Els inicis de Santa Susanna del Mercadal. Les primeres referències documentals en les quals apareix l'església són del segle XI, tot i que segurament, existia amb anterioritat. Aquesta tesi l'avala una necròpolis ubicada a l'entorn de l'església, que estaria organitzada a partir d'un camí, o bé a partir d'una esglesiola o capella que potser tindria funcions martirials o funeràries. Podria ser que aquest petit temple estigués lligat amb la memòria de la figura del màrtir Feliu, ja que era sufragània de la Col·legiata.
El segle XIII la trobem documentada com a església parroquial, segurament com a conseqüència de l'establiment dels framenors a la zona del Mercadal i durant el segle XIV s'hi portaren a terme les obres de construcció del nou temple gòtic. Sobre el temple primitiu i el gòtic es disposa de poques referències, són sobretot notícies indirectes. Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), a "Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona", 1678, descrivia que "...La fábrica del Templo no es hermosa; pero es capaz de mucho pueblo. Está plantado de Levante á Poniente, teniendo á esta parte la puerta principal, y en la otra el Altar mayor; el qual no es consagrado [...] En el lado Meridional, junto á las gradas del Presbyterio, se ha edificado una Capilla muy devota, y grande. En el lado Septentrional de este Templo, apegado á él está el Monasterio, cuyas Religiosas reslandecen en virtud [monestir de Sant Feliu de Cadins]..." (A. Carbonés, op. cit).

Escolania del Mercadal participant en la processó de Rams pels carrers de la ciutat. Retrat dels alumnes de l'escolania amb palmons i llorer, acompanyats per mossèn Ferran Forns, al seu pas pel carrer Obra. 1954. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Probablement seria una església modesta, tant pel que fa referència al temple inicial, com el temple gòtic, atès que la seva funció era la de servir a una zona de la ciutat on hi residia gent treballadora de caràcter humil. A partir de la instal·lació de les religioses de Cadins al Mercadal, a la banda nord del temple, i a l'ús de l'església per cobrir les seves necessitats litúrgiques, l'església va millorar considerablement.
La modèstia de l'edifici religiós de Santa Susanna del Mercadal era en contraposició dels convents, elements arquitectònics que tindrien gran importància i serien molt rellevants a l'hora de la configuració urbana del burg del Mercadal (A. Carbonés, op. cit).

Inauguració de la reforma urbana del sector del Mercadal. Les autoritats al carrer de l'Obra. D'esquerra a dreta, el delegat de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, l'esposa del president de la Generalitat, Marta Ferrusola i l'alcalde, Joaquim Nadal. 1994. Miquel Morillo Gallego. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - Aquesta institució era una junta de feligresos que tenia cura d'administrar els interessos econòmics del temple, els fons destinat a la seva conservació. - Tornar al text

(2) - El carrer de l'Obra podria tenir un "avantpassat" en l'antic camí de Salt, una via que discorria paral·lela al rec Monar fins a la plaàa del Mercadal, el tram més proper del qual a la plaça seria el que s'urbanitzaria, mentre que el més proper a la muralla hi trobariem algunes finques i sobretot horta. Seria el carrer que formaria part del primer nucli urbà del burg, amb escasses edificacions datades ja del segle XII. La denominació de carrer del Monar, apareix documentat el segle XIII, mentre que en l'Estima de 1535 el denomina carrer del Rec Monar i el Reial Cadastre de 1716 l'anomena carrer del Molí. (Dades d'A. Carbonés, op. cit). - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El carrer de l'Obra". Josep Clara Resplandis. Article publicat al diari "El Punt" de l'11/5/1985.
- "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J- Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-183-3.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.

---

-