La violència. Malgrat molts períodes de coexistència relativament pac&iacuute;fica, al llarg dels segles medievals es va desplegar la violència, tant física com psicològica, contra les persones jueves; són nombroses les representacions difamants i caricaturesques en retaules i obres d'art, o als llibres dels notaris. Igualment es van generalitzar les acusacions infamants contra la població jueva, com la de fer sacrilegi amb hòsties consagrades, la d'enverinar les aigües per provocar epidèmies, o la de matar ritualment criatures cristianes.
Al segle XIII foren freqüents les disputes o controvèrsies, reunions dialèctiques, de filòsofs i teòlegs de les dues religions; eren convocades per l'Església i pretenien demostrar els suposats errors del judaisme i enaltir el cristianisme. El juliol de 1263 Jaume I va convocar la Disputa de Barcelona, per tractar-hi el tema de la vinguda del Messies. El dominic Pol Cristià, un jueu convers, hi va representar el cristianisme, i el Mestre de Girona, Mossé ben Nahman, hi va defensar aferrissadament el judaisme. 150 anys més tard, la Disputa de Tortosa, convocada pel papa Benet XIII (el Papa Luna), va tenir conseqüències molt tràgiques, ja que va provocar la desfeta del judaisme català, amb la conversió massiva de gran part de la seva població.

Jueu amb rodella. Manual d'Acords del Consell de la Ciutat. Girona, 1449 - (Ampliar)

A partir del segle XIV va augmentar la violència física contra barris, persones i béns jueus. El punt àlgid va ser el gran avalot contra els calls, l'estiu de 1391. El Call de Girona va ser atacat la nit de Sant Llorenç, el 10 d'agost; hi van morir unes 40 persones, molta gent es va batejar i la resta es va refugiar a la Torre Gironella durant més de 17 setmanes en condicions lamentables.
Totes aquestes violències van provocar conversions massives i trasbalsos importants per a les comunitats jueves d'arreu del món cristià. La de Girona va ser objecte d'atacs físics i psicològics que la van delmar i afeblir considerablement, i en finalitzar el segle XV era ja només una ombra del seu passat.

Vista parcial d'una de les sales del Museu d'Història dels Jueus de Girona sobre coexistència i marginació - (Ampliar)

9. Societat conversa i Inquisició. El 1478 els Reis Catòlics van crear el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición, per perseguir l'heretgia i imposar la fe cristiana. Tota la població conversa era, per a la Inquisició, sospitosa de judaitzar en secret. Per això se la controlava i se la perseguia amb insistència. La sala gira entorn els horrors i les penúries d'aquelles i aquells que foren perseguits i torturats. [Article principal]

Vista parcial d'una de les sales del Museu d'Història dels Jueus de Girona sobre l'expulsió dels jueus - (Ampliar)

Les conversions iniciades el 1391 varen anar augmentant al llarg del segle XV. Tot i que alguns bateigs eren sincers, la majoria varen ser deguts a la pressió i la violència. Però els conversos coneixien poc la doctrina cristiana, i a més a més no era fàcil esborrar de cop tradicions i creences tan arrelades. Ja fos per convicció o per costum, molta gent continuava practicant el judaisme en secret.
El 1478 els Reis Catòlics van crear el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición, per perseguir l'heretgia i imposar la fe cristiana. A Girona el tribunal, que hi va tenir la seu entre 1490 i 1491, va processar 84 persones i va dictar-hi deu condemnes a mort a la foguera.

L'expulsió. La relació estreta en que vivien les comunitats converses i jueves era, als ulls dels reis i dels inquisidors, un gran perill per a la fe d'aquells nous cristians, que es podia veure contaminada pel judaisme que tenien tan a prop. Aquest fou el principal motiu de l'edicte d'expulsió que Ferran i Isabel varen signar a Granada el 31 de març de 1492.
Segons el decret, totes les persones que no volguessin batejar-se havien d'abandonar el país abans del 31 de juliol. A Girona, la majoria ja s'havien convertit, i varen ser pocs els que varen sortit de la ciutat. Les conseqüències, malgrat el nombre migrat de famílies que varen marxar, varen ser nefastes. Amb l'expulsió es va perdre una important aportació cultural i es va cloure un temps de diversitat i coexistència molt enriquidor.

Destrucción de la Ynquisición en Barcelona. Gravat d'Hippolyte Lecomte. Barcelona, 1820. El 1820, en el marc de l'eufòria popular provocada per pronunciament de Riego que iniciava el Trienni Liberal, va ser assaltada i cremada la seu de la Inquisició a Barcelona. Aquest fet va suposar la destrucció dels arxius que contenien la majoria dels processos portats a terme en territori català entre els segles XV i XIX. Així es perdia per sempre la possibilitat de conèixer a fons la seva història. - (Ampliar)

---

41º 59' 11" N 2º 49' 32" E

[Veure'n més]--- [Les restes arqueològiques]

---