La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El baluard

La reforma del carrer Migdia a l'entorn del Mercat del Lleó que du a terme l'Ajuntament de la ciutat han quedat aturades per l'aparició d'un pany de muralla corresponent a l'antic baluard de Sant Francesc (04/07/2011).

Aquesta defensa de la ciutat es va construir el 1655 amb material de l'enderrocat Hospital de Santa Caterina, que es trobava a l'indret que actualment ocupa la Plaça del Mercat. Algunes restes d'aquesta construcció serveixen de base al monument als defensors de la ciutat durant el setge de 1808-1809. Durant els setges de la ciutat, quan es va constituir la Companyia de Santa Bàrbara, la segona escuadra va ser assignada a l'atenció d'aquest baluard, del de Santa Clara i el del Governador, a més dels trams de muralla intermitjos.

Ampliar
(Ampliar)
- Baluard de Sant Francesc, amb el monument als Defensors de Girona durant els Setges de 1808-1809. Fotografia presa el 1920, Adolf Mas. Ajuntament de Girona. CRDI

Ampliar
(Ampliar) - Detall de la muralla del Mercadal en el seu tram més meridional. S'observa una de les torres adossades al mur i també una paret del baluard de Sant Francesc, que protegia aquest extrem. Valentí Fargnoli, 1910-1920. Ajuntament de Girona. CRDI

L'enderroc de les muralles

Després de la Guerra del Francès, el cercle de pedra que representaven les muralles i que si bé durant segles havia protegit Girona, ara, ja totalment inoperant, només eren un destorb que impedia l'expansió urbana i la posada en pràctica del pla de l'eixample que tenia la ciutat. Desapareguda la muralla de la Gran Via de Jaume I, quedaven en peu tres dels cinc antics baluards que la complementaven: el de Santa Clara, el de Sant Francesc de Paula i el del Governador.

El 19 de desembre de 1931, finalment, el govern central va accedir a la petició de la ciutat, i el president i Ministre de la Guerra, Manuel Azaña es desplaçà a Girona per materialitzar la cessió de muralles i baluards a la ciutat i l'inici del seu enderroc. A tocar els murs del baluard de Santa Clara es va col·locar una tribuna des de la qual el president Azaña, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde de Girona Miquel Santaló, va donar el primer cop amb una piqueta de plata per simbolitzar l'inici de les tan esperades obres (1).

Ampliar
(Ampliar) - El president Azaña amb una piqueta de plata inicia simbòlicament l'enderrocament dels baluards de Girona, acompanyat del president de la Generalitat Francesc Macià i l'alcalde Miquel Santaló, el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI

L'alcalde va lliurar al President un pergamí en el que es feia constar l'agraïment de la ciutat a la seva gestió. En el Saló de Sessions se celebrà una recepció, amb la participació de representants d'un gran nombre de municipis de les comarques gironines. Seguidament, els dos presidents amb l'alcalde sortiren al balcó de la casa de la ciutat per rebre l'homenatge popular. Des de la plaça del Vi, en cotxe descapotat i amb el seguici corresponent, es traslladaren al baluard de Santa Clara.

Ampliar
(Ampliar) - Els presidents Azaña i Macià, amb l'alcalde Miquel Santaló, al saló de sessions de l'Ajuntament el 19 de desembre de 1931. Ajuntament de Girona. CRDI

Dalt el baluard, i al seu darrera la muralla i l'Hospici (l'actual Casa de Cultura), es formalitzà el lliurament dels baluards, i l'acció de la piqueta que simbolitzava l'inici de les obres d'enderroc. "Derribo simbólicamente las murallas que detuvieron tanto tiempo las legiones imperiales", va ser el discurs del president Azaña (2).

Després del banquet que se celebrà a l'Hotel Italians, del carrer de Ciutadans, es dirigiren al Centre Republicà, situat al carrer del Carme, i seguidament ja es desplaçaren fins a l'estació per emprendre el viatge de retorn a Barcelona.

Els dos diaris que aleshores es publicaven a Girona dedicaren un gran espai a la crònica de la visita presidencial. Més extensa la d'El Autonomista que la del Diario de Gerona, la ideologia política del primer era més propera a Azaña que la del segon. Immediatament després d'aquesta diada festiva començaren les obres d'enderroc dels tres baluards iels panys de muralla, i la materialització de les esperades millores urbanístiques que la seva desaparició permetia.

La desaparició del baluard de Sant Francesc de Paula va ser la que més radicalment va incidir en la modificació de l'urbanisme gironí. D'aquesta actuació se'n va derivar l'origen de la plaça Calvet i Rubalcaba, la prolongació de la Gran Via de Jaume I fins aquesta plaça i l'obertura del carrer Joan Maragall per enllaçar amb el seria la plaça Catalunya, i aleshores era la Rambla de Pi i Margall. En el centre quedava un generós espai, que deu anys més tard acolliria la plaça del mercat

.

Ampliar
(Ampliar) - Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011


Notes

(1) - En les seves Memòries, Azaña explica que s'havia proposat estrenar a Barcelona la seva obra teatral La Corona. L'havia escrit l'any 1928, però aleshores no era prudent o potser ni possible representar-la. Hauria volgut presentar-se a Barcelona simplement com autor teatral, però es veié obligat a acceptar el protocol que corresponia al seu elevat càrrec institucional. I aprofitant el viatge oficial a Barcelona es desplaçà fins a Girona.

El tren, tot i portar incorporats els vagons presidencials, arribà amb un considerable retard, per no perdre el costum. Des de Barcelona acompanyaven el President del Govern, el de la Generalitat, Francesc Macià, i diverses personalitats polítiques. A la plaça del Carril de Girona el reberen les autoritats locals, mentre una companyia de l'exèrcit li rendí els honors de rigor.

Comentà que havia estat alguna altra vegada a la ciutat, però sense música. Es mostrà satisfet de la gran participació popular en la rebuda i comentà que els gironins celebraven amb raó la desaparició d'aquelles fortificacions. En cotxe descobert es dirigí a l'Ajuntament, on l'Alcalde, Miquel Santaló, li presentà les forces vives de la ciutat. Entre aquests li sorprengué la gran semblança física que tenia amb ell un apotecari, amb qui mantingué un breu diàleg. "Pero Vd. Soy yo¡", va dir Azaña. "Pero con mucha diferencia", li respongué l'apotecari. "Si quiere cambiamos", replicà el president.

Es tractava del senyor Joaquim Medrano i Barbadillo, director de la farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina. Vivia en la casa del carrer de Les Bernardes, que ara porta el nº 44 del carrer de Santa Clara. El recordo perfectament i és ben cert que tenia una gran semblança amb el President del Govern. (Extret de l'article "L'enderroc dels baluards" d'Enric Mirambell, publicat al Diari de Girona el 6 de febrer de 2011)

Tornar al text

(2) - A les seves memòries, segons esmenta Mirambell a l'article referenciat a la nota 1, Azaña comentava "Nos pasearon por Gerona y sus cercanías en coche descubierto..." indicant que va passar molta fred, bufava la tramuntana i el termòmetre havia baixat fins a tres graus sota zero.

Explica que els que l'acompanyaven li feien grans elogis de la ciutat, i cap li deixa de dir que la Girona vella és superior a Toledo. Ell no ho desmenteix, com diu que fan altres castellans, i així es fa simpàtic a Catalunya. Les referències de premsa especifiquen que aquest passeig va consistir a mostrar-li la Devesa i els baluards del governador i de Sant Francesc de Paula, que entraven en el lliurament fet a la ciutat.

Tornar al text


Back-Index

Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011.

Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 7 de juliol de 2011.

Granader dels exèrcits napoleònics, 1808, un dels cossos presents als setges de Girona de 1808-1809. Dibuix de Bellange (1800-1866), al llibre de P.M. Laurent de L`Ardèche "Histoire de Napoleon", 1843. (Vikipèdia)

Ampliar
(Ampliar) - Plànol de la situació del baluard de Sant Francesc. Gentilesa de Jordi Pericot i Dilmé

Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 7 de juliol de 2011.

Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011.

Pany del baluard posat al descobert durant les obres. Fotografia presa el 5 de juliol de 2011.

- La Girona moderna. Fortificacions i baluards al segle XVII. Article i plànols de situació dels elements defensius de Girona a l'època.

- El monument del Lleó. Index d'articles, apartats i reportatges sobre el monument aixecat als defensors de Girona durant 1808-1809 damunt les restes del baluard de Sant Francesc.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés