La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les mosques, arma de guerra. La llegenda més característica de Girona és la de les mosques de sant Narcís. El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1285, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l’Ardit, va assetjar Girona amb motiu de les seves trifulgues amb el rei Pere d' Aragó (1). Tot i que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es varen portar de manera ignominiosa: varen robar, insultar i oprimir els gironins; varen assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, varen profanar el cos incorrupte de sant Narcís, guardat a la basílica de Sant Feliu, i li varen trencar un braç.

Art urbà. Mosques al carrer del doctor Oliva i Prat

(Ampliar) - Art urbà. Mosques al carrer del doctor Oliva i Prat.

Del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant. Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d'escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat.
Més tard, quan el 1653 els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d'Hocquincourt, varen assetjar Girona, altre cop varen sortir les mosques del cos del sant patró de la ciutat, encara que aquesta vegada es varen limitar a picar els cavalls dels assetjadors, i causaren la mort a més de dos mil d'ells (2).

El miracle de les mosques de Sant Narcís

(Ampliar) - "El miracle de les mosques de Sant Narcís". Atribuït a Francesc Tremulles. Basílica de Sant Feliu de Girona.

Anys més tard, el 1684, mentre els francesos a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a assetjar Girona (3), van tornar els insectes a picar tant els soldats com els cavalls, causant-ne una gran mortaldat. Durant la Guerra del Francès, els gironins varen tornar a invocar el seu sant patró, i el nomenaren "Generalísimo de mar y tierra" (4). Així, aquests fets miraculosos varen impregnar el devocionari popular gironí, i ho veiem en molts dels goigs que só dedicats al sant:

Cuant vingueren los Francesos
los deixareu á las foscas,
en los propis llochs ofesos,
castigareu amb las moscas;
miracle tant senyalat,
sia de tanta excelencia:
que deslliure est Principát
de fam, guerra y pestilencia.

Detall de l'actual capgròs Esquivamosques, amb la típica mosca damunt el nas

(Ampliar) - Detall de l'actual capgròs Esquivamosques, amb la típica mosca damunt el nas.

L'Esquivamosques. A Girona l’esparriot per excel·lència és l’Esquivamosques, l'únic capgròs creat com la reinterpretació d'un capgròs anterior. Probablement és el primer dels capgrossos gironins que va tenir nom: Esquivamosques. Com el seu antecessor, porta barba i té el rostre poblat de berrugues.
S’explica que els esquivamosques es diuen així perquè antigament existia un home calb que s’untava el cap amb mel per tal que totes les mosques que hi pogués haver pel carrer el dia de la festa es concentressin a la seva testa i, d’aquesta manera, no destorbessin ni els geganters ni els assistents. Se’n té constància almenys des de 1875.

El capgròs l'Esquivamosques davant mosques pintades a la pujada de Sant Feliu

(Ampliar) - El capgròs l'Esquivamosques davant mosques pintades a la pujada de Sant Feliu. Passejada amb els capgrossos, Fires de Sant Narcís 2019.

En el cas de Girona, es tractava d’un capgròs més aviat petit, que representava un home barbut i calb i que al cantó esquerre de la cara tenia una berruga, motiu pel qual també se l’anomenava en Berruga. Obria el pas de la comitiva amb un vestit virolat i un fuet a les mans. Va sortir fins a l’any 1952, quan va ser jubilat definitivament i substituït per un altre capgròs també barbut.
L’Esquivamosques de Girona és l’únic capgròs que es va salvar de les greus inundacions de l’any 1962. L’any 1963 es va estrenar una nova versió del capgròs Esquivamosques de Girona, obra de Joaquim Pla i Dalmau. La novetat més destacable, i que el fa un dels capgrossos més singulars, és la mosca que li descansa damunt del nas. Originàriament, n'havia dut dues més, una a la punta del barret i una altra cosida al damunt del cinturó. El fet que les mosques del seu nom es facin presents imprimeix al capgròs el caràcter d'enfadat.

L'Esquivamosques, a l'esquerra de la imatge. 1920-1935

(Ampliar) - L'Esquivamosques, a l'esquerra de la imatge. 1920-1935. J. Roca. CRDI - Ajuntament de Girona.

Va guarnit amb una casaca verda d'estil francès, peça de vestir molt usada a la França de la primera meitat del segle XVIII. Calça sabates desaparellades, fet que, sumat a l'estrabisme resultant de mirar-se la mosca del nas, li dóna l'aparença d'un personatge ximple i sapastre. En el moment de la seva estrena, s'ajudava d'un budell inflat lligat en una canya, estri que rebia el nom de "bufa". Amb el pas dels anys, aquest element, que també havien utilitzat els capgrossos anteriors, desapareix. Més recentment, ha anat armat amb un flit i també amb un matamosques.

El carrer de les Mosques. 1985

(Ampliar) - El carrer de les Mosques. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

El carrer de les Mosques. És un carrer que es documenta ja el segle XII. No es coneixen masses notícies sobre el seu desenvolupament al llarg d'aquest període. El carrer i els seus habitants apareixen generalment incorporats en la denominació d'altres carrers considerats més principals.
"El recorregut del carrer de les Mosques és paral·:lel al carrer del Portal de la Barca o de la Barca i es troba entre aquest carrer i la plaça de Sant Feliu i neix al carrer de la Barca". Així és com es descriu en el Cadastre de 1716. En l'Estima de 1535, se'l anomena "carrer del Pou Rodó a Sant Feliu". Per tant, el seu traçat seria una continuació del carrer del Pont Rodó i aniria d'aquest fins a la plaça de Sant Feliu. Seria una part del vial o carrer que en la talla de 1360 apareix referenciat com "lo carrer que parteix del pont damont de Sant Pere e va a la plaça de Sant Feliu", i en altres documents, del mateix segle s'hi refereixen com "lo carrer del pont d'amont".

El carrer de les Mosques

(Ampliar) - El carrer de les Mosques.

Per bé que l'Ajuntament no reconegué el nom fins l'any 1876, popularment se l'havia denominat així des de molt abans. Un dels documents més antics en què apareix citat amb aquest nom data de 1631, i tracta d'una descripció dels habitants de la ciutat. Probablement el nom es refereix al conegut miracle de les mosques de Sant Narcís. En aquest carrer hi ha una casa on, segons la tradició, va viure sant Narcís. A una de les finestres hi ha la petjada del sant patró de Girona, i diu la llegenda que un dia que perseguien el sant, aquest va fugir per la finestra deixant una empremta del peu a l’enrevés. Així els perseguidors pensaren que havia entrat a la casa i no que n’havia sortit. Per recordar-ho, una escultura al carrer a la cantonada amb el del Pou Rodó mostra el peu de Sant Narcís envoltat de mosques.

La petjada de Sant Narcís al carrer de les Mosques

(Ampliar) - La petjada de Sant Narcís al carrer de les Mosques.

Mosques a les parets i mosques de pedra. A diversos indrets del Barri Vell de Girona, un equip d'artistes d'art urbà, Bushido, Ronin, Smer, ha pintat mosques amb variacions cromàtiques que decoren tanques d'obres o portes tapiades. En podem veure al final del carrer Ballesteries, a la pujada de Sant Feliu, al carrer del doctor Oliva i Prat, al de l'Escola Pia i al de la Neu.
Al carrer de les Mosques diversos relleus i escultures obra de Gerard Roca Ayats recorden les mosques i a Sant Narcís. En un dels murs s'hi poden observar diverses mosques de pedra de Girona, un relleu de bronze amb l'atac a l'exèrcit francès el 1285, i a la cantonada amb el carrer del Pou Rodó, un monòlit damunt el qual un enorme peu simbolitza la llegenda de la petjada de Sant Narcí, amb les cantonades decorades amb mosques de gran mida.

Art Urbà. Mosques a una tanca d'obra al final del carrer Ballesteries

(Ampliar) - Art Urbà. Mosques a una tanca d'obra al final del carrer Ballesteries.

Al mateix carrer de les Mosques s'hi exhibeix una rèplica d'una obra de Salvador Dalí, en acer patinat, que representa Sant Narcís envoltant de mosques. Salvador Dalí estava obsessionat per aquests insectes, fins el punt d'haver-les representant en moltes obres, i, fins i tot, haver-se retratat amb mosques enganxades al seu bigoti. El 1986 la Casa de Cultura les Bernardes de Salt va publicar el llibre "Sant Narcís, Dalí i les mosques", on es recopilaven les seves obres amb les mosques com a protagonistes.

Mosca de pedra de Girona al carrer de les Mosques, obra de Gerard Roca Ayats

(Ampliar) - Mosca de pedra de Girona al carrer de les Mosques, obra de Gerard Roca Ayats.


Notes

(1) - Bernat Desclot és el primer historiador que esmenta el miracle de les mosques, comparant el fet amb les plagues d'Egipte, i diu que el insectes eren grossos com l'ungla. El 1290, l'autor de "Gesta Comitum Barcinonensium" repeteix la idea de Desclot dient que eren grosses com glans i assenyala per primera vegada els colors de les mosques, que en part eren morat fosc, en part verdes, i en algun punt vermelles. El 1334 el sicilià Niccolò Speciale atribueix el miracle a Sant Narcís i diu que les mosques sortiren del seu sepulcre. Pere Tomich (Bagà, segle XV -abans de 1481), el principal inventor i introductor de les faules en la història, fa les mosques blanques i diu que sortiren del nas del sant. Bernat Boades (Joan Gaspar Roig i Jalpí, 1624-1691) les va acolorir de blanc, blau, verd, negre i vermell, i també les fa sortir del nas del sant. Pere Miquel Carbonell i Soler (1434-1517) les fa blaves i verdes, i els historiadors següents, com Onofre Menescal, el P. Relles i el P. Roig, van seguint els seus antecessors, acumulant fantasies.
El rector de Vallfogona, quan el 1621 va fer a Girona la oració fúnebre de Felip III, entre altres coses digué: "Girona és cèlebre en tot lo món per lo miracle de les mosques en temps del Rey en Pere, que eixint del sepulcre de Sant Narcís, feren tal estrago en lo exèrcit francès, que les mosques pareixien soldats i los soldats mosques".
Històricament se sap que una epidèmia delmà l'exèrcit francès de Felip l'Ardit que envaí Catalunya mentre estaven assetjant Girona. Un document de 1336 no diu ni un sol mot de la mutilació del cos del sant ni del miracle de les mosques. Tampoc no en diu res una làpida commemorativa del setge de 1285. Pedro de Medina (1493-1567), a "Grandezas de España", obra del 1566, diu que de resultes d'haver estat desfeta la flota francesa per la catalana de Roger de Llúria en aigües empordaneses, mancaren vitualles a l'exèrcit francès, que a tant arribaren les privacions de l'assetjador que moriren molts homes i animals, i que de la fetor dels morts n'esdevingué una gran epidèmia que forçà a aixecar el setge de la ciutat de Girona. (Esmentat a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946). Tornar al text

(2) - Durant el setge de les tropes franceses entre el 12 de juliol i el 24 de setembre de 1653, les mosques “volvieron nuevamente a hacer sentir su prodigiosa nocividad, semejante a la primera, las terribles moscas de San Narciso, salidas en enjambre del sepulcro del Santo, colocado sobre la muralla por los heroicos defensores de la Ciudad, las cuales diezmaron con su ponzoñoso aguijón las huestes invasoras, que tuvieron que partir maltrechas y en desorden (sic)” segons exposa Josep Mercader i Bohigas. En aquesta ocasió, soldats francesos declaren davant el notari Solivera de Sant Feliu de Guíxols, el 27 de setembre de 1653, explicant els fets: "lo rey de França o sos ministres tenian posat lo siti contra la dita ciutat de Gerona, se ap[l]egàran contra dit siti gran multitud de moscas verdes y blaves extraordinàrias que may ells, dits governador, capitans y tinent, en França ni en altre part han vistas de tal manera de moscas, las quals moscas mataran més de dos mil cavalls francesos de dit siti, los quals cavalls, en picar-los ditas moscas, tornaven rabiosos y se morian rabiant. Y a ell, dit capità Joan de Fages, li mataren axí quatre cavall[s], y a ell, dit tinent major, dos cavalls, en tant que han destruït ditas moscas los cavalls de dit siti y armada francesa". (Esmentat per J. Gibert i Cándido Santiago Álvarez). Tornar al text

(3) - Quan el setge de 1684 per Bellefonds, la protecció de Sant Narcís es manifestà amb unes llumetes que recorrien la teulada i la volta de la basílica de Sant Feliu amb la particularitat que a la nit del 22 de maig va aparèixer una altra llum a la volta de la capella de Sant Narcís, i després a l'altar. Aquelles llums es repetiren els dies 23 i 24, i tornaren a sortir abans de començar el combat que en aquest dia donà la victòria als gironins. Set banderes franceses que varen ser trobades a terra esdevingueren trofeu del sant.
El 19 de juliol de l'esmentat any de 1684, el duc de Bournonville, virrei de Catalunya, vingué a Girona amb la seva cort per assistir a la solemne consagració de Sant Narcís com a vencedor en la victòria obtinguda contra el francesos de Lluís XIV. En data de 2 de febrer de 1685, amb motiu d'aquesta victòria, el rei dictà una Reial Ordre comissionant al bisbe de Girona Sever Tomàs Auter perquè fes ofrena al sant d'una llàntia d'argent de 954 unces, el que es va fer cerimonialment el 23 de maig. La llàntia i les banderes se les emportaren els francesos el 1809. (Esmentat a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946). Tornar al text

(4) - El 20 de juny de 1808 començà un atac, que durà un dia, contra la plaça de Girona per part de les tropes franceses comandades per Guillaume Philibert Duhesme. Tot i la seva duresa, va ser refusat per les escasses forces defensores compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i va ser especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat l'avantatge numèric francès, Duhesme va ser derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.
La ràpida victòria dels defensors de Girona causà una eufòria col·lectiva del poble de Girona que desembocà en un fervor religiós considerable. A la fi, es presentà la victòria com una protecció directa del patró de la ciutat. El 3 de juliol de 1808 en una solemne cerimònia a l'església de Sant Feliu es nomenà Sant Narcís "Generalísimo de mar y tierra" amb una gran pompa presidida per les autoritats civils, militars i eclesiàstiques de la ciutat. Tornar al text


Bibliografia

- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó i Siqués. 1989. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-86377-60-9.
- "Faràndula. Cinc-cents anys d'imatgeria festiva de Girona". Nuxu Perpinyà i Ramon Grau. 2013. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-186-4.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Universitat de Barcelona.
- "Mosques, sants i politica a la Catalunya moderna. El setge de 1653". Pep Valsalobre. 2004. Revista de Girona, 226 (setembre-octubre).
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946.
- "Las moscas de San Narciso a la luz de la Entomología". Cándido Santiago Álvarez. Article publicat a "Revista de Folklore", núm. 369. ISSN 0211-1810.
- "El Senyor de les Mosques. Aspectes de l’evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle xXVII i relació amb el 'patriotisme sacre' a la Catalunya moderna". Pep Valsalobre. 2003. Revista de Catalunya, 189 (novembre).
- "Sant Narcís, Dalí i les mosques". 1986. Casa de Cultura 'Les Bernardes', Salt. ISBN 84-85984-38-2.


El miracle de les mosques de Sant Narcís

(Ampliar) - El miracle de les mosques de Sant Narcís. Relleu al carrer de les Mosques

Goig antic de Sant Narcís, un exemple on es lloa la defensa que va fer de la ciutat davant els francesos

(Ampliar) - Goig antic de Sant Narcís, un exemple on es lloa la defensa que va fer de la ciutat davant els francesos.

Musca Gerundi, molesta mundi. Pia Crozet. 1999

Musca Gerundi, molesta mundi. Pia Crozet. 1999. 26 x 33 cm. Tècnica mixta.

Musca Gerundi, molesta mundi. Pia Crozet. 2004-2005

Musca Gerundi, molesta mundi. Pia Crozet. 2004-2005. 17 x 28 cm. Tècnica mixta.

Mural al carrer de l'Escola Pia

(Imatge sencera) - Mural al carrer de l'Escola Pia.

Antic capgròs Esquivamosques. 1905-1925

(Imatge sencera) - Antic capgròs Esquivamosques. 1905-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Antic capgròs Esquivamosques, al centre. 1939-1940

(Imatge sencera) - Antic capgròs Esquivamosques, al centre. 1939-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu

(Ampliar) - Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu.

Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu

(Ampliar) - Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu.

Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu

(Ampliar) - Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu.

Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu

(Ampliar) - Art urbà. Mosca en una porta tapiada a la pujada de Sant Feliu.

Rèplica en acer patinat de 'Sant Narcís i les mosques', de Salvador Dalí, al carrer de les Mosques

(Ampliar) - Rèplica en acer patinat de 'Sant Narcís i les mosques', de Salvador Dalí, al carrer de les Mosques.

Detall del monòlit dedicat a la llegenda de la petjada de Sant Narcís a la cantonada del carrer de les Mosques amb el del Pou Rodó

(Ampliar) - Detall del monòlit dedicat a la llegenda de la petjada de Sant Narcís a la cantonada del carrer de les Mosques amb el del Pou Rodó.

Placa explicativa de la llegenda de les mosques de Sant Narcís al carrer de les Mosques

(Ampliar) - Placa explicativa de la llegenda de les mosques de Sant Narcís al carrer de les Mosques.


  • Sant Narcís i les mosques
    La història i la llegenda dels sepulcres i les mosques del patró de la ciutat de Girona.

  • Les llegendes de Sant Narcís
    Recull de llegendes i tradicions gironines relacionades amb Sant Narcís.

  • Sant Narcís, història i mite
    L'existència històrica i el culte a Sant Narcís a la ciutat de Girona.

  • Exposició "Faràndula. 500 anys d'imatgeria festiva a Girona"
    Articles i reportatges de l'exposició al Museu d'Història de Girona el 2013.


  • [Més imatges] ---- Back - Index - Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés