|
|
La tradició de la Diada del Corpus al segle XVI (II).
Escàndols dins la Catedral.
Segons un escrit adreçat al bisbe fra Benet Tocco, de data 22 de maig de 1573, hi havia queixes de la disbauxa que es produïa dins la Catedral durant les funcions de vigília, diada i octava de Corpus i li demanen que faci desaparèixer de totes les esglésies el soroll, els crits, contractes i judicis seculars, jocs, tractes, màscares, balls, "solas de homens y donas" (1), àpats i coses semblants, i que tampoc hi deixi entrar els gegants, l'Àliga ni altre bestiari ballant i disparant coets, ni els joglars cantant cançons deshonetes i ballant sardanes "en greu ofensa de N.S. Jesucrist". Com a conseqüència, es va dictar un monitori prohibint, sota pena d'excomunió major, que es repetissin aquests excessos.
La resposta dels ciutadans no es va fer esperar; el 17 de juny del mateix any de 1573, els Jurats de la ciutat escrivien adduïnt que les festes (alegries), no eren irreverents i que es feien segons el costum, per honorar el culte diví, tal com es feia a totes les esglésies, amb gegants, Àligues i Dracs, i amb músiques honestes i santes, i que, desprées d'haver fet totes les despeses per a les fetes, s'hagin de deixar de celebrar les processons de vigília i d'octava del Corpus a la Catedra, a Sant Feliu i a les esglésies de fra menors i monges, als que assisteixen els Jurats antics i moderns, i els prohoms amb música i festa, i que això aporta una gran afluència de forasters. Acabava el text queixant-se de la poca consideració ha tinguda sa senyoria a la ciutat y lo que valen las personas de aquella en la forma de tractar aquets negocis.
El concell eclesiàstic es va limitar a respondre amb un que per hara sia dexat y que los Jurats esdevenidors ne hauran carrech de tratarho; és a dir: deixem-ho com està. Durant els dos anys següents sembla que hi varen haver negociacions fins el 1575, any en el qual, el 23 de maig, el bisbat escrivia als Jurats autoritzant determinades activitats, entre elles que el gegant i la geganta, l'Àliga i els Dracs entressin a la Catedral i donéssin la volta a la nau i obrissin la processó, però que no hi fessin cap ball ni hi entressin trompetes ni timbals.
(Ampliar) - Els gegants, els capgrossos i l'Àliga de la Ciutat durant la festa de Corpus, juntament amb els ministrils, davant la farmàcia Roca, a la plaça de l'Oli. 1939-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.
El Reglament de 1589.
En aquest any es va promulgar un tercer reglament ("Lo ordre de Nou Redrès") per a la processó de Corpus, on el fixava la quantita de Vergas, Rams i Ventalls de palma que calia donar a cadascuna de les persones que constituïen el seguici: els quatre Jurats Vells (els de l'any anterior), set oficials de la Taula de Dipòsits, tres cònsuls de l'hospital, dos clavaris, el síndic, el notari, dos obrers, el prohom mercader, tres oïdors de comptes, dos botiguers (encarregats del pòsit), el duaner, el comenador de l'hospital, el mestre de cerimònies i el fuster municipal.
Tots ells tenien dret a verga i ventall i, a més, a ram, el veguer, el batlle i el quatre jurats nous, que tindrien l'honor portar les vares del pali conjuntament amb un companyó. També tenien dret a ventall el clavari dels Jurats, dos advocats i els quatre verguers (macers), i quedaven reservades sis vares per a altres sis persones elegides per insaculació.
Així, en total era trenta-set vergues, seixanta rams, seixanta-set ventalls de palma i divuit dotzenes de paper, deu amb llinieta d'or o argent, i, el vuit restants, comuns.
La música es va reduir a dues cobles de juglars i altres dues de ministrils, les primeres subvencionades amb vuit lliures cadascuna, i amb quatre les altres dues. En aquest reglament desapareix la denominació de sonadors de corda i es substitueix per música baixa, composta de set persones, retribuïda cadascuna amb quatre sous.
Els altres instruments que no formessin part de les formacions esmentades, quedaven reduïts a quatre tabals i quatre trompetes.
Després d'aquesta regulació econòmica, el 1596 es reglamentava el cerimonial, tal com diu el "Llibre de Nou Redrès"., aprovat al consistori l'1 de març de 1596.
S'hi especificava que, la vigília, entre dotze i una, es reunia el seguici a l'ajuntament, on el clavari lliurava rams de or barberí als convidats. Seguidament anaven cap a la Catedral en comitiva encapçalada pels gegants i la resta de bestiari festiu, i les banderes de les confraries. Acabada la funció, la comitiva tornava a l'ajuntament, passant per l'interior de l'església de Sant Feliu, carrer Ballesteries, plaça de les Cols (actual Rambla de la Llibertat), i carrer Abeuradors.
El dia següent, a la mateixa hora, es tornava a reunir el seguici a l'ajuntament, amb l'assistència del veguer que es situava al mig dels jurats i, després d'haver distribuït els ventalls de palma, anaven amb el mateix ordre cap a la Catedral, i es dirigien a la casa del canonge encarregat de portar la bandera de la Mare de Déu, que anava vestit de diaca, i posaven al mig seu lo xiquet que ha de anar del Corpus de devant lo dit canonge.
El diumenge els jurats anaven a la processó del matí del convent de Sant Domènec, i a la tarda, a la del convent de Sant Francesc. El dijous de la octava de Corpus la processó es feia a la Catedral, i després seguia a Sant Feliu, carrer Ballesteries, pont de Pedra, convent de Sant Francesc i convent de Santa Clara.
Notes
(1) - Julián de Chía, que l'esmenta, escriu "No hallamos traducción á esta frase. ¿Serian éstas 'solas', parejas perdidas en la soledad de los sitios m&ás oscuros y recónditos del templo?".
Tornar al text
Bibliografia
- "Festividad del Corpus en Gerona. Noticias históricas acerca de esta festividad desde el siglo XIV hasta nuestros días". Julián de Chía. Gerona. Imprenta y libreria de Paciano Torres. 1895.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
|
(Ampliar) - Músic amb una flauta. Detall d'un gravat del segle XVI. Viquipèdia.
(Ampliar) - L'Àliga de la Ciutat durant la festa de Corpus. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Músic tocant el tambor i la flauta. Gravat del segle XVI. Viquipèdia.
 - -
|
