La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Situat a l'antic Burg de Sant Pere, a tocar l'església de Sant Nicolau, el nom indica la titularitat de l'Església, però era per a qualsevol persona malalta. Encara es conserva l'edifici que durant molt anys va servir com a magatzem d'un drapaire; tenia una entrada consituïda per un pòrtic de pedra en forma d'arc, que emmarcava un timpà on hi havia representat un calvari esculpit i policromat. Una làpida encastada mostrava una inscripció en llatí que, taduïda, deia: "Aquí habiten dues persones, les quals tenen cura dels pobres en nom de Crist. Si algú vol saber-ne els noms, un s'anomena Pere i l'altre Joan. Déu no permeti que restin en l'oblit i faci que gaudeixin de la glòria eterna".

Calvari. Segles XIII-XIV. Procedent de l'Hospital dels Capellans o dels Clergues
(Ampliar) - Calvari. Segles XIII-XIV. Procedent de l'Hospital dels Capellans o dels Clergues. Actualment al Museu d'Art de Girona

La primera notícia segura de l'existència de l'Hospital dels Capellans, dit també dels Clergues o de la Seu, és del 1228, però ja s'esmenta en un document datat el 1094, el testament de Berenguer Eldemar, mitjançant el qual aquest fa donacions "...ad ipsum ospital sextario I de ordeo et sextarios II de vini et totum ad mensura Gerunde..." (es tracta de les mesures del mercat de Girona). La referència d'ipsum ospital et predictos clericos fa pensar en la relació que l'hospital situat al Burg de Sant Pere tenia amb els clergues de la Seu de Girona.

Hospital dels Capellans
(Ampliar) - Hospital dels Capellans. Fotografia Sebastià Martí, 1973. Ajuntament de Girona.

De fet, l'origen d'aquesta institució sembla remuntar-se més lluny; en efecte, l'any 983, l'ardiaca Ohba donava al seu fidel Ereder diversos alous situats a la vall d'Anglès a condició que "...ipsum hospitium peregrinorum curam exinde semper mittere...", és a dir, que tingués cura del manteniment de l'hospital de peregrins, versemblantment situat a la ciutat de Girona o a la seva rodalia immediata i lligat als clergues de la Seu, com ho demostra la condició d'ardiaca de l'atorgant. En tot cas l'evidència d'aquest hospital es fa palesa en el testament de Genciana de l'any 1187 que va fer donacions, entre d'altres, a "l'hospital de Girona". També l'any 1195 Arnau de Palol feia una donació al mateix hospital. La possible confusió entre aquest hospital i l'altra institució hospitalària d'aquella època situada a Pedret queda aclarida en aquest segon testament, que també feia una donació als "infirmis de Petreto", és a dir, a l'hospital dels malalts de Pedret (de Sant Llàtzer). De totes maneres l'evidència de la situació de l'Hospital de la Seu en el burg de Sant Pere no arriba fins al segle XIII.

La capella de Sant Nicolau i el monestir de Sant Pere de Galligants. Entremig, el carrer de Santa Llúcia. 1920-1930
(Ampliar) - La capella de Sant Nicolau i el monestir de Sant Pere de Galligants. Entremig, el carrer de Santa Llúcia. 1920-1930. Fotografia Eulogi Bordas. CRDI - Ajuntament de Girona.

En la primera meitat del segle XIII es disposa de més informacions que esmenten l'Hospital de la Seu, que aleshores apareix clarament establert al Burg de Sant Pere. L'any 1220 Dalmau de Creixell va fer nombroses donacions testamentàries, entre les quals n'esmentava dues a l'Hospital Vell i l'Hospital Nou. Notem que l'existència de les dues institucions obligava des d'aleshores a distingir-les segons la seva antigor: el qualificatiu de Vell s'adjudicava a la institució del Burg de Sant Pere, mentre que l'hospital fundat l'any 1211 a l'altra banda de l'Onyar, al sud del Mercadal, esdevindria el Nou. L'any 1228 el testament de Bernat de Subirànigues anomenava l'Hospital de Sant Pere, i d'aquesta manera, per primer cop, se'ns donava notícies de la seva localització.
Més significatiu encara resulta el testament d'Arnau d'Escala l'any 1237: les donacions del fundador de la Pia Almoina beneficiaven els hospitals Nou i de Sant Pere, sense oblidar tampoc els "malalts de Pedret". Així comencem a aclarir la localització definitiva d'una important institució social de la Girona medieval que també seria coneguda com l'hospital dels "capellans" per la seva dependència dels clergues de la Seu. És un edifici que encara es conserva en bon estat, situat al costat de l'església de Sant Nicolau i davant el pont vell del Galligants que dóna accés a la pujada cap al Portal de Sobreportes.
En aquest edifici hi havia un calvari de tres figures, obra del Mestre Bartomeu de Girona, derivació d'un altre treball del mateix autor, un altre calvari de cinc figures exemptes procedent de la porta del cementiri de la catedral, escultures que devien ser una novetat de prestigi a la Girona dels anys 1270-1290. El Crist té correcció de perspectiva per ser vist des de sota, amb unes cames molt curtes i el tors allargat. Els dos treballs es poden veure actualment al Museu d'Art de Girona.

Calvari. Segles XIII-XIV.
(Ampliar) - Calvari. Segles XIII-XIV. Obra del Mestre Bartomeu de Girona. Actualment al Museu d'Art de Girona

Litigi entre el monestir de Sant Pere i l'Hospital.

Un document de mitjan segle XIII desvetlla una extensa informació sobre aspectes jurídics i urbanístics que afectaven les dues grans institucions del Burg: el monestir de Sant Pere i l'Hospital Vell o de la Seu. Es tracta d'un litigi on es feien referències a espais situats en l'entorn immediat d'ambdós edificis juntament amb l'església de Sant Nicolau, que realitzava funcions de capella del monestir, un forn de pa annex i l'extens pla situat cap al riu, on després hi hauria la plaça de Sant Pere. El litigi contemplava un conflicte competencial sobre les jurisdiccions que totes dues institucions eclesials disputaven en diversos espais i activitats situats en el Burg de Sant Pere; per això la Seu de Girona va nomenar dos jutges, el sagristà Berenguer de Llagostera i el canonge Guillem de Calonge, com a àrbitres i jutges de la disputa. (Extret de "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", esmentat a la bibliografia).

Calvari. Segles XIII-XIV.
(Ampliar) - Calvari. Segles XIII-XIV. Obra del Mestre Bartomeu de Girona. Actualment al Museu d'Art de Girona

En primer lloc va presentar les seves queixes l'abat de Sant Pere, que reclamava, entre d'altres qüestions:

● L'Hospital havia fet aixecar coberts sobre la plaça del monestir i des d'aleshores l'aigua de pluja empastifava la plaça, quan abans s'escolava per la claveguera vella que hi havia en la paret de l'Hospital i sortia pel portal de dita plaça.
● El rector de l'Hospital havia manat fer un sobreàtic en l'hospital al costat de l'església de Sant Nicolau, i demanava que fos enderrocat.
● L'Hospital havia fet una claveguera amb latrines en el solar de dit monestir que era via pública, en perjudici dels transeünts.
● El mas de Sarrià, que l'hospitaler havia venut amb els seus homes, era de la jurisdicció del monestir.
● L'altell que el mestre Arbert havia aixecat a l'Hospital, al costat de la façana de Sant Nicolau, havia de ser enderrocat, car enfosquia la seva il·luminació.
● El monestir acostumava a rebre una ampolla de vi de cada bóta venuda en el celler de l'Hospital, tal com es feia en altres cases del Burg.
● La plaça o solar que hi havia davant l'Hospital, i que havia estat la bassa del monestir antigament, era de la seva jurisdicció.
● El monestir tenia la jurisdicció sobre els estrangers que s'allotjaven a l'Hospital.
● A la paret d'orient de l'Hospital, i davant la porta del monestir, hi havia un portal vell que el rector de l'Hospital volia obrir, en direcció a la plaça i cementiri del monestir; això havia de ser impedit.
Per la seva banda, el rector de l'Hospital es queixava de tot això:
● L'abat de Sant Pere havia malmès un pou al costat de l'hospital i l'església de Sant Nicolau, en perjudici dels pobres de dit hospital, car dit lloc era públic i d'ús de dits pobres. Demanava que el pou fos restituït.
● L'abat havia fet aixecar un sobreàtic sobre la cambra del monestir que restava llum a l'Hospital, i demanava que fos destruït.
● Demanava que la finestra feta en la casa del sagristà del monestir fos tancada, car hom hi podia veure el pòrtic i sobreàtic de l'Hospital.
● La casa que hi havia prop de la sagristia del monestir, situada a la plaça o solar que hi havia davant la porta de l'Hospital, havia de ser enderrocada i el solar retornat.
● L'abat i el seu predecessor havien fet edificar una casa i un forn (de pa) al costat de l'hospital, en un lloc que pertanyia a dit Hospital. Demanava que fossin enderrocats i que no sonés el corn (d'avís), car perjudicava els pobres i malalts de dit hospital.
● L'abat havia donat permís per edificar i fer obradors en el pla del Galligants, que també era cementiri on els pobres de l'Hospital i altres eren enterrats. Dites edificacions reduïen l'espai del cementiri. El rector demanava que tot l'edificat fos enderrocat.
La sentència dictada pels clergues de la Seu fou en general molt favorable al monestir. Contenia aquestes disposicions:
● Les canaleres de l'Hospital que anaven a la plaça de Sant Pere havien de ser destruïdes.
● El rector de l'Hospital en el termini d'un any havia d'aixecar la paret oriental de l'Hospital en la mateixa alçada que tenia el sobreàtic, i no s'hi podien fer finestres en la paret, cap a la plaça i cementiri del monestir.
● L'hospitaler havia de fer cobrir la claveguera de les latrines, per tal que les fortors no molestessin els transeünts.
● La plaça o solar que hi havia davant l'Hospital i la casa de la Sagristia, al costat de la porta del monestir, havia de ser comuna i no s'hi podien fer obres.
● L'abat tindria la jurisdicció sobre els estrangers residents a l'Hospital, com la tenia en tot el Burg de Sant Pere, on l'Hospital mai no havia tingut jurisdicció.
● L'abat manaria al forner que fes sonar el corn cap al sud i occident del forn, per no molestar els malalts de l'Hospital.


Bibliografia

- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000.
- "El mestre Bartomeu de Girona", Jaume Barrachina Navarro. Locvs Amoenvs, 7. 2004.

Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Mare de Déu
(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Mare de Déu. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Crist
(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Crist. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Sant Joan
(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Sant Joan. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.
Calvari. Segles XIII-XIV. Detall
(Ampliar) - Calvari del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Actualment al Museu d'Art de Girona.

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés