Si un jardí passa desapercebut a Girona, és el Jardí de la Jueva. Situat a la Baixada de la Font del Bisbe, que comunica la part alta del Passeig Arqueològic amb la dita font del Bisbe, a la vall de Sant Daniel, és situat a la banda esquerra del camí prop del riu Galligants del que el separa un conjunt del que en altres temps eren feixes de conreu.
El nom li va ser posat pel poeta Josep Tarrés i Fontan, basant-se en la llegenda publicada per Carles Vivó i Siqués sobre la jueva Na Torana (o Tolrana), decapitada a la Torre Gironella durant els aldarulls contra els jueus gironins el 1391. Josep Tarrés explicava que en el jardí havia trobat l'espasa amb la que Na Torana havia estat morta (de fet, les restes d'un sabre briquet de la Guerra del Francès perdut durant un dels molts combats que varen tenir lloc el 1808-1809 en aquells indrets).
La llegenda del fantasma de la jueva.
Carles Vivó explica a "Llegendes i misteris de Girona" la llegenda del fantasma d'una jueva que vaga pel Barri Vell i canta planys inintel·ligibles, anomenada Na Torana. Per escriure aquesta història fantasiosa es va basar en un personatge real, na Tolrana. En contra del que suggereix el mateix escriptor, aquest nom, ben habitual entre les gironines jueves del segle XIV, seria una deformació del nom Tolosana, és a dir, de Tolosa, una dada més que ens recorda l'estreta relació entre les comunitats jueves dels comtats catalans i les de terres occitanes a l'Edat Mitjana.
Situació del Jardí de la Jueva. Google Maps - (Ampliar)
Vivó explica que "diuen que al call hi havia una dona jueva, molt culta i respectada, seguidora aferrissada de la llei mosaica, que anomenaven la Tolrana. Aquest nom, d'origen confús, podria ser un derivat de la Torana, o seguidora de la Torah, llibre bàsic de la religió hebrea. Es va trobar el seu cadàver decapitat el 17 de setembre de 1391 a la Torre Gironella, on s'havien refugiat els habitants del call a causa d'uns aldarulls produïts per un atac de part d'uns camperols, atiats per uns quants canonges.
El Call jueu de Girona. Segles XII-XIV. Dibuix de Jordi Sagrera - (Ampliar)
"No se sap si va ser víctima dels cristians o dels mateixos jueus, però el cas és que, des d'aleshores, el seu fantasma vaga pel Barri Vell de Girona, no en forma visible, sinó com una veu de dona que, entre plors, canta uns planys enigmàtics i impressionants. El més curiós del cas és que moltes persones de Girona, tot passejant de nit pels carrerons del Barri Vell o de l'actual Passeig Arqueològic, han sentit aquests laments i aquesta cançoneta trista, que sembla acostar-se o allunyar-se, sense concretar-se mai".
Durant algun temps, en el centre Bonastruc ça Porta, en un racó del pati dels Rabins hi va haver un cap de bronze representant la Torana, fet per l'escultora de Girona Pia Crozet.
La història de Na Torana.
El personatge de Na Torana (1) és històric. La nit del 10 d’agost de 1391, dia de Sant Llorenç, Ti' xa ve Av, el Call jueu de Girona va sofrir l’atac més sanguinari de la seva història. Un atac anunciat i esperat per tothom, perpetrat per una multitud forana de pagesos dels voltants de Girona, majoritàriament de Celrà, però amb la connivència de l’estament eclesiàstic. Hi ha constància escrita dels primers atacs contra el Call el 1276, en els quals van participar els clergues, que es reproduïren el 1278, 1285, 1331, 1348, i seguiren el 1413 i 1416.
Persecució de jueus. Il·lustració marginal de les Cròniques d'Offa (British Library, Cotton Nero D. I.). Viquipèdia.
En aquesta ocasió, assaltat el Call a sang i foc, al crit de "facen.se chestians los juheus o muyren!'", 40 persones hi perderen la vida, només per seguir la Llei de Moisès. Moltes altres es bategen cristianes, i d'altres han de fugir del foc, de la sang, dels xiscles i de la violència, i abandonen la ciutat que és la seva, i la de tantes generacions passades. Un grup de gent buscà refugi a la Torre Gironella, on varen restà assetjats durant un mes.
Dos d'ells eren el matrimoni format pel metge Bonet Saltell Gracià i Na Tolrana, ambdós confinats a la Gironella. Ell es va convertir al cristianisme, però ella es va mantenir fidel a la fe jueva i es va negar a abandonar-la malgrat les pressions a què la va sotmetre el marit, que no volia dissoldre el matrimoni.
(Ampliar) - 12/07/1492. Venda de l'antiga sinagoga de Girona. Lleó Aninay, Salomó Esdres, Salomó Samuel i Leví Issach, jueus, rectors de l'aljama de Girona, i Astruch Abraham, Bonastruch Benvenist, Jucef de Piera, Mosé Vidal, Bellshom Caracosa, Benet Tolosa, Vidal Astruch, Benvenist Astruch i Astruch Tarós, jueus singulars i veïns de l'aljama, venen a Pere Gerald de Terrades, canonge i sagristà major de l'església de Girona, absent, l'antiga sinagoga, situada dins els antics murs de la ciutat, prop del carrer de Sant Llorenç, pel preu de 10 florins. La sinagoga afronta a l'est amb la casa que fou de Dalmau Mercader, convers de Girona, i amb el carrer de Sant Llorenç, al sud amb la casa que fou de Mateu Sampsó, convers de Girona, i amb el pati de la casa enderrocada de Nicolau Roca, notari de Girona, a l'oest amb el mur de la ciutat i amb l'hort de Nicolau Roca i al nord amb els patis de l'esmentat Roca. Col·lecció Ajuntament de Girona.
Conferència "Torana, la jueva de Girona", de Josep Tarrés a la Casa de Cultura de Girona el desembre de 2014.
Notes
(1) -
Un treball recent de Josep Xavier Muntané i Santiveri sobre la comunitat jueva de Tàrrega ha permès d’establir el llinatge familiar d’aquesta jueva valenta: era de la família Nathan de Tàrrega, amb il·lustres personatges com el poeta i home de negocis Mossé Nathan. La llegenda es construeix sobre el símbol de valentia i fermesa que mostrà na Torana, i esdevé memòria d’una comunitat víctima de la intolerància i el fanatisme. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Els jueus a les terres gironines". Ramon Alberch, Narcís-Jordi Aragó. 1985. Quaderns de Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-749-8.
- "Jewish Women's History from Antiquity to the Present". Rebecca Lynn Winer, Federica Francesconi. 2021. Wayne State University Press, Detroit. ISBN 08-1434-631-0.
- "Anti-Jewish Riots in the Crown of Aragon and the Royal Response, 1391–1392". Benjamin R. Gampel. 2016. Cambridge University Press. ISBN 13-1669-097-0.
- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 2003. Diputació de Girona. ISBN 84-8637-760-1.
- "Els Jueus i la ciutat de Girona". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-751-0.
-