La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El convent de Sant Domènec

D'aquesta notable edificació, dotada de nau única, no es disposa de gaire informació escrita, atès que després de la Desamortització del segle XIX, els seus arxius varen ser dispersats. No obstant, el estudis i treballs realitzats apunten la seva fundació com datable en la segona meitat del segle XIII.

Així ho testimonia també la làpida, aparentment fundacional, conservada en el mur interior de l'església, que esmenta el 30 de desembre de 1252 com la data del seu establiment, per iniciativa del bisbe Berenguer de Castellbisbal, anterior frare dominic, qui va acordar amb el Provincial de l'ordre Arnau de Segarra, fundació que havia de completar el conjunt de convents urbans que els dominics tenien a Catalunya. El bisbe en va autoritzar la construcció el 31 de gener de 1249.

El terreny damunt el qual s'assentaria el convent se situava a l'alou de Sant Martí Sacosta va ser adquirit, segurament, a principis de 1253. El 1255 ja s'havien iniciat les obres. La proximitat entre aquesta comunitat i la dels agustins, a Sant Martí, va fer que en aquest moment els priors de les dues ordres, el dominic Ramon d'Olzeda i l'agustí Bernat, acordessin l'aixecament d'una paret de terra, segurament un mur de contenció, que separés els dos convents, que estaria situada prop de l'actual carrer del Portal Nou.

Segurament la construcció inicial no respondria a l'actual complex de l'antic convent, sinó ques es tractaria d'un conjunt força més modest, molt diferent del que seria al segle XVII, amb més de 40 frares, i amb teòlegs i predicadors famosos, com el beat Dalmau de Ciurana que hi va morir el 1637 amb fama de santedat.

L'edificació del convent va quedar ultimada en el decurs del segle XIV; l'altar major va ser consagrat el 1339. Així, el complex va qudar establert en una església de traçat gòtic, i un convent annex de grans proporcions amb un claustre d'ogives calades i sostigudes per esveltes columnes disposades a parells. La façana del convent, com la de l'església són d'un concepte arquitectònic modest. Hi havia un atri que cobria la porta del convent.

El 1812 l'intendent francès Monsieur Roujoux, durant la ocupació napoleònica de la ciutat, es va interessar perquè el convent esdevingués una caserna militar. El 1835, conseqüència de l'expulsió d'ordres religioses, al convent s'hi instal·là el govern militar i el regiment d'infanteria que guarnia la ciutat. A l'estrada del govern militar s'hi va instal·lar l'estàtua d'un home malcarat -amb aspecte d'Hèracles recolzat en una porra, molt degradat- que era conegut com l'home de Sant Domènec, que infundia pànic a la quitxalla gironina.

Actualment, l'antic establiment religiós i posterior edificació militar, és la Universitat de Girona.


Bibliografia:

  • La Girona del segle XIII. J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.
  • Girona en el transcurs del temps. Josep Mª Pla i Dalmau. Dalmau Carles Pla, Girona, 1984. ISBN 84-7216-046-7.
  • Girona al segle XVII. J. Busquets i A. Simon. Ajuntament de Girona - Diputació de Girona, 1993. ISBN 84-86812-33-X.

    Back



  • Detall d'un capitell del claustre inferior.



    Contraforts de l'església de Sant Domènec.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés