La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'atorgament a Sant Feliu de Girona del títol de basílica menor

El sant pare Benet XVI ha concedit a l'església de Sant Feliu de Girona el títol de basílica menor. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va sol·licitar el 4 de febrer de 2011 al Vaticà la concessió d'aquest títol eclesiàstic per dotar l'església de més importància i dignificar-la. La petició del bisbe anava acompanyada d'un ampli informe sobre la història del temple, així com les joies artístiques i les activitats litúrgiques i pastoral que s'hi desenvolupen.

Ampliar
(Ampliar) - Proclamació de Sant Feliu com a basílica menor

La resposta del Vaticà, del dia 31 de maig, del prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, el cardenal Antonio Cañizares, va ser signar el decret perquè la fins aleshores parròquia major de Sant Feliu de Girona fos basílica menor. El títol comporta que totes les cerimònies que es facin a l'església han de tenir una especial rellevància en els camps litúrgics i pastorals.

La benedicció de la basílica

Sota la presidència del cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, arribat de Roma amb motiu de l'acte, el diumenge 9 d'octubre va tenir lloc la festa de proclamació de Sant Feliu de Girona com a basílica menor, amb l'assistència d'unes mil persones que es van aplegar a l'església.

Cañizares va presidir la celebració, que va durar una hora i mitja, amb tres bisbes més: el de Girona, Francesc Pardo; i els emèrits Carles Soler i Perdigó i Jaume Camprodon, que també varen estar acompanyat, a l'altar, pel rector de la parròquia, Joan Baburès, i diversos capellans diocesans i diaques permanents i, d'entre els concelebrants, el claretià gironí Joan Maria Canals, director del Secretariat de Litúrgia de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

La cerimònia litúrgica va finalitzar quan les autoritats eclesiàstiques, acompanyades de les civils, amb representants de les diverses administracions públiques, anessin a descobrir una placa que recordarà l'efemèride i que està situada a la part contraposada de l'altar, a tocar de l'entrada a la basílica per l'entrada de la plaça de Sant Feliu. El trasllat de l'ombrel·la i el campanaret, signes distintius basilicals, a càrrec de membres de la confraria de la Passió i Mort, que té la seu a la parròquia, va ser un altre de les fases identificatives de la festa de proclamació.

Ampliar
(Ampliar) - Proclamació de Sant Feliu com a basílica menor

La primera catedral

La importància de l'església de Sant Feliu prové de segles enrere, atès que la primitiva construcció es va aixecar sobre la sepultura del primer màrtir conegut i venerat de la diòcesi, sant Feliu, i això la va convertir en la primera catedral de Girona. Els documents demostren l'existència de l'església els segles VI-VII, i a l'absis actual s'hi conserven sarcòfags romano-cristians que daten dels segles II-IV. L'actual església és un monument romanicogòtic construït entre els segles XII i XIV. La importància artística del monument va quedar ratificada l'any 1931 quan Sant Feliu va ser declarada bé cultural d'interès nacional.

La concessió del títol de basílica menor de Sant Feliu de Girona converteix aquesta església en la tercera amb aquest títol concedit pel sant pare. La catedral de Girona també té concedit el títol de basílica menor, el mateix que passa amb la basílica de Castelló d'Empúries. De fet, el papa Benet XVI és el segon títol que atorga a la diòcesi de Girona, ja que l'any 2006 ja va atorgar el títol de basílica menor l'església que els castellonins coneixen com la catedral de Castelló d'Empúries, malgrat que mai va funcionar com a seu catedralícia. La cerimònia de proclamació de la basílica de Castelló es va celebrar el setembre del 2006 en una multitudinària missa. Hi ha una tercera església en discòrdia, el cas del Sant Sepulcre de Palera, que alguns textos identifiquen com a basílica, però mai s'ha pogut obtenir el document acreditatiu de l'obtenció del títol.

El patró de Girona

Un altre fet rellevant per a Sant Feliu és la presència dins de l'església de la capella de Sant Narcís, que data del segle XVIII i és on es venera el sepulcre del sant. Cada 29 d'octubre l'església s'omple de gironins i les màximes autoritats civils que volen complir la tradició d'anar a la missa de Sant Narcís i a buscar el cotó característic. L'església conserva també sepultures d'alguns dels bisbes des del segle X, i va tenir una comunitat de monjos des del 947 fins al segle XIX, quan va rebre el títol de parròquia major.


Back-Index









  • L'església de Sant Feliu. Index d'articles i reportatges sobre el temple, la seva història, obres d'art, etc.

  • Els tres sepulcres de Sant Narcís. Article sobre els diversos sepulcres del patró de Girona.

  • Llegendes i tradicions de Sant Narcís. Article sobre les llegendes que envolten la vida del sant i les tradicions gironines que s'hi relacionen.

  • L'ofici de Sant Narcís. Article i reportatge de l'ofici de Fires de Girona.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés