La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La cisterna dels Caputxins és un antic dipòsit d'aigua construït en les obres d'ampliació del convent entre el 1584 i el 1587, que va servir als residents del convent dels Caputxins i posteriorment a un fort de defensa. Està ubicada a l’est del terme municipal de Girona, sota el Pla del Fort dels Caputxins en el sector de les Pedreres. Les dimensions de la cisterna aproximadament són de 10 m de llarg i 12 m d'ample, uns 120 m2 que, amb una alçada de 6,29 m permetria acumular 700 m3 d'aigua. La cisterna consta de tres grans sales separades per quatre voltes gòtiques amb arcs ogivals al centre que aguanten l'estructura, i un passadís que serveix per accedir a l’interior que volta part del perímetre de l'espai d'emmagatzematge.

Interior de la cisterna

(Ampliar) - Interior de la cisterna. Imatge Lidar, Ajuntament de Girona

S'utilitzà pel subministrament d'aigua dels residents del convent i més endavant pels del fort dels Caputxins situat al costat. Des de la cresta de la muntanya dominava perfectament el camí a Sant Feliu de Guíxols i el puig de Montilivi, alhora que cobria els altres forts. En aquest indret ja s'havia establert una defensa avançada del fort de la reina Anna i del fort del Conestable al segle XVII.
Pot accedir-s'hi per mitjà d'un túnel subterrani que, possiblement, en origen va ser construït per anar a una probable cripta o a altres dependències subterrànies (1). Quan es va construir el fort, s'aprofità com a túnel d'escapatòria a través d'una porta secreta, avui tapiada, oberta a la vessant de Vila-roja. Probablement també servia de comunicació subterràania entre els dos recintes del fort separats pel fossat.

Arc ogival de la cisterna

(Ampliar) - Arc ogival de la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

Un cop travessada l'entrada, el primer que s'observa és un antic pou per extreure l'aigua i, a la dreta, un túnel. Seguint-lo, s'arriba fins a una bifurcació. El túnel de la dreta condueix fins a l'antiga sortida, avui tapiada, de la banda de Vila-roja, i el de l'esquerra, a un petit forat que permet accedir a l'interior de la cisterna (Jaume Prat, op. cit).

Interior de la cisterna

(Ampliar) - Interior de la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

L'inici de l'època moderna es caracteritzà pel gran trencament de l'Església cristiana entre protestant i catòlica. Així, al llarg del segle XVI aparegueren nous ordres religiosos que propugnaren el retorn a una pobresa evangèlica; aquest va ser el cas dels caputxins, entre altres.
A finals del segle XVI s'instal·laren a Girona, en un primer moment al l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia a la muntanya de les Enderrocades. Al seu voltant es van aixecar diverses construccions, pel que el lloc va passar a ser conegut com la Mare de Déu de les Ermites. Considerant que l'indret no era el més adient per dur a terme les seves tasques pastorals, el capítol de 1623 va acordar aixecar un nou establiment al Mercadal, al costat de l’hospital de Santa Caterina. La primera pedra va ser posada el 1624 i el lloc dedicat al Corpus Christi.

Passadís tapiat

(Ampliar) - Passadís tapiat. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

El fort va estar actiu fins a la Guerra del Francès. Amb l'arribada dels exèrcits napoleònics per la zona de Palau, en el primer setge (1808), el primer canó es va disparar des d'aquest fort. Durant el setge final dels francesos (1809), el fort era defensat per un batalló de voluntaris de Tarragona i el primer batalló de Miquelets de Manresa. Aquest fort, mai va ser capturat.
Segons recull l'exalcalde Emili Grahit en les seves memòries, el fort tenia vuit canons i dos morters. Quan el 1814 les tropes franceses van abandonar la ciutat, ho van fer destruint totes les fortificacions, i el fort va ser volat. Des d'aleshores, només hi ha restes escapçades. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat d'un de ja existent. D'aquesta època daten les garites encara dempeus i visitables.


Notes

(1) - En un plànol del fort de 1733, diu textualment: "Sitio en donde estaba el convento de los Rdos. Padres Capuchinos en cuyos vestigios quedan diferentes subterráneos y una cisterna". (Museu Militar. Castell de Montjuïc, Barcelona. Carpeta 12, plànol 68 2º 1962-993). Esmentat per Jaume Prat, op. cit. - (Tornar al text)


Bibliografia

  • "La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals". Jaume Prat, Jordi Pericot. 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-057-7
  • "La muralla de Girona. Del orígens a l'enderrocament". David Iglésias i Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86953-21-9
  • "Els darrers mil anys de les muralles". Diversos autors. 2009. Col. Girona a l'abast XI. Bell-lloc. ISBN 978-84-922386-2-0
  • "Girona. Convents i Monestirs, segles X - XIX". Direcció Joan Boadas. 2005. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-012-9
  • "Els dipòsits de la memòria. Vides i històries de les cisternes de Girona". Josep Vicens i Joan Ibàñez. 2005, Llibres dels Quatre Cantons. ISBN 84-96444-04-X
  • "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola, Universitat de Nàpols.


  • El fort del Calvari
    ------Article històric i reportatge fotogràfic del fort del Calvari.

  • L'itinerari de la muralla
    ------Articles històrics i reportatges fotogràfics dels diversos trams de les muralles de la ciutat.

  • El fort dels Caputxins (primera part)
    ------Articles històrics i reportatge fotogràfic de les restes defensives del fort i polvorí.

  • El fort dels Caputxins (segona part)
    ------Articles històrics i reportatge fotogràfic de les restes defensives del fort des del seu fossat.

  • La cisterna dels Caputxins
    ------Visor 3D realitzat per l'UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisis Territorial) de l'Ajuntament de Girona els anys 2018 i 2019.


  • --- Back-Index

    Història--------Història

    L'entrada a la cisterna

    (Ampliar) - L'entrada a la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

    Plànol de la cisterna dels Caputxins

    (Ampliar) - Plànol de la cisterna dels Caputxins. Dibuix de Jordi Pericot i Dimé, gentilesa de l'autor.

    Accés al pou de la cisterna

    (Ampliar) - Accés al pou de la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

    Primer tram de l'accés a la cisterna

    (Ampliar) - Primer tram de l'accés a la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

    Segon tram de l'accés a la cisterna

    (Ampliar) - Segon tram de l'accés a la cisterna. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

    Passadís tapiat

    (Ampliar) - Passadís tapiat. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.

    Sortida tapada cap a Vila-roja

    (Ampliar) - Sortida tapada cap a Vila-roja. Foto Jaume Prat, gentilesa de l'autor.


    Localització
    41º 58' 31" N
    2º 50' 10" E

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    Creat: 15/10/2023