Caiguda de la campana Assumpta


		El Corpus de 1946. El dijous, dia 20 de juny de l“any 1946 era la festivitat de Corpus, quan la processó tenia encara totes les característiques que s'havien anat conservant des de la institució de la solemnitat, en el segle XIV, amb l“afegitó del nacionalcatolicisme, aleshores vigent. Segons explica Enric Mirambell, prèviament a l'hora de la sortida de la processó, la tropa cobria la carrera, en tot l'itinerari que el seguici havia de fer. A l“escalinata de la Catedral dues fileres de soldats hi eren disposats per rendir honors a la custòdia. Darrere el cordó militar, i en els replans s“hi reunia una munió de persones que volien presenciar el pas de la processó. A la plaça dels Apòstols s“hi aplegaven un bon nombre de persones que esperaven l'hora d'entrar al temple per participar en la processó. I també hi havia les tropes que havien de cobrir el cordó en el seu darrer tram. (Ampliar) - Plaça dels Apòstols de la Catedral de Girona. Militars al voltant de les restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. En el moment de sortir la processó les campanes brandaven insistentment, com era de ritual, i quan la Custòdia començava a baixar l'escalinata es produí com una brutal explosió: la campana major de 1.589 kg penjada a la finestra que mira cap a la plaça, es va precipitar. Alguns cronistes expliquen que els escolans no tenien experiència campanera i feien un mal ús de la campana, o que la fusta del jou no estava en bon estat (1). La campana es va endur la barana, la cornisa i va caure a la plaça des d'una alçada d'uns 50 metres, produint un xiulet d'uns 4 o 5 segons seguit d'un tro que va trencar alguns vidres de les cases properes. La campana va quedar completament esmicolada; per sort no hi va haver víctimes ni ferits. Els soldats trencaren la formació. El general, que formava part de la presidència de la processó, reclamava que els seus subordinats tornessin al seu lloc. Quan la gent s“assabentà que havia caigut una campana en un lloc en què, en aquell moment, no es trobava ningú, tothom se sentí alleugerit. I la processó continuà el seu curs amb tota normalitat. (Ampliar) - Processó de Corpus. Alumnes del Foment de Cultura a les escales de la Catedral. 20 de juny de 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. La campana Assumpta havia caigut sobre el paviment de la plaça dels Apòstols, prop del pou. En aquella plaça que poc abans era plena de gent, aleshores només hi havia els soldats del cordó, que estaven situats en la zona més propera a la porta de la seu, i que per tant no els afectà la caiguda de la campana. En una fotografia es pot veure la campana trossejada, i l'esvoranc que es produí en el paviment, i com a testimonis de l“accident, hi apareixen els gastadors del tercer batalló del regiment d“Infanteria Alcàntara 33. Aprofitant el mateix metall de la campana accidentada, la casa Barberí d“Olot la va refondre. La nova campana resultà una mica inferior a la primera, i el seu pes es reduí a 1.500 quilos, en lloc dels gairebé 1.600 inicials. El dia 28 d'octubre, del mateix any 1946, vigília de la festa de Sant Narcís, el bisbe Cartañà beneí la campana restablerta, i així en la festivitat del patró de Girona tots les campanes pogueren repicar. Uns dies després de l“accident de Corpus, a la Catedral es cantà un solemne Te Deum per donar gràcies per no haver-se produït cap dany personal. Per evitar que es pogués repetir una altre caiguda de campana, el Capítol encarregà un projecte a l'enginyer Carles Batlle Ensesa, qui va aconsellar la col·locació de les campanes a l'interior del campanar, en lloc de situar-les en els finestrals. (Ampliar) - Restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. Síntesi històrica de les campanes. La Catedral havia tingut una campana anomenada Carlemany, d'origen molt antic. Es trencà el 24 de setembre de 1583, i es va acordar refer-la el 12 de juny de 1587. Trencada altra vegada, va ser refeta altre vegada i beneïda el 6 de maig de 1636. Es trencà per tercera vegada el 17 d'agost de 1684 es va refer de nou amb signatura d'àpoca el 4 de juny de 1688. Consta que encara existia el 1721 (J. Gibert, op. cit.). L'any 1607 per poder completar el darrer tram de la volta gòtica es va haver d'enderrocar el campanar del Sepulcre i les seves campanes varen ser traslladades al nou campanar, però l'obra no estava acabada i les campanes es col·locaren en una bastida provisional de fusta. Les campanes havien sigut tretes a les finestres del nou campanar al maig de 1769, quan s'havia enllestit l'obra, on s'estarien fins l'any 1936, quan totes, excepte la dels Quarts i la de les Hores, varen ser despenjades i foses. (Ampliar) - Interior del pavelló dedicat a Girona a l'Exposició Universal de Barcelona. Al centre s'identifica una campana de l'empresa Barberí d'Olot. 1888. Pau Audouard Deglaire. CRDI - Ajuntament de Girona. Les campanes de la Catedral van ser "comprades" en diversos moments històrics, durant les guerres que va patir Girona: en 1694 per la invasió dels exèrcits de Lluís XIV de França, va caldre redimir-les per a salvar-les. També el 1717, en ocasió de la conquesta de Girona per les tropes de Felip V va caldre tornar a redimir les campanes. El 1936, van ser destruļdes deu campanes, quedant només les quatre del rellotge, que encara persisteixen. Les noves campanes, foses en 1941 (la major o "Assumpta" va haver de ser refosa en 1946) tenien les sogues per a moure-les, fins a la base de la torre, on encara figuren pintats els noms de les campanes corresponents, per on abaixarien les cordes. També s'utilitzava, el mateix que abans de la desaparició dels bronzes històrics, la campana de les hores, en combinació amb les altres, encara que només mitjançant tocs del batall; la seva corda arribava fins al centre de l'estança interior del campanar. (Ampliar) - Les campanes de la Catedral. 6 de juny de 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona. Les campanes del segle XX. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, el campanar de la Catedral tenia vint-i-set campanes (2), la major part de les quals, el mes de juliol, foren baixades del campanar i destruïdes. Només hi quedaren les de les hores i dels quarts. La campana de les hores era la més voluminosa i la que donava el so més greu. En el cas que haguessin volgut retirar-la del seu lloc hauria estat necessari destruir-la prèviament, atès que el seu diàmetre és uns centímetres més gran que l“amplada dels finestrals (E. Mirambell, op. cit.). L“any 1939 es construļren noves campanes per substituir, en part, les que havien estat destruïdes. El dia 16 de maig de l“any 1940, solemnitat de l'Ascensió, es beneia la primera de les noves campanes. La cerimònia se celebrà en el rerecor de la Catedral, acabada la missa conventual. La nova campana portava el nom d'Assumpta, i tenia un pes d'uns 1.500 kg. Va ser fossa en els tallers Barberí d'Olot, i seguidament fou col·locada en el finestral encarat a ponent. (Ampliar) - Processó de Corpus. Processó de Corpus al seu pas pel pont de Pedra. Al centre, amb un bàcul, el bisbe Josep Cartañà. 17 de juny de 1954. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. Un any més tard, i també el mes de maig varen ser beneïdes pel bisbe Josep Cartañà i col·locades en el campanar altres tres campanes, també construïdes als tallers Barberí. Les tres noves campanes porten el nom de Capitular, o Narcisa, Dominical i Quotidiana, cadascuna amb el seu propi comès, com el seu mateix nom indica. La prioritat del seu ús és el de convocar el clergat i els fidels als cultes catedralicis, però també anuncien les festivitats i els esdeveniments. En altre temps també havien servit per anunciar moments de perill, a causa d“incendis o de situacions bèl·liques, que al llarg de la història afectaren la ciutat. En segles anteriors la campana anomenada Peixatera, una de les destruïdes l'any 1936, anunciava els dies d'abstinència, i també l“arribada de peix al mercat. (Ampliar) - Plaça dels Apòstols de la Catedral de Girona. Militars al voltant de les restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. Dades de la campana Assumpta. Amb un diàmetre de 140 cms i una alçada del bronze de 107, té un pres aproximat de 1.500 kg. Mostra la següent epigrafia i decoracions: en el mig, a la part de fora, una Immaculada, a la dreta un Escut d'Espanya, en la part interior la marca de fàbrica "Fundicion de campanas / H. de E. Barberi en olot / medalla de oro", mentre que a l'esquerra hi ha repartits tres escuts: un de Girona, un altre episcopal i l'escut capitular on diu "Sigillum Capituli Gerundensis Ecclesiæ" (Segell del Capítol de l'Església gironina). En el mig peu, la inscripció: "Tu decus huius almæ sedis. Tu honorificentia populi nostri, o Maria Assumpta et exaltata in coelis, trahe nos post te signum Gerundensis Basilicæ primum post summam rerum subversionem b. m. v. Assumptæ ab Excmo. et Rdmo. D. D. Josepho Cartana. episcopo gerunden die XVI maii MCMXL consecratum / ecclesiam dei Pio Papa XII hispaniamque præclarissimo duce Franco regentibus. Die XX junii MCMXLVI infausto evento contritum. ex eodem metallo fabrefactum et iterum solemni benedictione. Donatum die XXVIII mensis octobris ejusdem anni". (Ampliar) - Retrat de dos homes amb l'Àliga de l Ciutat durant la processó de Corpus al pont de Pedra. 24 de maig de 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. Que es pot interpretar com "Tu ets l'ornament d'aquesta Catedral. Tu ets aquella qui dóna honor al nostre poble, oh Maria Assumpta i exaltada en els cels, atrau-nos darrere de tu. Aquesta campana que va ser feta primerament després de la revolta i dedicada i consagrada a la benaurada Mare de Déu Maria Assumpta per l'Excel·lentíssim i Reverendíssim doctor el senyor Josep Cartaña bisbe sent Pius XII el papa de l'església de Déu i regint les terres d'Espanya el molt preclar cabdill Franco, vaig ser destruïda per un desgraciat esdeveniment el dia 20 de juny de 1946. Vaig ser fabricada amb el mateix metall i després d'allò solemnement beneïda i oferida el dia 28 d'octubre del mateix any" (3). Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de Barberí que tenia fins a la caiguda en 1946. Després li van posar el jou metàl·lic que encara existeix a la torre, adaptat a una campana fabricada sense anses. El 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa. Es conserva en la sala el jou de ferro original on s'hi llegeix "Tomas - Soles / y Ca Gerona / 1946". La campana no té anses, i està foradada per fixar-la al jou. Es tracta d'una solució industrial, habitual en els anys 40, per abaratir costos de producció, sense afectar la sonoritat de la campana. (Dades de l'associació Campaners de la Catedral de València=. (Ampliar) - Diada de Corpus. El pont de l'alferes Huarte engalanat amb flors. Al fons, l'actual plaça Salvador Espriu. 16 de juny de 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. Notes (1) - La campana Assumpta, des que es va estrenar, el mes de maig de l“any 1940, va presentar certes anomalies. Fins i tot va ser canviada d“emplaçament, del finestral situat sobre l“escalinata fou traslladada al que està orientat cap a migdia, i s'hi feren algunes correccions en el seu jou. Els capitulars se'n preocuparen però els tècnics de la casa constructora confiaven en la seva seguretat. (Enric Mirambell, article "Un Corpus que podia haver resultat luctuòs", publicat al Diari de Girona, 27/05/2018). - Tornar al text (2) - D'aquestes, onze estaven instal·lades al campanar, de les que només en quedaren dues. Les altres 9 campanes antigues eren: l'Assumpta, la Capitular, la Dominical, la Quotidiana, la Narcisa, la Bramamorts, la Peixatera, la campana de les Excomunions "Vedada", i la Petita o de l'Oració:. A part d'aquestes hi havia moltes altres campanes repartides per l'edifici que tampoc es varen conservar: les matraques, el carilló o roda de campanes, "la Cloca" d'avisar els campaners, original del campanar del sepulcre fosa el 1340, i altres campanetes d'ús intern. - Tornar al text (3) - L'inici del text prové de l'Antic Testament "Tu gloria Jerusalem, tu laetitia, Israel, tu honorificentia populi nostri" (Judith 15, 10): "Tu ets la glòria de Jerusalem, tu ets l'alegria d'Israel, tu ets l'honra del nostre poble". La frase forma part del "Tota Pulchra es", un cant anònim del segle XIV, que utilitza diversos textos bíblics associats a Maria. - Tornar al text Bibliografia. - "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona. - "La Catedral de Girona, entre l'acabament i la restauració. (1010-2003)". Gemma Domènech i Rosa Maria Gil. 2004. Girona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLV. - "Un Corpus que podia haver resultat luctuòs". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al Diari de Girona, 27 de maig de 2018. - Dades de la web de l'associació Campaners de la Catedral de València, www.campaners.com	(Ampliar) - Retrat d'Enric Pagès al costat de la campana Assumpta de la Catedral de Girona després de ser refosa a l'empresa Barberí d'Olot i instal·lada en un nou jou de ferro colat a Tomàs Solés i Cia, segons un invent de Carles Batlle Ensesa. 1946. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Josep Maria Crescenti Miró al costat de les restes de la campana Assumpta. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Plaça dels Apòstols de la Catedral de Girona. Militars al voltant de les restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Restes de la campana Assumpta després de caure des del campanar durant la processó de Corpus. 20 de juny de 1946. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Processó de Corpus. Retrat d'un militar al pont de Pedra. 5 de juny de 1947. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Campanes del campanar de la Catedral de Girona. 1910-1920. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Processó de Corpus al seu pas pel pont de Pedra. 5 de juny de 1947. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Custòdia de Corpus conservada al Tresor de la Catedral de Girona. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Altar de Corpus de la Catedral de Girona. 1930-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Catifa de flors a l'interior de la Catedral de Girona el dia de Corpus Christi. Al fons, l'altar de la Catedral amb el baldaquí i el retaule d'argent. 1924. Joan Carrera Dellunder. CRDI - Ajuntament de Girona. ---

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés