|
|
L'edifici i els quadres.
L'església es va començar a edificar el 1732, i la seva inauguració i benedicció va tenir lloc el 4 d'abril de 1743. Anys abans, però, el 1687, s'havia fundat ja la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.
Durant la Guerra del Francès l'església, com d'altres edificis de la ciutat, va quedar molt afectada, l'estat de la qual va fer que el 1818 s'encarregués a l'artista Joan Carles Panyó la remodelació i decoració del temple. Aquesta es va materialitzar en sis olis sobre tela de lli penjats tres i tres a les dues parets de la nau, de grans dimensions, 3,60 x 4,60 metres, tots amb marc de fusta.
L'autoria dels quadres, per manca de documentació, és una incògnita, tot i que l'historiador Ramon Grabulosa, en un treball publicat fa uns anys, n'atribueix quatre a la mà de Joan Carles Panyó. Francesc Cayuela, en l'article indicat a la bibliografia, esmenta que en el revers del quadre "La fugida a Egipte" hi ha una inscripció que especifica un pagament al pintor Joaquim Murtra, nascut el 1867, però es descarta que en sigui l'autor, la que la seva veritable feina va ser de restaurar-lo.
Malgrat els esdeveniments produïts a l'interior del temple, com un incendi greu produït a l'església el 1912, la crema d'imatges del 1936, i la posterior utilització com a magatzem, els quadres no es varen veure afectats de forma directa i sempre es van salvar.
"La fugida a Egipte". Oli sobre lli, 360 x 460 cms, atribuït a Joan Carles Panyó (1755-1840)
L'any 2000 es va dur a terme la restauració del quadre "La fugida a Egipte", duta a terme sota la direcció i coordinació de Josep Mª Xarrié, Pere Rovira i Maite Toneu. El 2006-2007 es restaurà el quadre "Jesús entre els Doctors de la Llei", en aquesta ocasió sota la direcció i realització de Maite Toneu, Maria Sala, Ruth Bagan, Esther Gual i Núria Ros. El 2008 es troba en fase de restauració "La presentació de Jesús al Temple".
"Jesús entre els Doctors de la Llei". Oli sobre lli, 360 x 460 cms, atribuït a Joan Carles Panyó (1755-1840)
Joan Carles Panyó (1775-1840).
L'artista encarregat de la remodelació i decoració del temple, nascut a Mataró i mort a Olot, va ser un artista neoclàssic molt reconegut a la seva època. Format a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, va esdevenir director de les escoles de dibuix d'Olot i de Girona, promocionades ambdues pel bisbe Tomàs de Lorenzana (1775-1796). Aquest, home il·lustrat, va ser el protector de Joan Carles Panyó, enduent-se’l des de Girona, on donava classes de dibuix al seminari per fundar i organitzar l’Escola de Dibuix d’Olot (1783) i Girona (1790).
Panyó posteriorment va tornar a Olot, en el període 1802-1840, per dirigir l’Escola fins a la seva mort, on va establir relació amb Francesc X. Bolós (1773-1844), il·lustrat farmacèutic, naturalista, protector de l’Escola i descobridor de l’origen volcànic de la zona. Panyó decoraria la seva casa com també el Noguer de Segueró, a Beuda, i l'anoemnada alcova del general a Can Trincheria d'Olot. A l’Escola va exercir de professora la seva filla Maria Ventura, nascuda del seu matrimoni amb Teresa Bonifaç, filla d’un dels millors escultors del moment al país, Francesc Bonifaç i Massó (Valls, 1735-1806).
Panyó va ser encarregat de la decoració mural del santuari del Tura, patrona d’Olot, i del retaule major de Sant Esteve (1825-1831), a la parròquia. En diverses ocasions treballaria amb Ramon Amadeu (1745-1821) com a encarregat d’obrar les escultures de molts dels seus projectes. Narcís Pasqual, gendre de Panyó, el va succeir com a director de l’Escola i va ser el primer mestre de Joaquim Vayreda (1843-1894) i Josep Berga i Boix (1837-1914), pares de l’escola paisatgista d’Olot.
Bibliografia:
Els quadres de l'església dels Dolors de Girona, Francesc Cayuela i López, President de la Confraria dels Dolors de Girona. Article publicat al Programa de Setmana Santa, 2008. Dipòsit Legal GI-175-98.
Fotografies dels quadres publicades al Programa de Setmana Santa 2008, editat per la Junta de Confraries. Dipòsit Legal GI-175-98.
|
Contrallum a l'interior de l'església
Imatge del Pas de la Mare de Déu dels Dolors, custodiada a l'església.
Imatge del Pas de la confraria de Sant Isidre i Galeric; al fons, fragment del quadre "La fugida a Egipte".
Rajoles a l'exterior l'església, damunt una font.
|
