La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El diumenge 29 de març 2015, dins les activitats programades amb motiu del 75è aniversari dels Manaies de Girona, va tenir lloc una desfilada conjunta pels carrers de la ciutat de 781 manaies, estaferms i armats, procedents de diverses poblacions catalanes.
Aquesta activitat, batejada com "Vexillatio Gerundensis", va iniciar-se al Parc de la Devesa, per seguir pels carrers de Girona, fins arribar a la plaça Catalunya, on va tenir lloc l'acte central, amb el lliurament de les corbates de record a les agrupacions participants. Seguidament, el seguici va continuar altre vegada fins la Devesa de Girona.

La biga dels Manaies de Banyoles
(Ampliar) - La biga dels Manaies de Banyoles.

Un dels elements més espectaculars de la desfilada va ser la biga dels Manaies de Banyoles, un carro de guerra d'inspiració romana tirat per dos cavalls, i conduït per un auriga acompanyat del gaurdabrides.
Des de 1950 fins 1990, de forma intermitent, els Manaies de Girona desfilaven pels carrers de la ciutat amb un carro inicialment tirat per dos cavalls -biga- que passàa a ser-ho per un tir de tres animals -triga-.

La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1950, a la plaça del Vi, amb l'auriga Ricard Fina

(Ampliar) - La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1950, a la plaça del Vi, amb l'auriga Ricard Fina. Imatge Manaies de Girona.

El carro romà dels Manaies de Girona.

L'any 1950 el butlletí dels Manaies esmenta, entre les millores del maniple, la disposició "d'un carro de guerra romà" regalat pel regiment d'Artilleria de Girona amb motiu del seu 10è aniversari. El carro va ser construït als tallers de la nova caserna d'Artilleria de la carretera de Barcelona, amb la direcció tècnica i artística del tinent coronel Josep Echevarría, i en va ser el realitzador material el mestre armer del regiment.
la caixa o trona era de línies arrodonides i amb els costats en suau declivi. El seu aspecte s'inspirava perfectament amb les antigues quadrigues romanes. La biga estava xapada amb planxa color alumini. La part superior de la trona presentava una vistosa faixa de llautó daurat, repujada amb relleus geomètrics i rematada amb una vora de cuir. La llança que unia el tronc de cavalls era de fusta i presentava una espiral daurada que embolicava la barra. La decoració, a cada banda de la biga, era de llautó daurat, aplicada sobre la planxa color alumini, i presentava dues corones de llorer. La base del frontal de la biga estava decorada amb temes florals. A cada costat de la barana, sobre el remat de cuir, hi havia uns rínxols de ferro platejats.

La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1955, a la Rambla Verdaguer, amb l'auriga Ricard Fina

(Ampliar) - La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1955, a la Rambla Verdaguer, amb l'auriga Ricard Fina. Els cavalls ja no porten collar i s'han canviat per una cingla que els cenyeix l'esquena i el ventre. Una barra de ferro s'aferra sobre les cingles d'on penja la llança que estira el carro. Els cascs de les potes dels cavalls estan curosament pintats amb purpurina de plata. Imatge: Manaies de Girona.

Les dues rodes de la biga eren de fusta, amb set potents radis tornejats a l'estil romà. Tant el cercles com els radis estaven decorats amb tatxes i aplicacions de llautó daurat. El perímetre de les rodes portava llantes de ferro que, al rodar sobre l'empedrat del barri vell de Girona, transmetien al carro un terrabastall de carruatge absolutament autèntic.
La plataforma comptava amb un suport metàl·lic que s'adaptava al ventre de la cama dreta de l'auriga. Les brides de cada cavall portaven "frenillo al bucado". Tenien una regna extra que unia els dos "bucados", per facilitar la maniobra de la biga, principalment en els girs, mantenint els dos caps dels cavalls en la mateixa direcció.

La biga a la desfilada del Xè aniversari, el Dimecres Sant de l’any 1950, a la plaça del Vi, amb l’auriga Ricard Fina arriant els cavalls per emprendre la pujada del Pont de Pedra

(Ampliar) - La biga a la desfilada del Xè aniversari, el Dimecres Sant de l’any 1950, a la plaça del Vi, amb l’auriga Ricard Fina arriant els cavalls per emprendre la pujada del Pont de Pedra. Porta la cuirassa de cuir amb la xapa romboidal al pit, la túnica groga i les manyoples de llautó. Es poden observar els detalls de la trona de la biga. Imatge: Manaies de Girona.

El sistema de tir de la biga va variar al ritme de les solucions als problemes que plantejaven, cada any, les baixades del Pont de Pedra i Sant Fèlix. Els guarniments amb collar no s'havien equipat amb ratranga ni reculants, que haurien permès que les anques dels cavalls retinguessin la biga. En anys posteriors, es va canviar el collar per una forta cingla de cuir o faixa que cenyia l'esquena i el ventre dels animals. Una barra de ferro s'aferrava sobre les cingles d'on penjava la llança que estirava el carro. Es pretenia, així, fer més solidari el tronc de cavalls amb la biga, principalment a les baixades.
La cingla estava profusament decorada amb tatxes metàl·liques. Aquesta decoració va millorar la vistositat dels guarniments. Per l'any 1951, es proposava equipar amb gualdrapes els dos cavalls de la biga, la qual cosa ja no va ser necessària (1).
Les transformacions introduïdes al sistema de tir del tronc de cavalls, canviant el tir a collar per tir a cingla, es varen fer a iniciativa de l'auriga Fina. El Regiment d'Artilleria tenia una dotació de cavalls argentins que exercia el tir dels armons que transportaven la munició i els canons. A cada Setmana Santa es destinaven dos d'aquests cavalls, els mateixos cada any, per fer de tronc de la biga. Eren blancs i es deien Erilan i Erilea.

La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1956, passant per la Rambla Verdaguer

(Ampliar) - La biga a la processó del Divendres Sant de l'any 1956, passant per la Rambla Verdaguer. S'hi pot observar els detalls de la trona, l'espiral de la llança del carro i les rodes. La nova cuirassa de l'auriga porta quatre medallons que centren una corona de llorer. Les tires de la cuirassa estan decorades amb xapes daurades iguals a les de la túnica vermella. La capa es va suprimir. El guardabrides continua amb l'equip de manaia ras.

L'auriga Ricard Fina i el guardabrides Josep Maria Ros s'equipaven amb cuirasses de cuir, semblants a la dels tambors de la Banda de l'època. Era color marró clar, ribetejada de vermell. Les tires que penjaven de les muscleres i els baixos la cuirassa presentaven unes tatxes de llautó daurat amb forma de rombe. El primer any, al pectoral de la dreta hi portava una placa també romboidal, però més gran. La part tèxtil de l'equip consistia de túnica groga amb fons vermell, com les dels tambors, amb capa vermella folrada. L'auriga portava espasa, amb beina i bandolera de cuir marró i blanc. També portava unes grans manyoples de llautó daurat. El casc també era de llautó, amb crinera vermella. Aquestes peces metàl·liques les va confeccionar l'artesà gironí Francesc Boix, pare de Ramon Boix.
Amb la reforma de l'equipament de la Banda, portada a terme l'any 1956, s'unificaren els uniformes de pifres i tambors, i es varen confeccionar cuirasses noves per a aquests, per al Mestre Banda i per a l'auriga. L'equip d'aquests dos últims eren iguals. La cuirassa, semblant a les primitives, però més oberta per darrere, portava aplicacions de llautó daurat. De les muscleres penjaven quatre medallons que centraven una corona de llorer al mig del pit, i per l'esquena penjaven dues cadenes.

El carro romà, ara propietat dels Manaies de Banyoles, amb un i dos cavalls. Anys 1980 i 1998

(Ampliar) - El carro romà, ara propietat dels Manaies de Banyoles, amb un i dos cavalls. Anys 1980 i 1998. Imatges: Manaies de Girona

Les tires de la cuirassa estaven adornades amb xapes daurades iguals a les de la túnica, i aquesta va canviar de color adoptant el vermell de les Optiades. La capa es va suprimir. Les manyoples i el casc varen continuar igual, per&oagrave; aquest es va decorar amb rínxols puntxonats a les polseres i al frontal. Per l'espasa es va confeccionar una bandolera més estreta de cuir marró, igual que les dels optios, que es va amagar sota la cuirassa. Per la confecció del nou equip de cuir es va confiar amb el mestre-guarnicioner Navarro de la guarnició militar de Girona.
El guardabrides Josep Ma Ros sempre va portar el mateix equip, igual que el dels manaies de les Optiades, però sense arma ni escut. L'armadura era de l'artesà gironí Francesc Boix.
El lloc de la biga a les formacions de les processons dels anys 50 era a reraguarda, tancant el Maniple, i estava escortada per quatre equites. L'any 1954, al retornar de l'acte del Dimecres Sant, s'assajà una nova formació per la marxa ràpida: la biga, sola, obria la marxa del Maniple format en columna de a quatre i amb els equites reunits a darrere sota el comandament del Centurió Vicens Nogué.

L'auriga Joan Borrell i el guardabrides Vicenç Rodríguez, l'any 1985

(Ampliar) - L'auriga Joan Borrell i el guardabrides Vicenç Rodríguez, l'any 1985. Imatge: Manaies de Girona

Amb la reorganització dels equites de l'any 1958, en què s'estructuraren en forma d'Optiada, la biga es retirà de la formació (2). El manaia auriga esdevingué Optio d'equites i el manaia guardabrides, equite de la secció de reraguarda. La cuirassa de cuir de l'auriga s'assignà al buccinari. Amb aquesta cuirassa i la túnica groga, quedà equipat igual que el Mestre Banda, tal com és actualment.
El Dijous Sant de l'any 1978, vint anys després de retirar la biga de la formació gironina, els Manaies de Girona varen desfilar a Calella de la Costa. El Divendres Sant, també ho feien els de Banyoles. En aquesta ocasió, els seus dirigents es trobaren en un local parroquial on, casualment, hi havia guardada l'antiga biga del Maniple gironí. Immediatament despertà molt interès i, parlant amb el rector, aquest accedí que se l'emportessin per que feia massa temps que estava en desús.
Les bones gestions del president del Maniple banyolí, Joaquim Duran, abocaren a la cessió de la biga a Banyoles per participar a la processó de la Mare de Déu dels Dolors. La biga va desfilar una quants anys amb els manaies banyolins. En aquesta etapa, la biga va sortir amb versió d'un, de dos, de tres i de quatre cavalls.
L'any 1982, la junta presidida per Vicens Nogué, va voler rememorar l'antiga biga dels anys 50. Aquell any seria nomenat pendonista l'antic auriga Ricard Fina i l'avinentesa no podia ser millor per portar a terme aquell propòsit. Calia demanar-la als Manaies banyolins. Es va convenir que l'auriga fos el manaia equite Joan Borrell Amargant, i el guardabrides, Vicenç Rodríguez Teixidor.

L'auriga Joan Borrell passant per la plaça Catalunya, l'any 1983

(Ampliar) - L'auriga Joan Borrell passant per la plaça Catalunya, l'any 1983. Imatge: Manaies de Girona

La biga, en aquesta nova època, va ser convertida a triga -tir de tres cavalls-. La llança central es convertí a dues, per emplaçar-hi el cavall del mig. Les brides de cada cavall portaven una cadena que unia els tres "bucados", per facilitar la maniobra de la triga, i mantenir els caps dels animals en la mateixa direcció. El tir s'exercia, com a l'any 1950, a collar, sense ratranga ni reculants.
Els anys 80 corresponen a l'última època de la triga amb el Maniple de Girona. Durant uns anys Joan Borrell en va ser l'auriga. El 1986, el manaia Alex Masó Bartrina, va agafar les regnes de la triga, continuant de guardabrides Vicenç Rodríguez. Massó va fer una altra transformació als guarniments de tir. Va suprimir els clàssics collars i adoptà un sistema de pectoral folrat de pell d'ovella blanca que tirava de les corretges que estiraven el carro. El cavall del mig el posà lleugerament avançat respecte els altres dos i era el que regia el tir i dominava la maniobra.
Pel que fa a l'aspecte estètic de la biga, la part de la trona, que era color d'alumini, es va pintar de vermell, i per millorar l'estabilitat del conductor, l'auriga Masó va aplicar una base de cuir sobre la plataforma, per fermar-hi el peu dret i completar, així, l'acció del suport metàl·lic que el primer auriga Ricard Fina hi havia instal·lat els anys 50.

La triga, l'any 1984

(Ampliar) - La triga, l'any 1984. Col·lecció Ajuntament de Girona

A l'equip de l'auriga se li donà més vistositat, incorporant-li, altra vegada, la capa vermella folrada de la primera època. La cuirassa de cuir es va fer nova, decorada amb una àguila de dos caps, daurada i centrada al mig del pit, amb florons de llautó a les tires. La túnica era la vermella amb fons groc i el casc era de llautó decorat i amb crinera blanca. Els aurigues Borrell i Masó no portaren espasa ni manyoples. El guardabrides Vicenç Rodríguez continuà amb el mateix equip elemental de cuirassa i casc de llautó amb crinera vermella, i túnica vermella amb fons groc.
En aquest període de 1982 a 1989, el lloc de la triga dins la formació del Maniple es situà a l'encapçalament de la formació, darrere l'escamot d'equites que obrien la marxa dels Manaies.
L'any 1990, en què es va celebrar el 50è Aniversari, la triga ja no va sortir amb el Maniple de Manaies. Actualment, propietat del Maniple de Manaies de Banyoles, no participa en cap processó.
A l'exposició "Manaies de Girona - Soldats romans", que va tenir lloc a Castrum de Sant Lluc l'estiu del 2014 dins les activitats commemoratives del 75è Aniversari dels Manaies de Girona, la biga ocupava un merescut lloc central.

(Text basat en l'article "El carro romà del Maniple de Manaies de Girona", de Francesc Masdevall i Reitg, publicat al butlletí de la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona de 2011.

La triga, l'any 1986

(Ampliar) - La triga, l'any 1986. Col·lecció Ajuntament de Girona


Notes

(1) A l'arxiu de la Confraria, a l'acta de la reunió de Junta del 25 de febrer de l'any 1950, hi consta que "En el carro romano iran montados un auriga y un arquero". I en l'acta de l'11 de mar&ccedl; del mateix any, "El carro romano irá tirado por dos caballos pertenecientes al Regtº. de Artillería y lo guiará el soldado conocedor de los mismos". Però els artillers s'esmerçaven a construir la biga per regalar-la als Manaies, deixant en segon terme la seva conducció que se suposava que es resoldria ensinistrant un soldat de cavalleria del mateix Regiment, que faria d'auriga, a l'estil dels equites buccinaris del Maniple, que eren soldats cornetes de la unitat muntada del Regiment. Del manaia arquer, que també havia de figurar, no se'n parlà mai més.
L'auriga, però, no va ser cap soldat de lleva, sinó Ricard Fina, qui va desfilar en aquell Xè Aniversari (1950), càrrec que va exercir fins l'any 1957 en què la biga finalitzà la seva primera etapa amb els Manaies de Girona. (Extret de l'article esmentat). - (Tornar al text)

(2) El butlletí de la Confraria de la Setmana Santa de l'any 1963 puntualitzava: "Una sortosa oportunitat ha permès vendre als manaies de Mataró la "quadriga" que sortí ja fa alguns anys precedint el Maniple i que acredità d'auriga d'alta categoria al confrare Ricard Fina. L'hem venuda perquè ja feia anys que no sortia i era de preveure que estava destinada a restar en el magatzem per anys i panys".
El gener de 1963, els Armats de Mataró varen enviar una carta que, entre altres qüestions plantejava: "Con motivo del viaje que el próximo domingo D.M. efectuará la Junta de esta Sección de Armats a esta ciudad... nos agradaría poder aprovechar la oportunidad para que nos enseñaran Vdes. su magnífico material y en especial la "cuadriga", puesto que tenemos en estudio construir una para incorporarla a nuestro desfile en la procesión de Semana Santa".
" La Junta dels Manaies de Girona va aprofitar aquella avinentesa, atenent la petició i oferint als Armats de Mataró la venda de la "quadriga", al preu de 4.000 ptes., que es feren efectives en dos terminis: 2.000 ptes. aquella Setmana Santa i 2.000 ptes. el 19 de gener del següent any.
Així, doncs, a partir de l'any 1963, els Armats de Mataró varen incorporar la biga gironina a la seva formació. Aquesta pertinença, però va tenir poca durada. Quan Mataró deixà de fer processons de Setmana Santa, la biga la varen transferir als Manaies de Calella de la Costa. (Extret de l'article esmentat). - (Tornar al text)



  • Història dels Manaies - Article històric de l'evolució des dels seus orígens de la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona.

  • Activitats del 75è aniversari - Index de reportatges fotogràfics i articles dels actes i activitats dutes a terme amb motiu de la celebració.

  • Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies de Blanes - Legio V
    (Ampliar) - Component de Manaies de Blanes - Legio V pels carrers de la ciutat.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies de Blanes - Legio V
    (Ampliar) - Component de Manaies de Blanes - Legio V pels carrers de la ciutat.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    Manaies pels carrers de Girona
    (Ampliar) - Manaies pels carrers de Girona.

    L'auriga Joan Borrell, l'any 1982 a Girona
    L'auriga Joan Borrell, l'any 1982 a Girona.
    Imatge: Manaies de Girona.

    L'auriga Àlex Masó amb la triga, l'any 1988, al seu pas per l'àbsis de Sant Feliu
    L'auriga Àlex Masó amb la triga, l'any 1988, al seu pas per l'àbsis de Sant Feliu. Imatge: Manaies de Girona.


    [Més imatges]-----BackIndex-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés