El portal de Figuerola conformava l'accés al Baluard del mateix nom (o de Sant Agustí, per la proximitat amb el desaparegut convent), el lloc on actualment hi ha l'edifici de Correus, i formava part de les defenses del Mercadal.
El segle XVII el concepte de fortificació va abandonar els murs de gran alçària; les parets altes atacades per l'artilleria resultaven vulnerables i no presentaven cap avantatge. Des de l'alçada, els tirs eren poc eficaços i calia cercar una trajectòria més arran de terra. Com a conseqüència, les torres es baixaren i les varen fer mès grans per deixar-hi espai per les bateries d'artilleria.
La fortificació amb baluards era amb traçat poligonal que era superior al circular. Es va comprovar també que la terra era menys vulnerable a l'impacte de les bombes que la pedra, i això va fer que els murs es farcicin de terra.

(Ampliar) - El portal de Figuerola (1873-1905). Oli sobre tela de Jaume Pons Martí. Museu d'Art de Girona.

El baluard de Figuerola o de Sant Agustí. Era el situat més al nord de la muralla del Mercadal. Estava gairebé a tocar el riu i abastava l'actual illa delimitada per la plaça de la Independència i el carrer Real de Fontclara, antic fossat del baluard. Entre d'altres, hi ha els actuals edificis de Correus i els cinemes Albèniz.
Construït l'any 1676, constava de dues cares i un flanc i tenia una superfície aproximada de 4.900 metres quadrats. El 1690 s'hi afegiren unes cavallerisses a l'interior, i durant el setge de 1808-1809 disposà de tres canons.
Durant la Guerra del Francès, el baluard va ser atès per la quarta esquadra de les Heroïnes de Santa Bàrbara, l'esquadra de Santa Eulàlia, comandada per Maria Custí i que tenia per "sargentines" Rosa Mir i Vicenta Tornabells.

(Ampliar) - El portal de Figuerola (1873-1905). Oli sobre tela de Jaume Pons Martí. Museu d'Art de Girona.

El portal de Figuerola. Davant la porta de Correus hi havia estat situat el portal de Figuerola, que no s'obria directament a la muralla sinó en el gruixut flanc del baluard, motiu pel qual per creuar-lo cali passar un petit túnel de vuit metres d'allargada. Aquest accés està ben documentat en les dues obres que sobre el portal va pintar Jaume Pons Martí, on una ("El portal de Figuerola") està pintada des del punt de mira del qui entra a la ciutat, i l'altra, ("Portal de Girona"), des del punt de sortida. Va ser dotat d'un cos de guàrdia el 1690. El 1905 es va enderrocar el portal i el 1908, tot el baluard, juntament amb el de la Santa Creu, com a conseqüència de l'anomenada "Primera llei de baluards"; varen passar a mans municipals i se'n va permutar la propietat per la de l'edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec.

(Ampliar) - El portal de Figuerola vist des de l'interior del baluard homònim. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista des d'un punt elevat del baluard de Figuerola i del portal homònim. A l'esquerra, l'encreuament de l'Avinguda de Jaume I amb el carrer Figuerola i a la dreta, l'avinguda Ramon Folch i el terraplè de la via del tren.1895-1901. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Exteriors de la porta de Figuerola, salvant els veïns del barri de Pedret. Detall d'un gravat sobre inundacions a Girona. 8/11/1876. E. Alba, gravador. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Retrat d'un grup de persones davant el baluard de Figuerola. 1903. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista del barri Vell des de la plaça Independència. S'observen les restes de l'enderrocament del baluard de Figuerola (o de Sant Agustí), efectuat el 1908 a conseqüència de la primera llei de concessió de baluards. S'observen les restes de la torre de Sant Agustí. 1908. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) - Vista del barri Vell amb les hortes en primer terme. En segon terme, el tram de muralla comprès entre el baluard de Figuerola, a l'esquerra i el baluard de la Santa Creu, a la dreta. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

(Ampliar) -Detall d'un plànol francès de Girona, de 1711, de la zona del Mercadal. A l'extrem superior esquerra, el baluard de Figuerola. A. Bertau, Bibliothèque nationale de France.

Bibliografia.
- "La muralla de Girona". Jaume Prat i Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Visita guiada: les muralles de Girona". Jaume Prat i Pons amb planimetria de Jordi Pericot Dilmé. 2009. Dins "Els darrers mil anys de les muralles", col·lecció "Girona a l'abast" Vol. XI. ISBN 84-9223-862-0.
- "La Muralla de Girona: dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Institut d'Estudis Gironins. ISBN 84-8695-321-9.

---

[Baluards i portals]
[Itinerari de les muralles]
[Forts, castells i torres (I)]
[Forts, castells i torres (II)]

---

-