La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'obra original

Contra l'invasor és un treball, originalment en guix, de 1891, de l'escultor Miquel Blay i Fàbregas (Olot 1866 - Madrid 1936) realitzat en la seva etapa d'estudiant, com a tercer lliurament de justificació de la beca que havia rebut de la Diputació de Girona. La peça estava pensada per commemorar els Setges de Girona de 1808-1809, tema que també va ser motiu del seu treball anterior Girona, de 1883, ambdues peces visitables al Museu d'Art de Girona.

Per augmentar-ne l'expressió de la mirada, Blay va emprar la mateixa tècnica escultòrica que Miquel Àngel en el famòs David: buidar-ne l'iris, que quedava compensat per la projecció de l'ombra de la resta de l'ull. Tanmateix, l'expressió recargolada del cos sobre el propi eix n'augmenta l'expressió de tensió davant la lluita.

Signatura de l'escultor a la base: Miquel Blay. Paris 1891

El monument i Rahola

El 19 de desembre de 2009 es va inaugurar el monument, fosa en bronze de l'original en guix, al Jardí de l'Infància, als peus de la muralla de la ciutat, i prop del Refugi antiaeri realitzat per iniciativa del Amics de la Unesco de Girona, materialitzat per un acord entre l'Ajuntament de Girona i la Cambra de la Propietat Urbana.

Ja abans, a Carles Rahola aquesta escultura li va servir d'inspiració per escriure un dels seus articles més importants, de títol homònim. Aquell text, colofó al final del llibre Estudis napoleònics, editat l’any 1938 a Girona, deia:

Molts gironins recordaran una estàtua en guix, de tamany natural, obra de Miquel Blai, al Museu de Sant Pere de Galligants, a Girona. L’estàtua -"Contra l’invasor"- representa un jove ardit i ferreny, abrandat de patriotisme, esgrimint amb fúria la seva llança contra els enemics de la pàtria. La figura, nua i viril, és bella i proporcionada. Blai, artista, patriota i fervorós, s’inspirà en aquesta, com en altres obres seves de la primera època, en la guerra napoleònica a Catalunya.

L’estàtua “Contra l’invasor” supera avui, per la màgia divina de l’art, aquell motiu històric i ateny un valor plenament simbòlic. No és pas una evocació més aviat anecdòtica dels setges, com el grup de Parera, amb el general Álvarez de Castro, un guerriller de les nostres contrades amb el trabuc i un soldat francès vençut als peus del cabdill de la defensa gironina.

L’escultura de Blai representa el gironí, el català, dempeus contra aquella i contra totes les invasions. Contra la d’ara, també. Contra la dels italians i els alemanys que trepitgen el sòl sagrat de la pàtria immortal i profanen, amb llurs avions de mort, el nostre cel d’una blavor immaculada, altíssim dosser d’homes que posen el sentiment de pàtria i de llibertat per damunt de tot.

I perquè l’estàtua "Contra l’invasor" és, en aquests moments, tot un símbol, perquè, "inactual", com és -l’home tot nu, amb la seva virior i la seva llança de combat-, té ara plena actualitat, escauria de veure-la fosa en bronze, a plena llum, engrandida i amb el pedestal adequat, animada i vivent, al bell mig de l’àgora, per tal que el poble hi veiés a tota hora l’encarnació del seu ferm voler de llibertat i de victòria.

Rahola va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim d'urgència l'1 de març de 1939 acusat de ser un dels més destacats separatistes de Girona i d'haver publicat els articles Contra l'invasor, L'heroisme i Refugis i jardins; acusat de "rebelión militar" va ser condemnat a mort i el 15 de març, als 58 anys, va ser afusellat al cementiri de Girona.

És per aquest motiu que s'ha dotat el monument de la doble significació de commemorar el bicentenari dels Setges de Girona de 1808-1809 i setantè aniversari del final de la Guerra Civil i de l'execució de Rahola.



  • Monument a Carles Rahola. Article i reportatge fotogràfic del monument a Rahola situat a la Rambla de la Llibertat.

  • Refugis i jardins. Text de l'article de Carles Rahola.

  • Detall de l'escultura original en guix. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Art de Girona

    Escultura original en guix. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Art de Girona

    Girona. Treball original en guix. Fotografia presa per gentilesa del Museu d'Art de Girona

    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés