|
||
|
||
La jornada amb motiu de la cessió de la quetubà, a la premsa |
|
|
El Museu d'Història del Jueus disposa des d'ahir d'una peça singular i única, la quetubà de Castelló d'Empúries, un contracte matrimonial hebreu en suport de pergamí, datat el 1377, que un grup d'investigadors de l'Arxiu Històric de Girona van descobrir a la coberta d'un volum notarial del 1473. La peça, singular i única a Catalunya, fa referència al matrimoni entre David Meshulam i Astruga, filla d'Abraham ben Jucef, una parella jueva de la vila empordanesa de Castelló d'Empúries. Ahir, amb motiu de la cessió d'un document tan singular pel Departament de Cultura de la Generalitat i el Patronat Call de Girona, va tenir lloc una intensa jornada de treball i estudi entorn de la peça.
Entre els assistents, va destacar la presència del professor Mauro Peroni, de la Universitat de Bolonya, gran coneixedor dels fons hebreus no només italians sinó mundials, i que és qui el 1998 va atorgar al document el valor que té. Peroni va explicar als assistents que, aprofitant una estada a la ciutat, va comprovar que efectivament aquest pergamí tenia una importància extraordinària, tant per la seva antiguitat com per un estat de conservació gairebé perfecte. Peroni, que en va fer la transcripció i ha estudiat el document, va destacar que aquesta quetubà està íntegrament escrita en hebreu (llevat d'alguna paraula en català, l'idioma més habitual a l'època) i va aprofitar per recordar als arxivers i documentalistes que als arxius i biblioteques d'Europa hi ha milers de manuscrits hebreus com aquest reciclats a les cobertes de llibres.
Segons Peroni, el fenomen de reciclar manuscrits hebreus va durar molts anys, del 1300 al 1500, en una època marcada per la pobresa i el desús de la llengua hebrea, fet que va causar que molts documents antics servissin per revestir les cobertes dels volums notarials.
Restaurat i exposat
La restauració del document es va iniciar l'any passat, una tasca acurada que ha portat a terme la gironina Dolors Velasco. Ara, un cop acabada, l'arxiu l'ha cedit al Museu d'Història dels Jueus de Girona, on està exposada –amb les condicions de llum i humitat adequades– a la sala dedicada a la vida privada i comunitària.
Durant l'acte de presentació, l'alcaldessa de Girona, acompanyada per la directora de l'Arxiu Històric de Girona i el director territorial de Cultura de la Generalitat, Miquel Sitjà, va destacar que, a més de l'exposició pública del document, s'ha generat una bibliografia entorn de la troballa i se n'ha editat un facsímil, que es podrà trobar a la biblioteca del museu. També, pròximament, tothom que ho vulgui podrà disposar de la traducció d'aquest document, que ratifica oficialment l'aliança entre David i Astruba, ara fa més de sis-cents anys.
Jordi Camps i Linnell, publicat al Punt Diari el 3/12/2010 - [Article original]
Un casament del segle XIV al Museu d´Història dels jueus
Investigadors han descobert un contracte matrimonial hebreu d'una parella de Castelló d'Empúries del 1377.
El Museu d'Història dels Jueus de Girona compta amb una nova peça a les sales d'exposicions. Es tracta d'un 'Quetubà', un contracte matrimonial hebreu d'una parella de Castelló d'Empúries. Investigadors de l'Arxiu Històric de Girona van descobrir aquest document a la coberta d'un llibre notarial del segle XV. El professor Mauro Perani, de la Universitat de Bologna, va posar de manifest la importància del document. La identificació d'aquest pergamí ha determinat que es tracta del contracte matrimonial més antic que s'ha trobat escrit en hebreu a Girona i també que s'ha conservat quasi complet. Per això, aquest 'Quetubà' és un document únic a Catalunya.
Aquest contracte matrimonial fa referència al matrimoni entre David Meshulam i Astruga, filla d'Abraham ben Jucef, jueus de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) celebrat el 1377. Es tracta d'un pergamí que durant un projecte de recuperació i digitalització de documents es va trobar recobrint, a mode de coberta, un llibre notarial del 1473, és a dir, un llibre 100 anys més modern que el contracte matrimonial.
Al segle XV ja hi havia poca gent que entengués l'hebreu i la pobresa que travessava el país explicaria que es fessin servir documents antics, com aquest contracte i d'altres tipus, per revestir les cobertes dels volums notarials. Actualment, l'Arxiu Històric de Girona té una col·lecció de fragments hebreus formada per més de 900 extractes. Ara bé, els investigadors asseguren que hi ha encara molts fragments de documents hebreus amagats entre les publicacions notarials i que encara s'han de trobar.
Aquest és el cas del "Quetubà" de Castelló d'Empúries, el contracte matrimonial més antic trobat a Girona i escrit íntegrament amb hebreu (llevat d'alguna paraula en català, idioma habitual de l'època ja que l'hebreu només era la llengua solemne). Aquestes característiques, i el fet que s'hagi trobat pràcticament complet, el converteixen en un document únic a Catalunya, segons defensen els investigadors.
Va ser el professor Mauro Perani, de la Universitat de Bologna, qui durant una recerca al fons notarial hebreu de l'Arxiu Històric de Girona -iniciada al 2005- va trobar aquest pergamí i en va destacar la seva importància. La restauració del document es va iniciar l'any passat i ara, un cop acabada, l'arxiu l'ha cedit al Museu d'Història dels Jueus de Girona on estarà exposat a la sala dedicada a la vida privada i comunitària.
"La cessió d'un document així és tant interessant per l'arxiu com pel museu perquè a partir d'ara els visitants el podran veure i estarà també a disposició dels estudiosos", ha destacat la directora de l'Arxiu Històric de Girona, Montserrat Hosta. De fet, aquest dijous s'han organitzat unes jornades de presentació del "Quetubà" en motiu de la cessió del document.
Durant la presentació, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, també ha destacat que a l'exposició del document cal afegir-hi la bibliografia que s'ha generat entorn la troballa. Per una banda, Pagans ha explicat que entorn la restauració del "Quetubà" s'ha editat un facsímil que serà a la biblioteca del museu i que permet contextualitzar la importància del document i també ha destacat que s'ha traduït el document i que hi ha una publicació que recull tot el que envolta la troballa. "Es tracta d'una peça única i singular", ha manifestat l'alcaldessa.
ACN, publicat al Diari de Girona 2/12/2010 - [Article original]
Fotografies preses durant la presentació de la quetubà el 2/12/2010 al Centre Bonastruc ça Porta.
El Museu d'Història dels Jueus de Girona compta amb una nova peça a les sales d'exposicions. Es tracta d'un 'Quetubà', un contracte matrimonial hebreu d'una parella de Castelló d'Empúries. Investigadors de l'Arxiu Històric de Girona van descobrir aquest document a la coberta d'un llibre notarial del segle XV. El professor Mauro Perani, de la Universitat de Bologna, va posar de manifest la importància del document. La identificació d'aquest pergamí ha determinat que es tracta del contracte matrimonial més antic que s'ha trobat escrit en hebreu a Girona i també que s'ha conservat quasi complet. Per això, aquest 'Quetubà' és un document únic a Catalunya.
Aquest contracte matrimonial fa referència al matrimoni entre David Meshulam i Astruga, filla d'Abraham ben Jucef, jueus de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) celebrat el 1377. Es tracta d'un pergamí que durant un projecte de recuperació i digitalització de documents es va trobar recobrint, a mode de coberta, un llibre notarial del 1473, és a dir, un llibre 100 anys més modern que el contracte matrimonial.
Al segle XV ja hi havia poca gent que entengués l'hebreu i la pobresa que travessava el país explicaria que es fessin servir documents antics, com aquest contracte i d'altres tipus, per revestir les cobertes dels volums notarials. Actualment, l'Arxiu Històric de Girona té una col·lecció de fragments hebreus formada per més de 900 extractes. Ara bé, els investigadors asseguren que hi ha encara molts fragments de documents hebreus amagats entre les publicacions notarials i que encara s'han de trobar.
Aquest és el cas del "Quetubà" de Castelló d'Empúries, el contracte matrimonial més antic trobat a Girona i escrit íntegrament amb hebreu (llevat d'alguna paraula en català, idioma habitual de l'època ja que l'hebreu només era la llengua solemne). Aquestes característiques, i el fet que s'hagi trobat pràcticament complet, el converteixen en un document únic a Catalunya, segons defensen els investigadors.
Va ser el professor Mauro Perani, de la Universitat de Bologna, qui durant una recerca al fons notarial hebreu de l'Arxiu Històric de Girona -iniciada al 2005- va trobar aquest pergamí i en va destacar la seva importància. La restauració del document es va iniciar l'any passat i ara, un cop acabada, l'arxiu l'ha cedit al Museu d'Història dels Jueus de Girona on estarà exposat a la sala dedicada a la vida privada i comunitària.
"La cessió d'un document així és tant interessant per l'arxiu com pel museu perquè a partir d'ara els visitants el podran veure i estarà també a disposició dels estudiosos", ha destacat la directora de l'Arxiu Històric de Girona, Montserrat Hosta. De fet, aquest dijous s'han organitzat unes jornades de presentació del "Quetubà" en motiu de la cessió del document.
Durant la presentació, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, també ha destacat que a l'exposició del document cal afegir-hi la bibliografia que s'ha generat entorn la troballa. Per una banda, Pagans ha explicat que entorn la restauració del "Quetubà" s'ha editat un facsímil que serà a la biblioteca del museu i que permet contextualitzar la importància del document i també ha destacat que s'ha traduït el document i que hi ha una publicació que recull tot el que envolta la troballa. "Es tracta d'una peça única i singular", ha manifestat l'alcaldessa.
ACN, publicat al Diari de Girona 2/12/2010 - [Article original]
