La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 10 de desembre 2023 es varen commemorar els 90 anys de Ràdio Girona a la biblioteca del Centre Bonastruc ça Porta, al Museu d'Història dels Jueus de Girona, on Ràdio Girona, emissora de la SER, va fer un programa especial de "Tot és comèdia", dos pisos més amunt d'on hi havien hagut les instal·lacions de l'emissora durant més de quaranta anys.
Al programa, conduït pel periodista empordanès Màxim Castillo, hi varen participar l'historiador Xavier Carmaniu, l'ex-alcalde Joaquim Nadal i el periodista Ramon Grau.

Emili Banda, director, Enric Casademont, locutor, i Miquel Gil, guionista, preparant l'emissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939

(Ampliar) - Emili Banda, director, Enric Casademont, locutor, i Miquel Gil, guionista, preparant l'emissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Història de l'emissora. Ràdio Girona va ser fundada el 10 de desembre de 1933 amb el nom de EAJ-38 Ràdio Girona. Inicialment, emetia des del carrer Carreras Peralta, i més tard es va traslladar al carrer de la Força, vinculada a Ràdio Associació de Catalunya emetent programació en cadena i espais locals musicals, meteorològics, infantils i d'economia. Va tenir ressò durant el període republicà, quan hi treballaren els locutors Francina Boris i Codina, abans de passar a Ràdio Associació de Catalunya, Joaquim Carreras, mort al front durant la Guerra Civil espanyola, i Enric Casademont i Aymerich, creador del personatge Pau Pi,Paulinet i on també va fer algunes xerrades Carles Rahola. Durant la Guerra Civil se n'encarregà de les emissions Maria Tersa i Miralles, i Maria Lluïsa Figa, tot fent servir l'estudi com a refugi. A finals de gener de 1939, quan començà l’èxode dels republicans, Alexandre Figa hagué de fugir.

El primer equip de Ràdio Girona: Manel Martínez (tècnic), Francina Boris (locutora) i Alexandre Figa (director) als Jardins dels estudis del carrer de la Força. 1934

(Ampliar) - El primer equip de Ràdio Girona: Manel Martínez (tècnic), Francina Boris (locutora) i Alexandre Figa (director) als Jardins dels estudis del carrer de la Força. 1934. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan les tropes franquistes ocuparen Girona canviaren el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona i el català quedà proscrit. Falange Española era l’encarregada de supervisar tots els continguts que s’emetien: enviava circulars i llistes amb cançons prohibides i un censor s’encarregava de revisar tots els guions radiofònics. Durant la dictadura, la ràdio que havia nascut amb vocació didàctica i informativa, es veié obligada a refugiar-se en l’entreteniment: guions de ficció, novel·les seriades, sessions de ràdioteatre, concursos, festivals i emissions cara al públic.

La locutora de ràdio Francina Boris fent una retransmissió en els estudis de Radio España de Gerona EAJ. 1948

(Ampliar) - La locutora de ràdio Francina Boris fent una retransmissió en els estudis de Radio España de Gerona EAJ. 1948. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

A partir dels anys cinquanta omplien l’antena els serials amb protagonistes femenines, les emissions sobre temes domèstics, les receptes de cuina, els consells de bellesa i els consultoris sentimentals. D’aquella etapa destaquen noms com ara el del polifacètic Jaume Teixidor. La publicitat també va aprofitar aquesta audiència per difondre anuncis adreçats a les dones i sobretot a les mestresses de casa.
La primera retransmissió esportiva de Ràdio Girona va ser la d’un partit d’hoquei sobre patins, feta pel director de l’emissora, Emili Banda i Miquel Gil Bonancia amb l’assistència tècnica de Francesc Pol. Més endavant, es retransmeteren també regularment els partits de futbol, sobretot durant la dècada dels setanta, amb Narcís Planas al capdavant. Al programa Stadium, d’Ernest Mascort, s’hi afegiren Sábado deportivo, Dominical deportes i Micrófono deportivo. També va ser habitual durant uns anys la retransmissió de curses de braus des de la plaça de toros de Girona.

Celebració de la festa de l'Arcàngel Gabriel, patró dels radiofonistes. Retrat de grup dels treballadors de Radio Gerona EAJ38 i altres assistents davant d'un restaurant d'un lloc no identificat. S'identifiquen, ajupits, el primer a l'esquerra, Emilio Banda. Drets, la setena a la dreta, Francina Boris, el sisè, Miquel Vidal i el primer a la dreta, Jaume Teixidor. 1955

(Ampliar) - Celebració de la festa de l'Arcàngel Gabriel, patró dels radiofonistes. Retrat de grup dels treballadors de Radio Gerona EAJ38 i altres assistents davant d'un restaurant d'un lloc no identificat. S'identifiquen, ajupits, el primer a l'esquerra, Emilio Banda. Drets, la setena a la dreta, Francina Boris, el sisè, Miquel Vidal i el primer a la dreta, Jaume Teixidor. 1955. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La música també va protagonitzar el panorama radiofònic i la que ocupava més hores en la programació: audicions de discos, concerts, recitals i actuacions en directe d’intèrprets reconeguts en programes com Buscando la fama o El cantante desconocido. L’emissió més popular durant molts anys va ser el Disco dedicado, que establia tota mena de vincles de comunicació i de complicitat entre els oients. Diferents generacions de locutors realitzaren aquests programes: Enric Frigola, Maria Jesús Medina, Josep Maria Amargant.

Celebració de la festa de l'Arcàngel Gabriel, patró dels radiofonistes. Retrat de grup dels treballadors de Radio Gerona EAJ38 davant d'una furgoneta amb una pancarta. S'identifiquen, ajupits, el primer a l'esquerra, Jaume Teixidor, la tercera, Francina Boris i el quart, Emilio Banda. 1955

(Ampliar) - Celebració de la festa de l'Arcàngel Gabriel, patró dels radiofonistes. Retrat de grup dels treballadors de Radio Gerona EAJ38 davant d'una furgoneta amb una pancarta. S'identifiquen, ajupits, el primer a l'esquerra, Jaume Teixidor, la tercera, Francina Boris i el quart, Emilio Banda. 1955. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

En els anys posteriors la fi de la dictadura i de transformació de les institucions, els polítics s’acostaven al micròfon per expressar els seus programes (1). Entre 1979 i 1996, cada setmana durant una hora, l’alcalde Joaquim Nadal es va servir del micròfon de Ràdio Girona per establir un contacte directe amb els gironins a El ciutadà té la paraula, que va començar a presentar el periodista Jordi Mercader. En democràcia s’instauraren les emissions en directe, es van entaular diàlegs i estimular la participació. Les novel·les de ficció deixaren pas als retrats de la realitat. Els espectacles prefabricats foren substituïts per la connexió amb el carrer, el debat, el document sonor i el contacte constant amb el dia a dia.

Estudis de Ràdio Girona. D'esquerra a dreta, el periodista, Narcís-Jordi Aragó i el locutor, Joan Viñas Bona. 1958

(Ampliar) - Estudis de Ràdio Girona. D'esquerra a dreta, el periodista, Narcís-Jordi Aragó i el locutor, Joan Viñas Bona. 1958. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 23 de febrer de 1981, Ràdio Girona va estar en contacte directe amb els diputats gironins que estaven retinguts a l’interior del Congrés pels colpistes de Tejero. D’aquella època destaca el paper dels periodistes Ramon Rovira i Lluís Falgàs.
L’any 1998, rebé un impuls molt important de la Cadena SER, del grup PRISA, nova propietària de Ràdio Girona, la qual hi va fer unes inversions abans mai vistes. Actualment Ràdio Girona, establerta a la plaça Josep Pla, té la plantilla periodística més extensa de la seva història. (Basat en J. Boadas, op. cit).

Retransmissió d'un programa de ràdio als estudis de Radio España de Gerona EAJ, a Girona. S'identifiquen, el primer a l'esquerra, a Josep Capella Riera, i el segon des de la dreta, Narcís-Jordi Aragó. 1965

(Ampliar) - Retransmissió d'un programa de ràdio als estudis de Radio España de Gerona EAJ, a Girona. S'identifiquen, el primer a l'esquerra, a Josep Capella Riera, i el segon des de la dreta, Narcís-Jordi Aragó. 1965. Luis Mendoza Blanch. CRDI - Ajuntament de Girona.

Visita del bisbe de Girona Narcís Jubany al locutori de ràdio Girona, al carrer de la Força. Retrat d'un grup d'estudiants de l'Institut a l'interior del locutori. S'identifiquen, en primer terme, la segona a la dreta, la periodista Maria Jesús Medina, i la primera a la dreta, la locutora Francina Boris. Darrera seu, Xavier Muñ:oz i Jaume Gascon. 1967

(Ampliar) - Visita del bisbe de Girona Narcís Jubany al locutori de ràdio Girona, al carrer de la Força. Retrat d'un grup d'estudiants de l'Institut a l'interior del locutori. S'identifiquen, en primer terme, la segona a la dreta, la periodista Maria Jesús Medina, i la primera a la dreta, la locutora Francina Boris. Darrera seu, Xavier Muñ:oz i Jaume Gascon. 1967. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes
(1) - Jordi Grau, al seu article "Per molts anys, ràdio Girona" (El Punt AVui 10/12/2023), descriu els estudis de l'emissora l'any 1974, quan hi va entrar a treballar: "Quan entraves als estudis, a baix, a la dreta, hi havia una fàbrica de xocolata. A l’esquerra, una casa amb llumetes, d’aquelles que llavors se’n deien de dubtosa reputació. A dalt, als pisos superiors, famílies treballadores. I al principal, la ràdio, amb un passadís d’entrada que donava a una recepció amb mural i una consigna escrita amb grans lletres: Las posibilidades de la radiodifusión son infinitas.
Li faltava una mà de pintura, brutejava. El jardí estava ple d’herbes i descuidat, els sostres eren alts i plens de cables que portaven a l’antena, situada al teulat i que connectava amb Sarrià de Ter, on hi havia el centre emissor. En Jaume Pol hi tenia el seu taller, entrant a la dreta. El despatx d’en Pepe Vilà era rònec; a administració hi havia vida amb la Mercè Reoyo i en Vicente Zamora, i, entre ella i els estudis, hi havia el despatx del cap d’emissions, Ignasi Irazu. Dos locutoris, el de continuïtat, amb dos plats, dos magnetòfons, un telèfon i un gong.
L’estudi, que havia viscut dies de grandesa quan s’hi feia radioteatre, i un segon locutori on es controlaven els enregistraments i que era també discoteca. Francina Boris, María Jesús Medina, Marisol Villa, Josep Maria Amargant, Salvador Carral, Pepe Fernández, Jordi Busquets, Ernest Mascort, Narcís Planas i tants d’altres, hi treballaven llavors. Noms inoblidables, perquè en aquells estudis vells s’hi feia ràdio viva, amb discos dedicats, radio-novel·les, molts esports, pocs informatius i el parte obligatori de Radio Nacional. Era l’emissora degana i tenia un cordó umbilical amb la ciutat". [Tornar al text]


Bibliografia
- "50 anys de Ràdio Girona, 1933-1983". Miquel Gil Bonancia. 1983. Editorial Carles Vallés. ISBN 84-8587-438-2.
- "La Ràdio Girona republicana". Article publicat al Diari de Girona el 15/03/2009.
- "Les veus oblidades de la història de la ràdio a Girona". Article publicat al Diari de Girona el 15/03/2012.
- "Ràdio Girona (Desembre 1933 - )". Joan Boadas i Raset. 2009. Ajuntament de Girona.
- "Per molts anys, ràdio Girona". Article de Jordi Grau publicat al diari El Punt AVui el 10/12/2023.

Miquel Gil escrivint a màquina a l'interior del locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939

(Ampliar) - Miquel Gil escrivint a màquina a l'interior del locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

El periodista Miquel Gil fent una retransmissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939

(Ampliar) - El periodista Miquel Gil fent una retransmissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'estudi de Francina Boris amb un vestit de gala. 1930

(Ampliar) - Retrat d'estudi de Francina Boris amb un vestit de gala. 1930. Raventós. CRDI - Ajuntament de Girona.

El locutor de ràdio Enric Casademont fent una retransmissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939

(Ampliar) - El locutor de ràdio Enric Casademont fent una retransmissió en el locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. 1939. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Sala d'estar del locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. S'hi observa a Enric Casademont i Amàlia Reixach asseguts. 1940

(Ampliar) - Sala d'estar del locutori de EAJ-38 Ràdio Girona. S'hi observa a Enric Casademont i Amàlia Reixach asseguts. 1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Fotomuntatge d'Enric Casademont i Pilar Montero amb el personatge Pau Pi, Paulinet. 1950

(Ampliar) - Fotomuntatge d'Enric Casademont i Pilar Montero amb el personatge Pau Pi, Paulinet. 1950. Rota. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'ex-locutor de l'emissora Jaume Teixidor durant la commemoració

(Ampliar) - L'ex-locutor de l'emissora Jaume Teixidor Cuyàs durant la commemoració.

Un moment de l'emissió commemorativa

(Ampliar) - Un moment de l'emissió commemorativa amb, d'esquerra a dreta, Xavier Carmaniu, Màxim Castillo i Joquim Nadal.

Màxim Castillo durant el programa commemoratiu

(Ampliar) - Màxim Castillo durant el programa commemoratiu.


[Més imatges]-------------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Creat: 11/12/2023