La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El cinquè tram de l'itinerari de les muralles fem que s'inicïi al baluard de Sant Cristòfol i arribi fins al portal de Sobreportes. Aquest tram el resseguirem per l'exterior de la muralla, el Passeig Arqueològic, des d'on es poden contemplar les muralles carolíngies, la torre Júlia i, davant els Banys Àrabs, la imponent torre Cornèlia (1).
Més enllà arribarem fins al portal de Sobreportes on podrem gaudir de les potents torres que el defensen, i també contemplar un tram de muralla fundacional romana.

La torre Júlia, pany de la muralla carolíngia i, al fons, la torre Cornèlia

(Ampliar) - La torre Júlia, pany de la muralla carolíngia i, al fons, la torre Cornèlia, des del Passeig Arqueològic.

La muralla carolíngia i les torres Júlia i Cornèlia. Despré de deixar els murs del baluard de Sant Cristòfol i iniciar el tram del Passeig Arqueològic, es troba un pany de muralla construït de nou en els segles IX-X, plena època carolíngia. Representa el primer eixamplament de la ciutat; les muralles romanes passaven uns quants metres mé,s al sud, avui amagades entre construccions, anaven gairebé en línia recta des de Sant Cristòfol fins a Sobreportes. Aquesta primera modificació del perímetre de la ciutat va donar lloc a un nou barri, anomenat de Palestrina, documentat des del segle XII.
En aquest pany de muralla destaquen quatre torres que el reforcen. Una, de forma quadrangular molt enrunada, adossada a la paret oest del baluard de Sant Cristòfol. Una segona, bessona d'aquesta en força bon estat, més avall. A continuació la torre Júlia, que destaca per la seva forma circular i lleugerament cònica, on s'observa molt clarament la forma constructiva d'època carolíngia. Finalment, protegint un angle de 90º, l'esvelta torre Cornèlia, molt massissa i de forma circular. La construcció que actualment s'observa d'aquesta torre va ser feta en el segle XIV sobre una torre quadrada dels segles IX-X.

Detall del revers de l'estàtua dedicada a la figura llegendària de la Majordoma de Sant Narcís, obra de l'escultor Piculives, situada al peu de la torre Cornèlia

(Ampliar) - Detall del revers de l'estàtua dedicada a la figura llegendària de la Majordoma de Sant Narcís, obra de l'escultor Piculives, situada al peu de la torre Cornèlia.

Aquesta construcció data de 1362, segons la inscripció que figura a la mateixa torre: "aquesta torra apelada torra cornelia fo començada de volentat del conseyl de la ciutat de Gerona per los honrats en R(amon) Malarç, Francesc Santceloní, R(amon) Ribot, Fracesc Çatria, A(rnau) de Vilagra(n) e Guillem Guic jurats de la predita ciutat. Demicres a XVI de març del any de la nativitat de nostre senyor M.CCC.LXII". En canvi, la torre Júlia es va mantenir en el seu estat original.
Als peus de la torre Cornèlia, en un petit jardí, es pot contemplar l'estàtua de la Majordoma de Sant Narcís, personatge llegendari interpretat per l'escultor Piculives. Al jardí de darrera la tàpia es pot observar un antiga torre romana quadrada, avui molt reformada.
La muralla carolíngia continuava per les parets que actualment conformen els soterranis de la Catedral i enllaçava amb la muralla romana que passava a l'altura de la paret nord de la nau central de la Seu.

Cara nord de la Catedral de Girona vista des de la pujada de Montjuïc. En primer terme, l'actual passeig Arqueològic i el recinte emmurallat, on destaquen la torre Júlia i la torre Cornèlia. Adossada a la catedral, la torre de Carlemany. 1910-1920

(Ampliar) - Cara nord de la Catedral de Girona vista des de la pujada de Montjuïc. En primer terme, l'actual passeig Arqueològic i el recinte emmurallat, on destaquen la torre Júlia i la torre Cornèlia. Adossada a la catedral, la torre de Carlemany. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El portal de Sobreportes. Abans de travessar-lo, des de la plaça de la Catedral, podem observar a banda i banda unes filades formades per grans blocs quadrangulars de pedra sorrenca que conformen les restes de la muralla romana baiximperial, construïda a finals del segl III dC, muralla que seguia el mateix traçat que la fundacional del segle I aC, en el que ja s'havia construït aquest portal com a entrada nord de la Via Augusta.
A l'interior encara es poden resseguir les antigues torres romanes quadrades del segle III que l'havien flanquejat. En el segle XIV van ser revestides per les potents torres circulars d'uns dotze metres de diàmetre que li donen l'aspecte actual. El castell de Sobreportes, format per les dues torres i el mur que les enllaça ja es documenta el 1202.

Mur al costat de Sobreportes on es poden observar les diverses tècniques constructives de les muralles de Girona, de la fundacional del segle I aC fins les reformes medievals del segle XIV

(Ampliar) - Mur al costat de Sobreportes on es poden observar les diverses tècniques constructives de les muralles de Girona, de la fundacional del segle I aC fins les reformes medievals del segle XIV

Com a conseqüència de la revolta feudal, les famílies nobles beneficiades per la infeudació dels castra varen prendre un paper dominant, que els atorgava el control jurisdiccional de la ciutat, repartit amb l'Esglé,sia. Al segle XI trobem trobem el castell de Sobreportes sota el domini d'Arnau Ramon, i al segle XII passaria a tenir-ne el control Guillem Ramon de Montcada. La família Montcada en mantindria la castlania fins l'època moderna.
Durant la Guerra Civil Catalana, entre els anys 1462 i 1472, que va enfrontar la Corona d'Aragó amb el Govern del Principat, Girona va patir una sèrie de setges que varen provocar destruccions de muralles. En un llibre manuscrit del jurista de Girona Pere Miquel sobre els comptes de l'administració que li va encarregar la reina Joana per a les obres de reconstrucció, es detallen les obres realitzades als portals de Sant Cristòfol, de Sobreportes, de Sant Pere, de la Força, del Mercadal i de Sant Llorenç, i a la torra de Gironella i de Requesens.

Detall de la muralla carolíngia al Passeig Arqueològic

(Ampliar) - Detall de la muralla carolíngia al Passeig Arqueològic.

El mur passat les torres de Sobreportes en direcció a la pujada de Sant Feliu presenta les diverses èpoques constructives que van anar conformant el recinte emmurallat de Girona: els grans blocs poligonals de pedra de Girona emprada a la muralla fundacional del segle I aC, els blocs de pedra sorrenca del segle III, pedres irregulars aplanades de poca mida, de les reformes carolíngies dels segles IX-X, i, finalment, carreus rectangulars de mida mitjana utilitzats en la reforma medieval del segle XIV.

L'impressionant castell de Sobreportes des de la pujada del rei Martí

(Ampliar) - L'impressionant castell de Sobreportes des de la pujada del rei Martí.

Carlemany i Girona. Malgrat no haver trepitjat mai Girona, la ciutat sempre va tenir una veneració especial a l'emperador franc, fins el punt de fer-lo "sant". Va ser objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs de la Catedral de Girona des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345; el veneraven i invocaven els coixos, els cecs i els mesells. S'hi va venerar una estàtua d'alabastre policromat que en realitat representava el rei Pere el Cerimoniós.
D'aquesta especial devoció també en són fruit la llegenda de l'espasa de Carlemany, i l'assignació d'una torre, antic campanar de la catedral romànica de Girona, i d'un seient episcopal de marbre dels Pirineus obra del segle XI, l'anomenada cadira de Carlemany. Vegeu-ne més informació i imatges a l'article "Calemany i Girona".

Vista del portal de Sobreportes des de la plaça de la Catedral. En primer terme a l'esquerra, la Casa Pastors, posteriorment seu del palau de Justícia i a la dreta, el convent del Cor de Maria. S'observen les obres de construcció dels ressoladors de les escales de la Catedral de Girona. 1904

(Ampliar) - Vista del portal de Sobreportes des de la plaça de la Catedral. En primer terme a l'esquerra, la Casa Pastors, posteriorment seu del palau de Justícia i a la dreta, el convent del Cor de Maria. S'observen les obres de construcció dels ressoladors de les escales de la Catedral de Girona. 1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la muralla carolíngia

(Ampliar) - Detall de la muralla carolíngia.

Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i la torre Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963

(Ampliar) - Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i la torre Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la torre Cornèlia

(Ampliar) - Detall de la torre Cornèlia.

Escala adossada a la muralla del Passeig Arqueològic que mena a la torre Júlia. 1920-1940

(Ampliar) - Escala adossada a la muralla del Passeig Arqueològic que mena a la torre Júlia. 1920-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista de la Catedral de Girona des de la pujada de Montjuïc. En primer terme a la dreta, el monestir de Sant Pere de Galligants anexionat a la muralla. Al centre, el baluard de les Sarraïnes i l'espai que posteriorment ocuparia el passeig Arqueològic, amb la torre Cornèlia. Al fons a la dreta, el campanar de l'església de Sant Feliu. 1896-1915

(Ampliar) - Vista de la Catedral de Girona des de la pujada de Montjuïc. En primer terme a la dreta, el monestir de Sant Pere de Galligants anexionat a la muralla. Al centre, el baluard de les Sarraïnes i l'espai que posteriorment ocuparia el passeig Arqueològic, amb la torre Cornèlia. Al fons a la dreta, el campanar de l'església de Sant Feliu. 1896-1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - L'existència d'unes torres anomenades Cornèlia i Júlia era ben estrany, atès que noms de regust tant clàssic no eren explicables a època medieval quan el costum general era la dedicació a un sant, una santa o la Marededéu. L'origen d'aquests topònims s'hauria de cercar en unes torres anteriors, romanes, que s'haurien situat uns quants metres cap endins. La construcció estructural carolingia les hauria fet inútils, i torres i panys s'haurien enderrocat, tot i que les noves defenses, substitutòries d'unes més antigues, haurien conservat el vell nom ("Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)". Referenciat a la bibliografia). - Tornar al text


Bibliografia

● "L'arquitecte, l'arquitectura i la ciutat: Girona 1760-1835". Ramon Ripoll i Masferrer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN-84-8415-751-2.
● "La muralla de Girona". Jaume Prat i Pons, Jordi Pericot i Dilmé. Ajuntament de Girona, 2008.
● "Las obras de las murallas de Gerona 1362-1685. Notas documentales para su historia". José M. Madurell i Marimon. Revista de Gerona, 1889.
● "Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 1995.
● "La muralla de Girona. Fotografies, 1877-2002". Col·lecció Fotografia a Girona, 1. Ajuntament de Girona, 2002.
● "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. Ajuntament de Girona, 2003.
● "Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l'època medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2 vols. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona, 2003-2004.


  • La muralla carolíngia - Article històric de la construcció i funcions de la muralla construïda entre els segles X i XI.

  • Girona abans de l'any 1000 - Article històric dels fets esdevinguts a la ciutat: la dominació goda, la conquesta sarraïna i la Girona carolíngia.



  • Torre romana a l'actual Passeig Arqueològic

    (Ampliar) - Torre romana a l'actual Passeig Arqueològic.

    Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i les torres Júlia i Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963

    (Ampliar) - Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i les torres Júlia i Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Planta actual de la For&ccedi;a Vella amb la numeració de les torres conegudes de la muralla

    (Ampliar) - Planta actual de la For&ccedi;a Vella amb la numeració de les torres conegudes de la muralla. (20) torre Júlia. (19) torre Cornèlia. (17 i 16) Sobreportes. Extret de "Girona, de Carlemany al feudalisme", referenciat a la bibliografia.

    Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i les torres Júlia i Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963

    (Ampliar) - Vista del Passeig Arqueològic, de la Catedral i les torres Júlia i Cornèlia. També la torre de Carlemany. 1963. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó i III de Catalunya-Aragó)

    (Ampliar) - Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó i III de Catalunya-Aragó), considerat molt de temps Sant Carlemany. Estàtua d'alabastre policromat obra de Jaume Cascalls

    Vista aèria del Passeig Arqueològic. S'hi observa el tram de muralla carolingia, amb les torres Júlia i Cornèlia. 1966-1970

    (Ampliar) - Vista aèria del Passeig Arqueològic. S'hi observa el tram de muralla carolingia, amb les torres Júlia i Cornèlia. 1966-1970. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Torre romana a l'actual Passeig Arqueològic

    (Ampliar) - Torre romana a l'actual Passeig Arqueològic.

    Vista de la zona on actualment hi ha el Passeig Arqueològic, amb els tram de muralla carolíngia i les torres Júlia i Cornèlia. En primer terme s'observa la muralla de Santa Llúcia. 1920-1940

    (Ampliar) - Vista de la zona on actualment hi ha el Passeig Arqueològic, amb els tram de muralla carolíngia i les torres Júlia i Cornèlia. En primer terme s'observa la muralla de Santa Llúcia. 1920-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Detall de la muralla carolíngia, a tocar la torre Júlia

    (Ampliar) - Detall de la muralla carolíngia, a tocar la torre Júlia.

    Vista de l'absis i el campanar de l'església de Sant Feliu des de l'espai paral·lel a la muralla que posteriorment ocuparia el passeig Arqueològic. En primer terme a l'esquerra, la torre Cornèlia. 1905-1911

    (Ampliar) - Vista de l'absis i el campanar de l'església de Sant Feliu des de l'espai paral·lel a la muralla que posteriorment ocuparia el passeig Arqueològic. En primer terme a l'esquerra, la torre Cornèlia. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    La torre Cornèlia, a l'inici de l'actual passeig Arqueològic. 1915-1925

    (Ampliar) - La torre Cornèlia, a l'inici de l'actual passeig Arqueològic. 1915-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    El portal de Sobreportes vist des del carrer Ferran el Catòlic. 1900-1930

    (Ampliar) - El portal de Sobreportes vist des del carrer Ferran el Catòlic. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    El portal de Sobreportes des de la plaça de la Catedral. 1925-1940

    (Ampliar) - El portal de Sobreportes des de la plaça de la Catedral. 1925-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


    [Més imatges] -----------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés