La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La Primera Comunió. El mes de maig era l'època de l'any en què solien celebrar-se les primeres comunions, que la mainada solia rebre entre els set i els nou anys. S’entenia que a aquesta edat els nens i les nenes ja havien adquirit l’ús de raó i destriaven el bé del mal, i per tant podien i havien de ser castigats quan transgredien les normes establertes.
Aquest ritual en general i excepte famílies d’un cert nivell social, no comportava la celebració d’una festa, llevat d’un esmorzar per a la mainada que combregava aquell dia i els seus familiars més propers, i que en molts casos oferia el col·legi o la parròquia.

Retrat d'un grup de nens de les Escoles d'Ensenyament Primari de Foment de Cultura vestits de Primera Comunió. Els acompanya, entre d'altres, mossèn Joaquim Batlle. Ca. 1960

(Ampliar) - Retrat d'un grup de nens de les Escoles d'Ensenyament Primari de Foment de Cultura vestits de Primera Comunió. Els acompanya, entre d'altres, mossèn Joaquim Batlle. Ca. 1960. Narcís Sans i Prat. Col·lecció particular, Girona.

Les nenes, al fer la comunió, vestien com petites núvies, amb un vestit llarg blanc i amb vel, i sovint amb una corona de flors blanques. En la primera etapa de la postguerra les famílies més humils havien portat vestits més senzills que en alguns casos utilitzarien en altres ocasions o bé servirien per a altres persones. Els canvis socials que es van produir a la societat als anys seixanta van anar incorporant altres models de vestits de comunió més senzills tot i que el blanc continuava sent el color característic. La tradicié de vestir als nens que fan la primera comunió com adults, a diferència d’altres ritus com el bateig, encara es manté avui en dia, tot i que en el cas de les noies s’ha abandonat, en la majoria dels casos la utilització del vel.
Tots portaven a la cerimònia rosaris i devocionaris que els parents acostumaven a regalar-los. Un diploma i una estampa recordatori els recordaria per sempre més aquell dia solemne.

Devocionari de primera comunió. Ca. 1960.

(Ampliar) - Devocionari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.

Primera comunió dels infants de l'Hospici. Retrat dels infants amb les monges al pati. 1951

(Ampliar) - Primera comunió dels infants de l'Hospici. Retrat dels infants amb les monges al pati. 1951. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El combregar als malalts. Resultat de una de les exhortacions del bisbe Josep Taberner l'abril de 1772, es va fer l'acord de portar processionalment l'Eucaristia als malalts i impedits que desitgessin complir el precepte de dilluns després de Pasqua Florida, l'anomenat "diluns de Pasqüetes".
El bisbe Aréval de Zuazo, al segle XVII, va establir per sinodial la forma d'administar el sacrament, precisant que si una persona no podia anar a rebre'l per estar malalt, se li havia de portar.
Quan hi havia un combegar, la campana "Bramamorts" de la Catedral avisava de la sortida tocant divuit campanades si era per a una dona i vint-i-cinc per a un home. Així se sabia qui combregaven, i la gent, en sentir-les, deia: "Déu l'ajudi".
A la poca estona sortia el Viàtic sota paraigua blanc, precedit d'un fanal de vidres que portava el sagristà o un escolà i flanquejat per dues atxes de vent, per dirigir-se pel camí més curt a la casa del malalt. Per on passava s'obrien balcons i finestres amb llums per a il·luminar el pas de l'Eucaristia. Al carrer, els passants s'agenollaven i tot seguit es preguntaven "Qui combreguen?", "En Tal o en Tal altre", "Déu li doni el que més li convingui".

Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Sortida del bisbe, Josep Cartañà, al pati de les Magnòlies. 1955

(Ampliar) - Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Sortida del bisbe, Josep Cartañà, al pati de les Magnòlies. 1955. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Mentre dalt d'un pis un malalt rebia la comunió en una cambra plena de petites flames bellugadisses, que segons la gravetat del malalt podien ser candeles beneïdes el dia de la Candelera, espelmes que sostenien els familiars i els veïns agenollats i recollits, i les gralles feien sentir la trista tocada al carrer, a l'entrada de la casa un home repartia candeles a tothom, veïns i amics, coneguts i desconeguts, grans i petits, que es presentaven per anar a acompanyar el combregar.
Per pobre que fos la família sempre es donava una candela a qui la demanava; això feia que fossin molts els qui hi anaven pel sol efecte d'arreplegar-ne, i es donava el cas d'algunes famílies que durant l'any no cremaven altra cera que la que havien recollit anant a acompanyar combregars i assistint a funerals.
La tornada al temple es feia amb un nombrós seguici on anaven barrejats, sense ordre, homes i dones, cadascú amb la seva candela encesa, als acords melanconiosos i tristos de les gralles que precedien el combregar pels carres del trajecte, i després al toc acompassat de la campaneta, el que no deixava de ser emocionant si s'esqueia de nit. En arribar al temple tothom s'agenollava, i no es movia fins que el copó era al sagrari i després de la benedicció de la capella.

El combregar als malalts

(Ampliar) - El combregar als malalts. Gravat antic gironí.

La música dels ministrers del combregar. El combregar es portava als feligresos que ho havien prèviament sol·licitat. Es feia sota tàlem i amb acompanyament de bon nombre de devots i veïns que portaven atxes i brandons. Aquesta processó sortia el dilluns de la Catedral, el dimarts de la Col·legiata de Sant Feliu i el dimecres del Mercadal, a les sis del matí, i tornava al temple després d'un lent recorregut per l'àrea de la parròquia. A la primera es convidava l'Ajuntament, el qual acostumava a enviar-hi una representació, i també hi solien concórrer algunes altres autoritats i un piquet de tropa, per trobar-se la caserna dins els límits parroquials de la Catedral. A la segona hi anava una esquadra de la Guàrdia Civil.
S'endomassaven els balcons. Mentre durava la processó, les campanes de a parròquia brandaven. Al segle XIX precedien el seguici les "gralles del combregar", les tarotes que de tant en tant desgranaven una senzilla melodia, molt coneguda per gironins, que imposava respecte i produïa tristor.

Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Observi's el paraigua blanc esmentat al text. 1963

(Ampliar) - Jornada de comunions als malalts de l'Hospital Santa Caterina. Observi's el paraigua blanc esmentat al text. 1963. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'origen d'aquests minitrers, d'un fort regust sis-centista, data de l'any 1680. Un canonge va instituir un llegat perquè en totes les ocasions que es portés el combregar als malalts de la parròquia de la Catedral, se l'acompanyés amb una cobla que havia d'estar sempre a punt, a tota hora del dia i de la nit. No podien compondre-la més de quatre ministrers, formant un conjunt de dues xeremies, una tenora i un fiscorn, instrumentació adient per a la música, que se suposa va ser composta per algun mestre de capella de la Catedral, i era molt especial. La tocata tenia dos cants que alternaven amb la salmòdia que recitava un capellà portador del Viàtic; el primer es tocava a l'anada el segon a la tornada.
No es troba una tocada semblant ni en altres temples catalans, com Vic i Castelló d'Empúries, que també tenien la seva cobla de ministrers. A mitjan segle XIX els músics eren escolans del cor de la capella de la Catedral, vestits amb sotana i roquet, i cobraven vint-i-un quartos. Més endavant, com fos que els interessos del llegat no permetessin el manteniment de la cobla, es decidí designar tres seminaristes pobres (fiscorn, tenora i tiple), i més tard encara es rebaixà a dues tenores que, amb els seus desafinaments contribuïren a la supressió d'aquest costum el desembre de 1888. Les tarotes foren substituïdes per una campaneta.

(Text basat en "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961).

Jornada de comunions als malalts a l'Hospital Militar. Sortida del bisbe, Josep Cartañà. 1957

(Ampliar) - Jornada de comunions als malalts a l'Hospital Militar. Sortida del bisbe, Josep Cartañà. 1957. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.



-----------Index

Rosari de primera comunió. Ca. 1960

(Ampliar) - Rosari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.

Devocionari de primera comunió. Ca. 1960

(Ampliar) - Devocionari de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.

Creu pectoral de primera comunió. Ca. 1960

(Ampliar) - Creu pectoral de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona.

Primera comunió d'una nena a la capella del col·legi del Cor de Maria. Retrat de la família a l'exterior. 1952

(Ampliar) - Primera comunió d'una nena a la capella del col·legi del Cor de Maria. Retrat de la família a l'exterior. 1952. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Capsa d'objectes de primera comunió. Ca. 1960

(Ampliar) - Capsa d'objectes de primera comunió. Ca. 1960. Col·lecció particular, Girona. Els accessoris de l'esdeveniment se solien comprar a la desapareguda llibreria Poch-Call.

Música dels ministrers del combregar

(Ampliar) - Música dels ministrers del combregar. Publicada per J. Gibert, Op. cit.

Vel de comunió. 1931

(Ampliar) - Vel de comunió. 1931. Museu Marés de la Punta. Arenys de Mar.

Vestit de comunió. 1956

Vestit de comunió. 1956. Museu Marés de la Punta. Arenys de Mar.


Bibliografia
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore", J. Gibert. Barcelona, 1961.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés