La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Inaugurada el dijous 2 de maig 2013, l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, es pot visitar fins el 29 de setembre. Aquestes són algunes de les peces que s'hi exhibeixen. Els textos són extrets de les explicacions les peces de l'exposició i publicats per gentilesa dels comissaris.

El drac de La Bisbal d'Empordà i el lleó de Barcelona

(Ampliar) - El drac de La Bisbal d'Empordà i el lleó de Barcelona.

Dracs, lleons i mulasses

L'esfondrament de la capella de Sant Miquel

La capella de Sant Miquel, situada a l'interior de les Cases Consistorials i edificada al segle XVI, es va mantenir en ple funcionament durant més de tres segles. Durant els anys d'ocupació francesa va ser utilitzada per allotjar un regiment de soldats. Amb la marxa dels francesos, malgrat els intents de recuperar-la per al culte, va patir un procés de desmantellament progressiu. Es va utilitzar com a magatzem i finalment, el 1859 es va esfondrar.

La principal damnificada va ser la imatgeria festiva de la ciutat. Els populars dracs i la mulassa, que havien sobreviscut a les prohibicions de bisbes i reis, van desaparèixer aixafats sota la runa de la capella municipal. L'any següuent es va acabar de derruir la resta de la capella per tal d'ampliar el nou Teatre de la Reina, l'actual Teatre Municipal.

El drac de La Bisbal d'Empordà

El drac de La Bisbal d'Empordà - (Ampliar)

El drac de La Bisbal d'Empordà
El seguici gironí es va ampliar l'any 1559 amb l'aparició d'un segon drac, conegut com el dragolí o el drac petit. Els dos dracs de Girona disposaven de mecanismes que els dotaven de mobilitat. Podien estirar i encongir el cap, i segurament també podien batre les ales de ratpenat que tenien sobre el llom, dispositius que encara conserva un altre dels dracs històrics de la imatgeria festiva catalana: el drac de La Bisbal, de mitjan segle XVII, capaç d'arronsar i moure el cap en totes direccions.

El drac de La Bisbal d'Empordà

(Ampliar) - El drac de La Bisbal d'Empordà.
El drac de La Bisbal d'Empordà

(Ampliar) - El drac de La Bisbal d'Empordà.

El lleó de Barcelona
El gremi de blanquers de Barcelona també era propietari d'un lleó. Una figura que va desparèixer a la darreria del segle XIX. Inexplicablement, cap de les poblacions que havien tingut lleó en el seu seguici ha estat capaç de conservar-lo fins al segle XX. El lleó actual de Barcelona va ser construït el 1993 per l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi en el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella, i és obra de Manel Casserres.

El lleó de Barcelona

(Ampliar) - El lleó de Barcelona.
El lleó de Barcelona

(Ampliar) - El lleó de Barcelona

La riuada de 1843
La nit del 18 de setembre de 1843, Girona va patir una de les riuades més catastròfiques de la seva història. El desbordament del Galligants va provocar més d'un centenar de morts i va devastar el barri de Sant Pere. Entre les pèrdues d'aquella catàstrofe hem d'incloure-hi la figura del lleó del barri, que s'emmagatzemava a l'esglèsia de Sant Pere de Galligants, una imatge coneguda popularment com el Monoy de Sant Pere, propietat del gremi de blanquers i documentat des del segle XVII.

Aquest lleó testimoniava l'existència d'altres elements d'imatgeria festiva que no eren propietat del comú. Són figures que han deixat un rastre documental escassísim. A més del lleó dels blanquers, hi havia cavallets, en algunes ocasions menats pel gremi dels sastres i en d'altres pel dels albadiners, cosa que dóna a entendre la coexistència de més d'una comparsa.


El drac de Vilafranca del Penedès
La ciutat de Girona era propietària de dos dracs: el drac major, que va venir de Barcelona amb el primer gegant, i el dragolí, aparegut anys més tard. Segurament van ser aquestes figures, i la seva pirotècnia, les causants de la major part dels aldarulls i la disbauxa que va denunciar el bisbe Benet de Tocco l'any 1573. Els antics dracs gironins, amb un cap semblant al d'una tortuga, estaven equipats per llançar coets per la boca i per la cua. No devien ser gaire diferents de l'esplèndid drac de Vilafranca, la figura en actiu més antiga del bestiari festiu català. Documentat des del 1600, un estudi recent n'ha fet recular l'origen considerablement.

El drac de Vilafranca del Penedès

(Ampliar) - El drac de Vilafranca del Penedès
El drac de Vilafranca del Penedès

(Ampliar) - El drac de Vilafranca del Penedès.

El monitori del bisbe Benet de Tocco de 22 de maig de 1573
La primera ofensiva contra la imatgeria va ser provocada pel bisbe de Girona fra Benet de Tocco. Sota la influència de les tesis de la Contrareforma, va denunciar els abusos que es cometien dins de les esglésies, en entrar amb el gegant, la geganta i els altres animals, en ballar i tirar coets mentre els joglars tocaven cançons deshonestes i ballaven sardanes. Tot plegat, ofensa de Déu, escàndol del poble cristià i pertorbació dels oficis divins. L'agra queixa del bisbe va obtenir el retir temporal de la imatgeria. Una decisió que va fer minvar la gran afluència de gent forastera que s'aplegava a la ciutat, i va motivar la intercessió dels jurats per tal que la imatgeria festiva pogués tornar a sortir. Dos anys més tard, l'Ajuntament i el Capítol van acordar la presència altra vegada dels gegants i la resta del bestiari a davant de la processó i els van permetre l'entrada a la catedral, tot i que sense música ni balls, i sense tirar coets.


La mulassa de Reus
Documentada des de 1610, la mulassa de Girona tenia una carcassa de fusta coberta de baieta negra que donava volum al cos i una barra de ferro, segurament extensible, que li subjectava el cap. A mitjan segle XVII l'escultor Baltasar Enrich va modelar-li un nou cap de cartró i suro. La seva fesomia era idèntica a la mulassa de Reus, apareguda pràticament a la mateixa època. L'actual va ser construïda l'any 1725. La mulassa gironina i la reusenca antigament tiraven coets com els dracs, una característica que a l'actualitat només conserva la figura de Berga.

La mulassa de Reus

(Ampliar) - La mulassa de Reus.
La mulassa de Reus

(Ampliar) - La mulassa de Reus.
La mulassa de Reus

(Ampliar) - La mulassa de Reus.

[Més imatges]-------Back-Index-Next

Dracs i dragolins segons gravats antics

(Ampliar) - Dracs i dragolins segons gravats antics.

El lleó de Barcelona

El lleó de Barcelona

Els capgrossos blancs

El lleó de Barcelona

Lleó segons un gravat antic

(Ampliar) - Lleó segons un gravat antic.

El drac  de Vilafranca del Penedès

El drac de Vilafranca del Penedès

La mulassa de Reus

La mulassa de Reus

Detall de la coberta de la mulassa de Reus

Detall de la coberta de la mulassa de Reus

La mulassa de Girona en un gravat antic

(Ampliar) - La mulassa de Girona en un gravat antic.

El lleó de Barcelona i el drac de La Bisbal d'Empordà

(Ampliar) - El lleó de Barcelona i el drac de La Bisbal d'Empordà.

Gegants nous de Girona. Cap construït per Albert Argimon, Taller Can Boter de Tiana, 1985

Gegants nous de Girona. Cap construït per Albert Argimon, Taller Can Boter de Tiana, 1985

Gegants nous de Girona. Cap construït per Albert Argimon, Taller Can Boter de Tiana, 1985

Gegants nous de Girona. Cap construït per Albert Argimon, Taller Can Boter de Tiana, 1985

Gegants nous de Girona. Cap construït segons disseny de Carles Vivó

Gegants nous de Girona. Cap construït segons disseny de Carles Vivó

Gegants nous de Girona. Cap construït segons disseny de Carles Vivó

Gegants nous de Girona. Cap construït segons disseny de Carles Vivó

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés