|
|
El carrer d'Abeuradors comunica la plaça del Vi amb la Rambla de la Llibertat, conflueix amb el carrer dels Mercaders, i fa contonada amb el carrer de les Ferreries Velles. Antic carrer de l'Areny, barri del qual formava part des del 1535, havia estat un dels límits de la zona del Mercat General quan aquest es va ordenar cap al 1160. El seu nom apareix el 1325; s'obria a l'areny mitjancant el portal dels Abeuradors, també anomenat del Mercadal i d'en Bonaventura, i que donava accés al pont de fusta del Mercadal, travessant el mur de contenció de l'Onyar que construït a principi del segle XIII per evitar les riuades, i que s'estenia del Cap de l'Areny al burg de Sant Feliu.
El carrer Abeuradors. 1990. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Aquesta via també era coneguda per carrer d'En Sunyer, d'En Jansana o d'En Llançada, referit a les famílies del carrer més conegudes aleshores. La urbanització de l'Areny començà cap al 1160 per iniciativa del comte Ramon Berenguer IV i del bisbe de la ciutat Guillem de Peratallada, que dissenyaren una retícula de carrers al voltant d'un mercat que es trobava a prop del sector més septentrional de l'actual Rambla de la Llibertat.
El nom del carrer es va repetint en els diversos recomptes de població dels segles següents; cal remarcar que tan aviat es troba aquest nom emprat en singular com en plural, el que no canvia en absolut l'origen del nom, lligat a un indret on portaven a beure el bestiar. Jaume Marquès abunda el fet que l'actual plaça del Vi era esmentada com a plaça de les Albergueries, fent referè:ncia a la concentració de cases on hi havia estatges o albergs per a viatgers. Al segle XIV, aquest carrer, conjuntament amb els anomenats de la Draperia i Albergueries formaven l'eix patrici de la ciutat. Segons dades publicades per Christian Guilleré, aquests carrers pagaven més d'un terç de la contribució del barri de l'Areny, el 37,04%, per una mica menys de la quarta part dels focs, el 24,44%.
Planta que correspon al sector central i meridional de la galta
esquerra de la Rambla de la Llibertat a la 1a meitat del segle XIV. S'hi indica: (9) Mur de contenció de l'Onyar, bastit a principi del segle
XIII. (10) Carrer dels Abeuradors. (11) Portal dels Abeuradors. Dibuix de J. Sagrera - (Ampliar)
El 1592, consta que la casa Ferrer-Bas, la de la mare de Jeroni del Real, es trobava a la cantonada d'aquest carrer amb l'actual Rambla de la Llibertat. La casa d'Estefania Ferrer consta documentalment que llindava a l'oest amb la plaça de les Cols, a l'est amb el carrer de la Carnisseria de l'Ovella, al nord amb la casa de mossèn Magí i al sud amb el carrer que anava de les voltes dels Esparters al carrer dels Mercaders.
Durant la Primera República, i a petició del regidor Benet Massot, s'acordà nomenar-lo carrer de la República, tot i que aquest canvi no durà massa; el 1875 ja se'l torna a esmentar com a Abeuradors i fins al 1940 no patirà cap mena de canvi. El gener de 1926 l'Ajuntament va rebre una instància de Josep Grahit, Tomàs Sobrequés i Josep Tharrats, sol·licitant canviar-li el nom pel del músic Juli Garreta, però si bé la idea del nom va ser acceptada, se li reservà un altre indret de Girona per a posar-lo, a l'Eixample.
Els anys 1876 i 1830 l'Ajuntament es va fer ressò que el poble el seguia anomenant carrer de Jansana. L'abril del 1940 el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament proposava que el carrer es dediqués a José Calvo Sotelo, la qual cosa va ser aprovada, i el 13 de juliol del 1942, data del sisè aniversari del seu assassinat, el municipi va fer col·locar diverses corones de flors a les plaques on hi constava el seu nom. Calvo Sotelo havia vingut a Girona el mes de desembre de l'any 1924 amb motiu de donar una conferència al saló de plens de l'Ajuntament relativa a l'"Estatuto Municipal" que aleshores s'intentava imposar.
Dones cosint amb màquines de la marca Singer a l'interior del local del carrer Abeuradors cantonada carrer Mercaders. 1926. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 6 de febrer de 1959 es deixava sense resoldre una proposta de diversos veïns que demanaven la restitució del nom tradicional del carrer d'Abeuradors, si bé el canvi es va produir el 1962, mentre que el nom de Calvo Sotelo es donà a una avinguda de Montilivi.
Els anys 1832, 1871 i 1875 s'hi varen dur a terme obres d'agençament; en aquesta darrera data, i a proposta de l'alcalde Marià de Camps i de Feliu, es va decidir de substituir l'antic empedrat pel nou sistema de llambordes que en aquells moments era la darrera novetat en tècniques de construcció de paviments. Aquesta obra, feta a tall d'experiment per veure'n els resultats, es va fer des de la cantonada amb la Rambla de la Llibertat fins a l'altura del carrer dels Mercaders; el seu cost va ser de 475'50 pessetes. Més tard s'hi realitzaren d'altres obres, com la renovació de paviment i clavegueram del 1907, la instal·lació el 1919 de globus amb làmpades Nitra per tal de millorar-ne l'enllumenat, la col·locació de lloses el 1940, i el 1959 resultà afectat per la reforma que es feia a la Rambla de la Llibertat.
En aquesta ocasió, en suprimir-se el vial que passava prop de les voltes, s'eliminà el trànsit que s'endinsava per Abeuradors
fins al carrer dels Mercaders i es pavimentà igual que la Rambla de la Llibertat, tot donant la fesomia definitiva al carrer. El 1974 es va fer una altra renovació del paviment i del clavegreram.
Capçalera del periòdic 'El Postillón'. S'editava a la impremta i llibreria de Joaquim Grases, Abeuradors número 5 - (Ampliar)
Entre els edificis més destacables cal esmentar la casa que fa cantonada amb la plaça del Vi, que va ser construïda el 1330, tal com indica la inscripció que es conserva a la part alta de la primera volta, i la casa que limitava amb les antigues Voltes dels Esparters, enderrocades l'any 1869.
En un Manual d'Acords de l'Ajuntament de l'any 1483 es fa referència a una casa que era propietat dels administradors del Col·legi de Beuda, que mantenien una disputa amb un altra veí per raó dels límits de la propietat. En un document del mes de novembre de 1532 consta que hi havia hagut un baluard dit de l'Abeurador; en aquesta data els jurats van vendre a Jeroni Margarit, donzell, unes làpides del portal del baluard de l'Abeurador que havia quedat en bona part enderrocat a conseqüència d'un fort aiguat, cosa gens estranya si tenim present que aleshores l'Onyar trencava sovint per l'actual Rambla de la Llibertat, i que el carrer d'Abeuradors s'allargava fins al riu, tallant l'antiga plaça de les Cols en dues meitats.
El carrer d'Abeuradors ha estat de sempre un indret dedicat gairebé exclusivament al comerç. El 1558 comptava amb catorze caps de família que l'habitaven i es dedicaven a treballs artesanals i del sector de serveis: dos sabaters, dos calceters, dos botiguers, dos juristes, un hostaler, un sastre, un revenedor i un apotecari; més tard, a principi del segle XVIII, continua essent Un carrer comercial amb tendència als estatges habitats per oficis de caire liberal, com els juristes, i s'hi segueix trobant dues adrogueries i una botiga d'apotecari.
Obres al carrer Abeuradors. 1973. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La farmàcia i adrogueria que havia estat propietat de Josep M. Pérez Xifra, a la cantonada amb el carrer de les Ferreries Velles, datava de l'any 1884. En aquest mateix lloc hi havia hagut anteriorment la farmàcia Sambola, fundada a la darreria del segle disset. L’any 1927, el fotògraf Valentí Fargnoli i Annetta (1885-1944) venia les postals exposant-les als aparadors de la farmàcia Pérez Xifra del carrer Abeuradors números 2 i 4 i cada dilluns les canviava per les últimes que havia fet.
A principi del segle XX a la casa que tenia el número 17 hi havia la seu de la societat "Ateneo Obrero", i a l'esmentada farmàcia Pérez Xifra s'hi feien al capvespre unes animades tertúlies que reunien prohoms i lletraferits. El veritable centre de reunió de la intel·lectualitat gironina d'aleshores, però, era una altra casa d'aquest mateix carrer, l'anomenada "Cova de can Viñas", on fins al 1894, quan va tancar les portes per traspàs de la botiga, esdenvingué el punt de trobada d'una tertúlia important. Començava el capvespre i reunia gent tan diversa i representativa com Emili Grahit, Botet i Sisó, Enric Claudi Girbal, Josep Pasqual i Prats, el Dr. Josep Ametller i Viñas, el jurisconsult Manuel Viñas i Graugés, o Celestino Pujol i Camps, entre d'altres.
Anunci de la botiga de joguines de Federico Maresma, publicat al periòdic 'El Norte' el 3/1/1897 - (Ampliar)
Alberch (op. cit) esmenta que en una petita volta propera a aquest carrer s'hi exposava i venia antigament, fins als anys cinquanta del segle XX, la cacera o el bestiar d'un cert valor per la seva pell. Hom anomenava aquest lloc "la barra", pel fet que el bestiar exposat es penjava d'una barra de ferro que hi havia col·locada en tot l'ample d'aquella petita porxada.
El poeta i escriptor Josep Morató i Grau, que arribà a ser redactor en cap de "La veu de Catalunya" de Barcelona, era fill del carrer d'Abeuradors, on els seus pares tenien la fleca dita "la Barcelonesa".
Alberch (op. cit) explica que en una casa d'aquest carrer que havia estat propietat d'un tal Llimona, un home ric, va ser assassinat a casa seva per un lladre que volia fer-se seves les monedes que la víctima tenia amagades a les parets de l'habitatge. Sembla ser que la casa va ser venuda més tard i que el nou propietari, en el moment de dur a terme diverses obres, es trobà amb l'agradable sorpresa de veure aparèixer moltes monedes d'or que Llimona hi havia amagat en vida.
Bibliografia
- "El carrer Abeuradors". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 15/05/1984.
- "Crònica d'una casa, un carrer i la família Reitg (Girona, 1338-1948)". Teresa Reitg Nonó. 2012. ISBN 84-92789-23-8.
- "La casa Singer i can Duch". Pau Lanao. Article publicat al diari "El Punt-Avui" el 27/10/2010.
- "Girona al segle XIV" (Vol. II). Christian Guilleré. 1994. L'Abadia de Montserrat. ISBN 84-7826-546-5.
- "La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1998. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5.
- "Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906)". Josep M. Calbet i Daniel Montañà. Cossetània Edicions, 2001. ISBN 84-9568-405-5.
- "La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La Crònica de Jeroni de Real (1626-1683)". Joan Busquets i Dalmau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-513-9.
- "Memòries d'un gironí". Joan Vinyas i Comas. 1932. Impremta Masó, Girona.
 -
|
(Ampliar) - Inundació pel desbordament del riu Onyar al carrer Abeuradors. Al fons la Rambla de la Llibertat. 1962. Marcel Prat Prat. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres al carrer Abeuradors. S'hi observa el cartell de Discos Erato. 1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Anunci de màquines de cosir Singer, publicat al periòdic 'Teléfono catalán' el 17/10/1880.
Josep Morató i Grau (1875-1918). Publicat a 'La Ilustració catalana', número 130, el 26/11/1905.
(Ampliar) - Anunci de la farmàcia Pérez-Xifra, publicat al periòdic 'Diario de Gerona de Avisos y Notícias' l'11/11/1898.
Enric Claudi Girbal i Nadal (1839–1896). Publicat a 'Revista de Girona', número 173, 1995.
(Ampliar) - Plaques commemoratives de l'estada de Francesc Cambó i de les tertúlies de la 'Cova de can Viñas' a la façana de la casa número 2 del carrer dels Abeuradors.
Emili Grahit i Papell, als vint anys.
Imatge: losgrahityferrer.blogspot.com
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 04" N
2º 49' 29" E |
|
