La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les Fires i Festes de Sant Narcís, amb el seu seguit d'actes i esdeveniments, constitueixen la festa major de la ciutat. L'estructura lúdica de les actuals no tenen res a veure amb les que se celebraven a mitjans del segle passat, i menys encara amb les del segle XIX.

J. Gibert, al treball referenciat a la bibliografia, explica que a les darreries de 1800, les celebracions i festes s'iniciaven la vigilia de Sant Narcís, el 29 d'octubre, a les dues de la tarda, amb la distribució dels llocs a la plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat, als firataires. Una munió d'homes i bordegassos, cadascú amb una canya a la mà, es posaven afilerats, distanciats prudencialment, esperant la primera campanada de les dues.

En aquest moment esclatava una cridòria general com en un avalot de mil dimonis, i no era estrany que es repartissin alguns cops entre ells, amb gran divertiment dels molts espectadors, atès que a la hora prefixada tots havien de llançar la canya a terra per adquirir el dret de posar en aquell precís lloc una taula per tot el temps que duressin les fires (1).

Les fires a la Gran Via, davant Correus, amb el "Guiñol Didó" en primer terme, aquarel·la de Jaume Roca Delpech des de la seva casa al carrer Jaume I de Girona. Imatge gentilesa de Santi Roca D. Costa.

Efectivament, al cap d'una estona apareixien infinitat de carretons conduint taules i altres andròmines. Després d'un terrabastall de martellades , tota la plaça quedava preparada per a l'endemà, dia en què sorgien una sèrie de tendes afilerades formant carrers on hom trobava tota mena d'objectes. Cadascú exposava la mercaderia a la seva manera, aquella que considerava més adient per a atraure el comprador. Allà es confonien les robes de seda amb les de llí i estam, els induments ciutadans amb els camperols, els serviments de cuina amb els de tocador, les joguines, etc.

En aquells moments en els que encara no hi havia botigues dedicades a la venda de joguines, on es trobaven aquells paradisos per als infants que semblaven il·lustracions de contes de Reis, sinó únicament a les parades de la fira? Eren la temptació de la mainada que s'hi enaiguaven contemplant-les, i el turment dels pares, perquè com en un palau d'il·lusió hi penjaven cascades d'armes, tambors, trompetes, cercles amb timbre, carros d'escombriaire amb la corresponent campaneta, cavalls de cartró, trencaclosques, jocs de l'oca, les bufes, els espantasogres, i el "mico que pujava i baixava".

I també rastelleres i més rastelleres d'aquelles inefables criatures anomenades "pepas", nines que vestien camisa blanca senzilla i calçaven "polacres", i a cada galta duien pintada una rosella de salut. A la nit s'endreçaven les parades i les taules presentaven una estructura descarnada.

Això va durar a la Rambla fins l'any 1900, en què es va disposar que les parades de firataires es situessin a la Plaça de Sant Agustí. Posteriorment s'anirien extenen per la Gran Via de Jaume I, fins el seu trasllat definitiu al Parc de la Devesa.


Notes

(1) - Les parades no passaven de la cruïlla amb el carrer d'En Jansana, actual carrer d'Abeuradors; més enllà hi havia el "pati dels esparters". Quan aquest va ser enderrocat, i l'indret es va convertir en la rambla d'Àlvarez, s'hi situaren les parades dedicades a la venda de teles, gorres, mantes i canyes.
Tornar al text


Bibliografia

- Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore. J. Gibert. Barcelona, 1946.


- Fires i Festes de Sant Narcís. Índex d'articles i reportatges relacionats amb els actes i esdeveniments de les Fires i Festes de Sant Narcís de diversos anys.

Back - Index

Firataire a la seva parada de joguines, a Girona, en un gravat antic.

Retrat de nena amb la seva joguina, una nina. 1904. Wikipèdia.

Retrat de nen amb la seva joguina, una rutlla. 1905. Wikipèdia.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés