La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Marededéu de l'Esperança. Segle XIII-XIV

Marededéu de l'Esperança. Segle XIII-XIV. Convent de Sant Francesc d'Assís de Girona ? - (Ampliar)

Cap d'una Marededéu. Segle XIV

Cap d'una Marededéu. Segle XIV. Obra catalana - (Ampliar)

Santa Coloma. Segle XIV

Santa Coloma. Segle XIV. Església de Santa Coloma de Siurana, Alt Empordà - (Ampliar)

Marededéu d'Esperança. Principis segle XV. Alabastre policromat

Marededéu d'Esperança. Principis segle XV. Alabastre policromat. Ermita de la Mare de Déu d'Esperança de Farreres, Flaçà - (Ampliar)

Marededéu del Mont. Segle XV. Alabastre de Beuda

Marededéu del Mont. Segle XV. Alabastre de Beuda. Santuari del Mont, La Garrotxa - (Ampliar)

Capitell. Segle XIII-XIV

Capitell. Segle XIII-XIV. Obra gironina - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIV-XV

Marededéu. Segle XIV-XV. Sant Martí de Cassà de Pelràs, Baix Empordà - (Ampliar)

Marededéu. Segona meitat segle XIV

Marededéu. Segona meitat segle XIV. Santuari de Rocacorba, Gironès - (Ampliar)


Museu d'Art de Girona

GÒTIC (1a. part). Girona i la seva àrea d’influència varen tenir un paper cabdal en l’arribada i difusió de l’art procedent del nord de França que es començà a difondre arreu del continent des d’inicis del segle XIII. Al Museu d’Art es poden apreciar peces del taller del mestre Bartomeu de Girona, el primer escultor amb nom conegut introductor del gòtic a Catalunya. En són clars exemples el conjunt format pel Calvari de mitjans segle XIII, procedent de la catedral de Girona, o el timpà de l’hospital de clergues de la mateixa ciutat, restaurats pel Museu d’Art.

Una de les sales dedicades a l'art gòtic al Museu d'Art de Girona

Una de les sales dedicades a l'art gòtic al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

A partir de 1320-1340 es generalitza la utilització de l’alabastre de Beuda, La Garrotxa, com a material preferent en l’estatuària de culte, bona mostra de la qual és la Mare de Déu de L’Esperança, d’autor anònim i provinent del desaparegut convent de Sant Francesc de Girona, o els fragments del grup del Sant Sepulcre de l’església de Sant Feliu, atribuïts al taller dels mestres reials Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls, sense oblidar un magnífic relleu de Pere Oller, autor, entre d’altres, del sepulcre del cardenal Anglesola a la Catedral de Girona.
A banda d’una bona mostra de tombes i relleus, figures i capitells dels tallers de picapedrers gironins, el museu compta amb altres peces rellevants i excepcionals, com les taules de vitraller que van servir per realitzar els vitralls de la zona de l’absis de la catedral de Girona, constituint una de les úniques mostres materials d’aquest tipus conservades a Europa. Les taules han comptat amb un estudi i una exposició monogràfica al Museu d’Art.

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules - (Ampliar)

El majestuós Saló del Tron reuneix un dels conjunts més destacables a Catalunya de retaules pintats al segle XV, com el retaule de Sant Miquel de Cruïlles de Lluís Borrassà; el retaule de la Mare de Déu de Canapost, del mestre homònim; el de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, amb intervenció de Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I; el retaule de Sant Pere de Púbol de Bernat Martorell; el retaule de Santa Cristina de Corçà, atribuït al mestre d’Olot; i el retaule de la Pietat de Jaume Cabrera, provinent de la capella de Santa Caterina dins la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

Estola de Sant Pau i Sant Pere. Brodat. Segle XIV

Estola de Sant Pau i Sant Pere. Brodat. Segle XIV. Sepulcre de Sant Narcís. Església de Sant Feliu, Girona - (Ampliar)

Peces clau. Mare de Déu de l'Esperança. Segle XIII-XIV. És una escultura d'alabastre policromat del segle XIII-XIV. Alguns estudiosos la consideren romànica pel hieratisme absolut de la figura, i els que la consideren gòtica ho fan per la indumentària i la posició dels plecs del vestit. La Mare de Déu apareix asseguda, amb les mans damunt dels genolls.
No es coneix exactament la seva procedència. Sembla que prové de l'anric Convent de Sant Francesc de Girona, situat a la banda esquerra de l'Onyar; altres estudis situen la seva procedència a l'església de l'antic hospital de clergues a tocar Sant Pere de Galligants. També s'ha considerat que podria haver estat en el portal de muralles de Girona que donava a l'actual carrer d'Álvarez de Castro, a l'avinguda de Jaume I. Va ser trobada a la Casa Malaret quan estaven fent obres en un pis del seu habitatge de la Rambla de la Llibertat, i la van dipositar al Museu Arqueològic Provincial. [Veure la peça].

Relleu sepulcral. Segle XIV

Relleu sepulcral. Segle XIV. Església parroquial de Crespià, Alt Empordà - (Ampliar)

Una de les sales dedicades a l'art gòtic al Museu d'Art de Girona

Una de les sales dedicades a l'art gòtic al Museu d'Art de Girona. En primer terme, de perfil, Marededéu de Palera, de començaments segle XV - (Ampliar)

Martirologi d'Usuard. Ca. 1450

Martirologi d'Usuard. Ca. 1450. Viquipèdia - (Ampliar)

Peces clau. Martirologi d'Usuard. Ca. 1450. És un manuscrit datat entorn del 1450, originari dels tallers reials de Bohèmia, a l'actual Praga, per encàrrec del rei Venceslau I d'Alemanya (Venceslau IV de Bohèmia). S'han documentat, en la seva execució, almenys quatre mans diferents, les quals han seguit l'estil anomenat gòtic Internacional. Malgrat la seva datació de mitjans del segle XV, la còpia del manuscrit i els medallons es realitzen al llarg dels segles XIII i XIV. Ha sofert diverses restauracions, de les quals destaca la realitzada per ordre del cardenal Dietrichstein a inicis del segle XVII. El monjo Usuard, que dóna nom al Martirologi, és l'autor del primer text que recull el llibre i data de l'any 860. [Veure la peça].


41º 59' 13" N
2º 49' 36" E
[Gòtic (2a part)]

Museu d'Art de Girona

Museus

Marededéu de Palera. Començaments segle XV

Marededéu de Palera. Començaments segle XV. Santa Maria de Palera, La Garrotxa - (Ampliar)

Santa Margarida. Segle XIV-XV

Santa Margarida. Segle XIV-XV. Santa Margarida de la Cot, La Garrotxa - (Ampliar)

Relleu. Segle XIV

Relleu. Segle XIV - (Ampliar)

Capitell. Segle XIV

Capitell. Segle XIV. Obra gironina - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIV

Marededéu. Segle XIV. Cervià de Ter, Gironès - (Ampliar)

Cap de dama. Segle XIII. Pedra calcària

Cap de dama. Segle XIII. Pedra calcària. Casa de la plaça dels Lledoners, Girona - (Ampliar)

Marededéu. Segle XV

Marededéu. Segle XV. Alabastre policromat. Pontós, Alt Empordà - (Ampliar)

Marededéu. Segle XIV

Marededéu. Segle XIV. Viladamat, Alt Empordà - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Pedres de Girona