Notes
(1) - Jordi Grau, al seu article "Per molts anys, ràdio Girona" (El Punt AVui 10/12/2023), descriu els estudis de l'emissora l'any 1974, quan hi va entrar a treballar: "Quan entraves als estudis, a baix, a la dreta, hi havia una fàbrica de xocolata. A l’esquerra, una casa amb llumetes, d’aquelles que llavors se’n deien de dubtosa reputació. A dalt, als pisos superiors, famílies treballadores. I al principal, la ràdio, amb un passadís d’entrada que donava a una recepció amb mural i una consigna escrita amb grans lletres: Las posibilidades de la radiodifusión son infinitas.
Li faltava una mà de pintura, brutejava. El jardí estava ple d’herbes i descuidat, els sostres eren alts i plens de cables que portaven a l’antena, situada al teulat i que connectava amb Sarrià de Ter, on hi havia el centre emissor. En Jaume Pol hi tenia el seu taller, entrant a la dreta. El despatx d’en Pepe Vilà era rònec; a administració hi havia vida amb la Mercè Reoyo i en Vicente Zamora, i, entre ella i els estudis, hi havia el despatx del cap d’emissions, Ignasi Irazu. Dos locutoris, el de continuïtat, amb dos plats, dos magnetòfons, un telèfon i un gong.
L’estudi, que havia viscut dies de grandesa quan s’hi feia radioteatre, i un segon locutori on es controlaven els enregistraments i que era també discoteca. Francina Boris, María Jesús Medina, Marisol Villa, Josep Maria Amargant, Salvador Carral, Pepe Fernández, Jordi Busquets, Ernest Mascort, Narcís Planas i tants d’altres, hi treballaven llavors. Noms inoblidables, perquè en aquells estudis vells s’hi feia ràdio viva, amb discos dedicats, radio-novel·les, molts esports, pocs informatius i el parte obligatori de Radio Nacional. Era l’emissora degana i tenia un cordó umbilical amb la ciutat". [Tornar al text]