|
|
|
||
10 de desembre 2013. Mnemosine. Emmarcat en els actes amb motiu del centenari de l'escriptor, l'associació Amics de la UNESCO de Girona amb la col·laboració de l'associació de comerciants del Mercat del Lleó, organitza mensualment una proposta l'objectiu de la qual és apropar l'escriptor al gran públic, a partir del llibre de Salvador Espriu "Les roques i el mar, el blau". 
(Ampliar) - Rosa Font llegint el capítol Mnemosine del llibre Les roques i el mar, el blau, de Salvador Espriu.A partir d'aquest text, Amics de la UNESCO de Girona ha convidat a 12 socis i col·laboradors escriptors i artistes, a fer la seva pròpia lectura de dotze capítols; al cap d'un any es disposarà de dotze capítols nous i dotze il·lustracions, que seran llegits i presentats, un cada mes coicidint en el dia 10, en l'activitat Espriu al Mercat que va del 10 de juliol 2013 al 10 de juliol 2014. 
(Ampliar) - Presentació dels participants en l'esdeveniment.Mnemosine. Del llibre "Les roques i el mar, el blau", d'Espriu Menmosine era l'altra titana que va ajudar Zeus, durant l'espantosa guerra de les gegantines divinitats velles amb les sàviament proporcionades entitats noves. També, com Themis, es va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem suposar, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser mare de les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del marit i així l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per aix&oagrave;, ofesos els animals amb la justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la llibertat del pensament o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. 
(Ampliar) - Manel Baulida, autor de la il·lustració.Mnemosine, de Jaume Fabre La memòria és un gran cementiri. Així va titular el seu llibre de memòries el gran periodista que fou Manuel Ibáñez Escofet. Era de la mateixa opinió que Josep Pla, qui creia que "escrivim les memòries quan ja no tenim memòria". Ramon Font, vicari general i arxipreste de Girona que es va dedicar a recollir refranys catalans i els va publicar el 1900 en un llibre poc conegut, va trobar-ne un que assegura que "la memòria sola és la potència dels ases". En tenim bones mostres en aquests concursos televisius on s'exhibeixen els qui són capaços d'aprendre's el diccionari de memòria però no saben respondre a preguntes senzilles més enllà de les definicions de vocabulari. Espriu ho veia de la mateixa manera. Els qui ens hem dedicat a la història oral, és a dir a recollir en entrevistes els records del qui van viure episodis històrics decisius, sabem que no hi ha res més traïdor que la memòria. Tot el que ens diuen s'ha de posar en quarentena i comprovar-ho amb altres fonts diverses. Inconscientment (i a vegades també conscientment), tots tenim tendència a inventar-nos un passat, a embellir els moments que poden ser embellits, a oblidar els moments que més val oblidar. Dues persones que hagin viscut una mateixa situació l'explicaran de manera diferent l'endemà mateix. Que Santa Llúcia ens conservi la vista, i la titana Mnemosine, mare de les nous muses, ens atorgui memòria per recordar sense gaires deformacions tot allò que veiem. |
(Ampliar) - Il·lustració de Manel Baulida.
[Més imatges]------------- |
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |