La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Significació del Dia de Reis.

Tradicionalment se celebra l'arribada dels Reis Mags la vigília, el 5 de gener; el dia del Reis, però, és el 6. La referència bíblica als Reis és continguda a Mateu, 2, 1-12: Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: "On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge". Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: "A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel".

Il·lustració del Libre dels tres reys d'orient, de la primera meitat del segle XIII. Wikipèdia.

Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: "Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge". Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra. (Versió de la Biblia de Montserrat).

Costumari i tradicions gironines del Dia de Reis.

Aquest era el dia que més matinejaven els nens. De seguida anaven a veure allò que els havien dut els Reis, per mitjà dels seus criats, que anaven amb unes escales que s'allargaven a voluntat per poder arribar als balcons més alts.

El costum de portar joguines als infants és relativament recent. Abans els Reis eren més pràctics, preferint obsequiar la mainada amb allò que els pares havien de comprar dies abans o dies després d'aquesta festivitat, encarregant-se de proveir-los de roba, sabates i altres peces útils, així com dels indispensables torrons i neules. En cap altres dia de l'any no s'estrenaven tantes sabates i tants vestits com en aquest.

Tot el que la mainada encara podia esperar de la magnanimitat reial era que els fessin present d'un "pito", que era una joguina obligada, una baldufa o una pilota de drap; a les nenes els deixava, invariablement, fil, agulles i alguna "pepa" com excepció, i també carbó i un manat de teies per donar a entendre que s'esperava d'elles que fossin feineres, però convertits aquests objectes en dolços, com també altres estris casolans que en altres temps foren autèntics. Com a llaminadures, un grapat de fruites seques.

Les joguines.

Cap a l'any 1875 aparegueren les primeres joguines que eren uns ninots de cartró de tres tipus, dona, pagès i soldat, portant a dins una mica de sorra per a donar-los una estabilitat més gran, i que produïa un soroll que divertia a la mainada. Després les joguines dels nois varen ser, invariablement, sabres de llauna, trompetes d'estany, cavalls de cartró i escopetes "de pistons", i, per a les noies, "pepes" i fireta. A començament del segle XX se'ls obsequiava amb un cartell i llapis de colors, o amb uns daus que contenien tres o quatre abecedaris, o bé amb uns trencaclosques que dividien en vuit trossos sis Sagrades Families i Madones italianes pintades "a l'oli".

Després de prendre una xicra de xocolata desfeta amb ensaimada, secalls o melindros, esmorzar obligat en tota festivitat gironina, la mainada anava a cercar la "dècima" per llegir-la als seus pares en paga de la carta que aquests escrivien als Reis avalant la seva bona conducta. Seguidament, carregats amb els principals objectes que havien rebut, solien anar a visitar, si no ho deixaven per la tarda, els parents més directes, els quals, generalment, els feien present d'alguna joguina que els Reis havien deixat a casa seva perquè els la donessin. I amb el que havien recollit, la mainada anava a veure els seus amics per ensenyar-se mútuament els regals.

En general, els nens rebien els presents dels Reis fins a l'edat de vuit o nou anys; hi havien els grandets, els "ganàpies", que insistien en voler revelar el secret als petits, però aquests sostinguts per la il·lusió, no ho volien creure i seguien esperant els Reis amb ànsia infantil. Més tard s'establí el costum d'intercanviar regals entre els grans, sobretot promesos i casats de nou.

La pregunta "què t'han portat els Reis?" era corrent durant aquesta jornada, entre petits i grans. Les respostes eren de tota mena, i no deixava de prodigar-se la que deia: "un zim zim, un tetè, una R i una E".

El darrer dia del pessebre.

Durant els dies que havia estat parat el pessebre, les figures dels Reis s'havien anat avançat en direcció al Naixement, poc a poc, dia rera dia. En el d'avui, guiats per l'estel retallat en llauna o cartró, arribaven al terme del seu viatge, al portal del pessebre per adorar i oferir els seus presents al nen Jesús. Per darrera vegada s'ensenyaven els pessebres, i l'endemà la majoria ja estaven desmuntats.

L'àpat i altres costums.

El dinar d'aquest dia era el darrer àpat de les festes nadalenques. Era de rigor menjar pollastre, i les postres es feien a base dels obsequis reials.

A les esglésies, després de la funció de la tarda, es repartien als associats de les confraries religioses uns paperets anomenats "sants i ànimes" amb el nom del sant o sants que havien de procurar imitar, i el de l'ànima per la qual havien de pregar de manera particular durant l'any. També acostumaven a portar escrita una màxima, una deprecació o ambdues coses a la vegada. A partir del dia d'avui la gent ja es podia casar solemnement; es tancaven les "velacions" que s'havien obert el primer diumenge d'Advent.


Font: "Girona, petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.




  • El Dia de Nadal. Costumari gironí de la diada de Nadal: tradicions relacionades amb el dinar de Nadal, els pessebres antics.

  • El Pessebre. Història i evolució del Pessebre i la seva significació.

  • Back

    Nina "Mariquita Pérez" de primera època. Col·lecció Bruguera-Gudayol, Girona.

    Un grapat de fruita seca, la llaminadura d'altres èpoques per Reis.

    Il·lustració del Còdex Bruchsal, circa 1220. Badische Landesbibliothek, Karlsruhe, Alemanya. Wikipèdia.

    Nina antiga. Col·lecció Bruguera-Gudayol, Girona.

    Nino antic. Col·lecció Bruguera-Gudayol, Girona.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés