La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'entitat de població. Història de Palau-sacosta. El document més antic que fa referència a Palau-sacosta data de 1019 i es tracta d'una donació que la comtessa Ermessenda va fer a la catedral de Girona. El 1182 és esmentat en el Llibre verd del capítol de Girona. Tanmateix, la població no s'erigí en districte municipal fins el segle XVIII, als voltants del 1716.
Des de Palau-sacosta, Duhesme dirigí el 1808, durant la Guerra del Francès els atacs contra Girona. A la gran masia on s’establí el quarter general de l’exèrcit napoleònic s'hi va signar la capitulació de la ciutat el dia 10 de desembre de 1809.El 1827 Palau fou ocupat per les tropes dels Malcontents, que pretenien entrar a Girona i la sotmeteren a un setge que durà un mes.

Pagesos segant blat en un camp de Palau Sacosta. 1911-1920

(Ampliar) - Pagesos segant blat en un camp de Palau-sacosta. 1911-1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pare de la gran actriu Margarida Xirgu (1888-1969), Pere Xirgu i Martí va néixer a Palau-sacosta. Era fill de Pere Xirgu, també nascut a Palau-sacosta, i de Margarida Martí, nascuda a Foixà. Va tenir un germà i una germana, Margarita Xirgu i Martí, casada amb Baldomer Massot, també oriünd de Palau-sacosta.
Palau-sacosta va ser municipi amb entitat pròpia fins que va ser annexat al municipi de Girona per decret del 20 de desembre del 1962. El 30 de juny del 1963, essent alcalde de Palau Ramon Busó, l'alcalde de Girona Pere Ordis, va signar, al llibre d'actes de l'Ajuntament de Palau-sacosta, la diligència corresponent.
L'antic terme municipal de Palau-sacosta s'estén pels dos vessants de la serra que tanca pel sud el Pla de Girona, a l'esquerra de l'Onyar. El municipi comprenia els nuclis situats a la part baixa: Veïnats de la Rutlla i de l'Avellaneda a la carretera de Barcelona a Girona i el poble antic, centrat per l'església parroquial dedicada a Sant Miquel Arcàngel.

Plànol de l'aixecament de l'estat actual del Mas Barril. Façana sud

(Ampliar) - Plànol de l'aixecament de l'estat actual del Mas Barril. Façana sud. Arcadi Pla Masmiquel. Publicat a "El Casal Barril i la geografia de Palau Sacosta als segles XV i XVI", op. cit.

Durant molts anys Palau-sacosta es desenvolupava a l’entorn de l’antic camí de Caldes, que pujava fins a la Creu del terme, per després baixar cap als camps de Fornells i de Riudellots. Va ser una zona de grans casals i masies de renom: la Torre Sampsona, el Mas Barril, Can Prunell, la Pabordia, Can Devesa, Mas Amat i les Torres dels Sarriera; masies a l’entorn de les quals s’hi desenvolupava una vida rural.
L'actual barri va evolucionar des d'un passat agrícola, a ser un espai manufacturer i industrial, sense perdre la pagesia, amb la instal·lació de bòbiles i la fàbrica de productes químics coneguda com "Els Químics", de 1918, a una zona estrictament urbana i residencial.

Vista de la indústria de productes químics i tartàrics de Palau-sacosta, coneguda popularment com Els Químics. 1930-1940

(Ampliar) - Vista de la indústria de productes químics i tartàrics de Palau-sacosta, coneguda popularment com Els Químics. 1930-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Del passat agrícola de Palau ens en parla, per exemple, una acta notarial del 12 de desembre de 1885 (Arxiu Històric de Girona), mitjançant la qual Narcís Jubany i Menció, actuant com apoderat d'Antoni Biada i Viada, arrendava a Miquel Feliu i Ribas, "labrador y vecino de Fornells de la Selva", cinquanta vesanes de terra situades al poble de Palau-sacosta. L'arrendatari havia de pagar un terç del blat, civada, ordi i blat de moro que hi conrreés, sis-centes quaranta pessetes anuals, i havia d'abastir de patates i verdures (especifica cols, enciams, escaroles i cebes) a l'amo de la terra mentre aquest residís al terme de Palau. També especifica que l'arrendatari haurà de sembrar cada any glans d'alzina surera per complertar-ne la repoblació. (Esmentat a "Homes, masos, història", op. cit).

L'església parroquial de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1911-1944

(Ampliar) - L'església parroquial de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1911-1944. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'església de Sant Miquel. Ja existia el segle XIII; les primeres notícies daten del 1221, quan es parla d'una vinya al territori de Sant Miquel de Palau. La segona és la visita del bisbe Jaume Satrilla al 1373, quan era sufragània de la parròquia major de Sant Feliu de Girona. Després d'un temps d'haver estat adscrita a Fornells de la Selva, esdevingué vicariat independent el 1928, i parròquia de ple dret el 1948. La fàbrica gòtica de 1495 va ser totalment reconstruïda entre 1941 i 1942, acabada la Guerra Civil. Els materials antics varen servir per fer les escoles i els nous, ceràmics, les columnes cilíndriques negres, són de Quart, i el campanar és de nova factura.
L'edifici actual és de tres naus, amb creuer i cimbori octogonal. Clou amb tres absis. L'accés està centrat a la nau, i té portada d'arcs de punt rodó de pedra polida. Al damunt hi ha tres finestres esglaonades d'arcs de punt rodó i teulat voltat. Els absis no estan acabats de remolinar. El conjunt el formen el cementiri a l'esquerra de l'església, amb accés posterior mitjançant una porta amb la llinda amb frontó classitzant, un edifici al davant, de composició simètrica i un edifici adossat al costat dret de l'església, de planta allargassada, de planta baixa i dos pisos, i teulat a dues aigües i carener paral·lel a la façana. A la façana s'obren tres finestres de modillons. Al costat esquerre mostra restes de badius tapiats. Al 1918 Rafael Masó va restaurar una capella per a la família Sarriera amb la construcció d'un nou altar que va desaparèixer durant la Guerra Civil.

El mas fortificat de les Torres de Palau, residència habitual dels Sarriera, comtes del Solterra fins el segle XVIII. 1918

(Ampliar) - El mas fortificat de les Torres de Palau, residència habitual dels Sarriera, comtes del Solterra fins el segle XVIII. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les Torres de Palau. També anomenat Palau castell de Sacosta, va ser edificat el 1495 per Joan Sarriera, que va desenvolupar una gran activitat durant la Guerra Civil Catalana i el setge de Girona de 1462, al costat de Joan II. Era casat amb Violant de Margarit de Castell d'Empordà. A més d'aquesta casa en posseïen una altra al pla de Santa Eugènia. No se n'ha localitzat documentació anterior al 1495. Tot i així, per la factura d'alguns murs del castell i l'existència de documents anteriors del llinatge dels Sarriera, fan pensar que el casal actual podria respondre a una gran reforma de 1495 d'un castell anterior.

14 de juliol de 1492. Document signat davant notari, només quinze dies abans que acabés el termini legal per que els jueus marxessin de Girona, on la comunitat jueva cedeix les làpides del seu cementiri de Montjuïc a Joan de Sarriera

(Ampliar) - 14 de juliol de 1492. Document signat davant notari, només quinze dies abans que acabés el termini legal per que els jueus marxessin de Girona, on la comunitat jueva cedeix les làpides del seu cementiri de Montjuïc a Joan de Sarriera. Arxiu Històric de Girona.

El lloc pertanyia a la Corona el 1698. Prop del castell es varen descobrir unes làpides hebraiques que varen fer suposar, erròniament, l’existència d’un cementiri jueu. De fet, les làpides procedien del cementiri jueu de Montjuïc; el 14 de juliol de 1492, només quinze dies abans que acabés el termini legal per que els jueus haguéssin de marxar de Girona, varen cedir-les a Joan de Sarriera, qui les va utilitzar per a la nova construcció. La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu.
L'edifici té planta quadrada amb un pati interior també quadrat. Des d'una banda d'aquell lloc s'accedeix a una galeria volada de pedra. Sobre l'escala hi ha una finestra geminada. La façana principal és situada a ponent. A la part més alta hi ha un matacà sostingut per doble arc sobre tres mènsules escalonades. Totes les façanes són acabades amb merlets amples amb intervals més estrets. Les parets són de maçoneria i carreus, amb cadenats en els angles. El pis noble guarda elegants salons amb enteixinats de fusta. Les cambres es comuniquen per portes de pedra treballada amb arc conopial o en altres formes.

Façana lateral i una de les torres del Castell de Palau-sacosta, o Torres de Palau. 1985

(Ampliar) - Façana lateral i una de les torres del Castell de Palau-sacosta, o Torres de Palau. 1985. Carles Mitjà. INSPAI - Diputació de Girona.

La façana presenta l'escut dels Sarriera acoblat amb dels Margarit, pel casament de Joan de Sarriera amb Violant de Margarit del Castell d'Empordà, protegit per la figura d'un Sant Miquel. Hi ha la inscripció: "Casa feta per Mossèn Johan Cerriera: Batlla General. Ay MCCCCLXXXXV".
Del conjunt en sobresurten dues torres adossades a l'edifici, una de planta quadrada i una altra circular oposades diagonalment. La torre quadrada correspon a la part més antiga que resta del primitiu castell o palau. Presenta una finestra geminada amb petits arcs de mig punt i columna amb capitell treballat, segurament del segle XIII. En el pis noble es localitzen els salons més importants, els quals conserven enteixinats de fusta. A totes les façanes, hi ha finestrals gòtics, ja siguin de llinda plana o bé finestrals trigeminats, i espitlleres.

Pati interior de la torre Pabordia de Palau Sacosta. 1911-1936

(Ampliar) - Pati interior de la torre Pabordia de Palau-sacosta. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Palau-sacosta d'abans. El 2011, el eldimoni.com publicava un article d'Enric Mirambell, cronista oficial de Girona, que sota el títol "Quan Palau-sacosta encara era poble" rememorava el Palau-sacosta de la seva infantesa i juventut. Pel seu interès descriptiu en reproduïm uns fragments.
"Pels anys trenta i quaranta del passat segle XX, quan anàvem pel carrer de la Rutlla, en arribar al pas a nivell de la via del tren de Sant Feliu, ara carrer Emili Grahit, ens trobàvem en una barreja de medi rural i de barri residencial. A dreta i esquerra, camps i hortes, seguint el carrer, que estava sense pavimentar, es trobaven petites casetes o luxoses torres, la majoria de planta baixa i com a màxim un o dos pisos, moltes d’elles amb un petit pati, jardí o hort.
El somni d’alguns gironins era tenir una caseta al carrer de la Rutlla, com ara la tenen a Monjuïc, Montilivi o les Torres de Palau. A l’altura del que és avui carrer del Dr. Joan Reglà hi havia la caseta dels burots. Senyal evident que allí s’acabava el terme municipal de Girona i s’iniciava el del veí municipi de Palau-sacosta. Tanmateix en aquell darrer tram sí que s’hi trobaven dues activitats diferents. Les rajoleries i les vaqueries.

El Mas Barril, a Palau-sacosta. 1911-1936

(Ampliar) - El Mas Barril, a Palau-sacosta. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Eren diversos els tallers dedicats a la fabricació de rajols, utilitzant la matèria bàsica que es podia trobar allí mateix.
També hi havia locals d’estabulació de vaques, dedicades a la producció lletera. Tota la llet que es consumia a la ciutat de Girona procedia de les vaqueries de Palau, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter, llet que a primera hora del matí i al capvespre era distribuïda per les cases de la ciutat. Sistema de proveïment que es mantingué fins la creació de la central lletera, l’any 1934. En aquell pla de Palau s’hi trobaven algunes masies amb els seus respectius camps de conreu, entre les que destacava per la seva extensió la de Can Montiel, en la zona on es troba ara el temple parroquial de Sant Pau. En un Diari de Girona d’aquella època es publicava la notícia que els bombers havien anat a apagar l’incendi d’un paller situat al final del carrer de la Rutlla.
Finalitzat el carrer de la Rutlla, la notable factoria d’àcid tartàric, popularment anomenada “Els Químics de Palau”, coincidia amb l’inici de la pujada. Aquesta era una carretereta sense asfaltar per la que hi circulaven els carros de les masies i els cotxes dels enginyers Batlle i Amich, que tenien llurs cases, el primer davant l’església parroquial, i el segon a l’inici del camí de Fornells. En aquell trajecte només hi havia a la dreta una casa de pagès de la que es desprenia una horrible pudor de purins; i a l’esquerra, durant la Guerra Civil s’hi construí l’escola municipal, amb les pedres resultat de la destrucció del temple parroquial.

El mas de Can Montiel a Palau-sacosta, amb la torre medieval integrada al conjunt. 1911-1936

(Ampliar) - El mas de Can Montiel a Palau-sacosta, amb la torre medieval integrada al conjunt. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

En el temps que estem recordant era el centre d’una explotació agropecuària, amb els seus galliners, les seves quadres i els camps de conreu. A l’esquerra un bosc molt espès entre les plantacions del qual discorrien estrets corriols pels que en les vigílies de Nadal hi havíem transitat per collir molsa pel nostre pessebre. I a la tardor els freqüentaven els buscadors de bolets, que n’hi feien una bona arreplegada. La gent de Girona parlaven dels boscos de Palau com d’una zona poblada per una espessa vegetació, i es contava que algunes persones s’havien perdut pels seus intricats caminols.
Seguint aquell camí, a la dreta s’aixecava la “Torre dels anglesos”. Es tractava d’un matrimoni, sense fills. Ella d’origen anglès, mentre que el marit era fill de Palamós. Vivien feliços en aquella elegant mansió situada en plena natura i rodejada de vegetació. S’hi havien instal·lat uns anys abans de la Guerra Civil, acompanyats de fidels servidors. Pels anys quaranta, una mica més enllà, a l’esquerra del camí i amb vistes sobre la ciutat, es construí l’anomenada “casa de les modistes”. Es tractava de dues germanes solteres que tenien un acreditat taller de modisteria al carrer Pascual i Prats, i es construïren aquella casa com a segona residència. Allí hi passava, amb elles, les vacances estiuenques un germà d’aquelles senyores, que exercia un important càrrec docent a Madrid.

Límit de l'antic municipi de Palau-sacosta i la ciutat de Girona. A la dreta s'observa la caseta d'arbitris, els anomenats 'burots'. 1960

(Ampliar) - Límit de l'antic municipi de Palau-sacosta i la ciutat de Girona. A la dreta s'observa la caseta d'arbitris, els anomenats 'burots'. 1960. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El camí que de la Creu de Palau porta fins a Fornells tenia l’amplada justa per transitar-hi un carro, i discorria per entre zones boscoses, alternant amb alguns camps amb plantacions de secà. Sovint hi havíem trobat aficionats a la cacera que hi practicaven el seu esport favorit. Quan, modernament, s’hi construí un col·legi a mig camí entre Palau i Fornells, feien constar en la propaganda que era un centre educatiu situat en ple bosc. Però la realitat era que per construir aquell centre havia desaparegut una bona part d’aquell bosc que posaven com a reclam. Ara aquell antic camí s’ha convertit en una ben asfaltada carretera, al marge de la qual hi ha altres dos centres docents i dues zones esportives que pertanyen a dos altres col·legis del centre de la ciutat.
Sense sortir del terme municipal, baixant del monticle cap a la carretera de Barcelona s’hi escampaven masies i conreus. I en la mateixa carretera un rest de cases, entre les que hi havia l’edifici consistorial, immediat al trencant de la carretera de Santa Coloma completava aquell poble que l’any 1963 perdé la seva identitat per convertir-se en un barri de Girona. I any rere any tot aquell idíl·lic paratge s’anà transformant, mentre els camins es convertien en carreteres, i les masies i conreus en urbanitzacions i complexos esportius".

Vista de la indústria de productes químics i tartàrics de Palau-sacosta, coneguda popularment com Els Químics. 1920-1930

(Ampliar) - Vista de la indústria de productes químics i tartàrics de Palau-sacosta, coneguda popularment com Els Químics. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.

- "Quatre pobles en un segle (1862-1963)". Manel Mesquita. 2013. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-190-7.
- "Girona, 1833-1874. Una ciutat en transformació". Genís Barnosell. 2015. Quaderns d'Història de Girona. ISBN: 978-84-15808-28-2.
- "L'agricultura de l'entorn urbà". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 4 de maig del 2008.
- "De carretera a carrer". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 20 d'abril del 2008.
- "El casal dels Sarriera al segle XVI". Enric Mirambell. 1993. Revista de Girona, núm. 159.
- "Palau-sacosta: quan ser de poble és una forma de resistència". Gerard Bagué. 2016. Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 30.
- "Homes, masos, història: la Catalunya nord-est (segle XI-XX)", Rosa Congost i Lluís To Figueras, L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 84-8415-118-2.
- "El Casal Barril i la geografia de Palau Sacosta als segles XV i XVI". Montserrat Molí Frigola. 1993. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII.



Back - Index

21 de setembre de 1331. Arnau de Beuda ven una feixa de terra situada a Palau-sacosta, a Bernat Bous, pagès, la qual té sota domini del convent de la Mercè de Girona

(Ampliar) - 21 de setembre de 1331. Arnau de Beuda ven una feixa de terra situada a Palau-sacosta, a Bernat Bous, pagès, la qual té sota domini del convent de la Mercè de Girona. Biblioteca de Catalunya.

Escut dels Sarriera. Procedeix del castell de Vulpellac

(Ampliar) - Escut dels Sarriera. Procedeix del castell de Vulpellac. Fundació Mascort, Torroella de Montgrí.

17 de setembre de 1339. Francesca, muller del cavaller Guillem de Buire, concedeix un establiment emfitèutic a Benanat Esperapans de Palau [Sacosta] sobre una feixa i mitja de terra al lloc de 'Truyes'

(Ampliar) - 17 de setembre de 1339. Francesca, muller del cavaller Guillem de Buire, concedeix un establiment emfitèutic a Benanat Esperapans de Palau [Sacosta] sobre una feixa i mitja de terra al lloc de 'Truyes'. Biblioteca de Catalunya.

El Mas Barril de Palau-sacosta. 1912

(Ampliar) - El Mas Barril de Palau-sacosta. 1912. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

29 de gener de 1547. Cessió atorgada per Antic Sarriera, donzell domiciliat a Girona, fill i hereu del difunt Antic Sarriera, per mort sense fills de Miquel Sarriera, donzell domiciliat a Barcelona i Girona, també batlle general de Catalunya, germà de l’esmentat Antic, pare, i oncle de l’atorgant. Cedeix a Galceran de Vilanova, donzell domiciliat a Girona, tots els pagaments, pensions, lloguers i emoluments que se li devien

(Ampliar) - 29 de gener de 1547. Cessió atorgada per Antic Sarriera, donzell domiciliat a Girona, fill i hereu del difunt Antic Sarriera, per mort sense fills de Miquel Sarriera, donzell domiciliat a Barcelona i Girona, també batlle general de Catalunya, germà de l’esmentat Antic, pare, i oncle de l’atorgant. Cedeix a Galceran de Vilanova, donzell domiciliat a Girona, tots els pagaments, pensions, lloguers i emoluments que se li devien. Fons Ajuntament de Girona.

Jardí de la Casa Solterra, actual seu del serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, al carrer Ciutadans. El claustre és part del desaparegut convent de Sant Francesc d'Assís, 2005

(Ampliar) - Jardí de la Casa Solterra, actual seu del serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona, al carrer Ciutadans. El claustre és part del desaparegut convent de Sant Francesc d'Assís, 2005. Josep Maria Oliveras. CRDI - Ajuntament de Girona.

4 d'abril de 16??. Insolutumdació atorgada per Francesca, vídua de Narcís Barril, del veïnat de Palau-sacosta de Girona, com a possessora dels béns del seu marit, a favor d’Anna Barril, vídua de Llorenç Barril, de dos censals i 100 lliures de preu que li prestava [...], d’Aiguaviva

(Ampliar) - 4 d'abril de 16??. Insolutumdació atorgada per Francesca, vídua de Narcís Barril, del veïnat de Palau-sacosta de Girona, com a possessora dels béns del seu marit, a favor d’Anna Barril, vídua de Llorenç Barril, de dos censals i 100 lliures de preu que li prestava [...], d’Aiguaviva. Fons Ajuntament de Girona.

Manifest de la capitulació de
Girona, 1810. Va ser signada a Palau-sacosta, on el general Rey tenia el seu Estat Major del 7è cos de l'exèrcit napoleònic

(Ampliar) - Manifest de la capitulació de Girona, 1810. Va ser signada a Palau-sacosta, on el general Rey tenia el seu Estat Major del 7è cos de l'exèrcit napoleònic. Editat per Oliva impressors a Girona. Arxiu Històric de Girona.

Josep Serra i Carolina jugant amb els seus nets Josep i Montserrat Campins Serra a la bòbila Serra, al barri de Palau-sacosta. 1932

(Ampliar) - Josep Serra i Carolina jugant amb els seus nets Josep i Montserrat Campins Serra a la bòbila Serra, al barri de Palau-sacosta. 1932. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capçalera de l'església de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1935-1940

(Ampliar) - Capçalera de l'església de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1935-1940. Salvador Crescenti i Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

La capella Solterra i Sarriera, al Mas Montiel de Palau-sacosta. 1911-1936

(Ampliar) - La capella Solterra i Sarriera, al Mas Montiel de Palau-sacosta. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Església de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1907

(Ampliar) - Església de Sant Miquel de Palau-sacosta. 1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d’unes noies entre les quals s’identifica a Maria Batlle, les germanes Cànovas i les germanes Sureda, al jardí de la torre dels Sureda, al barri de Palau. 1 de maig de 1924

(Ampliar) - Retrat d’unes noies entre les quals s’identifica a Maria Batlle, les germanes Cànovas i les germanes Sureda, al jardí de la torre dels Sureda, al barri de Palau. 1 de maig de 1924. Carles Batlle Ensesa. CRDI - Ajuntament de Girona.

Dona al costat d'un pou al pati d'una casa de Palau-Sacosta. 1912

(Ampliar) - Dona al costat d'un pou al pati d'una casa de Palau-Sacosta. 1912. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Interior de l'església de Sant Miquel de Palau-Sacosta. 1912

(Ampliar) - Interior de l'església de Sant Miquel de Palau-Sacosta. 1912. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Creu de terme amb uns arbres més enllà i al fons el poble de Palau-Sacosta. 1912

(Ampliar) - Creu de terme amb uns arbres més enllà i al fons el poble de Palau-Sacosta. 1912. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.


Localització de les Torres de Palau
41º 57' 20" N
2º 49' 28" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés