Exposició "Santiago Sobrequés i Vidal. Un compromís amb Girona 1911-2011"
Museu d'Història de la Ciutat
Del 15 d'abril al 25 de setembre 2011.

En el marc de la celebració del centenari del naixement d'aquest il·lustre historiador gironí, la ciutat ret un homenatge amb aquesta mostra.

Santiago Sobrequés era un home molt arrelat i estimat a Girona per diverses raons: perquè a l'institut havia format moltes generacions de gironins i gironines, perquè amb les seves investigacions havia ensenyat el passat de la ciutat als seus habitants i també perquè havia estimulat i dirigit nombroses entitats culturals, esportives i ciutadanes.

Ampliar
(Ampliar)

Fotografia d'un dels àmbits de l'exposició, amb la taula de treball de Sobrequés al centre, presa per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat

Era el representant més qualificat de la nova Escola Històrica de Girona juntament amb Jaume Vicens Vives, Lluís Batlle Prats, Joaquim Pla Cargol, Pelai Negre Pastell, Miquel Oliva Prat, Jaume Marquès Casanovas, tots aplegats a l'enton de l'Institut d'Estudis Gironins. Sobrequés en va ser fundador i impulsor, formant part de la seva junta directiva.

En aquest exposició que estarà dividida en deu àmbits no es té la voluntat de mostrar únicament la seva vida, sinó d'explicar la seva època a partir del seu testimoni.

Ampliar
(Ampliar)

El 1912 en braços de la seva tieta Paquita, a l'escola Normal de Girona, on donava classe la seva mare Dolors, la primera per la dreta


El naixement d'una vocació

Santiago Sobrequés i Vidal va néixer a Girona el 12 de setembre de 1911, fill de Tomàs Sobrequés i Dolors Vidal, tos dos professors de l'Escola Normal de la ciutat. El pare, compositor i violoncel·lista, havia fundat la primera botiga d'instruments musicals de Girona i era amic d'intel·lectuals com ara Carles Rahola, Rafel Masó, Prudenci Bertrana i Miquel de Palol. Dels pares, Santiago va heretar la inquietud intel·lectual, la vocació de la docència i la insubornable fidelitat a Girona.

La inclinació de Sobrequés per la història es va consolidar durant els anys de batxillerat a l'Institut General Tècnic de Girona; aquí va coincidir amb Jaume Vicens i Vives, amb el qual inicià una amistat que duraria tota la vida. El 1927 va marxar a Barcelona per estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret. A la capital catalana va assistir a l'adveniment de la Segona República i als inicis de la Catalunya autonòmica. El seu primer article seria un testimoni del primer de maig del 1931 a Barcelona.

Final d'etapa: el creuer a Amèrica (1934)

El 1934, un creuer a Amèrica amb Jaume Vicens i Vives, Guillem Díaz-Plaja, Eduard Valentí i Fiol i altres companys de la Universitat de Barcelona simbolitzà la fi dels anys de formació i l'inici de la vida professional. Sobrequés mai no va oblidar aquell viatge, ressó dels temps feliços abans que la Guerra Civil aturés tants somnis i esperances a la seva generació.

Ampliar
(Ampliar)

Viatge a Amèrica. En ple Atlàntic, el primer de setembre de 1934. D'esquerra a dreta: Jaume Vicens Vives; Sobrequés; Guillem Díaz-Plaja i Eduard Valentí i Fiol

De les aules al front de guerra

Sobrequés va començar la carrera docent en el marc de la profunda renovació pedagògica i escolar endegada per la República, en la qual van excel·lir els mestres catalans. Un cop llicenciat es va presentar als cursets de professor d'institut promoguts per la Generalitat el 1933 i va guanyar la plaça de professor de geografia i història a l'Institut de Terrassa, preludi d'una llarga i fructífera carrera com a historiador i mestre.

Un any després de l'esclat de la Guerra Civil, al juliol de 1937, Sobrequés va ser cridat a files, primer al Grup d'Informació d'Artilleria i, al gener de 1938, al XVIII Cos de l'Exèrcit de l'Est. La caiguda de Catalunya, al febrer de 1939, el portà amb la seva unitat a França, des d'on es repatrià tot seguit a través d'Irun. El 12 d'aquell mes era internat al camp de concentració de Santander, una antiga plaça de braus; gràcies als avals que va poder reunir la família, en va poder sortir a finals de març. Se'l va mobilitzar a l'exèrcit nacional i va haver de participar en la gran Desfilada de la Victòria davant el general Franco, a Madrid; després, va ser enviat a Ceuta. Al juny del 1939, finalment, va aconseguir tornar a Girona.

Depuració i represa

Com tants altres mestre de la República, Sobrequés va ser objecte d'un expedient de depuració per les noves autoritats franquistes. No li va ser reconeguda la càtedra d'institut obtinguda el 1938 i tampoc no es va poder reincorporar a l'Institut de Terrassa, que acabaria desapareixent. L'historiador fou destinar a l'Institut Nacional de Màlaga (gener-juny del 1940), però lluità per tornar a Girona i recuperar la càtedra. Durant el curs 1940-1941 ja era professor a l'Institut de Figueres i el 1941 va guanyar per oposició la càtedra perduda. Destinat a l'Institut de la Seu d'Urgell, Sobrequés, ja pare d'un fill, va aconseguir ser traslladat de nou a Figueres, on continuà la tasca docent durant la resta del curs 1941-1942. Aquest periple itinerant va finalitzar a la tardor del 1492, moment en què obtingué la plaça de catedràtic numerari a l'Institut de Girona.

Ampliar
(Ampliar)

El primer de maig de 1942, amb el claustre de professors de l'Institut de Figueres

L'Institut de Girona, trenta anys de mestratge

Sobrequés va ser professor de tres generacions de joves gironins, al llarg de trenta anys de mestratge que deixarien un record inesborrable. L'historiador va dedicar la seva vida professional a l'Institut de Girona, del qual fou director entre el 1960 i el 1969. La vocació docent de Sobrequés, però, no es deturà als vells murs de l'actual Museu d'Història de la Ciutat. A més, va escriure nombrosos llibres de text per a l'Editorial Teide, impulsada per Vicens i Vives, amb els quals es formarien milers d'estudiants d'arreu de l'Estat espanyol durant més de tres dècades. Avui, dos dels instituts de la ciutat porten el nom dels dos insignes historiadors gironins i, en el cas de Sobrequés, alhora, estimat mestre.

Ampliar
(Ampliar)

Examen a l'Institut de Girona. Damunt la taula, el bombo pel sorteig del temari

Més enllà de l'aula: l'autor de manual de text

Sobrequés va ser el principal autor de llibres de text de l'Editorial Teide, l'actual Vicens Vives, amb la qual va col·laborar des de la seva creació, l'any 1943. Els llibres sovint es redactaven i publicaven en condicions difícils, des dels esforços que Sobrequés havia de fer des de Girona per obtenir la bibliografia que sovint li mancava fins els equilibris de Vicens per ajustar les obres als programes del Ministeri d'Educació. La eva labor, però, fou recompensada amb l'èxit i el prestigi d'aquells atles i manuals, que posaren una nota de color a la grisa escola franquista.

Una obra científica de primera magnitud

L'obra científica de Sobrequés comprèn una desena de llibres i prop de trenta estudis monogràfics, uns treballs acurats i pioners que esclarien episodis de la història medieval catalana desconeguts o mistificats, com ara la guerra civil del segle XV i el compromís de Casp. Altres temàtiques en les quals excel·lí foren la Girona medieval, la noblesa feudal catalana, la història de la producció del dret civil català i les seves aportacions a la història social i econòmica d'Espanya en la baixa edat mitjana.

Doctorat per la Universitat de Madrid el 1951, renuncià a la docència en l'ensenyament superior fins que aquest arribà a Girona el 1969. Tanmateix, i tot mantenir-se lluny dels claustres universitaris i desoir el cant de sirena de Barcelona, va ser reconegut com un dels medievalistes més prestigiosos de la seva generació per historiadors com ara Pierre Vilar, Ramon d'Abadal i el mateix Vicens i Vives. La mort el sorprengué als seixanta-dos anys, en la plenitud de la maduresa intel·lectual, mentre treballava en una història del Països Catalans.

Història d'una amistat

Santiago Sobrequés i Jaume Vicens i Vives van forjar la seva amistat en els darrers anys de la infantesa, quan ambdós estudiaven a l'Institut de Girona i formaven part d'una "banda" en disputa amb altres grups d'estudiants. La relació es va intensificar durant els anys universitaris a Barcelona i es va estrènyer encara més després de la guerra, moment en què es va consolidar també en el terreny professional. Sobrequés va ser en bona part el nexe d'unió de Vicens amb Girona, i Vicens, l'impulsor dinàmic que mantingué Sobrequés en una activitat contínua. Junts van escriure innovadors manuals de geografia i història, i Sobrequés va ocupar un lloc de primer ordre en tots els grans projectes editorials i científics impulsats per Vicens des de l'Editorial Teide.

La mort de Vicens al juny del 1960, amb cinquanta anys, va afectar profundament Sobrequés. Una bona part de la trajectòria d'ambdós, i d'una manera decisiva en el cas de Sobrequés, no s'entendria sense tenir present aquesta història d'amistat.

La família

La família va constituir per a Sobrequés tant una responsabilitat com un estímul per emprendre tasques professionals que li permetessin de sostenir-la. Casat amb la palamosina Flor Callicó i Roldós, va tenir sis fills, nascuts gairebé tots durant els anys immediats de la postguerra.

L'historiador va saber compaginar en uns temps difícils, no sense un gran esforç, una dedicació intensa a les activitats docents i un treball titànic de recerca del passat català i gironí amb els sosteniment d'una família nombrosa. Fer possible que els seus sis fills estudiessin una carrera universitària a Barcelona fou un desig de Sobrequés que li va representar un sacrifici econòmic imnportant, però també un motiu d'orgull i de satisfacció. L'historiador va tenir sempre el suport de la seva esposa, sense el qual no hauria pogut portar a terme l'obra historiogràfica que el va consagrar com un dels medievalistes més eminents del segle passat.

Ampliar
(Ampliar)

Amb la familia a Girona, el diumenge de Rams de 1961

Sobrequés a la Girona del seu temps

El comrpomís de Sobrequés amb la seva terra de naixença va ser absolut. S'implicà profundament en la Girona de la postguerra per tal de promoure'n la recuperació. Va formar part d'entitats de tota mena, cíviques, científiques, culturals, esportives, de lleure, de beneficència, musicals i artístiques.

Els anys quaranta va col·laborar en la creació de l'Institut d'Estudis Gironins i el Cercle Artístic de Girona, i en la dècada següent va formar part de diverses juntes municipals, com ara les de Turisme i Esports, i de la provincial Comissió de Monuments. Alhora, esdevingué una ploma habitual de la Revista de Girona, del diari Los Sitios, de S'Agaró i la Revista de Palafrugell, així com del setmanari barceloní Destino, on signà la secció "Postal de Gerona".

El 1960 fou nomenat director de l'Institut de Girona i escollit president del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG). Va participar activament en la creació de noves iniciatives culturals, com ara la llibreria Les Voltes, el Premi Prudenci Bertrana i la delegació gironina d'Òmnium Cultural, entitat de la qual era membre. A més, donà suport econòmic a la revista Presència, de la qual fou col·laborador i a on hagué de signar amb pseudònim els articles que escrivia sobre actualitat política per tal de no rebre les represàlies d'un règim la fi del qual no arribaria a veure.


(Imatges i textos explicatius dels vuit àmbits de l'exposició)

Back-Index

Ampliar
(Ampliar)

Ampliar
(Ampliar)

El 1930, al terrat de l'edifici de la Gran Via de Barcelona on compartia dispesa amb companys de carrera. D'esquerra a dreta: Josep M. Llach, pare del cantant Lluís Llach; Alfons Sánchez; Josep Garriga; Sobrequés i Jaume Vicens Vives

Ampliar
(Ampliar)

Amb alumnes i professors de l'Institut de Terrassa, del que seria nomenat director el 1936

Ampliar
(Ampliar)

Presoner al camp de concentració de Santander. Dibuix de Pallarès

Bombo que es feia servir a l'Institut de Girona pel sorteig del temari dels exàmens de revàlida (Ildefons Masià). Fotografia de l'exposició presa per gentilesa del Museu d'Història de la Ciutat

Conferència sobre el final de l'Edat Mitjana a L'Empordà a la Caixa de Pensions de La Bisbal. 24 d'abril de 1954

Ampliar
(Ampliar)

Amb la família i l'arxiver gironí Lluís Batlle i Prats a Sant Joan de les Abadesses, en ocasió del II Col·loqui d'Història del Monaquisme català el setembre de 1970

Ampliar
(Ampliar)

Jaume Vicens i Vives al seu estudi de treball. Arxiu fotogràfic de la família Vicens Vives. Viquipèdia

Ampliar
(Ampliar)

Sobrequés lliura, com a president del GEiEG, un obsequi al cardenal Jubany en la peregrinació a Rocacorba organitzada per l'entitat l'abril de 1965

Ampliar
(Ampliar)

Portada del número d'agost de 1974 de la revista Presència dedicada a Sobrequés