La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del 20 febrer al 25 d'agost de 2019, s'exhibeix a CaixaFòrum Girona, a la Fontana d'Or, l'exposició "Faraó. Rei d'Egipte", una selecció magnífica de peces procedents del British Museum per conèixer els detalls de la vida dels faraons, amb objectes i històries que, al mateix temps, expliquen el poder reial i la vida quotidiana a l'antic Egipte, i on s'explora els ideals, el simbolisme i la ideologia d’aquests faraons, com també les realitats de la vida a la vall del Nil.
Els faraons van regnar aproximadament entre els anys 3100 i 30 aC. Malgrat això, els regents posteriors, grecs i romans, van continuar presentant-se a si mateixos com a faraons.

Figura d'un babuí a la gatzoneta. Quarsita vermella. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC. Detall

(Ampliar) - Figura d'un babuí a la gatzoneta. Quarsita vermella. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC. Detall.

Rere les imatges i els objectes de l'antic Egipte que han arribat fins als nostres dies s'amaga la realitat d'un imperi que ha fascinat l'home al llarg de la història. "Faraó. Rei d'Egipte" presenta aquests objectes per explicar la vida en aquells temps i presta una atenció especial a diferents aspectes del monarca egipci, com ara el caràcter diví dels faraons, la simbologia de les vestimentes i les joies, la religiositat, els rituals, l'organització administrativa del país, les guerres expansives i de protecció i, per descomptat, la vida de palau.
Prop de cent trenta peces de la col·lecció del British Museum formen part d'aquesta exposició, entre les quals destaquen diferents treballs d'orfebreria, busts imponents i preciosos relleus de temples que acosten el visitant a la vida reial i de poder de l'antic Egipte.

Howard Carter a la tomba de Tutankamon, faraó de l'Imperi nou, a la KV62

(Ampliar) - Howard Carter a la tomba de Tutankamon, faraó de l'Imperi nou, a la KV62. Viquipèdia.

Els faraons eren considerats descendents directes dels déus, sigui com a descendent del déu del sol (“fill de Re”) o com una encarnació terrenal d’Horus. Els noms triats pels faraons reflectien la seva pietat i les prioritats del seu regnat. Com a summes sacerdots, els faraons van supervisar la construcció de temples grandiosos per a la celebració de rituals. Els enterraments reials, sota les piràmides o a la Vall dels Reis, es concebien amb la intenció de garantir el renéixer del faraó com a Osiris, déu de la mort, símbol de la fertilitat i garant de la regeneració del Nil.

Dena terminal de collaret en forma de flor de lotus. Faiança. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III. Ca. 1390-1352 aC

(Ampliar) - Dena terminal de collaret en forma de flor de lotus. Faiança. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III. Ca. 1390-1352 aC.

Juntament amb aquesta naturalesa divina, el faraó sovint també era representat com un guerrer audaç; un geni de l’estratègia militar, implacable amb els seus enemics. Comandava els exèrcits amb la missió de mantenir la pau interior i d’expandir les fronteres. No obstant això, Egipte va patir nombroses i doloroses derrotes contra els exèrcits romans i nubis, entre d’altres. Alhora, tot i el seu paper com a Senyor de les Dues Terres, nexe d’unió entre el nord i el sud d’Egipte, la veritat és que els faraons no van poder evitar fortes tensions internes, algunes de les quals van arribar a desembocar en cruentes guerres civils.

Segell intacte de la tomba del faraó Tutankamon

(Ampliar) - Segell intacte de la tomba del faraó Tutankamon. Fotografia de Harry Burton, novembre 1922. Viquipèdia.

Temple d'Edfu, Egipte. Oli sobre tela. 2010. 38 x 61 cm

(Ampliar) - Temple d'Edfu, Egipte. Oli sobre tela. 2010. 38 x 61 cm. Pintura de Santi Roca D. Costa.

Vista parcial de la tomba de Tutankamon

(Ampliar) - Vista parcial de la tomba de Tutankamon. Fotografia de Harry Burton, novembre 1922. Viquipèdia.

Relleu amb la representació d'una princesa del faraó Akhenaton. Gres. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep IV / Akhenaton, Ca. 1352-1336 aC. Tell el-Amarna

(Ampliar) - Relleu amb la representació d'una princesa del faraó Akhenaton. Gres. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep IV / Akhenaton, Ca. 1352-1336 aC. Tell el-Amarna.

Esquerra: Accessori per a estàtua en forma d'ureu. Plata i bronze. Baixa Època, Ca. 644-332 aC. Dreta: Element decoratiu per a moble en forma d'ureu. Or. Baixa Època, Ca. 664-332 aC

(Ampliar) - Esquerra: Accessori per a estàtua en forma d'ureu. Plata i bronze. Baixa Època, Ca. 644-332 aC. Dreta: Element decoratiu per a moble en forma d'ureu. Or. Baixa Època, Ca. 664-332 aC.

Fragment de relleu amb la inscripció 'Fill de Re'. Pedra calcària. Dinastia XIX, regnat de Seti I, Ca. 1294-1279 aC. Tomba de Seti I, Vall dels Reis, Tebes

(Ampliar) - Fragment de relleu amb la inscripció 'Fill de Re'. Pedra calcària. Dinastia XIX, regnat de Seti I, Ca. 1294-1279 aC. Tomba de Seti I, Vall dels Reis, Tebes.

Plaqueta. Faiança blava. Tercer Període Intermediari, Ca. 1069-664 aC. Tuna el-Gebel

(Ampliar) - Plaqueta. Faiança blava. Tercer Període Intermediari, Ca. 1069-664 aC. Tuna el-Gebel.

Estela amb Hator com a vaca. Pedra calcària. Dinastia XVIII, Ca. 1550-1295 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes

(Ampliar) - Estela amb Hator com a vaca. Pedra calcària. Dinastia XVIII, Ca. 1550-1295 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes.

Esfinx del faraó Amenemhat IV. Gneis. Dinastia XII, regnat d'Amenemhat IV, Ca. 1808-1799 aC. Beirut, Líban

(Ampliar) - Esfinx del faraó Amenemhat IV. Gneis. Dinastia XII, regnat d'Amenemhat IV, Ca. 1808-1799 aC. Beirut, Líban.

Esfinx del faraó Amenemhat IV. Gneis. Dinastia XII, regnat d'Amenemhat IV, Ca. 1808-1799 aC. Beirut, Líban

(Ampliar) - Esfinx del faraó Amenemhat IV. Gneis. Dinastia XII, regnat d'Amenemhat IV, Ca. 1808-1799 aC. Beirut, Líban.

Fragment d'encenser. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC

(Ampliar) - Fragment d'encenser. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC.

Pedestal d'estàtua de Ramesses II. Gres. Dinastia XIX, regnat de Ramesses II. Ca. 1279-1213 aC

(Ampliar) - Pedestal d'estàtua de Ramesses II. Gres. Dinastia XIX, regnat de Ramesses II. Ca. 1279-1213 aC.

Fragment de la tapa del sarcòfag del faraó Ramesses VI. Dinastia XX, regnat de Ramesses VI, Ca. 1143-1136 aC. Tomba de Ramesses VI, Vall dels Reis, Tebes

(Ampliar) - Fragment de la tapa del sarcòfag del faraó Ramesses VI. Dinastia XX, regnat de Ramesses VI, Ca. 1143-1136 aC. Tomba de Ramesses VI, Vall dels Reis, Tebes.

Fragment de la tapa del sarcòfag del faraó Ramesses VI. Dinastia XX, regnat de Ramesses VI, Ca. 1143-1136 aC. Tomba de Ramesses VI, Vall dels Reis, Tebes

(Ampliar) - Fragment de la tapa del sarcòfag del faraó Ramesses VI. Detall. Dinastia XX, regnat de Ramesses VI, Ca. 1143-1136 aC. Tomba de Ramesses VI, Vall dels Reis, Tebes.

Bastó llancívol del faraó Akhenaton. Faiança blava. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep IV/Akhenaton, Ca. 1352-1336 aC. Tomba Reial, Tell el-Amarna

(Ampliar) - Bastó llancívol del faraó Akhenaton. Faiança blava. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep IV/Akhenaton, Ca. 1352-1336 aC. Tomba Reial, Tell el-Amarna.

Estela que representa el faraó Alexandre el Gran i el toro Bukhis. Gres. Dinastia Macedònia, regnat d'Alexandre el Gran, Ca. 332-323 aC. Armant

(Ampliar) - Estela que representa el faraó Alexandre el Gran i el toro Bukhis. Gres. Dinastia Macedònia, regnat d'Alexandre el Gran, Ca. 332-323 aC. Armant.

Estela del faraó Sanakht. Gres. Dinastia III, Ca. 2686-2613 aC. Wadi Maghara, Sinaí

(Ampliar) - Estela del faraó Sanakht. Gres. Dinastia III, Ca. 2686-2613 aC. Wadi Maghara, Sinaí.


  • La tomba de Monthemhat. Article i reportatge fotogràfic de l'exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona, a Sant Pere de Galligants.

  • Estàtua d'un personatge d'alt rang. Granit. Dinasia XVIII. Ca. 1550-1295 aC

    (Ampliar) - Estàtua d'un personatge d'alt rang. Granit. Dinasia XVIII. Ca. 1550-1295 aC.

    Shabti del funcionari de govern Amosis. Calcita. Dinastia XVIII. Ca. 1550-1295 aC

    (Ampliar) - Shabti del funcionari de govern Amosis. Calcita. Dinastia XVIII. Ca. 1550-1295 aC.

    Cap del faraó Mentuhotep II. Gres. Dinastia XI, regnat de Mentuhotep II, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes

    (Ampliar) - Detall del cap del faraó Mentuhotep II. Gres. Dinastia XI, regnat de Mentuhotep II, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes.

    Tauleta amb text d'una missiva a un rei babiloni en escriptura cuneïforme. Argila. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC. Tell el-Amarna

    (Ampliar) - Tauleta amb text d'una missiva a un rei babiloni en escriptura cuneïforme. Argila. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC. Tell el-Amarna.

    Placa amb una deesa amb cap de lleona alletant un rei. Faiança blava. Tercer Període Intermedi. Ca. 1069-664 aC

    (Ampliar) - Placa amb una deesa amb cap de lleona alletant un rei. Faiança blava. Tercer Període Intermedi. Ca. 1069-664 aC.

    Estàtua del déu Re-Heractes. Granit. Dinastia XIX, regnat de Ramesses II, Ca. 1279-1213 aC. Tell el-Maskhuta

    (Ampliar) - Estàtua del déu Re-Heractes. Granit. Dinastia XIX, regnat de Ramesses II, Ca. 1279-1213 aC. Tell el-Maskhuta.

    Cap del faraó Amenhotep III. Quarsita vermella. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC

    (Ampliar) - Cap del faraó Amenhotep III. Quarsita vermella. Dinastia XVIII, regnat d'Amenhotep III, Ca. 1390-1352 aC.

    Figura del faraó Mantuhotep II. Pedra calcària. Dinastia XVIII, Ca. 1550-1295 aC

    (Ampliar) - Figura del faraó Mantuhotep II. Pedra calcària. Dinastia XVIII, Ca. 1550-1295 aC.

    Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC

    (Ampliar) - Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC.

    Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC

    (Ampliar) - Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC.

    Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC

    (Ampliar) - Estatueta en actitud de joia. Bronze. Baixa Època. Ca. 664-332 aC.

    Flascó. Vidre de colors. Regne Nou, Ca. 1550-1069 aC. Gurob

    (Ampliar) - Flascó. Vidre de colors. Regne Nou, Ca. 1550-1069 aC. Gurob.

    Vas amb els noms del faraó Pepi I. Calcita. Dinastia VI, regnat de Pepi I, Ca. 2321-2287 aC

    (Ampliar) - Vas amb els noms del faraó Pepi I. Calcita. Dinastia VI, regnat de Pepi I, Ca. 2321-2287 aC.

    Reproducció dels noms reials del faraó Pepi I gravat al recipient

    (Ampliar) - Reproducció dels noms reials del faraó Pepi I gravat al recipient.

    Cap del faraó Mentuhotep II. Gres. Dinastia XI, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes

    (Ampliar) - Cap del faraó Mentuhotep II. Gres. Dinastia XI, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes.

    Cap del faraó Tutmosis III. Limolita verda. Dinastia XVIII, regnat de Tutmosis III, Ca. 1479-1425 aC. Karnak, Tebes

    (Ampliar) - Cap del faraó Tutmosis III. Limolita verda. Dinastia XVIII, regnat de Tutmosis III, Ca. 1479-1425 aC. Karnak, Tebes.

    Fragment de relleu. Pedra calcària pintada. Dinastia XI, regnat de Mentuhotep II, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes

    (Ampliar) - Fragment de relleu. Pedra calcària pintada. Dinastia XI, regnat de Mentuhotep II, Ca. 2055-2004 aC. Temple de Mentuhotep II, Deir el-Bahari, Tebes.

    Estatueta de la deesa Isis amb el seu fill Horus. Bronze. Baixa Època, Ca. 664-332 aC

    (Ampliar) - Estatueta de la deesa Isis amb el seu fill Horus. Bronze. Baixa Època, Ca. 664-332 aC.


    [Més imatges]-------------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés