La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El local que s'excava, situat al carrer Riu Galligants número 5, al barri de Sant Pere de Galligants, forma part, juntament amb els dos locals annexos, avui ocupats per l'estudi del fotàgraf Josep M. Oliveras i per la galeria de Kim Riera, que exposa pintures de Joan Mateu, d'un antic edifici monumental que va acollir el primer hospital de Girona, el conegut com a Hospital dels Capellans o dels Clergues. La institució consta en la documentació escrita a partir del segle XII (1), i va mantenir la funció fins a mitjan segle XVIII, moment en què l'edifici va passar a mans dels militars i, posteriorment, va servir al drapaire Escatllar.

Treball a la base d'una de les tres arcades localitzades

(Ampliar) - Treball a la base d'una de les tres arcades localitzades.

Les excavacions arqueològiques que s'hi duen a terme han posat al descobert, de moment, restes de paviments dels segles XIII al XV i també la base del que sembla ser una premsa, entre altres estructures, a més d'una cisterna. L'arqueòloga directora dels treballs, Maribel Fuertes considera, a la vista de les troballes, que aquest va ser un edifici d'importància i riquesa patrimonial comparable a Sant Nicolau o Sant Pere de Galligants, monuments que hi ha escassament a cent metres de l'excavació. Tres arcades impressionants es dibuixen a les parets entre els tres locals que constituien l'antic Hospital.
Gabriel Rebollo, l'emprenedor que té previst obrir aquí el juliol de 2016 un negoci de "banys vells" que s'anomenarà Aqva Gerunda, inexistent fins ara a Girona, es mostra entusiasmat amb les troballes arqueològiques perquè preveu integrar les restes als banys i fins i tot vol salvar el muntacàrregues de ferro, una bàscula i altres elements de la dècada de 1930 utilitzats pel drapaire Escatllar.

Algunes de les troballes materials, pendents de classificar i datar

(Ampliar) - Algunes de les troballes materials, pendents de classificar i datar, fotografiades in situ.

Precisament, el fet que calgui construir piscines és idoni per als arqueòlegs, atè que l'obra obliga a aprofundir i així és com s'estan recuperant els antics nivells ocupacionals de l'edifici, en una zona inundable que va ser tota ella, al llarg dels segles, elevada per evitar les riuades del Galligants.
L'arqueòlòga Fuertes ha explicat que per ara s'ha pogut rebaixar tota la planta del local 2,5 metres per sota del nivell de circulació actual. Aquest aprofundiment tan pronunciat ha permès documentar molt bé fases del segle XVIII. Un cop documentades les restes, s'eliminen i es continua aprofundint, en un viatge des del present cap al passat que podria desembocar a l'època del segle XI i fins i tot anterior.
S'ha posat al descobert també una fase del segle XVI i a continuació es podria baixar fins als nivells fundacionals de l'edifici, i fins i tot localitzar per sota restes d'època romana, en el cas que aquestes existeixin.
Als murs est i oest s'han localitzat bigues cremades (incendi durant el primer terç del segle XX), el que va permetre convertir tres plantes en dues més altes.

Vista general de la planta superior

(Ampliar) - Vista general de la planta superior.


Notes

(1) - La primera notícia segura de l'existència de l'Hospital dels Capellans, dit també dels Clergues o de la Seu, és del 1228, però ja s'esmenta en un document datat el 1094, el testament de Berenguer Eldemar, mitjançant el qual aquest fa donacions "...ad ipsum ospital sextario I de ordeo et sextarios II de vini et totum ad mensura Gerunde..." (es tracta de les mesures del mercat de Girona). La referència d'ipsum ospital et predictos clericos fa pensar en la relació que l'hospital situat al Burg de Sant Pere tenia amb els clergues de la Seu de Girona. Tornar al text


Bibliografia

- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000.

- "Girona en el segle XIII (1190-1285)", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 9. Ajuntament de Girona, 2010.



  • L'Hospital dels Capellans i els Calvaris del Mestre Bartomeu
    Article sobre la història de l'edifici i del calvari, obra del mestre Bartomeu, avui al Museu d'Art de Girona.

  • Possible basament de columna a la planta baixa

    (Ampliar) - Possible basament de columna a la planta baixa.

    El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII

    (Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera Aradilla. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera Aradilla. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000. Ajuntament de Girona.

    Porta al mur est, a la planta baixa

    (Ampliar) - Porta al mur est, a la planta baixa.

    Pou o cisterna localitzat

    (Ampliar) - Base d'un pou o cisterna localitzat.

    Mur est a la planta superior

    (Ampliar) - Mur est a la planta superior.



    [Més imatges] -----------Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés