde. Conste, con todo, a nuestros apreciados colegas 'La Lucha' y 'El Constitucional' (sobre todo a este último que se permitió calificar imprudentemente de joco-serio el entierro civil de una persona que debió merecerle respeto) que el cortejo fué bastante considerable, siquiera no fuese tan numeroso como seguramente habría sido, a no haber echado el resto los clericales gerundenses ejerciendo coacciones indignas, propias de gente sin ilustración y completamente dominadas por el fanatismo de secta. Y conste que no todos los que acompañaron el cadáver a la última morada, participan de las creencias de la escuela espiritista. Los hubo, muy allegados a nosotros, que no pertenecen a ninguna escuela religiosa".


Notes

(1) - Suposadament, les filles de la casa, Margaret i Katie, es posaven en contacte amb l’esperit d’un mort que havia estat enterrat al celler pel seu assassí, antic llogater. Afavorit per les cerimònies quàqueres, s’estengué pels Estats Units. L’any 1852 una missió de mèdiums recorregué Anglaterra, i suscità un gran interès; l’any següent arribà a Alemanya, i després passà a França. Tornar al text

(2) - La resposta de l'espiritista anònim explica que allò que persegueixen és el perfeccionament moral de la humanitat i que es basen en les veritats revelades a i'Evangeli, que tenen com a camí el progrés i els avenços de la ciència, per on s'ha d'arribar a la fita desitjada, i desmenteix rodonament que sigui una doctrina per a ignorants:
"[...] desde Sócrates y Platón, precursores del espiritismo hasta nuestros contemporáneos Figier y Flammarion; en donde encontráis que trasluce un rayo de ciencia, allí veréis la doctrina espiritista influyendo al desarrollo intelectual, a la par que (desde San Agustín hasta Montarola [sic]) donde encontráis que asoma la duda y la incredulidad a toda clase de adelanto científico veréis que como espíritu maligno que se complace en atormentar al hombre, se halla la Iglesia, porque, como siempre, tiene y debe de estar divorciada con todos y cada uno de los adelantos del progreso si quiere continuar conservando su principio de autoridad.
Pero no; la verdad debe flotar sobre la superfície del mar de la vida, y cada adelanto científico es un dardo m&eaacute;s lanzado contra el corazón de los católicos romanos, siendo para nosotros una hoja que añadir a la corona de esta doctrina, base de toda civilización, redentora y regeneradora de la humanidad entera"
. Tornar al text

(3) - "Ozcáriz havia estat catedràtic de llatí i castellà. També havia fet oposicions a una càtedra de francès. En una certa ocasió que l'Institut de Girona ha de nomenar un catedràtic dei ram de lletres per formar part d'un tribunal d'oposicions, suplica al Claustre, sense commoure'l, perquè el nomeni a ell, puig (sic) que així li serà possible conèixer en el m&oacutue;n de Madrid a algun professor procedent d'algun institut de Navarra, Bascongades o Aragó amb ganes de permutar i on li agradaría traslladarsi (sic)". (P. Pascual i Carbó, "El professor Don Manuel Cazurro i Ruiz i l'institut de Girona del seu temps", Girona, Associació Arqueològica, 1976). Esmentat per J. Clara, op. cit. Tornar al text

(4) - Pere Costa, sastre de professió, vivía a la plaça de les Cols, 12-2n. Era fili de Sant Joan de Moilet, on havia nascut el 29 d'abril de 1843. Tornar al text


Bibliografia

- "Gironins heterodoxos: els Espiritistes". Josep Clara i Resplandis. 1981. Revista de Girona número 95.
- "El secret dels esperits". Jordi Arbonès Nif. 2009. Revista de Girona número 254.
- "L'espiritisme, una presència continuada". Xavier Valeri. Article publicat a Diari de Girona del 25/04/2016.
- "Espiritistes i lliurepensadores". Dolors Marín Silvestre. 2018. Angle Editorial. ISBN 84-17214-03-6.
- "Verdaguer i els espiritistes". Gerard Horta. Article publicat al diari "Ara" el 28/03/2002.


Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés