|
|
 |
El personatge.
Elionor de Cabrera era filla d'un noble castellà, Gonzalo Yáñez senyor d'Aguilar, i es va casar amb el vescomte Bernat I de Cabrera (1). No es coneix la data del seu naixement, que se situaria en torn a 1281, però la seva mort se situa a primer d'abril de l'any 1337, tal i com consta a l'epigrafia del sepulcre (2).
Gràcies a aquesta inscripció se sap que sufragà una làmpada per la capella, que sempre havia d'estar encesa, i una bonificació a la distribució canònica el dia de sant Gabriel i Rafael. Va deixà un benefici de 400 sous per l'altar de la capella de Sant Rafael, al claustre de la Catedral, benefici que serví per aconseguir l'autorització que li permeté aixecar la dita capella i posar-hi un altar i el seu sepulcre. Altres donacions que se li coneixen van destinades a pagar misses pels aniversaris de la seva mort, a fer aportacions per les obres de la Catedral, a diverses confraries, almoines de pa i tela pels pobres, etc., a m´s d'altres deixes a centres d'assistència.
(Ampliar) - Vista general del conjunt funerari.
La capella i el sepulcre.
Va ser en via que Elionor de Cabrera manà construir la capella que ubicaria el seu sepulcre. El probable autor del conjunt seria Guillem de Cors, mestre d'obres de la Catedral duran el període de construcció de la capella i el sepulcre, entre 1331 i 1337.
El sepulcre, de 70 cm. d'alçada, 115 de llargada i 54 de profunditat, consta de tres parts: la caixa amb els relleus frontals, en els que es perceben els vuit espais on en orígen s'hi haurien col·locat figures, segurament orants o plorants, que posteriorment es retiraren, la tapa amb la imatge de la jacent fina i detalladament esculpida (3), d'una alçada màxima de 48 cm. i, culminant, un arc rebaixat amb un relleu de dos àngels que s'emporten l'ànima de la difunta, una representació molt habitual en aquests espais funaris.
Molt posteriorment, la capella va ser embellida amb un retaule, promocionat pel canonge Manel G. Ferrer i de Llupià, que va ser sepultat just davant, tal i com es demostra amb la presència de la làpida, que data del 1717. El retaule es va traslladar a finals del segle XX a l'interior de la Catedral.
(Ampliar) - Detall de l'agulla que subjecta el tocat.
El procés de restauració i les descobertes.
Les obres en pedre, tot i la seva aparent solidesa, també tendiexen al desgast i desperfecte. Aquest va ser el cas evident del sepulcre d'Elionor de Cabrera, que a causa sobretot de la humitat es van generar tot un seguit de pèrdues i esquerdes. Un cop detectat, es va sol·litar una actuació de consolidació per impedir que es continués degradant.
Després de l'anàlisi meticulós de l'obra es va procedir a la neteja superficial de la pols. Un següent estudi va permetre comprovar que els morters que ajustaven la tapa no eren els originals, per tant, i comprovant amb una càmera endosc`pica que l'interior era buit, es va deduir que ja havia estat obert en un moment incert. Algunes esquerdes de la tapa i reparacions dels frontal es van relacionar amb aquest moment d'obertura.
El següent pas va ser retirar els morters d'antigues reparacions i substituir-lo per altre diferent i menys agressiu i bast. La consolidació, que ha estat el principal procés, s'ha realitzat integrant les esquerdes i fissures amb morters de calç i àrids seleccionats. També s'ha adherit fragments de nou mitjançant resina epoxídica.
Amb això es va procedir a una segona neteja, aquest cop d'impregnats: greix, fum, fongs, etc. Un procediment meticulós que va evidenciar que en el seu origen el sepulcre comptava amb parts policromades.
Gràcies a aquest projete, el sepulcre es presenta net i consolidat, aconseguint així prolongar la seva presència amb una bona conservació.
(Text basat en el plafó explicatiu de la capella i l'article de Jaume Marquès citat a la bibliografia).
(Ampliar) - Detall dels botons del puny.
Notes
(1) - Va ser fill d'aquest matrimoni Bernat II de Cabrera (Calataiud, Regne d'Aragó, 1298 - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354), Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les "Ordinacions sobre lo fet de la mar".
(Tornar al text)
(2) - Sobre aquesta epigrafia, Jaume Marquès; (op. cit. a la bibliografi) esmenta que "Intentamos reconstruir la inscripción sepulcral en los términos siguientes: Hic jacet nobilis domina Dompna Eleonor de CAPRARIA, MATER NOBILIS VICECOMITIS DE CAPRARIA, QUE FVIT ORIVNDA DE CASTELLA, CVIVS PATER FVIT D. DE AQVILARIO, ET in hoc altari perpetuum presbiterum / INSTITVIT, CVI CCCC SOLIDOS RENDALES
ASIGNAVIT, ET ANNIVERSARIVM CONVENTVALE FIERI AC CANONICAM PORTIONEM DVPLICARI MANDAVIT IN DIE SANCTORVM GABRIEL ET RAPHAEL, que obiit kalendis aprilis anno Domini mº cccº xxxº vii" (?), CVIVS ANIMA REQVIESCAT IN PACE.
Damos el texto con las abreviaciones desdobladas y poniendo en mayúsculas las palabras que se leen con cierta seguridad y en minúsculas las que son ya del todo ilegibles por la corrosión de la piedra, pero se adivinan por exigencia del contexto o constan por la documentación conservada.
El texto, traducido, es como sigue: Aquí descansa la noble senora Dona Leonor de Cabrera, madre del noble vizconde de
Cabrera, la cual fue oriünda de Castilla, cuyo padre fue señor de Aguilar, y en este altar instituyó un beneficio perpetuo, al cual asignó cuatrocientos sueldos de renta, y mandó celebrar un aniversario conventual y doblar la distribución canónica en el dia de los santos Gabriel y Rafael, la cual murió el dia primero de abril del año del Señor mil trescientos treinta y siete (?), cuya alma descanse en paz".
(Tornar al text)
(3) - La descripció en en fa Jaume Marquès; (op. cit. a la bibliografi) é la següent: La cabeza está envuelta en una toca que sólo deja al descubierto el óvalo del bello rostro femenino, donde puede aprecíarse el curioso y realista detalle de un alfiler que sujeta dicha prenda; las manos aparecen cruzadas sobre el pecho y un cordón que emerge del cuello se anuda bajo las manos. Todo el cuerpo está cubierto de un largo manto que por la abertura delantera deja entrever la túnica talar de suaves pliegues, de cuyos bordes inferiores sobresalen los puntiagudos pies apoyados
sobre sendos canes que asoman sus cabezas a los lados de la estatua. Por fin, dos figuras de orantes apoyados sobre los canes completan la decoración del grupo escultórico, que presenta, en conjunto, notable originalidad y belleza artística.
(Tornar al text)
Bibliografia
"El Sepulcro de Dª Leonor de Cabrera en la Seo de Gerona". Jaume Marquès. 1960. Revista de Girona.
|
(Ampliar) - Detall de figura orant als peus del sepulcre.
(Ampliar) - Detall de figura orant als peus del sepulcre.
(Ampliar) - Detall d'un gos als peus del sepulcre.
(Ampliar) - Heràldica dels Cabrera al sepulcre (Patrimoni cultural de la Catedral de Girona).
Escut de Vescomtat de Cabrera. (Viquipèdia).
(Ampliar) - Detall de la part superior de la coberta del sepulcre.
[Més imatges]-----  -
|
