La Primera Comunió.
El mes de maig era l'època de l'any en què solien celebrar-se les primeres comunions, que la mainada solia rebre entre els set i els nou anys. S’entenia que a aquesta edat els nens i les nenes ja havien adquirit l’ús de raó i destriaven el bé del mal, i per tant podien i havien de ser castigats quan transgredien les normes establertes. (Ampliar) - Retrat d'un grup de nens de les Escoles d'Ensenyament Primari de Foment de Cultura vestits de Primera Comunió. Els acompanya, entre d'altres, mossèn Joaquim Batlle. Ca. 1960. Narcís Sans i Prat. Col·lecció particular, Girona.
Les nenes, al fer la comunió, vestien com petites núvies, amb un vestit llarg blanc i amb vel, i sovint amb una corona de flors blanques. En la primera etapa de la postguerra les famílies més humils havien portat vestits més senzills que en alguns casos utilitzarien en altres ocasions o bé servirien per a altres persones. Els canvis socials que es van produir a la societat als anys seixanta van anar incorporant altres models de vestits de comunió més senzills tot i que el blanc continuava sent el color característic. La tradicié de vestir als nens que fan la primera comunió com adults, a diferència d’altres ritus com el bateig, encara es manté avui en dia, tot i que en el cas de les noies s’ha abandonat, en la majoria dels casos la utilització del vel. (Ampliar) - Devocionari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona. (Ampliar) - Primera comunió dels infants de l'Hospici. Retrat dels infants amb les monges al pati. 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. El combregar als malalts.
Resultat de una de les exhortacions del bisbe Josep Taberner l'abril de 1772, es va fer l'acord de portar processionalment l'Eucaristia als malalts i impedits que desitgessin complir el precepte de dilluns després de Pasqua Florida, l'anomenat "diluns de Pasqüetes". (Ampliar) - Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Sortida del bisbe, Josep Cartañà, al pati de les Magnòlies. 1955. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
Mentre dalt d'un pis un malalt rebia la comunió en una cambra plena de petites flames bellugadisses, que segons la gravetat del malalt podien ser candeles beneïdes el dia de la Candelera, espelmes que sostenien els familiars i els veïns agenollats i recollits, i les gralles feien sentir la trista tocada al carrer, a l'entrada de la casa un home repartia candeles a tothom, veïns i amics, coneguts i desconeguts, grans i petits, que es presentaven per anar a acompanyar el combregar. (Ampliar) - El combregar als malalts. Gravat antic gironí. La música dels ministrers del combregar.
El combregar es portava als feligresos que ho havien prèviament sol·licitat. Es feia sota tàlem i amb acompanyament de bon nombre de devots i veïns que portaven atxes i brandons. Aquesta processó sortia el dilluns de la Catedral, el dimarts de la Col·legiata de Sant Feliu i el dimecres del Mercadal, a les sis del matí, i tornava al temple després d'un lent recorregut per l'àrea de la parròquia. A la primera es convidava l'Ajuntament, el qual acostumava a enviar-hi una representació, i també hi solien concórrer algunes altres autoritats i un piquet de tropa, per trobar-se la caserna dins els límits parroquials de la Catedral. A la segona hi anava una esquadra de la Guàrdia Civil. (Ampliar) - Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Observi's el paraigua blanc esmentat al text. 1963. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
L'origen d'aquests minitrers, d'un fort regust sis-centista, data de l'any 1680. Un canonge va instituir un llegat perquè en totes les ocasions que es portés el combregar als malalts de la parròquia de la Catedral, se l'acompanyés amb una cobla que havia d'estar sempre a punt, a tota hora del dia i de la nit. No podien compondre-la més de quatre ministrers, formant un conjunt de dues xeremies, una tenora i un fiscorn, instrumentació adient per a la música, que se suposa va ser composta per algun mestre de capella de la Catedral, i era molt especial. La tocata tenia dos cants que alternaven amb la salmòdia que recitava un capellà portador del Viàtic; el primer es tocava a l'anada el segon a la tornada. (Text basat en "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961). (Ampliar) - Jornada de comunions als malalts a l'Hospital Militar. Sortida del bisbe, Josep Cartañà. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona. |
(Ampliar) - Rosari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - Devocionari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - Creu pectoral de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.
(Ampliar) - Primera comunió d'una nena a la capella del col·legi del Cor de Maria. Retrat de la família a l'exterior. 1952. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Capsa d'objectes de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona. Els accessoris de l'esdeveniment se solien comprar a la desapareguda llibreria Poch-Call.
(Ampliar) - Música dels ministrers del combregar. Publicada per J. Gibert, Op. cit.
(Ampliar) - Vel de comunió. 1931. Museu Marés de la Punta. Arenys de Mar.
Vestit de comunió. 1956. Museu Marés de la Punta. Arenys de Mar.
Bibliografia |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |