El baluard
La reforma del carrer Migdia a l'entorn del Mercat del Lleó que du a terme l'Ajuntament de la ciutat han quedat aturades per l'aparició d'un pany de muralla corresponent a l'antic baluard de Sant Francesc (04/07/2011). (Ampliar)- Baluard de Sant Francesc, amb el monument als Defensors de Girona durant els Setges de 1808-1809. Fotografia presa el 1920, Adolf Mas. Ajuntament de Girona. CRDI(Ampliar) - Detall de la muralla del Mercadal en el seu tram més meridional. S'observa una de les torres adossades al mur i també una paret del baluard de Sant Francesc, que protegia aquest extrem. Valentí Fargnoli, 1910-1920. Ajuntament de Girona. CRDIL'enderroc de les muralles
Després de la Guerra del Francès, el cercle de pedra que representaven les muralles i que si bé durant segles havia protegit Girona, ara, ja totalment inoperant, només eren un destorb que impedia l'expansió urbana i la posada en pràctica del pla de l'eixample que tenia la ciutat. Desapareguda la muralla de la Gran Via de Jaume I, quedaven en peu tres dels cinc antics baluards que la complementaven: el de Santa Clara, el de Sant Francesc de Paula i el del Governador. (Ampliar)- El president Azaña amb una piqueta de plata inicia simbòlicament l'enderrocament dels baluards de Girona, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde Miquel Santaló, el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDIL'alcalde va lliurar al President un pergamí en el que es feia constar l'agraïment de la ciutat a la seva gestió. En el Saló de Sessions se celebrà una recepció, amb la participació de representants d'un gran nombre de municipis de les comarques gironines. Seguidament, els dos presidents amb l'alcalde sortiren al balcó de la casa de la ciutat per rebre l'homenatge popular. Des de la plaça del Vi, en cotxe descapotat i amb el seguici corresponent, es traslladaren al baluard de Santa Clara.
(Ampliar)
- Els presidents Azaña i Macià, amb l'alcalde Miquel Santaló, al saló de sessions de l'Ajuntament el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI
.
Després del banquet que se celebrà a l'Hotel Italians, del carrer de Ciutadans, es dirigiren al Centre Republicà, situat al carrer del Carme, i seguidament ja es desplaçaren fins a l'estació per emprendre el viatge de retorn a Barcelona. Els dos diaris que aleshores es publicaven a Girona dedicaren un gran espai a la crònica de la visita presidencial. Més extensa la d'El Autonomista que la del Diario de Gerona, la ideologia política del primer era més propera a Azaña que la del segon. Immediatament després d'aquesta diada festiva començaren les obres d'enderroc dels tres baluards iels panys de muralla, i la materialització de les esperades millores urbanístiques que la seva desaparició permetia. La desaparició del baluard de Sant Francesc de Paula va ser la que més radicalment va incidir en la modificació de l'urbanisme gironí. D'aquesta actuació se'n va derivar l'origen de la plaça Calvet i Rubalcaba, la prolongació de la Gran Via de Jaume I fins aquesta plaça i l'obertura del carrer Joan Maragall per enllaçar amb el seria la plaça Catalunya, i aleshores era la Rambla de Pi i Margall. En el centre quedava un generós espai, que deu anys més tard acolliria la plaça del mercat |
(Ampliar) - Plànol de la situació del baluard de Sant Francesc. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |