Una tradició arrelada en els gironins és l'assistència a l'ofici de Sant Narcís, la solemne missa major presidida pel bisbe, que cada any, la diada del sant el 29 d'octubre, se celebra a l'església de Sant Feliu, precedida o seguida per la visita al camarí de la capella lateral de Sant Narcís per anar a recollir el tradicional i remeier cotó. De la celebració solemne de la festivitat del dia es tenen dades documentals des de mitjan segle XI. A les darreries del segle XVI, el bisbe Cassador traslladà la celebració de la festa al dia 18 de març, data en què, segons el Martirologi romà, morí màrtir, en el moment, sembla, que celebrava la missa (1). Però anys després, en veure el seu sucessor Aréval de Çuaço com minvava el fervor del culte, el restablí de nou al dia 29 d'octubre, imposant, però, l'obligació d'honorar-lo també en aquell dia (2). La seva capella es trobava imponentment il·luminada, i a tota hora l'omplia una gentada per anar devotament a veure el cos incorrupte voltat per la vermellor d'un munt de petites pomes dins el seu sepulcre d'argent, que sols anualment, en el dia 29 d'octubre, es mostrava al poble fidel. I secular era el costum de repartir entre els devots uns bocins de cotó que s'havien posat en contacte amb el cos del Sant, en la ferida que se li veia a la cama, vora el turmell; aquest cotó es guardava per aplicar-lo als malalts de qualsevol greu dolència, i molt especialment per a la sordera i el mal d'orelles. Car Sant Narcís era un sant remeier. A tota hora l'invocaven els gironins perquè veien en el seu Patró la panacea de llurs mals i dolors. Ell ho guaria tot, preservava de tot. Per això era implorat per la febre, pels ossos trencats, per la sordera, per la trencadura, per ferides, per guerra, per fam i per pesta, per poca aigua i per massa aigua, és a dir, tan gran era la fe que li tenien que cap a ell es dirigia tothom en qualsevol necessitat. Bé ho palessen els seus nombrosos goigs del set i del vuit-cents:
Un dels flagells que sovint ha patit Girona ha estat el de les riuades, algunes d'elles catastròfiques. Sant Narcís havia de protegir la ciutat i preservar-la dels aiguats, car per això se li cantava:
I àdhuc des d'antics temps fou invocat pels mariners i pescadors de la Costa Brava en llurs moments de perill en els temporals de la mar, i agraïts l'obsequiaven amb ex-vots, vaixells en miniatura, que penjaven a la seva capella. Ben clar ho diuen els goigs set-centistes:
Per curar llagues n'hi havia prou amb untar-les amb oli de la llàntia que contínuament cremava davant el seu altar, però aixó sí, calia donar nou voltes al sepulcre dels Sant -pel cambril i presbiteri- portant un ciri o candela encesos, i canviant-lo per un altre a cada volta que es feia. El mateix precisava per a prevenir o curar la trencadura, i el 29 d'octubre es veien molts pares i mares plens de fe que imploraven la curació de llurs fillets tot portant-los a braç perquè complissin amb la devota impetració; les candeles s'anaven substituint per altres que s'encenien a cada volta que es donava, en el precís moment de passar davant el sepulcre del Sant que el 29 d'octubre romania obert, i uns escolans les anaven recollint per fer-les servir per al seu culte. Notes (1) - La data del 18 de març del 307 és la que dóna el dit Martirologi. En canvi s'ha escrit que dins el seu primer sepulcre es trobà un pergamí on constava que el Sant i 360 dels seus diocesans foren occits l'any 297. (2) - Aquesta disposició fou dictada el 24 de juny de 1601. Bibliografia: |
Camarí de la capella de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu. 29 d'octubre de 2008. Capella de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu. 29 d'octubre de 2008. |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |