|
|
D'espai conventual a carrer industrial.
Orientada d'est a oest, és la via que va del pont de Pedra a la Gran Via de Jaume I. Aquest final de carrer era on s'alçava la muralla del Mercadal i on hi havia el portal d'Àlvarez, que datava de 1846, seria eixamplat el 1895 i enderrocat un any més tard, juntament amb 12 metres de muralla.
S'obrí a mitjan segle XIX després de la desamortització de Mendizábal de 1836, travessant l'església, claustres i horta de l'avui desaparegut convent de Sant Francesc d'Assís. Aquest convent, construït a la banda esquerra de l'Onyar, al barri del Mercadal, la seva església havia estat consagrada l'any 1368. Era d'una sola nau, amb l'absis orientat cap al nord, amb dos claustres, un ampli refectori i una horta força extensa. Al moment de l'expulsió hi havia uns 80 frares.
Interior del taller Cadenas al carrer Nou. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 10 de maig de 1840 Joan Carbó, de Cassà de la Selva, va adquirir en subhasta pública tot l'edifici, l'horta i tots els annexes, i també els drets, usos i serveis dels que n'era titular el convent. En va pagar 201.075
rals de billó. Carbó, tot i que figurava a l'escriptura com a comprador únic, només n'interessava una quarta part; les tres restants eren de Joan Planas, fabricant del mateix barri del Mercadal, Pau Bosch i Marià Vicens.
L'Ajuntament havia disposat l'obertura d'un nou carrer que passés pel mig de l'antic convent, que havia de començar a la porta lateral de l'església i havia d'acabar al peu de la muralla, els quatre socis varen dividir la propietat a parts iguals, inclosos els drets a l'aigua de la sèquia Mohar. El 6 de febrer de 1842, els compradors varen reconèixer que a Joan Planas li tocaven dos trossos marcats en un plànol (Veure imatge), i les tres quartes parts restants no es dividiren de moment; Carbó, Bosch i Vicenç varen constituir la societat Carbó i Cia (1).
La nova sensibilitat de progrés que s'escampava, protagonitzada per industrials gironins i arribats de fora, donaria impuls a la construcció dels habitatges i a delimitar un carrer amb una estretor pròpia encara de la ciutat vella, però ja basat en el nou disseny racionalista que s'anava imposant. Durant uns anys el carrer Nou formava part de la carretera general de Madrid a França, que transcorria per l'interior de la ciutat.
Carrer del Progrès, actual carrer Nou, des de l'avinguda de Jaume I. Ca. 1900. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)
El nom del carrer.
Las modificacions al llarg del temps de la denominació oficial de l'actual carrer Nou constitueixen un aut`ntic baròmetre polític. El primer nom que va portar s'adeia amb la mentalitat capitalista que hi edificà després de la desamortització (J. Clara). En la sessió municipal del 5 de gener de 1842 se li va assignar el nom de "calle del Progreso". A l'acta s'hi va indicar que "Persuadido el Ayuntamiento de que ninguna otra calificación puede más propiamente darse a la calle que nuevamente ha de abrirse en el barrio del Mercadal y continuación de la embocadura del puente de Piedra, acordó, luego de abierta, se le dé la denominación de Calle del Progreso".
Poc després es digué carrer d'Àlvarez i també va ser dedicat a la nova reina Isabel II. Destronada aquesta per la revolució del 1868, anomenada la Gloriosa, l'Ajuntament, al·legant que el nom reial no era adequat al sentiment públic dominant, hi restituí el primer nom.
Façana de la serralleria Cadenas. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 20 de març de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, i a proposta del regidor de l'Ajuntament de Girona Joan Gomis, el carrer va ser anomenat com d'Alfons XIII. El 24 d'agost 1928, d'acord amb la sol·licitud del comitè local de la Unió Patriòtica; el nom del rei va ser substituït pel del general Miguel Primo de Rivera. Després de la caiguda de la Dictadura, el 28 de març de 1930, varen tornar a la primitiva denominació de carrer del Progrés.
Aparador de Magatzems Gerunda al carrer Nou. S'observa un rètol on es llegeix '1933 Fires'. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'agost de 1936 uns membres de les Joventuts Llibertàries varen canviar la placa i n'hi posaren una de paper amb el nom de Francesc Ascaso Abadia, l'anarquista d'Osca, militant de la CNT, que havia mort a Barcelona el 20 de juliol, després de rebre un tret al cap quan intentava assaltar la caserna de les Drassanes de Barcelona amb altres combatents de la FAI. L'Ajuntament de l'alcalde Joaquim de Camps i Arboix, acceptà el reemplaçament sense cap acord, però el canvi de règim del 1939 comportà un altre cop un capgirament de nom. El 23 de març d'aquell any l'Ajuntament de Joan Tarrús i Bru prengué l'acord de "reponer el nombre de malogrado general D. Miguel Primo de Rivera a la antigua calle del Progreso, de conformidad a la justa y patriótica solicitud presentada por numerosos vecinos de aquella via pública, a la cual se suma con férvido entusiasmo la corporación municipal" (J. Clara). L'any 1979 el carrer tornava a ser el carrer Nou.
Anunci publicat al diari 'La Nueva Lucha' l'1/1/1887 - (Ampliar)
Indústries, comerços i habitatges.
Els compradors de l'antic convent varen ser els primers que hi varen edificar. La indústria tèxtil de Pau Bosch, inaugurada el 1844, disposava de 3.000 fusos i de 46 telers. J Clara esmenta que un visitant de la meitat de segle XIX en remarcava que "Tiene esta fábrica una particularidad que la hace notable sobre cuantas he visto de su clase, y es el aseo, la extremada pulcritud que hay en todos sus departamentos, en los cuales no se ven, como en otras, ni hilachos por el suelo, ni borras, ni aquella pelusa que despide siempre el algodón y que revoltea por el aire, porque allí aparece que hasta la atmósfera se limpia, y como el pavimento es de madera, el espectador se hace la ilusión de hallarse en la cámara de un buque".
També hi construïren les seves cases Joan Planas, Pasqual Espelt, i d'altres, i l'arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta (1809–1888) (2) va fer un projecte de façanes en el que a part de la planta baixa hi figuraven quatre plantes més. El 1909 Rafael Masó també va iniciar reformes a la casa Batlle, a la cantonada amb el carrer de Fontanilles.
Una part del pati de l'Hospici va ser subhastat el novembre de 1953, i un tros del solar va ser adjudicat al Banc Vitalici d'Espanya per 1.532.932 pessetes (J. Clara), i l'altre a la Caixa Provincial per 430.276 pessetes. En els anys immediats s'hi va construir en aquests dos solars l'edifici del Banc Popular Espanyol i l'oficina central de la Caixa Provincial de la Diputació amb els pisos corresponents.
Anunci publicat al diari 'La Nueva Lucha' el 10/11/1889. La 'Posada' més tard seria l'hotel Peninsular de la família Nicolazzi - (Ampliar)
Josep Pla escrivia que el carrer Nou produïa en certa gent com ell "la sensació de trobar-se en un món important. La processó de carros, els paradors i la corrua de vianants que hi badaven era d'una vitalitat extraordinària i d'un atractiu variat, del qual ressalta la confiteria Negre", on contemplava el "darrer prodigi de l'art de la dolçor", i els "vint passos de tristesa que la façana marxista de la fàbrica Grober posa al carrer". El carrer era un seguit de comerços i d'indústríes. La Grober s'hi instal·là el 1892 als locals de la que havia estat fàbrica de Pau Bosch i que, en morir aquest, va ser administrada pel seu cunyat Josep Oriol Barrau i Esplugas. Es conegué des de llavors com la fàbrica Can Barrau.
Anunci publicat al periòdic 'La Ciudad' el 15/3/1930. El carrer Nou era General Primo de Rivera - (Ampliar)
Mé tard s'hi instal·laren els bancs i les caixes, i els comerços van ocupar tots els baixos. Els noms de Can Llens, Hotel Peninsular, cal Rei, el Globo, Estudios Arte, can Cadenas, la sabateria Gibert, gairebé tots desapareguts, tenien tota una tradició i una vida. Entre les entitats i establiments que hi varen tenir la seva seu també hi havia la Falange, el Frente de Juventudes, el bar Savoy, la farmàcia Pla, can Maurici, la joieria Tarrés, el quiosc, la sabateria, la botiga de flors i l'Associació de Veïns i Comerciants. Un establiment amb un interès especial, per a l'història del carrer és la galeria d'art "El Claustre", on, en l'establiment que hi té dedicat a objectes de regal, podem veure-hi una part molt petita del que va ser el claustre gòtic del convent de Sant Francesc d'Assís. Altres restes de l'edifici desaparegut també són visibles a l'interior de l'Hotel Peninsular, i altres encara, desmuntades i
dispersades, a la casa 18 del carrer dels Ciutadans i a l'església de s'Agaró, al Baix Empordà.
Primera Cursa Popular del carrer Nou. L'alcalde de Girona Joaquim Nadal, amb altres participants, passant pel pont de Pedra. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Actes i esdeveniments.
En aquest carrer hi ha tingut lloc esdeveniments de tot tipus, lúdics i luctuosos, com, entre els primers, la celebració de la Cursa Popular que enguany (2023) arriba a la seva 44ena edició, o els que l'any 1860 serviren per retre homenatge al general Prim i a l'exèrcit d'Àfrica, on, segons una crònica de l'època, els comissionats per ornar el carrer aixecaren un arc triomfal, cobert de boix i flors, amb inscripcions com "El barrio del Mercadal al héroe de los Castillejos".
Quant als segons, cal recordar es destruccions i incendis que el febrer de 1939, al final de la Guerra Civil precediren l'ocupació franquista de la ciutat i dels quals varen ser responsables els republicans que fugien. Segons dades extretes de la "Causa general", els establiments perjudicats varen ser els de la S.A. Grober, Emili, Comadira, Antoni Tapis, Josep Batallé, Germanes Villalonga i Lluís Arxer (J. Clara, op. cit).
Taxis estacionats davant l'hotel Peninsular, al carrer Nou. A l'esquerra s'observa el restaurant Savoy. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Especialment significativa és la trajectdria de la foneria i fàbrica de turbines Planas i Flaquer (fundada a Girona l'any 1858 com a Planas, Junoy, Barnés y Cia). Havia estat una empresa capdavantera i, innegablement, la més emblemàtica de la ciutat. Donava feina a uns 450 obrers. L'any 1908 es traslladà a Barcelona, tot deixant a Girona un buit important i una gran preocupació. (J.Puigbert, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
A la web de la Real Academia de la Historia s'indica sobre Bru Barnoya que "De sus intervenciones en arquitectura sobresalen la urbanización de la calle del Progreso y alrededores (1842-1846), influenciado por el carácter unitario y homogéneo de la calle de Fernando de Barcelona, y el proyecto para la plaza porticada del Grano o de San Francisco (1861) que recuerda formalmente a la Plaça Reial barcelonesa. Es considerado junto a su sucesor en el cargo de arquitecto municipal, Martí Sureda i Deulovol, el máximo representante de la arquitectura neoclásica de la ciudad de Gerona". -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer Nou". Josep Clara i Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" del 09/05/1985.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
- "La venda del convent de Sant Francesc". Josep Clara. Article publicat al setmanari "Presència", núm. 553, 1/11/1981.
- "Girona, 1833-1874. Una ciutat en transformació". Genís Barnosell. 2015. Quaderns d'històra de Girona. Diputació de Girona i Ajuntament de Girona. ISBN 84-15808-28-2.
- "La Girona de la Restauració. Girona, 1874-1923". Joan Puigbert. 1995. Quaderns d'històra de Girona. Diputació de Girona i Ajuntament de Girona. ISBN 84-86812-49-6.
 -
|
(Ampliar) - Anunci de Magatzems Llens. Publicat al periòdic "Clar i Net" el 4/10/1931.
(Ampliar) - El carrer Nou a l’encreuament amb la Gran Via de Jaume I. En primer terme a la dreta, un cartell publicitari de la marca de màquines de cosir Singer. 1902. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer Nou des del pont de Pedra. En primer terme, al terrat de l'edifici de l'esquerra, publicitat del fotògraf Antoni Garcia situada en el terrat del mateix edifici. A l'edifici del costat, la clínica dental A.F. Roses. 1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Façana de l'Hotel Peninsular de Girona, al carrer Nou. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer Nou vist des del pont de Pedra. A l'esquerra. l'hotel Peninsular i al fons, la Casa Batlle. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del carrer Nou, a l'altura de la cruïlla amb la Gran Via de Jaume I. A l'esquerra, les cases del projecte Barnoya. A la dreta, un anunci de Adroher Germans pintat al mur. 1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Anunci publicat al diari 'L'Autonomista' el 7/11/1932.
(Ampliar) - Anunci de Magatzems Llens. Publicat al periòdic "Clar i Net" el 1/11/1931.
(Ampliar) - Façana de la fàbrica Grober al carrer Nou. A la dreta, Magatzems Llens. 1940. Carlos Pérez de Rozas. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Interior de la xarcuteria Jaume Ventura. Retrat del propietari del negoci, Narcís Ventura Pujolràs, al mostrador de la botiga. 1989. Lluís Cruset Ballart. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 58' 58" N
2º 49' 19" E |
|
