La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
Grup de nens jugant en un carrer del barri de Germans Sàbat. Entre els nens, Anna Maria i Ferran Coll Crescenti. 1960-1965

(Ampliar) - Grup de nens jugant en un carrer del barri de Germans Sàbat. Entre els nens, Anna Maria i Ferran Coll Crescenti. 1960-1965. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de tres nens al jardí d'una casa del barri de Germans Sàbat. 1960-1970

(Ampliar) - Retrat de tres nens al jardí d'una casa del barri de Germans Sàbat. 1960-1970. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Inauguració de les anomenades microescuelas al barri de Germans Sàbat a càrrec del governador civil, Josep Pagès Costart. 18 de desembre de 1960

(Ampliar) - Inauguració de les anomenades microescuelas al barri de Germans Sàbat a càrrec del governador civil, Josep Pagès Costart. 18 de desembre de 1960. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mossèn Josep Iglésias i Juanmiquel. 1963

(Ampliar) - Mossèn Josep Iglésias i Juanmiquel. 1963. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista d'un carrer del barri. 1960-1970

(Ampliar) - Vista d'un carrer del barri. 1960-1970. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Casa tipus del grup Germans Sàbat. Superfície útil 41,83 m

(Ampliar) - Casa tipus del grup Germans Sàbat. Superfície útil 41,83 m. Dibuix de Jordi Pericot.

Casa tipus del grup Germans Sàbat. Superfície útil 41,83 m

(Ampliar) - Casa tipus del grup Germans Sàbat. Superfície útil 41,83 m. Dibuix de Jordi Pericot.

Esquema del pou amb la seva torre d'aigua

(Ampliar) - Esquema del pou amb la seva torre d'aigua. Dibuix de Jordi Pericot.

Pont de ferro construït per la companyia Eiffel. Travessa la riera Bullidors

(Ampliar) - Pont de ferro construït per la companyia Eiffel. Travessa la riera Bullidors.

La torre d'aigua del barri

(Ampliar) - La torre d'aigua del barri, coneguda com "el pou".

Font de Germans Sàbat

(Ampliar) - Font de Germans Sàbat.

Casa tipus. Grup de quatre cases

(Ampliar) - Casa tipus. Grup de quatre cases. Dibuix de Jordi Pericot.


L'origen del barri. El barri de Germans Sàbat, situat a l'oest de la ciutat, limita amb el nucli de població de Taialà (del municipi de Sant Gregori) i amb el barri de Fontajau de Girona.
Va ser construït en el aleshores terme Sant Gregori, a la dècada dels anys 50 del segle passat, i inaugurat el 12 d'agost de 1958 a partir de la construcció per part del Patronato Provincial de la Vivienda de Gerona (1) d'un conjunt de 227 cases de menys de 50 metres quadrats (2), habitatges protegits (tipus social), destinades a allotjar a la població immigrada arribada a la ciutat des de diverses regions d'Espanya i que vivia en barraques per diferents zones de la ciutat, especialment les que ocupaven el sector anomenat del Río, aquests darrers amenaçats permanentment per les inundacions al no existir encara l'embassament regulador de Susqueda.

Habitatges de Germans Sàbat amb jardins davant de les cases. 1960

(Ampliar) - Habitatges de Germans Sàbat amb jardins davant de les cases. 1960. CRDI - Ajuntament de Girona

Les cases tenien dos pisos: en el primer hi havia una cuina-menjador, un lavabo i una habitació; i en el segon, dues habitacions més. El seu preu era de 42.605,26 pessetes, que varen pagar a raó d'una aportació inicial de 7.000 pessetes, 160 durant els primers vuit anys i vuit mesos primers, i 130 durant 31 anys i quatre mesos.
Inicialment aquests habitatges no disposaven dels serveis d'aigua corrent i electricitat; fins el 6 de desembre de 1958 no hi va haver aigua corrent a les cases, la qual cosa va ser celebrada com el que era: tot un esdeveniment. L'any 1982 va arribar la xarxa d'aigua potable a les portes del poble, però un percentatge molt elevat d'habitants preferia seguir amb l'aigua dels pous, un 80% segons Josep Palou i Díaz ("Girona i els seus barris").

Camí d'accés al Grup de Germans Sàbat pocs mesos després de començar a habitar-se el barri. El camí, sense urbanitzar i ple de fang i còdols, creua el llit de la riera Bullidors. Nen ajudant a les tasques de neteja del camí. 1960

(Ampliar) - Camí d'accés al Grup de Germans Sàbat pocs mesos després de començar a habitar-se el barri. El camí, sense urbanitzar i ple de fang i còdols, creua el llit de la riera Bullidors. Nen ajudant a les tasques de neteja del camí. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Tot i la manca, en els seus orígens, dels més elementals serveis bàsics, posteriorment, i de manera molt gradual, va anar convertint-se en un barri més de la ciutat, conservant del seu aïllament original un sentiment col·lectiu de poble i un fort moviment associacionista, que va seguir fins avui. La pulsió col·lectiva, el nervi cívic, el treball comunitari, les associacions, han marcat la història d’aquest poble.
El desembre de 1959 el Ministerio de la Vivienda va donar la qualificació definitiva al grup de cases, amb la qual cosa donava per acabada la construcció, però les escriptures de propietat no es varen lliurar als propietaris fins el 1977, quan s'amortitzaren de forma anticipada els habitatges. D'acord amb les quotes exposades més amunt, la quantitat final a abonar va ser de 33.150 pessetes.

Camí d'accés al Grup de Germans Sàbat pocs mesos després de començar a habitar-se el barri. El camí, sense urbanitzar i ple de fang i còdols, creua el llit de la riera Bullidors. 1960

(Ampliar) - Camí d'accés al Grup de Germans Sàbat pocs mesos després de començar a habitar-se el barri. El camí, sense urbanitzar i ple de fang i còdols, creua el llit de la riera Bullidors. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

L'edificació d'aquell nucli inicial va ser seguit pels polígons Kim, Benet, Fina, els grups d’habitatges Josep Maria Prat i Sant Gregori i les urbanitzacions posteriors de Torres de Taialà i Mas Catofa.
Germans Sàbat seria sempre el centre cívic amb la plaça, les botigues i els equipaments. Però el creixement anava configurant una nova ciutat a la banda esquerra del Ter, aïllada de Girona i desproveïda dels serveis més elementals. En aquest sentit, la construcció del pont de Fontajau i la millora dels dos ponts de la Barca van poder crear un circuit que psicològicament acostava la ciutat nova a la ciutat.

Plà:nol de situació del grup Germans Sàbat respecte de la Girona dels anys seixanta del segle XX

(Ampliar) - Plà:nol de situació del grup Germans Sàbat respecte de la Girona dels anys seixanta del segle XX. Arxiu Històric de Girona

L'11 d'octubre de 1960 es va constituir la Mutualidad de Previsión Social de Hermanos Sàbat, implantada des de la Federació de Mutualitats de Catalunya. Una altra fita important assolida aquest any va ser la inauguració oficial de les escoles el 18 de desembre; d'una manera real ja funcionaven des del mes d'octubre. L'any 1967 es començà a construir l'església del poble.
La història de Germans Sàbat es podria resumir primer amb la lluita, passats vint-i-cinc anys d’existència, pels serveis urbanístics bàsics i moderns i per la transformació del vell consultori en el nou CAP, l’antiga guarderia en la nova escola bressol “Baldufa”, el vell centre social en el nou centre social, i llar per a la gent gran de Mas Catofa, la vella escola per l’Institut i el CEIP renovat, i tot amb la culminació recent en la nova biblioteca i centre cívic.

Carrer del grup de Germans Sàbat que havia estat l'antiga entrada al barri. 1960

(Ampliar) - Carrer del grup de Germans Sàbat que havia estat l'antiga entrada al barri. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

El 1959 el barri va celebrar la seva primera festa major, els dies 13, 14 i 15 de juny. Entre d'altres actes, es va celebrar una missa de campanya, una traca valenciana, quatre sardanes, un festival folklòric a càrrec d'aficionats del barri, i l'actuació de la orquestra Canigó. La celebració de la festa per Sant Antoni va ser degut a què la majoria dels veïns estaven relacionats amb el ram de la construcció, del que el sant n'és patró.
El 22 de març de 1964 la Unión Deportiva Sàbat va jugar el seu primer partit oficial. El setembre de 1966 inaugurava el seu camp de futbol jugant contra el Flaçà.

Retrat de grup d'una família al barri de Germans Sàbat, davant la vivenda número 192. 17 de juny de 1968

(Ampliar) - Retrat de grup d'una família al barri de Germans Sàbat, davant la vivenda número 192. 17 de juny de 1968. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona

Un element curiós del barri és un pont de ferro, sobre la riera Bullidors, construït per l'empresa Eiffel, pont que inicialment estava situat sobre el riu Güell, pels voltants de l’any 1876, a continuació de la ronda Ferran Puig, fins a l’any 1906, en que fou substituït per un de pedra.
Aquest pont de ferro va ser traslladat el 1912 al carrer Cerverí, que el comunicava amb la Devesa per sobre del Güell, on va romandre fins que el riu va ser desviat l’any 1969, quedant sense cap servei en aquest lloc. L’any 1974 es va traslladar damunt la sèquia Monar, prop del Col·legi dels Maristes, i posteriorment al barri de Germans Sàbat, on actualment es troba.

Sales de la biblioteca de Germans Sàbat. 1960-1970

(Ampliar) - Sales de la biblioteca de Germans Sàbat. 1960-1970. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Un símbol molt identificatiu del barri és la torre de l'aigua. coneguda com el pou, una imponent torre circular de 20,65 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, construïda de maó, que subministrava, des de 1958, d'aigua extreta d'un aqüífer subterrani situat a 18 metres de profunditat, i que durant la dècada dels anys setanta s'aprofundí fins als 40 metres. A la part més alta, un dipòsit de 8.000 m3 alimentava fins a un total de 270 preses d'aigua, les cases del Grup i els pisos de la plaça amb els seus corresponents locals.

Inauguració: de les anomenades microescuelas al barri de Germans Sàbat. 18 de desembre de 1960

(Ampliar) - Inauguració: de les anomenades microescuelas al barri de Germans Sàbat. 18 de desembre de 1960. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

La construcció del pou va ser paral·lela a la del grup de cases, tot i que aquest no va ser legalitzat per la Dirección General de Obras Hidráulicas fins el 15 d'abril de 1967. El cost del pou va ser de 139.305,25 pessetes, bastit per un paleta anomenat Carreras ajudat per Manuel Galán, que n'era el peó.
El nom del barri fa referència als tres germans gironins Josep Maria, Lluís i Carles Sàbat Arnau, fills de can Sàbat de Celrà, enrolats a les files del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat de l'exèrcit nacional, morts el 24 d'agost de 1937 a la batalla de Codo, a l'Aragó, durant la Guerra Civil.

Acte de lliurament de claus dels pisos de protecció oficial del Grupo José María Prat al barri de Germans Sàbat. Discurs del delegat provincial de Sindicats, José Nuñez de Castro. A l'esquerra, el governador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó i l'alcalde de Sant Gregori, Emili Caula. 14 de desembre de 1970

(Ampliar) - Acte de lliurament de claus dels pisos de protecció oficial del Grupo José María Prat al barri de Germans Sàbat. Discurs del delegat provincial de Sindicats, José Nuñez de Castro. A l'esquerra, el governador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó i l'alcalde de Sant Gregori, Emili Caula. 14 de desembre de 1970. Narcís Sans Prat. CRDI - Ajuntament de Girona

Festa Major de Germans Sàbat. Juny de 1993

(Ampliar) - Festa Major de Germans Sàbat. Juny de 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona

Inauguració del monòlit que commemora els 25 anys d'existència del grup d'habitatges Germans Sàbat. Juny de 1984

(Ampliar) - Inauguració del monòlit que commemora els 25 anys d'existència del grup d'habitatges Germans Sàbat. Juny de 1984. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona

Plànol dels límits actuals del barri que ocupa una superfície total de 205.365 m2, dels quals 47.463 m2 corresponen al nucli de les primeres 227 cases, 14.402 m2 al poligon Fina, 21.017 m2 al poligon Benet, 27.108 m2 al poligon Kim, 24.035 m2 a Germans Sàbat Residencial i la resta als equipaments socials

(Ampliar) - Plànol dels límits actuals del barri que ocupa una superfície total de 205.365 m2, dels quals 47.463 m2 corresponen al nucli de les primeres 227 cases, 14.402 m2 al poligon Fina, 21.017 m2 al poligon Benet, 27.108 m2 al poligon Kim, 24.035 m2 a Germans Sàbat Residencial i la resta als equipaments socials. Dibuix de Jordi Pericot.


Notes

(1) - Constituït oficialment el 26 de gener de 1953 amb el repte de trobar solucions al "complejo problema de la vivienda en la provincia y procurar, por todos los medios, promover la urgente construcción de viviendas-habitaciones para las familias modestas" ("Germans Sàbat, 50 anys de poble", 2008). - Tornar al text

(2) - A les escriptures es descrivien com "Doscientas veintisiete vivienda demonimadas de 'tipo social', todas iguales, ocupando cada una un solar de veinticuatro metros cuarenta y ocho decímetros cuadrados y constando también todas de planta baja y piso, con una superfície total edificada entre ambas plantas de cuarenta y ocho metros, noventa y seis decímetros cuadrados. La planta baja se compone de comedor-cocina, cuarto de aseo y un dormitorio; y el piso de dos dormitorios y terraza" ("Girona i els seus barris", 1983). - Tornar al text


Bibliografia

  • "Germans sàbat, 50 anys". Xavier Carmaniu. 2009, Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-136-9.
  • "Germans sàbat, 50 anys de poble (1958-2008)". J. Busquets, J. Prat, J. Pericot. 2008, Ajuntament de Girona. Dipòsit legal GI-6/2009.
  • "Girona i els seus barris". Diversos autors. 1983, Ajuntament de Girona. ISBN 84-500-8746-5.


  • Els tres germans Sàbat Arnau. Article històric dels tres germans el nom dels quals es va donar al barri.


    Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés