La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'accés des del fossat. Si bé l'entrada a l'espai que havien ocupat les dependències de la defensa ciutadana des de la pujada de la torre d'Alfons XII permet contemplar les restes dels edificis del fort, el polvorí, les garites i l'entrada a la cisterna, amb unes magnífiques vistes sobre les Gavarres i la part sud i est de Girona, accedir-hi des de la part baixa del turó:, pel camí del Polvorí permet observar les restes de les defenses externes del fort: els baluards, els hornabecs (1) i el fossat.

Plànol del fort dels Caputxins. 1739

(Ampliar) - Plànol del fort dels Caputxins. 1739. Archivo General de Simancas.

Si bé el fort no va ser conquerit durant la Guerra del Francès (1808-1810), durant la sortida de les tropes napoleòniques de la ciutat de Girona i la fi de la dominació francesa de la ciutat, el fort va ser volat, com tantes altres defenses de la ciutat.
Emili Grahit i Papell, a "Historia de los sitios de Gerona de 1808 y 1809" descriu així la fortificació: "El fuerte de Capuchinos era avanzado sobre la actual carretera del cementerio: Tenía la figura de un cuadrilongo con pequeños baluartes y un hornabeque simple, sobre el frente, al medioda, que descubría el barranco por donde pasan dicha carretera y el rio Oñ:ar. Batia la altura de Montilivi, asi toda la llanura, las alturas de levante y cubría los demás fuertes". ("Diario de Gerona de Avisos y Notícias", 22/4/1908).

Plano, perfiles y elevacion de un almazen con boveda sensilla para repuesto de la polvera [sic] que se propone colocar en el fuerte de Capuchinos, el mas distante de los de ella, entre la muralla de su rezinto actual y porcion de una antigua. 1739

(Ampliar) - Plano, perfiles y elevacion de un almazen con boveda sensilla para repuesto de la polvera [sic] que se propone colocar en el fuerte de Capuchinos, el mas distante de los de ella, entre la muralla de su rezinto actual y porcion de una antigua. 1739. Archivo General de Simancas.

Algunes notes històriques extretes del "Diario de Gerona". El Governador del fort de Caputxins el 20 de juny de 1808 era Felip Bojons. Dia 27 de juliol de 1808.— Al amanecer salió del fuerte de Capuchinos una guerrilla de 16 voluntarios del segundo de Barcelona al mando del teniente don Antonio Pellicer y al llegar á la altura de Montilivi, á tiro de fusil de dicho fuerte, se encontró con otra del enemigo compuesta de 50 hombres. Apesar de la inferioridad numérica nuestra guerrilla atacó con decisión, haciendo retirar á la enemiga hasta las casas inmediatas, donde reforzados mantuvieron un vivo fuego. Presentáronse 17 caballos para contener á los voluntarios, pero formando estos en columna, les esperaron, y los ginetes al ver que era tropa, que aun no habian visto en los alrededores de Gerona, volvieron grupas á los gritos de tropa, tropa, dejando un caballo muerto.

Plà:nol del fort de Caputxins. Detall de 'Plan de l'enceinte fortifi&eacuute;e de Gironne'. 1710

(Ampliar) - Plà:nol del fort de Caputxins. Detall de 'Plan de l'enceinte fortifi&eacuute;e de Gironne'. 1710. Bibliothèque nationale de France.

Dia 4 de juliol de 1809.- Para impedir que el enemigo se apoderase del ganado que había en las inmediaciones del fuerte de Capuchinos, se verificó una salida al mando del capitán D. Pedro Boada y Bó, con 25 hombres á los cuales se juntaron voluntariamente Fr. Rafael Orri, Fr Francisco Bosch y Fr. Alberto Armada, religiosos franciscanos.

Plà:nol dels forts de les Pedreres. Detall de 'Gironne', dibuix d'A. Bertau. 1711

(Ampliar) - Plà:nol dels forts de les Pedreres. Detall de 'Gironne', dibuix d'A. Bertau. 1711. Bibliothèque nationale de France.

Dia 5 de setembre de 1809.- En su vista el general Álvarez dispuso que el teniente coronel D. Felipe de Fleíres, comandante del primer tercio de voluntarios de Talarn y D, Carlos Montignani, gobernador del fuerte de Capuchinos, saliesen con 500 hombres, ocupasen las alturas de Puig-Ventós y casa Estela, desalojando de ella á los enemigos, y franqueasen de esta manera, por una parte, lá salida de los paisanos forasteros que habian entrado aquellos dias en Gerona y deseaban regresar á sus domicilios, y por otra el paso del convoy reunido en los Ángeles.

Vista aèria de l'espai ocupat per l'antic fort dels Caputxins

(Ampliar) - Vista aèria de l'espai ocupat per l'antic fort dels Caputxins. Google Maps.

Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809

(Ampliar) - Plan du Siège de Gironne par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809 (detall). D = Fort del Conestable. E = Fort de la reina Anna. F = Fort dels Caputxins. Bibliothèque nationale de France.

Notes

(1) - Un hornabec és una fortificació exterior que es compon de dos mitjos baluards. Els hornabecs es van desenvolupar a partir del segle xvi. La paraula hornabec té el seu origen a l'alemany Hornwerk, de Horn, banya, i Werk, obra, és a dir, construcció en forma de banya.
(Tornar al text)

Bibliografia

  • "La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals". Jaume Prat, Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-057-7
  • "La muralla de Girona. Del orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86953-21-9
  • "Els darrers mil anys de les muralles". Diversos autors. 2009. Col. Girona a l'abast XI. Bell-lloc. ISBN 978-84-922386-2-0
  • "Girona. Convents i Monestirs, segles X - XIX". Direcció Joan Boadas. 2005. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9
  • "Els dipòsits de la memòria. Vides i històries de les cisternes de Girona". Josep Vicens i Joan Ibàñez. 2005, Llibres dels Quatre Cantons. ISBN 84-96444-04-X

    • [Més imatges]------ Back-Index-Next

    Història--------Història

    Estado general de las fuerzas destinadas a puestos artillados de la plaza, castillos y fuertes. 19 d'octubre de 1808

    (Ampliar) - Estado general de las fuerzas destinadas a puestos artillados de la plaza, castillos y fuertes. 19 d'octubre de 1808. Arxiu Històric de Girona.

    Primer i segon regiments d'infanteria de línia del Gran Ducat de Berg. 1809.

    (Ampliar) - Primer i segon regiments d'infanteria de línia del Gran Ducat de Berg. 1809. Esquerra: el coronel Mouff; dreta: fuseller del segon regiment. Dibuixos de Marc Morillón.

    Primer i segon regiments d'infanteria de línia del Gran Ducat de Berg. 1809.

    (Ampliar) - Primer i segon regiments d'infanteria de línia del Gran Ducat de Berg. 1809. Esquerra: fuseller del primer regiment; dreta: músic del segon regiment. Dibuixos de Marc Morillón.

    Segon batalló de Barcelona. 1808-1809

    (Ampliar) - Segon batalló de Barcelona. 1808-1809. Esquerra: fuseller; dreta: oficial. Dibuixos de Marc Morillón.

    Segon batalló de Barcelona. 1808-1809

    (Ampliar) - Segon batalló de Barcelona. 1808-1809. Esquerra: tambor; dreta: fuseller. Dibuixos de Marc Morillón.

    Localització
    41º 58' 36" N
    2º 50' 07" E

  • Senyalització d'espais naturals i patrimonials al parc de les Pedreres. Reportatge fotogràfic de la inauguració dels primers plafons informatius, el dissabte 1 d'abril de 2023.

  • El fort del Calvari. Article històric i reportatge fotogràfic del fort del Calvari.

  • L'itinerari de la muralla. Articles històrics i reportatges fotogràfics dels diversos trams de les muralles de la ciutat.

    • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    		Creat: 20/08/2023